Figura 28. Nombre mínim d’individus (NMI) de Sus domesticus estimat a partir dels diferents elements esquelètics representats.
MAND: mandíbula; AT: atle;, AX: axis; ESC: escàpula; HU: húmer; RA: radi; UL: ulna; MC: metacarpia; FE: fèmur; TI: tíbia; AS: astràgal;
CAL: calcani.
Figura 29. Correlació entre el nombre de restes (NR) i el nombre mínim d’individus (NMI) de Sus domesticus segons els diferents elements esquelètics representats.
MAND: mandíbula; AT: atles; AX: axis; ESC: escàpula; HU: húmer; RA: radi; UL: ulna; MC: metacarp; FE: fèmur; TI: tíbia; AS: astràgal;
CAL: calcani.
Figura 30. Correlació entre les freqüències teòriques (RT) i les observades (RO) de les diferents parts esquelètiques documentades de Sus domesticus.
CAP: cap; EXT. ANT.: extremitat anterior; EXT. POST.: extremitat posterior; DISTAL EXT.: distal extremitats.
El porc domèstic és el segon taxó més representat en aquest conjunt (NR=1729; 40,3%). El número mínim d’exemplars d’aquesta espècie representats varia segons l’element que intervingui en el seu càlcul (Figura 28), documentant-se com a mínim la presència de 22 exemplars d’aquesta espècie. A diferencia dels ovicaprins, les diverses parts de l’esquelet estan representades de forma més equilibrada, evidenciant-se una major integritat dels animals (Taula 10). La correlació entre les unitats NR i NMI (Figura 29) evidencia una major correspondència entre els elements no destinats normalment al consum
o que no requereixen fracturació a l’hora de ser preparats tals com les parts distals de les extremitats, i la manca de correlació en el cas d’elements amb més continguts en biomassa tals com el radi, húmer o el fèmur. La correlació entre les freqüències teòriques i les observades de les diferents parts esquelètiques (Figura 30) evidencia com la correlació màxima es dona entre els elements de l’extremitat anterior i els del tronc. Em base al pes de les restes segons la seva part anatòmica, són les extremitats anteriors les que sumen un valor i percentatge més elevats, seguides pel crani i el tronc. La variabilitat esquelètica documentada per aquesta espècie podria ser indicativa de que el porc es criava viu al castell de Montsoriu, on tenia lloc tot el procés de matança i posterior processat de l’animal per al seu consum.
CAP EXT. ANT. TRONC EXT. POST. DISTAL EXT. TOTAL NR 79 (4%) 156 (8%) 525 (28%) 782 (42%) 331 (18%) 1873
NMI 8 12 55 32
pes (gr.) 138,22 (1%) 807,92 (9%) 1960,7 (22%) 4812,73 (53%) 1321,34 (15%) 9040.91
Taula 10. Nombre de restes (NR), nombre mínim d’individus (NMI) i pes de les restes de Sus domesticus segons les diferents parts anatòmiques.
EXT. ANT.: extremitat anterior; EXT. POST.: extremitat posterior; DISTAL EXT.: distal extremitats; NR: nombre de restes; NMI:
nombre mínim d’individus; gr.: grams.
Amb l’objectiu de descriure les característiques físiques de la població de suids, s’ha dut a terme un diagrama de log ràtio a partir del Log Size Index (LSI) calculat en base a l’estàndard publicats per Albarella (19??). En el diagrama s’han representat com a poblacions de referència des dels porc senglars del neolític i post neolític, fins les poblacions de suids del segle XVI de la península Ibèrica (Figura 31).
Els resultats mostren una clara diferencia entre les poblacions salvatges i les domèstiques, documentant-se com a punts d’inflexió significatius una forta davallada de la talla dels exemplars d’aquesta espècie en època ibèrica i una posterior remuntada que té el seu punt àlgid al segle IX. A partir d’aquí la talla torna a disminuir fins que a partir del segle XIV torna a remuntar de manera progressiva.
