Descripció-narració de la pràctica didàctica

En aquest primer capítol d’anàlisi dels resultats de la segona etapa de la recerca, presentem una descripció etnogràfica en format narratiu sobre la pràctica didàctica que hem portat a terme, que s’ha concretat en dos projectes de treball sobre música del món, un sobre la música i la cultura mexicanes i l’altre sobre la música i la cultura xineses.

Per poder construir aquest relat, hem utilitzat totes les dades recollides en el treball de camp, especificades en el marc metodològic. La narració, a més a més, està feta des del punt de vista de la investigadora, en tercera persona, sota un punt de vista extern, ètic.

La manera com està presentada aquesta anàlisi descriptiva, però, té una particularitat, i és que va acompanyada d’un element d’anàlisi concret: el desenvolupament de les fases i de les etapes del projecte. Aquest descripció lineal del projecte, que ens aporta també una visió transversal del que ha succeït, ens permet observar com s’ha desenvolupat el projecte a nivell de fases i etapes, i assenyalar-les en el moment precís en què s’han portat a cap.

Així doncs, a l’inici de cada descripció hi ha una figura resum que il·lustra les activitats, les fases i les etapes en les quals s’ha desenvolupat cada projecte.

A continuació descrivim, per separat, cadascun dels projectes de treball sobre música del món que hem dut a terme. Aquestes descripcions ens fan entendre què ha succeït en ambdós projectes, i ens condueixen cap a una primera anàlisi més interpretativa sobre les característiques dels projectes de treball de música, en general, i sobre els projectes de treball de música del món, en concret, cosa que ens permetrà destacar les particularitats de l’experiència.

161

6.1 Descripció del projecte de música i cultura mexicanes

Abans d’iniciar la descripció amb detall del projecte de música i cultura mexicanes, presentem una figura que resumeix tot allò que ha succeït i que ens dóna una perspectiva general sobre quin ha estat el desenvolupament de l’experiència.

En aquesta figura, podem observar una línia temporal en diagonal que separa les activitats fetes a l’àrea de música (a la dreta) de les que s’han portat a terme amb el tutor en altres àrees (a l’esquerra).

Sobre aquesta línia trobem uns punts de colors, com si fossin parades de metro, que ens indiquen les diferents seqüències d’activitats que hi ha hagut en el projecte i l’àrea en què han estat desenvolupades (color clar a l’àrea de música, color fosc a altres àrees i ambdós colors a les dues àrees alhora).

50 En aquesta quarta part de la tesi sovint es diferencien els dos projectes per colors: el color verd indica el projecte de música i cultura mexicanes, i el color vermell el projecte de música i cultura xineses.

Fases Activitats

Fases ET

Reactivació i reelecció tema interès

Figura 23: Figura resum del projecte de música i cultura mexicanes

162

En una casella al marge superior dret de la figura trobem les fases que s’han desenvolupat en el projecte, posades per ordre d’aparició segons el que s’ha estipulat, des del punt de vista teòric, com a desenvolupament general dels projectes de treball —escollir el tema d’estudi, fer-ne recerca, elaborar el treball, exposar-lo. Les fases també estan indicades al costat de cada activitat amb línies de colors diagonals paral·leles a la línia temporal.

El gràfic també ens mostra que aquest projecte està dividit en tres etapes (ET), que estan indicades al costat esquerre de la figura, cadascuna amb un número diferent, i que trobem separades per una línia horitzontal.

A continuació descrivim acuradament cadascuna d’aquestes seqüències d’activitats que s’han portat a terme en el projecte, i que corresponen als punts de la figura. Per tenir una visió general del projecte, de les fases i de les etapes, la figura apareix en miniatura a l’inici de cada seqüència, amb la seqüència que descriurem marcada en negreta, amb l’etapa subratllada amb un color i amb les fases que apareixen en aquella seqüència al costat dret del títol. A més a més, al costat dret del text descriptiu hi ha una línia en color que també ens indica a quina fase del projecte som.

************************************

Les mestres preparen el projecte

Uns quants mesos abans d’iniciar el projecte, ens posem en contacte diverses vegades amb la mestra de música —fent reunions o per correu electrònic— per demanar-li la seva participació, per explicar-li quina és la nostra intenció, per parlar-li dels condicionants que marquen l’experiència i també per tractar-hi alguns aspectes logístics. Tot i que la metodologia d’aprenentatge que s’utilitza en aquesta escola és la dels projectes de treball, aquesta és la primera vegada que es porta a terme una experiència d’aquest tipus, per la qual un projecte neix a l’àrea de música i s’expandeix cap a les altres àrees, fet que implica que la mestra tutora estigui, en certa manera, supeditada al treball musical.

Durant aquest temps previ al projecte, la mestra de música pren diverses decisions:

— Escull el tema general del projecte. La mestra pensa amb quina música del món es veu capaç de treballar, o li ve de gust treballar: en aquest cas, la música mexicana. La mestra tria aquesta música per la quantitat d’informació de la qual disposa, perquè hi està lligada personalment i perquè és una música que mai no ha tingut l’oportunitat de tractar amb els seus alumnes.

163

— Escull el curs en què es portarà a terme el projecte (sisè de primària) pensant en els alumnes, però també en la mestra generalista que l’haurà d’acompanyar durant el desenvolupament de l’experiència.

D’una banda, la mestra coneix bé els alumnes, ja que a part d’haver estat la seva mestra durant tres anys, també va ser la seva tutora durant un any, i de l’altra, sap que pot treballar bé amb la mestra generalista, perquè a més d’avenir-se personalment, ja han emprès altres experiències interdisciplinàries conjuntament.

Abans d’iniciar el projecte, les mestres també han de prendre decisions sobre quin tipus de relació establiran entre el projecte de música i el projecte d’aula. En un primer moment, es plantegen relacionar el començament del projecte amb una activitat (centre d’interès) que hi ha previst portar a terme a l’escola a l’inici de curs. Es tracta d’un centre d’interès en relació amb la Diada Nacional de Catalunya.

Les mestres volen aprofitar que també és l’any del bicentenari de la Independència Mexicana i el centenari de la Revolució per relacionar els temes. Finalment, però, decideixen esperar que els alumnes escullin el tema del projecte de classe per, a partir d’aquí, establir relacions.

En les sessions de discussió i tria del tema sembla que sortia la cultura maia com a proposta, però de seguida queda descartada perquè els alumnes que la proposen no la defensen gaire bé. Després de debatre, el projecte d’aula que escullen els alumnes és «Les il·lusions del cervell», un tema relacionat amb la màgia.

A partir d’aquí, la mestra de música intenta trobar la fórmula per iniciar el projecte de música mexicana de manera que tingui relació amb el tema del projecte d’aula, perquè els alumnes hi puguin establir connexions. La mestra demana suggeriments a experts en música mexicana, i aquests li recomanen relacionar el projecte d’aula amb la música prehispànica mexicana, i és que, sovint, recreava els sons de la naturalesa i jugava amb les il·lusions auditives i les descripcions sonores. A partir d’aquí, la mestra comença a recollir material (instruments, còdexs) i audicions que li poden servir per presentar aquest tipus de música als seus alumnes i, així, iniciar el projecte. La mestra també es forma tant des del punt de vista musical com des del cultural, i idea la manera d’iniciar el projecte mostrant als alumnes algunes de les característiques de la música prehispànica mexicana.

164