Explotació i consum d’animals entre els segles VIII i XVII al NE peninsular

Els jaciments pels quals es disposa de dades arqueozoològiques suficients d’aquesta zona corresponents a l’interval temporal analitzat són el que es mostren a la Figura 110. Es tracta de jaciments amb funcionalitat molt diverses. La seva tipologia varia des d’assentaments de caire rural fins a castells, passant per una ferreria, jaciments urbans i eclesiàstics (Taula 30). El jaciment del collet de les Caixes compta només amb 17 restes de fauna recuperades, per tant no s’inclourà en l’anàlisi de manera

integrada, sinó que s’exposa només a nivell indicatiu. De manera concreta cal remarcar també que les dades del jaciment de caire rural eclesiàstic de Sant Esteve del castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) s’han pres com un tot excepte quan s’analitzen en base a la tipologia de jaciment, on s’han separat les restes que provenen de la vila de les que provenen de l’església.

Figura 110. Mapa de Catalunya amb la localització dels jaciments analitzats.

Jaciment Localització Cronologia Tipus NR Referència

Av. Francesc Cambó Barcelona XIII – XVIII Urbà – Molinas i Salazar (2006) Castell de Llinars del Vallès Vallès Oriental IX – XV Castell – Monreal i Barrachina (1983) Collet de les Caixes (Navàs) El Bages XI – XII Ferreria 17 Folch (2006)

Taula 30. Localització, cronologia, tipus i nombre del total de restes de fauna recuperades dels jaciments analitzats.

NR = Nombre de restes.

Cal afegir a aquesta relació el jaciment del Castell de Llinars del Vallès, del qual s’han publicat algunes informacions sobre el conjunt faunístic si bé no hi ha dades quantificades (Monreal, Barrachina 1983).

Segons els autors es tractaria de “restes d’animals de companyia, de treball i d’aliment”. Afirmen també

que “les restes d’animals de consum alimentari comprenen les espècies més usuals. La major proporció pertany als suids, molt nombrosos”, i que engloben porc domèstic i senglar. Entre els remugants de pastura hi ha més restes d’ovelles que de cabra, i la proporció de bous també és significativa, “alguns pertanyen a exemplars joves”.

Taula 31. Nombre de restes de les espècies dels diferents jaciments de Catalunya representats.

BOTA = Bos taurus, OC = Ovicaprins, SUDO = Sus domesticus, EQUUS = Èquids, LECA = Lepus capensis, FESY = Felis silvestris.

Aus inclouen galliformes no determinats, anseriformes no determinats, i aus no determinades. MGND = Mamífer de talla gran no determinat, MMND = Mamífer de talla mitjana no determinat, MPND = Mamífer de talla petita no determinat. ND = Resta n

determinada.

En la totalitat de jaciments predominen els mamífers domèstics, sent els ovicaprins el grup més representat a excepció únicament del jaciment del Castell de Caldes, on predominen els suids (Taula 31).

Tenint en compte la categoria de restes de fauna representada (Figura 111) s’observa una major importància relativa de les aus en jaciments com C/ Borriana (34,7%) i St. Esteve Castellar Vell (42,3%).

Es tracta principalment, en tots els jaciments, de restes de gallines i ànecs domèstics, destacant la recuperació al C/Borriana de closques d’ous. Èquids i lepòrids estan representats de manera molt puntual i entre els animals salvatges es documenta bàsicament la presència de restes de petits carnívors.

La diversitat especifica dels conjunts es més aviat reduïda, amb un màxim de 7 espècies d’animals representades, de les quals una mitjana de 5 es destinaven al consum alimentari. Els èquids s’utilitzaven

Aubert Besalú C/

bàsicament per tasques de càrrega i transport. Destaca en conjunt, per tant, el paper secundari que hauria tingut l’activitat de caça pel manteniment d’aquesta població.

Figura 111. Relació entre restes de mamífers i aus als diferents jaciments analitzats.

Figura 112. Percentatge de representació de la tríada domèstica en els jaciments catalans estudiats.

BOTA = Bos taurus, OC = Ovicaprins, SUDO = Sus domesticus.

