ELS ANIMALONS DEL PATI

Syddansk Universitiet

1. Metes i objectius

Desenvolupament emocional i social: Fomentar la capacitat de treballar en parella i explorar i buscar animalons col·laborant els uns amb els altres.

Desenvolupament lingüístic: Promoure la capacitat d’expressar les pròpies idees i verbalitzar-les, expressar idees i presentar-les als altres i aprendre termes científics nous (com ara vertebrats/invertebrats, insectes, aràcnids, etc.)

Desenvolupament cognitiu: Ensenyar a l’alumnat conceptes científics com, per exemple, la classificació d’animals.

Desenvolupament motor: Treballar la motricitat fina mitjançant la captura d’animals i l’elaboració de pòsters.

2. Descripció general de la proposta

Feu una primera xerrada amb la classe sobre quins tipus d’animals diferents coneixen els infants.

Descriviu les característiques dels diferents animals. A continuació, deixeu que els infants explorin el pati i que hi trobin i capturin tants animalons com sigui possible. Finalment, feu cartells amb els diferents animalons trobats, segons la classificació científica d’animals o, si ho preferiu, segons altres agrupacions. Si voleu, podeu ampliar l’activitat per incloure-hi un bosc proper, un prat o un altre espai i també convidar les famílies a buscar animalons juntament amb els seus fills pel seu compte.

Aquesta activitat està adreçada a infants de 5 – 6 anys.

3. Material necessari

Pots de melmelada, bols de plàstic o similars i lupes. Una càmera. Cartró, tisores i cola.

4. Durada

La durada prevista son dues sessions de 2 – 3 hores.

5. Preguntes i/o reptes

Quants animalons diferents podem trobar al pati?

6. Conceptes STEM

Conceptes científics: El filòsof i biòleg grec Aristòtil va ser el primer a classificar els animals (i altres organismes) segons el seu aspecte estructural. El sistema modern de classificació utilitzat pels biòlegs de tot el món es basa en el treball de Carolus Linnaeus, Systema Naturae, del segle XVIII.

En aquest sistema, en funció de les seves similituds i diferències, els organismes vius se situen en un sistema de classificació jeràrquica dins de diferents rangs, on el rang superior és més inclusiu que l’inferior. En aquest esquema de classificació, s’inclouen set rangs: regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie. Tradicionalment, tots els organismes vius es divideixen en cinc regnes: animals, plantes, fongs, bacteris i arqueus. Els animals com a grup es distingeixen dels altres regnes per la necessitat de menjar altres organismes, que poden digerir a l’intestí. La figura 46 mostra un exemple de com es classifiquen els animals segons els set rangs.

Figura 46 – Classificació del gos en funció dels 7 rangs

Extret de http://animalsmart.org/kids-zone/jr-animal-scientist-e-news/keeping-organized-with-taxonomy

És freqüent classificar els animals segons els subfílums de vertebrats (que és un subgrup de cordats) i invertebrats, que són tots els animals que no són vertebrats, és a dir, aquells que no tenen una columna vertebral. Els invertebrats inclouen un gran nombre de fílums diferents. Els que és probable que es representin en aquest exercici són: fílum mol·luscs, inclosos els cargols; fílum anèl·lids, inclosos

es divideixen en cinc classes: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. La figura 47 mostra com es classifiquen els animals.

Figura 47 – Classificació dels animals

Extret de https://www.tes.com/lessons/nU4eN5rDeVZFwg/science-animal-groups

En aquest exercici, se suggereix centrar-se en els animals terrestres. Després, segons els animals que trobeu, podeu treballar, per exemple, les classes de vertebrats: amfibis, rèptils, ocells i mamífers, i els grups d’invertebrats: mol·luscs (fílum), cucs (fílum), crustacis (subfílum), insectes (classe) i aràcnids (classe). Aquí teniu una breu presentació de les característiques de cada grup:

- Mol·luscs: inclou calamars, cargols i musclos. El seu cos està compost per cap i peus. Són suaus, però molts estan envoltats per una closca dura. Una característica és la cavitat del mantell on es col·loquen els pulmons o les brànquies. Els cargols són els únics mol·luscs terrestres.

