Breu recorregut històric pels projectes de treball

Tot i que som conscients que els projectes de treball són una metodologia flexible i que no es porten a terme de la mateixa manera a tot arreu, sí que tenen unes característiques que configuren els seus trets identitaris, tal com exposarem més endavant en aquest capítol. En tot cas, considerem important que cada vegada són més els mestres que tenen ganes d’experimentar i de descobrir noves maneres d’ensenyar als seus alumnes, tinguin un nom o un altre.

1.1 Breu recorregut històric pels projectes de treball

La metodologia dels projectes de treball està formada per les idees de diverses tradicions pedagògiques, les quals tenen uns factors comuns.

En primer lloc, estan basades en la crítica al tractament curricular del coneixement del seu temps. En aquest sentit, els projectes de treball neixen per denunciar la distància entre l’escola i la realitat, ja que fins aleshores els continguts escolars, centrats únicament en qüestions acadèmiques, no tenien en compte la vida dels alumnes fora de l’aula. A més a més, es presentava als alumnes un aprenentatge fragmentat en disciplines, el qual no reflectia la realitat que els nens i nenes vivien.

En segon lloc, estan basades en la necessitat de modificar els mètodes d’ensenyament-aprenentatge.

Segons Knoll (1997), aquestes tradicions, que donen pas al naixement dels projectes de treball, apostaven per la construcció del coneixement, l’aprenentatge basat en la indagació, la resolució de problemes, el valor de la interacció entre alumnes i mestres, o entre els mateixos alumnes, i el llenguatge com a transmissor de coneixement i regulador de l’activitat a l’aula, entre d’altres.

Tal com veurem a continuació, són moltes les experiències i els autors que han fet possible el naixement dels projectes de treball.

1.1.1 L’origen dels projectes de treball

Segons els autors que s’han dedicat a estudiar l’evolució dels projectes de treball, com ara Knoll (1997) i Mosquera (2010), l’origen d’aquesta metodologia d’ensenyament-aprenentatge es remunta a finals del segle ^XVI a Itàlia.

14

Aquests experts expliquen que, amb els anys, els projectes de treball han anat passant per diferents fases, en les quals han anat adquirint cadascuna de les característiques que el defineixen actualment.

A continuació revisarem breument la història dels projectes de treball explicant cadascuna d’aquestes fases:

─ La primera fase, del 1590 al 1765, situa l’inici dels projectes a les escoles d’arquitectura europees, sobretot a França i Itàlia. Concretament, els projectes apareixen com un moviment professionalitzador de l’arquitectura dins l’Acadèmia d’Art de San Luca, a Roma, on es feien concursos en els quals els alumnes havien de presentar els seus propis projectes arquitectònics. Això provoca un gir en la manera d’ensenyar, ja que es comença a orientar cap a la construcció d’aquests projectes, que són seleccionats pels propis alumnes.

─ La segona fase, del 1765 al 1880, fa referència al moment en què els projectes s’estableixen com a mètode d’ensenyament regular a les escoles d’enginyeria de França, Alemanya i Suïssa.

En aquesta fase, els projectes de treball també es traslladen a Amèrica: segons Knoll (1997) un professor d’enginyeria mecànica de la Universitat d’Illinois, Stillman H. Robinson, aplica aquest mètode amb els seus estudiants, ja que considera que la teoria i la pràctica són inseparables i que per poder fer qualsevol projecte mecànic s’ha d’experimentar i no només dissenyar perquè el construeixin els mecànics. Robinson considerava que, d’aquesta manera, els estudiants es tornaven ciutadans demòcrates, ciutadans que creien en la igualtat dels homes i en la dignitat de la feina.

─ La tercera fase, del 1880 al 1915, és la de l’entrada dels projectes de treball a les escoles públiques. Aquesta formació pràctica impulsada per Robinson es trasllada també als instituts, fins que el 1879 Woodward funda la primera Escola de Pràctiques Manuals (Knoll, 1997, par.