S’ha dut a terme una anàlisi comparativa d’aquests conjunts tenint en compte la cronologia, localització i funció de cada un d’aquests assentaments (veure Taula 30). En base a l’àrea geogràfica s’han diferenciat les zones de més alçada, de la zona central i la litoral. El tipus de jaciment s’ha categoritzat segons si es tracta d’assentaments rurals o urbans, castells o assentaments eclesiàstics, tenint en compte que disposem de dades d’un conjunt més específic com es la ferreria de Collet de les Caixes (Navàs) (Taula 33). L’anàlisi s’ha basat únicament en les principals espècies domèstiques.

ALCÁÇOVA

Taula 33. Especies d’aus identificades en els diferents contexts analitzats.

Figura 113. Representació gràfica dels resultats de l’anàlisi de component principal a partir dels percentatges relatius de representació de les principals especies domèstiques segons cronologia dels jaciments.

Segons la cronologia, s’observa com l’espècie més explotada, en tota l’edat mitjana, són els ovicaprins, seguits pels suids o els bovins indistintivament, excepte en aquest cas al castell de Caldes, on predominen els suins. L’anàlisi de component principal realitzada en base a una taula on s’han combinat els percentatges de representació de les espècies domèstiques agrupades per cronologia (Figura 113), no mostra cap dinàmica clara encara que aquesta circumstància es pot deure a l’ampli interval temporal assignat a alguns dels conjunts faunístics estudiats. l’única tendència que es pot apuntar, a mode molt indicatiu, es una major importància relativa dels ovicaprins a partir del segle XI.

Tenint en compte la localització, no es produeix tampoc cap diferencia significativa en la representació dels diferents tàxons domèstics. Els resultats de l’Anàlisi de Component Principal realitzat en base a les freqüències relatives de representació (Figura 114), mostren no obstant un major predomini dels ovicaprins a l’àrea central i un grau més elevat de variabilitat a l’àrea nord.

Figura 114. Representació gràfica dels resultats de l’anàlisi de component principal a partir dels percentatges relatius de representació de les principals especies domèstiques segons localització dels jaciments.

Segons el tipus de jaciment s’observa d’una banda que tant al Castell de Caldes de Malavella (situat a Blanes, i de cronologies del X-XI) com al jaciment eclesiàstic de Sant Esteve del Castellar Vell (al Vallès Occidental, i de la mateixa cronologia) els suids representen més del 50% de la tríade domèstica, seguits pels ovicaprins. Els percentatges dels bovins són molt menors (5-8%). A la resta de jaciments són els ovicaprins els que predominen en la mostra, superant sempre el 50% de la tríade, i destacant, sobretot, al jaciment del c/ de la Borriana (91% de les restes) i a Collet de les Caixes (87%). Els dos jaciments són dels segles XII i XI- XII respectivament. Els suids són la segona espècie en la majoria dels jaciments on

predominen els ovicaprins (St. Esteve del Castellar Vell, Besalú i Sant Julià d’Altura). Només a Collet de les Caixes i a l’Aubert, el bestiar boví és el segon tàxon més presentat. El percentatge diferencial entre bòvids i suids al c/ de la Borriana (5% i 4%, respectivament) és molt baix.

L’anàlisi integrat a partir de l’Anàlisi de Component Principal (Figura 115) realitzat en base als percentatges de representació segons tipus de jaciment, constata el predomini dels ovicaprins a la majora àmbits, si bé es registren tendències particulars en el cas del castell, amb presència més important de porcs, i dels assentaments rurals, on es registra un major pes relatiu dels bovins. Els assentaments eclesiàstics són els que presenten més variabilitat.

Figura 115. Representació gràfica dels resultats de l’anàlisi de component principal a partir dels percentatges relatius de representació de les principals especies domèstiques segons funció dels assentaments.

Com podem veure, la mostra és molt petita, per tant, no és representativa de l’època medieval. S’ha de tenir en compte, també, que els jaciments són de molts variats tipus i cronologies, predominant les anteriors al segle XII. Tot i així, per fer una primera avaluació, a grans trets es pot dir que predominava de manera significativa el consum d’ovicaprins i que bovins i suins presentaven una major variabilitat.

Degut a la manca d’informació, ha estat impossible correlacionar aquestes dades amb els patrons de sacrifici de cada espècie i dur a terme una anàlisi biomètrica comparativa segons característiques físiques de les poblacions animals representades.