Les aportacions dels projectes de treball a l’ensenyament-aprenentatge dels alumnes

Són diversos els autors (Chard, 2011; Ferrer, 2010; Hernández i Ventura 2008; López, 2010; Martín, 2006; Nadal, 2007; Pozuelos, 2007; Sanmartí i Tarín, 2010, i Zabala, 2005) que consideren que és important utilitzar la metodologia dels projectes de treball a l’escola per tot allò que aporta a l’ensenyament- aprenentatge dels alumnes.

Aquests autors comenten que els projectes de treball formen els alumnes en competències, els eduquen en valors, fomenten que l’aprenentatge que adquireixen sigui significatiu i global i aconsegueixen una actitud favorable dels nens i nenes envers el coneixement.

A continuació detallem cadascuna d’aquestes aportacions:

8 Diferenciem expressament projectes interdisciplinaris i projectes de treball, perquè considerem que un projecte interdisciplinari no s’ha de fer necessàriament amb la metodologia dels projectes de treball. Aquest és un dels aspectes que fomenta la confusió i l’ambigüitat del terme de la qual parlàvem a l’inici del capítol.

20

─ Formar els alumnes d’una manera competencial

Tal com comenten Ferrer (2010), Hernández (2000) i Parellada (2007), els projectes de treball són una manera adequada de formar els alumnes en competències, ja que afavoreixen, entre d’altres, el pensament crític, la creativitat i la capacitat d’iniciativa, de resolució de problemes i de presa de decisions. En aquest sentit, López (2010) afegeix que aquest fet en el nostre país té més rellevància, ja que l’actual currículum de la LOE està organitzat per competències. L’autor comenta que, tot i que l’objectiu dels projectes de treball no sigui treballar-les, la seva estructura metodològica possibilita i facilita la planificació i el treball de les quatre competències bàsiques transversals: les comunicatives, les metodològiques, les personals i les de conviure i habitar el món.

Tot i això, quan es parla de quines són les aportacions dels projectes de treball a l’ensenyament-aprenentatge dels alumnes, generalment es fa referència a tres de les competències específiques, les que tenen relació amb el fet d’aprendre a aprendre, amb l’autonomia i la iniciativa personal i amb el tractament de la informació i la competència digital.

o Aprendre a aprendre

En una societat d’aprenentatge continu, els projectes de treball són una metodologia d’ensenyament-aprenentatge que fomenta que els estudiants es comprometin a construir el seu propi coneixement, que resolguin situacions concretes relacionades amb la seva vida professional i social. Per tant, això fomenta el fet que els alumnes aprenguin a aprendre (Martín, 2006).

o Autonomia i iniciativa personal

Zabala (2005) comenta que els projectes fomenten l’esperit i la capacitat d’iniciativa dels alumnes, ja que, en els projectes de treball, sovint els temes d’estudi són escollits pels nens i nens, la qual cosa fomenta la seva iniciativa personal per proposar, dialogar i consensuar el tema amb tots els integrants del grup classe.

Gudjons (cf. Malmberg, 2012) i Knoll (1997) afegeixen que els projectes també fan adquirir autonomia i responsabilitat als alumnes, ja que ells són els encarregats de buscar informació, tractar-la i presentar-la davant dels seus companys.

o Tractament de la informació i competència digital

Segons Carbonell, Essomba i Valero (2010), els projectes de treball són una eina útil per tractar la informació, ja que en el seu desenvolupament els alumnes aprenen a buscar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la i jutjar-la, i també la transmeten als seus companys. Per tant, la comparteixen i la tracten.

21

La funció dels projectes de treball és, doncs, afavorir la creació d’estratègies d’organització dels continguts escolars en relació amb el tractament de la informació i en relació amb la resolució de problemes que facilitin a l’alumnat la construcció dels seus propis coneixements (Nadal, 2007).

Amb aquesta metodologia també es milloren les habilitats d’investigació dels estudiants: els nens i nenes aprenen no només a utilitzar recursos electrònics, sinó també a fer treballs de camp, enquestes, entrevistes, consultes a experts, és a dir, a consultar fonts d’informació de primera mà.

Finalment, Gudjons (cf. Malmberg, 2012) també comenta que els projectes de treball ajuden a millorar les habilitats de comunicació dels estudiants, per tant, també s’incideix en la competència comunicativa.

─ Educar els alumnes en valors

Una altra de les aportacions dels projectes és que són una metodologia que educa els alumnes en valors, ja que fomenta la cooperació, la responsabilitat, la presa de decisions conjunta, el diàleg, la participació democràtica, la relació entre companys, el fet de compartir opinions i maneres de pensar el món i l’intent de comprendre a l’altre, entre d’altres (Martín, 2006; Sanmartí i Tarín , 2010).

Si detallem més aquestes idees, d’una banda, trobem que els projectes de treball són una metodologia d’ensenyament-aprenentatge en la qual els alumnes s’han de posar d’acord, han de prendre decisions conjuntament, han de dialogar i negociar per arribar, per exemple, a escollir el tema del projecte. En aquest sentit, Chard (2011) i Knoll (1997) expliquen que el fet de buscar un coneixement profund sobre les diferents qüestions que es tracten i haver-les de decidir conjuntament aporta als alumnes habilitats democràtiques i socials. De l’altra, quan es porten a terme projectes de treball a l’aula, sovint els alumnes treballen conjuntament en petits grups, s’organitzen, s’estructuren i prenen decisions plegats.

Segons Ballester (2010), això aporta més cohesió grupal, de manera que s’incrementa el nivell de confiança i d’amistat entre l’alumnat. En aquest sentit, López (2010) afegeix que el treball en grup també potencia la col·laboració davant la competició i es respecten els diferents nivells i capacitats.