12). L’èxit d’aquesta escola també es trasllada a l’escola primària, però amb una mica de crítica, ja que es considera que la formació manual ha de basar-se en els interessos i les experiències dels alumnes, i que no només s’ha de fer per formar-los des del punt de vista tècnic, perquè la creativitat que demostren també és important. El màxim exponent d’aquest moviment va ser John Dewey (1859-1952), les idees del qual van tenir un pes important en la concreció dels projectes de treball tal com els coneixem actualment.

─ En la quarta fase, del 1915 al 1965, es torna a definir el concepte de projecte i retorna a Europa. La nova psicologia de l’educació promou el fet de pensar que no s’ha d’omplir el cap dels alumnes de coneixements passius, sinó que s’han d’emprendre projectes en els quals l’aprenentatge aplicat els serveixi per desenvolupar la iniciativa, la creativitat i el judici crític.

15

En el marc d’aquesta idea, William Heard Kilpatrick (1871-1965) considera que cal tornar a definir la metodologia dels projectes de treball, perquè pugui ser aplicada d’una manera més general. Així doncs, el 1918, Kilpatrick, en una de les revistes americanes d’educació més prestigioses del moment, Teachers College Record, publica una proposta de treball curricular integrat, la qual anomena mètode de projectes de treball (Torres, 1994). Considera que els alumnes han d’expressar lliurement el que volen fer, i confia que així la motivació i l’èxit en l’aprenentatge sigui prou gran perquè puguin aconseguir arribar als objectius marcats. Per Kilpatrick, és necessari que allò que els alumnes estudiïn els resulti interessant i els sigui d’utilitat. Zabala (2005) també comenta que, per Kilpatrick, l’objectiu de l’educació és perfeccionar la vida en tots els seus aspectes. Per aquest motiu, la finalitat de l’escola ha de ser ensenyar a pensar i a actuar de manera intel·ligent i lliure, i els programes han d’estar basats en l’experiència social i en la vida individual. Kilpatrick entén el mètode, doncs, com una adaptació de l’escola a una civilització que canvia constantment.

Aquest autor també considera que els projectes han de seguir quatre fases per desenvolupar-se correctament: decidir el propòsit del projecte, elaborar un pla de treball que en permeti la resolució, executar el pla dissenyat i avaluar-lo.

A finals d’aquesta etapa, la metodologia dels projectes perd força als Estats Units, però augmenta al continent europeu.

─ En la cinquena etapa, del 1965 fins als nostres dies, l’última, es redescobreix la idea dels projectes de treball a escala europea, ja que es retorna a les idees progressistes en educació.

Els projectes sorgeixen com una alternativa a l’ensenyament tradicional (basat en classes magistrals), i a les escoles es comença a aplicar aquesta metodologia de manera integral, tot i que, per exemple, en el cas espanyol s’observa una tendència d’ús en l’etapa educativa d’infantil més que en la de primària.

Aquestes fases ens mostren com, amb el temps, el concepte de projectes de treball s’ha anat perfilant fins arribar a la manera com l’entenem avui en dia. Tot i això, no només l’evolució històrica ha anat concretant aquesta metodologia, sinó que també s’ha vist influenciada per les idees de diferents autors que han esdevingut els seus precursors en l’educació, tal com expliquem a continuació.

16

1.1.2 Els projectes de treball i els seus precursors en l’educació

Diversos experts en l’estudi dels projectes de treball, tals com Arpin i Capra (2001), Chard (2001), Martín (2006), Orts (2011), Pozuelos (2007), Torres (1994) o Zabala (2005), consideren que l’actual concepció dels projectes de treball està inspirada en les idees dels pedagogs de l’escola nova⁷ i que, per tant, aquesta manera d’entendre els projectes de treball estableix connexions amb altres teories i pràctiques pedagògiques que estimulen, per exemple, la investigació de l’entorn, el treball cooperatiu, el coneixement integrat, la interacció contínua entre el mestre i l’alumne, l’ús de diverses fonts i entorns d’aprenentatge i la relació entre disciplines, entre d’altres.

