Característiques de les propostes didàctiques del grup de treball de l’ICE de la UAB

El grup de treball Músiques del Món, Contemporànies i Modernes de l’ICE de la UAB s’inicia durant el curs 2003-2004 i compagina la recerca amb la innovació didàctica i la formació de mestres. El seu objectiu és contribuir a la millora de la pràctica docent a l’aula amb el disseny de propostes didàctiques sobre audicions d’estils musicals que es considera que estan poc presents a les aules —com les músiques del món, la música contemporània i la moderna. Les propostes són aplicades a les aules per mestres de diferents escoles i, posteriorment, contrastades, debatudes i reflexionades en el seminari del grup de treball.

Les propostes didàctiques recullen informació breu sobre l’origen i el context de la música per ajudar el docent a situar-se, i després desenvolupen de forma molt detallada diferents activitats que es poden fer amb els alumnes, d’acord amb els elements musicals més rellevants i característics de la peça. Es faciliten materials i recursos per a la seva aplicació, i el seu tractament permet que s’adaptin a diferents edats.

A continuació expliquem el procés d’anàlisi i les concrecions a les quals hem pogut arribar sobre la manera de treballar la música del món en aquest grup de treball.

122 a) El procés d’anàlisi seguit

L’anàlisi l’hem feta a partir d’una selecció de nou propostes didàctiques sobre diferents músiques del món, cadascuna d’un país diferent, perquè siguin propostes que tinguin característiques musicals variades. Les audicions seleccionades són:

Aquestes propostes didàctiques que ens han servit d’exemple estan pensades i ideades per la Dra.

Assumpta Valls, coordinadora del grup de treball esmentat. Una primera lectura amb detall de cadascuna de les propostes ens permet distingir unes categories —elements musicals que es treballen, tipus d’activitats didàctiques, ús de materials, la contextualització musical i l’educació intercultural de l’alumnat— que són les que ens serviran per fer una anàlisi en profunditat. Com es pot observar, aquestes categories s’aproximen a les que hem utilitzat en les parts anteriors de l’estudi exploratori.

Per fer aquesta anàlisi, ideem una taula⁴² en la qual es fa un buidatge de cada proposta. La figura següent ens mostra una part d’aquesta taula. En vertical trobem cadascuna de les propostes didàctiques que s’analitzen, diferenciades amb colors diferent, i per a cadascuna de les quals s’indica el títol, el país i l’any de realització. En horitzontal s’especifica la informació que es pot extreure de cada proposta en relació amb cadascuna de les categories assenyalades.

42Les taules completes es poden consultar a l’annex.

— El Gasba. Naas El Gniwan. Antiwa. Naas El Gniwan (el Marroc).

— «Âu i vi’dâu», cançó de bressol (Vietnam).

— Appels de Chasse (fragment), música dels pigmeus aka (República Centreafricana).

— «Immi Rahat Titsawaq», cançó infantil (Palestina).

— «Akhr Dun», cançó curta dels calmucs (estepes de Sibèria, Mongòlia).

— Música Persa. Improvisacions en mode isfahan (l’Iran).

— Kumkaba i Churunga, didjeridú (Austràlia).

— Ah Pay, Ah you, la unió de Myanmar (Birmània).

— «Las vírgenes del sol», dansa inca (el Perú).

Figura 16: Llista d’audicions de les propostes didàctiques de música del món analitzades

123

El buidatge de cadascuna d’aquestes propostes ens permet observar que, segons l’any en què s’hagin portat a terme, el plantejament es modifica lleugerament, ja que a mesura que es van aplicant a l’escola també s’hi reflexiona, i això fa que les propostes evolucionin i que s’hi introdueixin canvis —alguns aspectes que els mestres desestimen, d’altres que es mantenen o s’amplien.

Aquest fet ens fa plantejar una segona anàlisi per comparar les propostes didàctiques dels primers i dels últims anys. Per fer-ho, elaborem una taula comparativa en la qual s’utilitzen les mateixes categories que hem fet servir en el cas anterior.

Figura 17: Taula d’anàlisi de les propostes didàctiques de música del món.

Figura 18: Taula d’anàlisi comparativa de les propostes didàctiques de música del món.

124

En aquesta anàlisi comparativa entre les propostes didàctiques plantejades en el grup de treball de l’ICE podem observar els següents aspectes, els quals estan agrupats segons les categories utilitzades:

o Pel que fa als elements musicals que es treballen, continuen sent del mateix tipus, és a dir, elements característics de la música del món en qüestió i elements coincidents amb el currículum musical del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

o Pel que fa la tipus d’activitats didàctiques, són del mateix tipus, amb la diferència que en les últimes propostes didàctiques s’utilitzen més exemples sonors per ampliar la mostra i tenir més experiències auditives, o simplement pel gaudi d’escoltar. Com a novetat, també es fan més activitats prèvies per preparar l’escolta dels alumnes, i es dóna informació més detallada sobre cadascun dels aspectes característics que es treballen en les activitats. Cada vegada també es procura més formació a les mestres. Finalment, hem pogut observar que es fa servir un vocabulari més específic i concret de la cultura per referir-se a aspectes musicals.

o Pel que fa l’ús dels materials, en les últimes propostes hi ha més presència de recursos electrònics, i imatges no només dels instruments, sinó també del país. També es fan servir partitures de l’obra.

o Pel que fa la contextualització musical, en les últimes propostes es contextualitza amb vídeos i pàgines web, i es fa una contextualització més específica sobre els instruments parlant de diferents aspectes que els envolten.

