Etapes i objectius de la recerca

Com ja hem comentat, en aquesta recerca es vol portar a terme una pràctica didàctica que combini la música del món i els projectes de treball. Si partim d’aquesta base, la finalitat de la recerca és doble:

─ Concreció dels condicionants per al disseny de la pràctica didàctica. D’una banda, considerem que com que aquesta pràctica didàctica és innovadora, abans d’aplicar-la s’han d’estudiar i conèixer quins són els aspectes, en relació amb la música del món i amb els projectes de treball, que cal tenir presents per poder desenvolupar l’experiència.

75

─ Anàlisi i interpretació de l’experiència. De l’altra, una vegada ja ha estat aplicada, pensem que és important veure com s’ha desenvolupat en general i també entendre les connexions que s’han establert per tal de poder arribar a concretar quines són les particularitats d’aquest binomi (música del món i projectes de treball).

Així doncs, la recerca que ens plantegem es desenvolupa en dues etapes, cadascuna de les quals està relacionada amb una finalitat i dins de les quals es plantegen diferents objectius d’estudi, tal com es mostra a la figura següent:

Tal com s’observa, la primera etapa és prèvia a l’aplicació de la pràctica didàctica, i és quan es fa la concreció de les característiques i/o dels condicionants que hem de seguir per al disseny d’aquesta pràctica. En canvi, la segona etapa inclou l’aplicació de la pràctica didàctica i la posterior anàlisi descriptiva i interpretativa de l’experiència.

La figura també ens indica, amb redactats abreujats, els objectius de la recerca, els quals són paral·lels i progressius en relació amb el procés temporal de la investigació. Cada objectiu correspon a una etapa del procés de la recerca, i es fonamenta en les aportacions i els resultats de l’anàlisi de l’etapa anterior:

el disseny de la pràctica ens condueix a descriure’n l’aplicació, i la descripció ens aporta els elements per fer-ne la interpretació.

Primera etapa Concreció dels condicionants per al disseny de la pràctica

Segona etapa Anàlisi i interpretació de l’experiència

Descriure la pràctica didàctica Dissenyar la

pràctica didàctica

Aplicació de la pràctica didàctica

Figura 5: Etapes, finalitats i objectius de la recer ca

Analitzar i interpretar components

76

A continuació, desenvolupem les qüestions que en el gràfic hem presentat en format resum, i concretem com s’han desenvolupat les etapes i també quins són els tres objectius i preguntes d’investigació que defineixen la recerca que portem a terme.

3.1.1 Primera etapa: disseny de la pràctica didàctica

Com que en la recerca es vol portar a terme una pràctica didàctica que és innovadora, perquè la manera com la plantegem no té cap precedent, és fa necessari un estudi exploratori per buscar elements que ens ajudin a preparar el disseny que posteriorment sustentarà el desenvolupament de la pràctica didàctica.

Els estudis exploratoris s’utilitzen en situacions en les quals pràcticament no es disposa d’informació o el problema gairebé no ha estat estudiat. El seu propòsit, doncs, és «preparar el terreny» (Dankhe, 1986), i són útils per incrementar el grau de coneixement de l’investigador del problema que es tractarà.

En aquest estudi exploratori s’analitzaran i es consultaran diverses experiències didàctiques, algunes sobre música del món, d’altres sobre projectes de treball, per tal d’extreure’n els elements més rellevants. Amb tota la informació que es recopili en l’exploració, s’elaborarà una llista d’aspectes clau que reculli tots aquests elements. D’aquesta llista, se seleccionaran alguns aspectes que actuaran com a condicionats i que ens serviran com a plantejament inicial del disseny de la pràctica.

L’objectiu d’aquesta primera etapa de la recerca és:

Per concretar aquest objectiu, comencem plantejant aquestes dues preguntes:

─ Quins aspectes cal tenir en compte quan es treballa la música del món a l’aula?

─ Quins són els elements característics de la metodologia dels projectes de treball?

La relació de les possibles respostes d’aquestes dues preguntes ens fa plantejar-ne una de nova, que encara ens fa aprofundir més en l’objectiu:

─ Quins són els aspectes clau que cal tenir en compte per a la posada en pràctica d’un projecte de treball sobre música del món?

Finalment, amb la resposta a l’anterior pregunta s’arriba a la concreció de la darrera:

─ Quins són els condicionants que cal marcar per al disseny de la pràctica?

Dissenyar les bases d’una pràctica didàctica innovadora que combini la música del món i els projectes de treball.

77

Aquest encadenament entre les respostes a les preguntes que concreten l’objectiu possibilita que, quan arribem a l’última pregunta, puguem preparar el disseny de l’aplicació de la pràctica didàctica, la qual cosa ens condueix cap a una segona etapa de la recerca.

3.1.2 Segona etapa: aplicació, anàlisi i interpretació de la pràctica didàctica

Des d’una perspectiva temporal, aquesta segona etapa de la recerca es porta a terme durant la posada en marxa de la pràctica didàctica i continua després que aquesta finalitza, ja que posteriorment se’n fan les diferents anàlisis i reflexions. El que es vol fer en aquesta segona etapa, doncs, és aplicar, analitzar i interpretar aquesta pràctica.