Si ens remuntem fins al segle ^XVIII, podem parlar de Jean Jacques Rousseau (1712-1778), considerat el precursor de l’escola nova, el qual va revolucionar el món de l’educació en atribuir una importància cabdal a l’infant en el procés educatiu. En la mateixa línia, Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) afirmava que la curiositat intel·lectual i els propis interessos de l’individu eren el motor de l’aprenentatge.

Anys més tard, autors com Dewey, Decroly i Freinet, entre d’altres, amplien les idees esmentades i determinen les bases dels projectes de treball.

Si Kilpatrick, l’impulsor del mètode dels projectes de treball tal com l’entenem actualment, es va basar en les idees d’algun autor, aquest va ser John Dewey (1859-1952), que defensava una escola activa en la qual els alumnes, com a éssers actius, aprenien a partir de la participació en experiències de treball.

També afirmava que el pensament tenia el seu origen en una situació problemàtica que cada un havia de resoldre mitjançant una sèrie d’actes voluntaris. Segons Dewey, calia aprofitar el desig innat d’aprendre de l’alumne, la seva iniciativa personal i la formació democràtica.

Un altre dels autors que també va influenciar la construcció de la noció dels projectes de treball va ser Ovide Decroly (1871-1932), precursor del principi de globalització. Decroly plantejava un canvi curricular que incloïa substituir les assignatures tradicionals per àrees temàtiques més àmplies (centres d’interès). La seva concepció pedagògica també partia de la base que els interessos dels alumnes estaven lligats a les necessitats bàsiques. Decroly deia que, per arribar a estimular la intel·ligència dels alumnes, s’havia d’adreçar a les seves emocions i despertar la seva curiositat, i afegia que la col·laboració entre el mestre i l’alumne era quelcom omnipresent en el decurs de la vida a l’aula.

7 L’escola nova està formada per un grup de moviments pedagògics de caràcter progressista que van sorgir a finals del segle ^XIX. Són crítics amb l’educació tradicional, i és que, entre altres idees, no entenen l’alumne com un ésser passiu, sinó que consideren que aquest ha de ser un participant actiu en el seu propi procés d’aprenentatge.

17

Un altre dels precursors de les idees que integren la metodologia dels projectes de treball va ser Célestin Freinet (1896-1966), el qual considerava que, a part de promoure la participació activa dels estudiants a l’aula, el mestre havia de cuidar l’espai i organitzar un entorn ric i estimulant on els alumnes se sentissin animats i entusiasmats; dit d’una altra manera, el mestre havia de cuidar el clima de l’aula. També defensava una escola cooperativa, en la qual l’infant pogués compartir idees i, alhora, deixar anar la seva imaginació.

Amb els anys, la concepció dels projectes de treball també s’ha vist influenciada per altres autors més moderns, com per exemple Cousinet o Ausubel.

Roger Cousinet (1881-1973) exposava la importància del mètode lliure de treball en grup i considerava que el docent no havia de ser l’única font d’informació dels alumnes, sinó que l’aprenentatge també es podia fer gràcies a la interacció entre iguals. En aquest sentit, el rol del mestre havia de ser fer de guia i ajudar els seus alumnes.

Finalment, David Paul Ausubel (1918-2008) impulsava la teoria de l’aprenentatge significatiu, a partir de la qual explicava que, quan es relacionaven els coneixements previs dels alumnes i el nou coneixement que adquirien, l’aprenentatge esdevenia significatiu. També comentava que els interessos dels alumnes i les seves necessitats determinaven el grau de motivació per les activitats que feien.

A l’últim, defensava els processos d’aprenentatge per descobriment, els quals es produïen, segons l’autor, quan els alumnes tenien la possibilitat d’organitzar ells mateixos els continguts de l’aprenentatge a partir de les dades que buscaven.

Cadascuna de les idees d’aquests autors va donar forma al concepte projectes de treball que entenem actualment, el qual hem definit a l’inici del capítol i del qual detallarem les característiques més endavant. Abans, però, expliquem l’entrada d’aquesta metodologia a l’escola.