• Aucun résultat trouvé

La Llei d’Accessibilitat i la cultura

4. L A LEGISLACIÓ EN ACCESSIBILITAT A C ATALUNYA , LA CULTURA I ELS PLANS

4.3. La Llei d’Accessibilitat i la cultura

La Llei d’accessibilitat té un únic article, el 35, relatiu a les activitats culturals, esportives i de lleure. Aquest article constitueix el capítol VII de la Llei. L’article 35 es divideix en 4 punts. És un article que disposa de forma general les obligatorietats respecte de l’accessibilitat cultural, als esdeveniments esportius i al lleure, estableix orientacions pel que fa a l’elaboració dels plans d’accessibilitat i estipula la col·laboració entre les administracions i els actors implicats.

La legislació en accessibilitat a Catalunya, la cultura i els plans d’accessibilitat

77

L’article 35.1 estableix l’obligatorietat que les activitats culturals, esportives i de lleure, així com els actes públics de naturalesa anàloga, garanteixin les condicions d’accessibilitat suficients en la comunicació per tal que les persones amb discapacitat en puguin gaudir, comprendre’ls i participar-hi. El punt fa referència a les discapacitats física, psíquica i sensorial. Finalment assenyala la necessitat de fer servir un llenguatge entenedor en funció del tipus d’activitat.

Cal veure dos aspectes pel que fa a l’article 35.1. En primer lloc, les condicions d’accessibilitat de la cultura, dels esdeveniments esportius i del lleure han de ser determinats pel Codi d’Accessibilitat. Tal com s’explicava en l’apartat anterior, el Codi d’Accessibilitat vigent, de l’any 1995, respon a la Llei de Promoció del 1991, que no feia referència a l’accessibilitat a la cultura. En conseqüència, fins que no hi hagi un nou Codi l’abast de l’article 35.1 es redueix a una mera declaració d’intencions sense efectes reals. En segon lloc, es fa referència a l’accessibilitat física, psíquica i sensorial i s’omet, s’entén que de forma expressa, l’accessibilitat intel·lectual. Aquesta omissió llevarà cobertura legal a l’accessibilitat de la informació per a la discapacitat intel·lectual i probablement dificulti la inclusió d’aquests criteris en l’elaboració del futur Codi. És rellevant que s’elevi l’accessibilitat a la informació per a la discapacitat intel·lectual al redactat de la llei perquè blinda la inclusió de recursos i mitjans de suport actualment minoritaris, com ara la lectura fàcil.

L’article 35.2 fixa l’obligatorietat per a les administracions d’establir acords amb els diferents sectors culturals, esportius i de lleure per tal d’elaborar plans d’accessibilitat. S’especifica que els plans han d’incidir tant en l’accessibilitat física com en la comunicativa. També s’explicita que els plans d’accessibilitat han de preveure vies de comunicació adequades i eficaces en els continguts i en l’oferta.

Els plans d’accessibilitat han de determinar la progressivitat de la implementació de les mesures garantint terminis i tenint en compte la diversitat de l’oferta cultural i l’equilibri territorial. Es fa referència en darrer lloc a la participació dels agents implicats en el procés d’elaboració i s’al·ludeix a l’establiment de mecanismes de seguiment i d’avaluació.

Pel que fa a l’article 35.2, cal veure quin abast i quin significat real té la participació exigida en la definició dels plans d’accessibilitat. Si s’aplica un model de participació que involucri usuaris, actors del món cultural i el conjunt d’agents que s’expliquen en detall en el capítol 5, pot ser una garantia que els plans d’accessibilitat cultural

78

atendran de forma realista els problemes d’accessibilitat importants. Ara bé, hi ha el risc que l’exigència de la participació dels agents culturals en la definició dels plans d’accessibilitat serveixi per blindar les seves posicions, potser contràries als avenços en el disseny universal.

La implementació de les mesures d’accessibilitat sovint suposa costs que els actors privats, i de vegades fins i tot els públics, no volen assumir (Oncins et al., 2013). Si l’article 35.2 reforça la posició dels actors privats de la cultura en detriment dels usuaris en la definició dels plans d’accessibilitat pot acabar sent del tot contraproduent. Finalment, en el capítol 5 s’explica que la legitimitat és un factor que reforça un actor en el seu camp d’actuació i el fet que la Llei no blindi la participació dels usuaris en l’elaboració dels plans els fa perdre legitimitat i, per tant, capacitat d’incidir. Cal recordar la idea que es desenvolupava en el marc teòric que la participació en la cultura no és només prendre part en els esdeveniments, en els espais i en els productes culturals, sinó tenir capacitat decisòria en l’organització de la vida cultural.

Per la seva banda, l’article 35.3 estableix que el Govern de la Generalitat ha de fixar les directrius i els requeriments mínims que han de complir els equipaments culturals, esportius i de lleure en relació amb l’accessibilitat. En darrer lloc, l’article 35.4 estableix les obligacions dels proveïdors de serveis culturals, esportius i de lleure. Es disposa que els proveïdors, siguin públics o siguin privats, han de fer una difusió correcta de l’oferta destinada a les persones amb discapacitat.

D’altra banda, la disposició addicional vuitena també fa referència als criteris d’accessibilitat cultural, esportiva i de lleure. En concret, determina que s’hauran d’assolir els acords dels requeriments d’accessibilitat que tracta l’article 35.2 per a l’elaboració dels plans entre el Departament de Cultura i els agents implicats en un període de dos anys, a comptar des de l’aprovació de la llei. En el cas que no sigui possible arribar als acords, la Generalitat haurà de fixar els criteris mínims, en concordança amb allò que es disposa en l’article 35.3.

En comparació amb la Llei de promoció del 1991, la Llei d’accessibilitat suposa un progrés. La Llei de promoció no incloïa cap referència a l’accessibilitat a la cultura, als esports i al lleure. En tot cas, cal assenyalar que és un únic article dividit en quatre punts el que tracta aquest àmbit, el grau de concreció és baix, s’hi tracten poques àrees i s’hi deixa al Codi d’Accessibilitat o al Pla d’Accessibilitat l’elaboració de les actuacions concretes.

La legislació en accessibilitat a Catalunya, la cultura i els plans d’accessibilitat

79

Documents relatifs