Pel que fa a la seqüència concreta de Montsoriu, s’han comparat també la població de suids representada a la UE 10955 amb les de segles anteriors del mateix castell (Figures 32 i 33). L’anàlisi de la tendència anterior es confirma de manera individualitzada també pel castell de Montsoriu, registrant-se un augment de la talla a partir del segle XIV, dinàmica que també registren altres jaciments de la mateixa cronologia. A partir del càlculs de l’alçada a la creu dels animals, seguint els estimadors proposats per Teichert (1975) (Figura 34), s’obtenen els mateixos resultats. La dispersió de les mesures L i Ad de la primera falange segons cronologia (Figura 35) i l’anàlisi de components principals amb les 5 mesures registrades també de la primera falange (Figura 36), mostren diferències clares de talla entre els porcs del segle XVI de Montsoriu i els dels segles anteriors, a excepció del segle X (marcats en groc), també de dimensions relativament més elevades. De forma general, s’observa com els individus del segle XVI augmenten significativament de talla si els comparem amb els dels segles anteriors. Durant els segles
anteriors, la talla dels suins va disminuir de forma important degut a les males collites, plagues i pestes, però al segle XV i sobretot al S. XVI, es dona de manera generalitzada una gran recuperació. El canvi de talla també pot venir donat no només per l’alimentació i les millores zootècnies aplicades sobre els animals, sinó també pels canvis en els règims d’estabulació, i una millora de l’espècie amb la introducció d’animals seleccionats d’altres zones.
Figura 31. Representació del diagrama de log ratio amb les mesures de la població de Sus domesticus representada a la UE10955 en relació a les poblacions de porc senglar i porc domèstics de la península ibèrica des del neolític fins el segle XVI.
Figura 32. Comparació de la variabilitat i mitja de la mesura Longitud (L) de la tercera molar inferior de les restes se suids de Montsoriu amb d’altres contexts medievals europeus.
Ad (radi) 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37
Bosau VIII-X
Haithabu IX-XII
Szczecin IX-XIV
La Charité XI
Exeter XI-XIII
Quilter's Vault XII-XIII
Isenburg XIII
MONTSORIU XIII
Eketorp III XI-XIV
Torcello XII-XV
La Charité XIV
MONTSORIU XIV
Exeter XIII-XIV
Quilter's Vault XIV-XV
Exeter XIV-XVI
La Charité XVI
MONTSORIU XVI
Figura 33. Comparació de la variabilitat i mitja de la mesura amplada proximal del radi (Ap) de les restes se suids de Montsoriu amb d’altres contexts medievals europeus.
20 25 30 35 40 45 50
NEOLITIC ANTIC (Sus scrofa) CALCOLITIC (Sus scrofa)
BRONZE (Sus scrofa) NEOLITIC ANTIC
NEOLITIC FINAL CALCOLITIC
BRONZE FERRO IBERIC
MONTSORIU, SEGLE XVI Sus domesticus
mesura Bp radi
Figura 34. Comparació de l’alçada a la creu de les poblacions de suids de Montsoriu a nivell diacrònic en base a mesures de períodes anteriors de la península ibèrica.
Figura 35. Diagrama de dispersió de les mesures L i Ad de la primera falange de Sus domesticus comparant la població de Montsoriu segons cronologia.
Pel que fa a la composició de la població per sexes, la distribució obtinguda a partir del procediment de mixture analyses (Figura 37) evidencia un major predomini dels exemplars mascles, amb alguna femella representada de manera més puntual.
El porc és una espècie àmpliament documentada en la majoria de jaciments de cronologies medievals en l’àmbit peninsular. Segons la cronologia i el lloc de l’assentament, i el seu tipus, la representació presenta però una elevada variabilitat.
Figura 36. Representació gràfica dels resultats obtinguts amb l’ACP amb les mesures de la primera falange de Sus domesticus segons cronologia.
Figura 37. Representació gràfica dels resultats obtinguts a partir de mixture analyses pels valors dels LSI (n=76) obtinguts per la població de suids recuperats a la UE 10955 de Montsoriu.