Chard (2011) també explica que el treball en grup desperta en els alumnes habilitats socials i emocionals, que són tant o més importants que les habilitats i coneixements acadèmics.

Els projectes de treball també se centren en els interessos dels alumnes, i aquest fet provoca que els nens i nenes s’impliquin en el seu propi aprenentatge, que es potenciï la col·laboració en lloc de la competició, que es respectin nivells i capacitats i, en definitiva, que s’atengui molt millor la diversitat present a l’aula (López, 2010).

22

Tot i això, el mestre té un paper important en aquesta tasca d’educar en valors. Martín (2006) classifica les intervencions docents que afavoreixen l’aparició de valors en tres grups: «convidar els alumnes a exercitar valors, a comprometre’s personalment amb determinats valors i a mostrar actituds valuoses»

(p. 174).

Finalment, si ens fem nostres les paraules de Sanmartí i Tarín (2010), un projecte té sentit si s’afavoreix la construcció d’un coneixement que promogui la comprensió del món i la capacitat per actuar en aquest d’una manera responsable i solidària.

─ Fomentar un aprenentatge significatiu i es repercuteix en la motivació dels alumnes

En general, segons Nadal (2007) i Trujillo (2012), entre altres autors, els projectes de treball incideixen en l’aprenentatge significatiu de l’alumnat, ja que l’elecció del tema d’interès és a càrrec dels nens i nenes, es dóna rellevància als coneixements previs que tenen els alumnes i es promou la integració de coneixements.

Si concretem una mica més aquestes idees, d’una banda, trobem que Pozo (2010) afirma que quan es porten a terme projectes de treball a l’aula, generalment l’alumne se sent protagonista, perquè el que es treballa parteix dels seus interessos i, d’aquesta manera, reconeix en l’aprenentatge aconseguit les respostes a les preguntes que s’havien plantejat a l’aula. Això fa que l’aprenentatge esdevingui significatiu i motivador. Si el que es treballa resulta interessant per als alumnes, llavors es pot generar coneixement.

De l’altra, els projectes de treball promouen la integració de coneixements i de habilitats de diverses disciplines, de manera que els alumnes poden veure les connexions que s’hi estableixen i això dóna sentit a l’aprenentatge i el fa significatiu per a ells. Xus Martín (2006) afegeix que el tractament interdisciplinari dels fenòmens permet als alumnes descobrir les dimensions ètiques i socials del coneixement.

Finalment, en els projectes de treball, l’aprenentatge també esdevé significatiu perquè els coneixements es construeixen, segons Hernández i Ventura (2008) «a partir d’allò que els estudiants ja saben, dels seus coneixements previs, dels seus esquemes de coneixement precedents, de les seves hipòtesis (vertaderes, falses o incompletes) pel que fa al tema que s’ha de tractar» (p. 58). A partir d’aquests, es construeix l’aprenentatge, i això repercuteix directament en la memorització comprensiva.

Tots aquests aspectes promouen que els alumnes es considerin involucrats activament en el procés de construcció de coneixement, i això influeix en la seva motivació intrínseca, aquella que es relaciona amb l’interès pel coneixement.

23

─ Fomentar un ensenyament global

Una altra de les aportacions dels projectes de treball a l’ensenyament-aprenentatge dels alumnes és que fomenten un ensenyament global. Amb aquests es fa referència a dos aspectes concrets: la relació entre diferents disciplines i la relació dels coneixements que tenen els alumnes amb el món que els envolta.

D’una banda, en la metodologia dels projectes de treball els coneixements no s’organitzen d’una forma rígida, ni en funció d’unes referències disciplinàries preestablertes, sinó que el plantejament que inspira els projectes de treball està vinculat a la perspectiva del coneixement global i relacional. En aquest sentit, autors com Hernández i Ventura (2008), Nadal (2007) i Pozuelos (2007) comenten que els projectes de treball neixen amb la idea de promoure un coneixement global i integrat, és a dir, eviten la parcel·lació de coneixement i, d’aquesta manera, mostren les relacions entre diferents continguts curriculars (llengua, matemàtiques, música, etcètera) i promouen la interdisciplinarietat.

De l’altra, els projectes de treball vinculen les activitats escolars a la vida real, integren l’entorn en l’experiència escolar, és a dir, afavoreixen la concepció de la realitat com un fet problemàtic que cal resoldre (Pozuelos, 2007 i Zabala, 2005). En aquest sentit, Chard (2011) afegeix que «l’escola és la vida, i els professors i els estudiants han d’experimentar el seu temps a l’escola com el de la vida real, en lloc de veure aquests dos espais com a esferes separades i sense relació» (secció teoria, pàrr. 4).

─ Propiciar una actitud favorable per al coneixement

Alguns experts en aquesta qüestió (Hernández i Ventura, 2008; Nadal, 2007; Martín 2006, i Pozuelos, 2007) comenten que en els projectes de treball s’assumeix com a principi bàsic l’actitud favorable per al coneixement per part dels alumnes, sempre que el professor sigui capaç de connectar amb els seus interessos i afavorir l’aprenentatge.

En aquest sentit, López (2010) i Pozuelos (2007) afegeixen que aquest és un dels avantatges d’aquesta metodologia, i és que, com que parteix dels interessos dels alumnes, aquests es veuen altament implicats en el seu propi procés d’aprenentatge, cosa que els predisposa en aquest sentit, els fa participar d’una manera compromesa i els fa tenir una bona actitud.

Finalment, Pozuelos explica que «participació, interès, motivació i implicació intel·lectual són descriptors que se solen atribuir als alumnes que treballen a l’aula amb projectes de treball» (p. 22).

24