També hem pogut observar una visió de la música des d’una perspectiva més etnomusicològica, ja que es parla de la música des de la visió que tenen les persones que viuen en la cultura a la qual pertany.

o Pel que fa a l’educació intercultural de l’alumnat, no hem observat cap canvi.

b) Els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de les propostes didàctiques del grup de treball de l’ICE de la UAB

Una vegada analitzades les nou propostes didàctiques i vistes les diferències que hi ha entre les unes i les altres segons l’any en què han estat portades a terme, ens disposem a exposar els resultats que n’hem obtingut, els quals ens permeten establir unes característiques generals sobre la manera com es treballa la música del món en el context d’aquest grup de treball.

125 En relació amb els elements musicals que es treballen

─ Les propostes didàctiques que es porten a terme estan pensades tant per treballar continguts característics de la música del món com per tractar aquells que marca el currículum de música de la Generalitat.

En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

─ Es fan activitats d’escolta, d’interpretació i de creació.

─ En relació amb l’escolta:

o Totes les propostes didàctiques estan basades en les activitats d’audició, és per aquest motiu que sempre s’inicien amb una activitat d’escolta.

o Es procura que l’escolta també sigui una activitat per gaudir.

o Es fan activitats prèvies per preparar l’escolta dels alumnes.

o L’audició d’una música del món fa que s’exerciti l’acció d’escolta, però també fa que també es desenvolupin activitats d’interpretació i de creació que s’hi relacionen.

o Es plantegen les activitats d’escolta sota el principi que l’alumne ha de ser capaç d’expressar les seves sensacions i impressions, i el docent l’ha d’ajudar en aquesta tasca.

o L’ús de la representació gràfica i el moviment corporal exerciten una escolta més activa, aplanen el camí cap a la comprensió de la música del món i serveixen de connectors per establir relacions entre la pràctica de la interpretació i la creació.

─ En relació amb la interpretació:

o No es proposen activitats ni de dansa ni de cançó.

o La interpretació es planteja molt relacionada amb la creació. S’utilitzen els instruments dels quals es disposa a l’aula.

─ En relació amb la creació:

o S’experimenta amb la imitació de les característiques sonores de la música del món que es treballa.

o Es planteja perquè els alumnes imitin l’efecte sonor de l’obra.

o Es fa amb els instruments que es tenen a l’abast, però es procura que tinguin característiques sonores semblants a les dels instruments de la música del món que es treballa.

─ Primer s’escolta i s’experimenta, i després es parla de la música.

─ S’utilitza la comparació entre la música del món i la de la pròpia cultura per veure’n les diferències o per fer entendre algun concepte.

─ Es dóna informació detallada sobre els instruments i se n’ensenyen fotografies i vídeos.

─ Es tradueix el text de les audicions si són cantades i es parla sobre el seu significat.

126 En relació amb l’ús de material

— S’utilitzen diversos materials, com ara fotografies i vídeos, tant d’instruments com d’elements socioculturals i geogràfics del país.

— Quan és possible, es presenta la partitura original o adaptada a l’escriptura occidental de les obres que s’escolten, i també esquemes, musicogrames.

En relació amb la contextualització musical

─ Per contextualitzar la música, se situa el país des del punt de vista geogràfic —no sempre s’utilitza un mapa.

─ S’explica la història del context geogràfic.

─ Es parla d’aspectes socials i de la vida quotidiana del país, com també de religió.

─ Es dóna informació als alumnes sobre la utilitat de la música en la cultura i sobre la seva funció.

─ Es contextualitzen sobretot els instruments, es fa referència al significat del nom, a la forma, al material, a l’època i l’origen o a la tècnica interpretativa, entre d’altres.

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Tot i que aquestes propostes didàctiques no estan plantejades amb l’objectiu de repercutir en l’educació intercultural de l’alumnat, hem pogut observar que alguns aspectes ho fan, encara que sigui de manera indirecta:

o Es promou veure la diferència com a quelcom positiu a partir de la creació i de la comparació.

o Comprendre el text i el significat d’una peça, posar-se en la situació en la qual els intèrprets executen la música i aprendre algunes paraules del vocabulari dels músics resulta significatiu per als alumnes i els apropa a una nova cultura, cosa que fa que es mostrin interessats per aprendre’n nous aspectes i en vulguin saber més.