Els plans d’accessibilitat

Segons la Llei d’Accessibilitat, els plans d’accessibilitat són les eines principals per tal d’implementar allò que es disposa en l’articulat de la Llei i incidir en les condicions dels entorns, els productes, els serveis i els esdeveniments per tal que assumeixin unes formes de disseny universal. Els plans d’accessibilitat són les eines d’anàlisi i d’organització dels recursos i de les accions en matèria d’accessibilitat d’acord amb uns objectius establerts en el llarg termini. El capítol IX

de la Llei, que inclou els articles 42, 43, 44 i 45, és el que defineix els plans d’accessibilitat.

L’article 42 estableix quins continguts ha d’incloure un pla d’accessibilitat. L’article 42.1 determina que les administracions públiques han de desenvolupar plans d’accessibilitat d’acord amb el marc de les seves competències. Els plans han d’identificar i d’organitzar les actuacions necessàries perquè el territori, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i les comunicacions assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes en la llei i en les normatives de

La legislació en accessibilitat a Catalunya, la cultura i els plans d’accessibilitat

81

desplegament a través dels ajusts raonables. A més a més, s’hi estableix que els plans han d’afectar no només les administracions públiques, sinó també els serveis públics gestionats per entitats externes sota règim de concessió.

L’article 42.2 fixa quines parts han de contenir els plans d’accessibilitat elaborats pels diferents departaments de la Generalitat i pels organismes municipals. S’hi estableix que hi haurà d’haver un diagnòstic de les condicions existents, una definició de les actuacions requerides per intervenir en les condicions d’accessibilitat i una priorització de les intervencions al llarg dels períodes del pla.

Finalment, hi ha d’haver una definició dels mecanismes de control, de seguiment i d’actualització, així com de manteniment, per tal de garantir que les millores en les condicions romanguin al llarg del temps, i d’actualització, si cal revisar les condicions o si els requeriments canvien.

A continuació, l’article 42.3 fixa que tots els municipis han d’elaborar plans d’accessibilitat per tal de cobrir la totalitat del territori i ha d’afectar totes les àrees.

Dona la possibilitat que el pla d’accessibilitat s’integri en la planificació general de l’actuació municipal o, per contra, que sigui transversal i que s’inclogui en els diferents plans sectorials. El pla d’accessibilitat municipal no és incompatible amb la incorporació de mesures d’accessibilitat en els altres plans municipals i, a més a més, el pla d’accessibilitat té la finalitat d’assumir continguts transversals de totes les àrees. L’article 42.4 fa referència a la possibilitat que els municipis limítrofs de menys de 10.000 habitants elaborin plans d’accessibilitat de forma mancomunada.

L’article 42.5 estableix que el procés de definició del pla ha de comptar amb mecanismes que garanteixin la participació dels ciutadans. Les administracions han de procurar que els ciutadans participin en l’elaboració, en particular les persones amb discapacitat i les organitzacions que les representen. Finalment, el pla aprovat ha de recollir la informació relativa al procés de participació, per tal que aquest sigui d’accés públic.

L’article 43 fa referència a l’execució i la revisió dels plans d’accessibilitat. L’article 43.1 fixa l’obligació que la Generalitat destini una part del seu pressupost anual a la millora i al manteniment de les condicions d’accessibilitat dels edificis de la seva titularitat. A continuació, l’article 43.2 obliga les administracions a incloure en la seva memòria anual les intervencions derivades dels plans d’accessibilitat. De la mateixa manera, segons l’article 43.3 els ens locals han de destinar una part del pressupost

82

municipal a la millora de les condicions dels entorns a través dels plans d’accessibilitat.

L’article 43.4 estableix sota quines circumstàncies cal sotmetre a revisió els plans d’accessibilitat. S’hi estableix que els plans d’accessibilitat s’han de revisar i d’actualitzar, en primer lloc, en concloure la seva execució, d’acord amb la nova situació derivada de l’execució del pla i l’avaluació que se’n faci. També s’ha de dur a terme una revisió si s’aproven modificacions de la legislació que canvien o s’amplien els requeriments normatius, cosa que succeirà en aprovar-se el Codi de la Llei d’Accessibilitat. En darrer lloc, si els objectius definits no són assolibles, bé perquè no es varen fixar de forma realista, bé perquè l’organització de les intervencions és insuficient, s’ha de fer una actualització del pla. L’article 43.5 fixa, a més a més, que els plans d’accessibilitat s’han de revisar en cas de modificació del planejament urbanístic o, com estableix l’article 43.6, si hi ha qualsevol factor no previst que fa necessària l’alteració del pla d’accessibilitat.

A continuació, l’article 44 tracta la publicitat i la informació dels plans d’accessibilitat.

En l’article 44.1 es disposa que és obligatori fer públics els textos dels plans d’accessibilitat, a través d’internet o mitjançant qualsevol altra via adequada per a les persones interessades. D’altra banda, l’article 45 fa referència a l’accessibilitat als espais naturals, que també tenen l’obligació d’elaborar plans d’accessibilitat propis.