- Cucs: són animals de segmentació llarga i sense apèndixs corporals (potes). Els cucs de terra en són un exemple.

- Crustacis: l’únic crustaci terrestre és la panerola, que té set parells de potes i dos conjunts d’antenes.

- Insectes: el cos d’un insecte es compon de tres parts: cap, tòrax i abdomen. Els insectes es caracteritzen per tenir sis potes i un parell d’antenes.

- Aràcnids: tenen el cos segmentat en dues parts: cefalotòrax (cap i tòrax) i abdomen. Els aràcnids es caracteritzen per tenir vuit potes. No tenen antenes. Formen part d’aquest grup els escorpins, les aranyes, les típules, les paparres i els àcars.

- Amfibis: aquest grup d’animals es caracteritza pel seu cicle ou-larves-adults, on tant l’ou com les larves viuen a l’aigua, mentre que l’adult viu a terra. Tenen la pell humida i llisa. Les granotes, els gripaus i les salamandres són amfibis i necessiten un ambient humit. Són de sang freda.

- Rèptils: els animals d’aquest grup tenen la pell seca i estan coberts d’escates o plaques òssies.

Normalment, ponen ous de closca tova. Són de sang freda.

- Ocells: els animals d’aquest grup tenen plomes i ales i estan àmpliament adaptats per volar. Tenen ous de closca dura. Són de sang calenta.

- Mamífers: la característica principal d’aquest grup és la presència de glàndules mamàries que s’utilitzen per alimentar les cries. Altres característiques són el pèl o pelatge i els tres ossos de l’orella mitjana. Són de sang calenta.

Conceptes matemàtics: comptar potes i antenes dels animals. Classificar-los.

7.

Primera pluja d’idees sobre animals a classe: «Quins animals coneixeu?». Deixeu que cada infant mencioni un animal i descrigui com és. Podríeu tenir a mà fotografies d’alguns animals o dibuixar-los a la pissarra. Feu-los també la pregunta: «Què és un animal?». Intenteu comparar les característiques dels animals amb les de les plantes i els fongs. No tots els animals són capaços de moure’s, però el que realment defineix un animal és la capacitat de digerir altres organismes; per exemple, plantes o altres animals.

Després d’aquest debat, investigueu quants animals diferents podeu trobar, veure, sentir i atrapar al vostre pati. Primer, tots els infants s’asseuen tranquil·lament i observen quants animals diferents poden veure o sentir. Després d’aquest petit (i potser difícil) exercici, parleu amb els infants i anoteu entre tots els diferents animals que heu observat.

A continuació, deixeu que els infants treballin per parelles i doneu-los temps per explorar el pati.

Doneu a cada parella d’infants un pot petit que pugui utilitzar per a les seves captures. Animeu l’alumnat a observar detingudament cada animal. Guieu els infants plantejant-los preguntes com ara:

«quantes potes té l’aranya? El cargol té antenes? Com és la closca dels cargols? Com s’hi troba el cargol? Es veuen els ulls de la mosca? Quantes parts té la mosca? On trobem la panerola i per què prefereix viure en aquest lloc?», etc. Deixeu que els infants també analitzin diferents animals

juntament amb la classe. Intenteu centrar la seva atenció en les semblances i diferències entre els animals. Per exemple, podeu observar una aranya i una mosca i comparar-ne el nombre de potes, parts del cos i antenes. A continuació, podeu observar dos insectes diferents i comparar-los.

L’endemà podríeu fer pòsters amb l’alumnat. Prepareu imatges dels animalons que van trobar. Deixeu que els infants les retallin i les enganxin en diferents pòsters segons les similituds entre els animals, i utilitzeu la classificació científica. Torneu a parlar amb els infants sobre les semblances i diferències entre els animals, animeu-los a comptar potes i antenes. Tingueu en compte que és possible que pugueu trobar larves de papallones i parleu amb els nens i nenes sobre el desenvolupament d’una papallona i que cal observar l’animal adult per decidir de quin tipus d’animal es tracta.

