L’Arqueozoologia ha tendit a centrar-se a la península ibèrica sobretot en l’anàlisi de conjunts faunístics de cronologies prehistòriques. Pel que fa a les categories de restes de fauna, sovint són també les restes de macromamífers les que ostenten el protagonisme, ja sigui degut a les estratègies de recuperació del material implementades durant les excavacions arqueològiques (amb absència moltes vegades de garbellat o flotació dels sediments, fet que privilegia la recuperació d’elements ossis d’espècies animals de dimensions relativament més elevades) o en base a les preguntes de recerca formulades, moltes vegades basades en actualismes.
Aquest treball s’aparta una mica d’aquesta dinàmica. D’una banda, l’estudi realitzat es centra en els resultats de les anàlisis arqueozoològiques dels conjunts faunístics recuperats durant les intervencions arqueològiques efectuades l’any 2007 al castell de Montsoriu, corresponent cronològicament al segle XVI, constituint, per tant, un dels primers exemples d’anàlisi arqueozoològica sistemàtica de conjunts de finals de l’època medieval i principis de l’edat moderna per l’àrea del nord est peninsular. D’altra banda, el treball integra també l’anàlisi exhaustiva de les restes d’aus i peixos recuperades en aquest jaciment, passant a ser també un dels primers projectes on ha estat possible dur a terme una valoració integrada del paper que els recursos faunístics havien tingut en l’economia i alimentació dels habitants del castell.
Un dels objectius bàsics d’aquest treball ha estat precisament caracteritzar la dieta d’origen animal dels habitants del castell en un moment determinat de la seva ocupació, i, a partir d’aquí, incidir en les implicacions socials del consum alimentari a finals de l’edat Mitjana. S’ha partit, en aquesta línia, del principi que les pautes de consum no són únicament un reflex de les necessitats de subsistència i preferències alimentàries en un moment donat de la història, sinó que representen, també, determinades accions i relacions socials que engloben des de la producció i el comerç, fins a les possibilitats d’accés als recursos alimentaris. Les pautes d’alimentació es converteixen, d’aquesta manera, en una variable clau a l’hora d’analitzar aspectes del tipus més generalista tals com la organització de la producció o les mateixes dissimetries socials. Varis autors han assenyalat (Grant 1988), per exemple, que l’avaluació de la quantitat i diversitat de carn inclosa a la dieta a finals de l’època medieval, juntament amb la presència d’espècies exòtiques, pot ser un molt bon indicador de les diferències d’estatus.
Un altre aspecte important que s’ha tingut en compte és que el jaciment del castell de Montsoriu compta amb una seqüència arqueològica temporalment significativa (des del segle X fins al segle XVII) que permet incidir també en els canvis experimentats en la gestió animal i el consum al llarg de tot aquest període, avaluant-ne tant les causes com les conseqüències. Al mateix temps, aquest jaciment compta també amb un registre sincrònic suficientment minuciós i detallat per tal d’incidir de manera precisa en com s’organitzava i materialitzava la producció i el consum d’aliments i les seves repercussions en els àmbits social i ideològic.
I.1. Objectius de la tesi
De manera general, aquesta tesi té com a finalitat realitzar i aplicar una proposa metodològica que, a partir de les anàlisis de restes de fauna, permeti transcendir el pla merament subsistencial de la societat sota estudi i arribar a inferir qüestions d’índole organitzativa d’aquestes societats, tals com les modalitats a partir de les quals s’adquireixen, distribueixen i consumeixen (consum tant biològic com social) els animals. A partir d’aquí serà possible avaluar si, en moments determinats de la nostra història, l’accés als recursos animals va ser diferencial o no, caracteritzant quines eren les regles i normes establertes vigents en aquest sentit.
De manera més concreta, amb aquesta tesi es pretén incidir en les següents problemàtiques històriques:
- L’adquisició i l’accés diferencial als recursos segons la posició social.
- Les produccions d’origen animal especialitzades, i la seva distribució.
- L’organització del consum dels recursos d’origen animal a finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna.
- Cuina i les tècniques culinàries de l’època.
En el pla metodològic, amb aquesta tesi es pretén:
- Potenciar les anàlisis arqueozoològiques de cronologies més recents (èpoques medieval i moderna), actualment pràcticament oblidades.
- Integrar a les anàlisis arqueozoològiques l’estudi de les restes d’aus com a disciplina bàsica per entendre la producció i el consum (sobretot durant els segles XII – XVI).
- Avaluar com poden quedar representades en els conjunts faunístics les dissimetries socials (vinculades a l’accés i al consum dels recursos animals).
- Establir els mecanismes per contrastar el grau de correlació entre les dades arqueològiques (restes de fauna, en aquest cas) i la documentació històrica (escrita).
I.2. Estructura de la tesi
L’estructuració del treball ha contemplat sis grans blocs temàtics:
1. Plantejament de la problemàtica d’estudi i estat de la qüestió: aquest capítol es centra en la revisió i avaluació de la documentació i dades disponibles sobre la problemàtica d’estudi, efectuant una presentació i síntesi de les mateixes. Es defineixen al mateix temps els conceptes claus que es treballen al llarg de la tesi.
2. Descripció i contextualització del jaciment: es presenta en aquest capítol una visió exhaustiva del context d’estudi, el castell de Montsoriu, centrada sobretot en la descripció de conjunt de restes arqueològiques recuperades durant la campanya l’any 2007 del que formen part les restes de fauna estudiades.
3. Presentació dels materials estudiats i el mètode: el tercer gran apartat de la tesi es basa en la presentació del conjunt de materials analitzats i la proposta metodològica que s’ha desenvolupat per al seu estudi. La proposta metodològica ha tingut en compte els procediments aplicats des de l’arqueozoologia a l’estudi de la gestió animal a partir de les restes faunístiques, integrant, en aquest cas també, la documentació escrita disponible al respecte.
4. Presentació dels resultats: aquest constitueix un dels apartats bàsics d’aquest treball, durant el qual es descriuen de manera sistemàtica tot el conjunt de dades obtingudes.
5. Contextualització dels resultats: aquest apartat de la tesi està dedicat a la integració dels resultats obtinguts al conjunt de coneixement existents sobre el tema a l’actualitat, efectuant complementàriament una avaluació dels mateixos a nivell diacrònic en base a les dades generades per aquest jaciment en anteriors estudis i en base al conjunt de documentació publicada per altres àrees geogràfiques. Aquesta operació ha permès dur a terme l’anàlisi comparativa dels resultats, posant de relleu la dinàmica registrada pel castell Montsoriu i, de manera més concreta, tots aquells aspectes vinculats al consum i distribució dels recessos animals durant el segle XVI.
6. Discussió dels resultats i conclusions. A l’apartat de conclusions es posen de relleu les qüestions d’índole històrica més rellevants i el conjunt d’aportacions que es realitzen amb aquesta tesi.
PRIMERA PART
MARC ESPACIO-TEMPORAL I PROBLEMÀTICA HISTÒRICA D’ESTUDI
II. MARC ESPACIO-TEMPORAL I PROBLEMÀTICA HISTÒRICA D’ESTUDI: EL FINAL DE L’ÈPOCA