Finalment, l’article 46 tracta els plans d’accessibilitat dels equipaments i dels serveis d’ús públic i dels centres de treball de gran afluència. En primer lloc, es fixa que els proveïdors de serveis d’ús públic han d’elaborar plans d’accessibilitat propis, d’acord amb els requeriments establerts pel reglament. De la mateixa manera, l’article 46.2 disposa que els equipaments d’ús públic i els centres de treball de gran afluència han d’elaborar plans d’accessibilitat propis, atenent criteris de dimensió i la rellevància de l’activitat. Aquests plans han de tractar l’adaptació de l’espai, la formació del personal i els plans de desplaçament i de mobilitat de l’empresa.

D’altra banda, la disposició addicional primera de la Llei d’Accessibilitat determina com s’han de dur a terme els plans d’accessibilitat pel que fa al temps d’implementació. L’article 1 fixa que les administracions públiques han d’actualitzar els plans d’accessibilitat d’acord amb la Llei 13/2014 i el reglament en el termini de tres anys des del moment d’aprovació del Codi d’Accessibilitat. Obliga les administracions públiques sense pla d’accessibilitat a elaborar-ne un de propi en el mateix període de tres anys. A més a més, fixa els terminis perquè els ens

La legislació en accessibilitat a Catalunya, la cultura i els plans d’accessibilitat

83

municipals aprovin plans d’accessibilitat. En darrer lloc, la disposició addicional vuitena estableix, d’acord amb l’article 35.2, que s’hauran d’assolir els acords amb els agents implicats de l’àmbit cultural, esportiu i del lleure per tal de determinar els criteris mínims d’accessibilitat per a l’elaboració dels plans en un termini de dos anys. En cas que aquests acords no hi siguin en el termini establert, l’administració els haurà de fixar.

Com s’explicava en l’apartat anterior, encara està pendent l’aprovació del decret de desplegament normatiu de la Llei 13/2014, el Codi d’Accessibilitat, i en conseqüència continua en vigor el Codi del Decret 135/1995. El Codi d’Accessibilitat del 1995, en el seu capítol VII, tracta les mesures de foment i, més concretament, l’article 46.2 fa referència al finançament dels plans. L’article 46 disposa que es crearà un fons per a la supressió de barreres arquitectòniques, en què la meitat de la dotació es destinarà a les administracions públiques i l’altra meitat, a entitats privades. El fons servirà per finançar els plans elaborats pels ens locals per tal de suprimir les barreres arquitectòniques en l’espai urbà, als edificis públics i en els transports. S’hi estableix que els programes d’intervenció, com a mínim, hauran de preveure un inventari dels espais, edificis locals i mitjans de transport que siguin objecte de l’adaptació, l’ordre de prioritats de les accions que es duguin a terme i les fases d’execució de la planificació. Finalment, l’article 46.6 permet que els diferents departaments de la Generalitat desenvolupin mecanismes per concedir ajuts per a la promoció de l’accessibilitat i per a la supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació.

La manca de Codi d’Accessibilitat corresponent a la Llei 13/2014 provoca una situació anòmala. D’un cantó, la Llei d’Accessibilitat obliga les administracions a elaborar plans sectorials d’accessibilitat adreçats a implementar els requeriments del Codi d’Accessibilitat. De l’altre cantó, el Codi d’Accessibilitat en vigor es correspon a la llei precedent i el nou Codi no s’ha aprovat. Així, en l’actualitat hi ha el risc que els plans d’accessibilitat s’elaborin d’acord amb uns paràmetres desconeguts o desactualitzats, de forma que és probable que les actuacions s’hagin de revisar o no s’ajustaran a la normativa. Un cop més, l’endarreriment del nou Codi suposa un retard en l’elaboració dels plans sectorials, com ara els culturals, que si en el millor dels casos s’elaboren, estaran subjectes a canvis per adaptar-se al nou reglament quan aquest entri en vigor, com es veurà en el capítol 7amb el cas del Pla d’Accessibilitat dels Equipaments Escènics i Musicals.

84

En darrer lloc, els plans d’accessibilitat incorporen una implicació minsa dels agents involucrats. Tot i que en relació amb l’àmbit cultural sí que hi ha una referència explícita en la Llei d’Accessibilitat a l’acord amb els actors del sector, aquesta participació pot tenir lectures no sempre avantatjoses. L’obligació per llei de la participació dels actors del món cultural en la definició dels plans no només dona veu a aquests actors, sinó que la seva posició hi apareix enfortida. Òbviament, els interessos d’aquests actors no sempre seran coincidents amb la millora de les condicions de l’accessibilitat o, si més no, no serà la seva prioritat. La forma de fer un joc de contrapesos és donar una posició equiparable als actors que promouen l’accessibilitat en la definició dels plans. Si no és d’aquesta manera, els agents del món de la cultura tindran una posició d’avantatge en el disseny dels plans d’accessibilitat per damunt dels mateixos agents del món de l’accessibilitat.

85