Per poder-ho aconseguir, s’utilitzen dos tipus d’anàlisi, una de descriptivonarrativa per veure el desenvolupament general de la pràctica, i l’altra per blocs temàtics o categories per analitzar en profunditat els aspectes més rellevants que han sorgit al llarg del seu desenvolupament.

a) Descripció–narració de l’experiència

Pensem que és necessari una anàlisi de caire més descriptiu que ens permeti entendre com s’ha desenvolupat l’experiència i que ens ofereixi una visió general de la pràctica didàctica. Entenem que aquesta descripció narrativa, la qual portarem a terme a partir d’una investigació etnogràfica, és l’única manera de poder-se fer el càrrec de com es desenvolupa la pràctica. Tot i això, cal deixar en clar que no és una simple descripció dels fets, una narració literal, sinó que el que es vol fer amb aquest tipus d’anàlisi és explicar què ha passat mentre es fa comprendre com es construeix l’experiència i quines són les connexions que s’ estableixen. L’experiència en si mateixa pot ser un resultat d’aquesta tesi, per tant, considerem important explicar-la.

Volem portar a terme aquesta pràctica didàctica en diferents escoles perquè creiem que d’aquesta manera podrem obtenir més elements d’anàlisi i de contrast que ens puguin ajudar a definir quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora de desenvolupar una pràctica didàctica amb aquestes característiques, és a dir, que combini la música del món i els projectes de treball. D’aquesta manera, l’objectiu que ens plantegem amb aquesta anàlisi vol aproximar-nos a la globalitat de la pràctica didàctica i és de caire general:

Descriure narrativament el desenvolupament d’una pràctica didàctica que combina la música del món i els projectes de treball, i que es porta a terme en diferents escoles, per poder contrastar cada descripció i trobar-hi uns punts en comú.

78

Finalment, la pràctica didàctica s’ha portat a terme en dues escoles diferents de la ciutat de Barcelona, que, tal com detallarem posteriorment, són les que han complert els criteris de selecció que ens hem marcat per escollir la mostra.

La informació extreta de l’aplicació de la pràctica didàctica en cada escola ens permetrà analitzar descriptivament, per exemple, les seves fases de desenvolupament, les connexions de les activitats i els continguts i les seves interconnexions, com també les interaccions entre els mestres i els alumnes.

Aquestes anàlisis descriptives seran contrastades per així trobar-ne uns punts en comú.

Per tant, aquest objectiu té dues parts diferenciades. Per concretar la primera part ens plantegem la pregunta següent:

─ Com es desenvolupa una pràctica didàctica que combina la música del món i els projectes de treball? En quines etapes i seqüències d’activitats es desenvolupa?

Una vegada s’ha explicat amb detall el desenvolupament de la pràctica didàctica en cada escola ─per això es vol fer d’una manera narrativa─ es volen contrastar les dues descripcions per trobar uns punts en comú en relació amb les preguntes següents:

─ Quins són els trets característics de la metodologia dels projectes de treball?

─ Quins són els trets característics de la metodologia dels projectes de treball dins l’àrea de música?

─ Quins són els trets característics de la metodologia dels projectes de treball en relació amb la música del món?

Aquesta última pregunta ens condueix al segon tipus d’anàlisi d’aquesta etapa de la recerca, per blocs temàtics o categories, i ens fa plantejar el tercer i últim objectiu d’aquesta recerca.

b) Anàlisi dels components més rellevants de la pràctica i concreció de les especificitats de l’experiència

La descripció del desenvolupament de la pràctica didàctica en cada escola ens fa fer una anàlisi en la qual es puguin concretar les característiques del binomi, les aportacions d’aquesta connexió entre la metodologia dels projectes de treball i la música del món. Volem estudiar la pràctica didàctica a partir d’una perspectiva d’investigació d’estudi de cas. Per això, en aquesta etapa concretem aquest tercer, i últim, objectiu de la recerca:

Identificar, analitzar i concretar els elements rellevants d’una pràctica didàctica innovadora que combina la música del món i els projectes de treball.

79 Aquest objectiu es concreta amb les preguntes següents:

─ Quines són les característiques i les particularitats d’aquests elements rellevants?

─ Quins són els aspectes que cal tenir en compte per portar-los a terme?

─ Quines són les seves aportacions a l’ensenyament-aprenentatge de la música del món?

És molt probable que aquesta mirada analítica es basi en els condicionants marcats en la primera etapa de la recerca, però també és possible que sorgeixin nous elements per comentar. Aquesta anàlisi ens conduirà a concretar les especificitats d’aquesta experiència.

Podria ser que, quan es llegeixin les preguntes o els objectius que ens orienten en aquesta recerca, puguin semblar oberts o amplis, però això es volgudament. Entenem que som en un terreny poc conegut i que ens falta aprendre’n moltes coses, per tant, considerem que, abans de precisar a priori, hem d’estar oberts a tractar tot tipus d’aspectes rellevants que puguem detectar per no deixar d’observar el que és realment important. Reconeguts metodòlegs qualitatius, com Taylor i Bogdan (1996), Woods (1987), i Velasco i Diaz de la Prada (1997) defensen aquesta idea quan ens diuen que en aquest tipus de recerques, encara que es marquen uns interessos previs, no sabem realment què ens hem de preguntar fins que no hem entrat al camp de treball i en fem l’estudi .