Per a la darrera part del procés, després d’haver examinat detalladament cada insecte, podeu triar les característiques principals dels animalons que heu investigat. Per exemple, les aranyes fan teranyines fortes i enganxoses, els cargols porten la casa (closca) al damunt, la marieta té ales plegables, etc. A continuació, demaneu als infants que treballin en grup i dissenyin alguna cosa que podríem utilitzar els éssers humans i que s’inspiri en la característica escollida dels animalons. Per exemple, si els infants trien les ales plegables de la marieta, poden dissenyar una motxilla que es doblega com les ales de la marieta. O, si trien la closca dels cargols, poden dissenyar una casa que també puguem portar a sobre.

Si ho preferiu, també podeu buscar animals al bosc o en un altre lloc. També podeu convidar els pares i mares a investigar amb els seus fills pel seu compte i a portar fotografies dels animalons trobats (trobareu una proposta de carta a l’apartat 10). L’elaboració de pòsters pot ser un procés progressiu.

Si els infants mostren interès pel projecte, podeu portar revistes d’animals i díptics, per exemple de zoos, i deixar que ells mateixos hi busquin imatges d’animals, les retallin i les vagin enganxant als seus pòsters.

8. Què han de fer els infants i les famílies?

8.1. Pautes de l’equip docent per als infants: procureu que tot l’alumnat participi en les tasques.

Intenteu despertar i fer créixer la seva curiositat.

8.2. Consells a l’equip docent sobre el concepte científic de l’activitat: la idea científica clau és la classificació. Es tracta d’una manera d’entendre i agrupar diversos organismes vius. Intenteu deixar-ho clar al llarg de l’activitat.

8.3. Pautes de l’equip docent per a les famílies: per fer participar les famílies en l’activitat, es recomana als mestres dur a terme les activitats proposades a l’apartat 9.

9. Participació de les famílies

9.1 Durant l’activitat: Si és possible, comuniqueu a les famílies que poden participar en el vostre procés d’investigació. Poden ajudar els seus fills a buscar animals, distribuir materials i fer fotografies.

Si hi ha pares que sàpiguen explicar la classificació a l’alumnat, podeu demanar-los que col·laborin explicant-los els conceptes científics. També poden ajudar a retallar i enganxar imatges als pòsters.

Animeu les famílies a despertar la curiositat dels seus fills.

9.2 Després de l’activitat: Per posar en relleu la classificació dels animals i fer-la més visible a casa, podeu suggerir a les famílies que facin l’activitat següent a casa:

«Benvolguts pares i mares,

Avui hem trobat diferents animalons al pati. Hi hem trobat aranyes, mosques, cucs de terra i paneroles, i hi hem vist diferents ocells. Hem buscat similituds i diferències entre els animals i hem parlat de com agrupar els diferents animals, per exemple, segons el nombre de potes o antenes.

Us animem a buscar altres animals juntament amb el vostre fill/a. Podeu buscar-los pel parc o en qualsevol altre lloc. Desperteu la seva curiositat fent-li preguntes. Compteu quantes potes o antenes tenen, busqueu-los els ulls i la boca, o fixeu-vos en qualsevol altra característica. Si és possible, feu fotos dels animals i porteu-les a l’escola.

Esperem que passeu una estona ben entretinguda amb el vostre fill/a.»

10. Avaluació del procés

Per a l’avaluació, podeu utilitzar l’observació durant l’activitat STEM. Podeu prendre algunes notes sobre les respostes de l’alumnat a les vostres preguntes, anotar quina ha estat la part més difícil per als infants, etc.

Els pòsters són ideals per a la documentació. Assegureu-vos de penjar-los en un lloc on els infants i les seves famílies els puguin veure fàcilment i animeu-los a parlar-ne amb el seu fill/a (si voleu una referència, podeu utilitzar el llibre de recomanacions del projecte:

https://ddd.uab.cat/record/232951).

11. Referències

http://animalsmart.org/kids-zone/jr-animal-scientist-e-news/keeping-organized-with-taxonomy

https://www.bbc.co.uk/bitesize/topics/zn22pv4