DISSENY D’UN TOBOGAN

Kirkkale Üniversitesi

1. Metes i objectius

- Els infants poden explorar com llisquen en diferents tobogans - Entendre què és la força de fregament

- Diferenciar les característiques de la superfície (rugosa, llisa...)

2. Descripció general de la proposta

Es planteja el repte als alumnes de dissenyar un tobogan per evitar que els nens i nenes més petits baixin massa ràpid. L’objectiu d’aquesta activitat és treballar els conceptes de diferents superfícies (per exemple, rugosa, llisa), la força de fregament i el concepte d’inclinació. Amb aquesta finalitat, animem els infants a dissenyar un tobogan tots junts i resoldre aquest problema.

3. Material necessari

Per dissenyar el tobogan es poden fer servir materials de rebuig, com un got de plàstic buit, tela, cinta adhesiva, cartró i algunes joguines. L’edat recomanada pels infants que participen d’aquesta activitat és de 5 – 6 anys.

4. Durada

La durada prevista d’aquesta activitat és de 2 – 3 hores

5. Preguntes i/o reptes

Com ajudar un infant que té por de baixar massa ràpid? Com podem baixar més lentament?

6. Conceptes STEM

Conceptes científics: característiques de la superfície (per exemple, rugosa, llisa) i la força de fregament.

Conceptes matemàtics: Concepte d’alçada i inclinació.

Relació amb conceptes d’enginyeria/tecnologia:en aquesta activitat tots els materials emprats estan relacionats amb la tecnologia. Pel que fa a l’enginyeria, s’anima els infants perquè participin en procés de disseny d’enginyeria. Primer se’ls planteja un repte i després se’ls demana que dissenyin un prototip per resoldre el problema. Durant el procés col·laboren amb els seus companys, treballen en equip, fan pluges d’idees, investiguen i desenvolupen idees i després creen una solució/prototip mentre participen en una activitat.

7.

Aquí podeu introduir per primer cop el problema a l’infant. Li podeu demanar que s’imagini ell mateix al pati, amb molts altres infants baixant pel tobogan, i podeu fer-li les preguntes següents: «Et fa por baixar per algun dels tobogans?». «Podries explicar per què?». «Has vist altres nens o nenes que tinguin por de baixar?». «Quin és el problema amb els tobogans per a aquests nens o nenes?». «Per què tenen por de baixar?». O podeu plantejar vosaltres mateixos el problema: els petits tenen por de baixar pel tobogan perquè troben que és massa alt i baixen massa ràpid. Com els podem ajudar?

Intenteu obtenir, en primer lloc, respostes de tots els alumnes. I si proposen alternatives com ara per què els més petits no utilitzen altres tobogans, digueu-los que només n’hi ha un i pregunteu-los quines solucions se’ls acudeixen. Després formeu grups de 3-4 infants. Deixeu que ells mateixos posin un nom al seu grup. Si ho prefereixen, també poden treballar individualment. Tot i això, recomanem que els mestres deixin que els alumnes treballin en grup. Demaneu als infants que facin una pluja d’idees entre tots i que les dibuixin en el full que se’ls proporciona tot seguit.

En funció de les característiques del desenvolupament dels infants, podeu utilitzar dibuixos o debats per donar visibilitat a les seves idees. Així, per exemple, amb els infants més grans (de 6 anys), podeu utilitzar el dibuix com a primer pas en el procés de disseny, mentre que amb els més petits és millor parlar sobre com s’imaginen el disseny en comptes de dibuixar-lo. Com a mestres, parleu amb ells sobre si tenen por de l’alçària del tobogan, quin tipus de tobogan necessitarien, com poden fer que el tobogan sigui més lent, quin tipus de superfície necessitem per a una baixada més lenta. També podeu preguntar sobre quines superfícies fan que baixem més ràpid (podeu posar l’exemple de superfícies gelades i superfícies rugoses i fer-los veure les diferències entre elles).

Un cop hagin decidit els materials que faran servir, també els podeu preguntar per què han triat aquests materials i parlar sobre les seves característiques. Aquí també podeu esmentar les característiques dels diferents tipus de superfícies. Després de parlar de cadascun d’aquests aspectes, deixeu temps suficient als infants perquè materialitzin els seus plans i creïn el seu prototip. Quan hagin decidit el disseny del tobogan, deixeu que facin lliscar alguns objectes, calculeu el temps i destaqueu per què baixen més lent o més ràpid. Pregunteu també què passa si empren altres materials amb diferents tipus de superfície. Aquí podeu introduir els conceptes de força de fregament i esmentar que totes les superfícies apliquen força de fricció als objectes en moviment, la qual cosa fa que es moguin més lentament. També podeu indicar que en diferents tipus de superfícies notem la força de fregament de maneres diferents.

Així mateix, també podeu guiar-los perquè construeixin el tobogan amb diferents alçàries i inclinacions i així vegin la diferència entre ells. En aquest moment, com a mestres, podeu parlar dels conceptes d’inclinació i alçària.

8. Què han de fer els infants i les famílies?

8.1. Pautes de l’equip docent per als infants: assegureu-vos que tots els infants participen en les tasques, intenteu despertar-los la curiositat, etc. S’espera que els alumnes facin preguntes, trobin solucions (planifiquin una recerca), dissenyin un prototip, provin el seu disseny, decideixin la solució final i la comparteixin amb els altres.

8.2. Consells per a l’equip docent sobre el concepte científic de l’activitat: La força de fregament és la que alenteix el moviment dels objectes i pròpia de cada tipus de superfície. Feu servir el llenguatge propi de cadascuna de les disciplines.

8.3. Pautes de l’equip docent per a les famílies: per fer participar les famílies en l’activitat, es recomana als mestres que duguin a terme les activitats de l’apartat 9.

9. Participació de les famílies

9.1. Abans de l’activitat: Abans de l’activitat, els mestres podrien enviar una nota a les famílies per explicar els principals termes científics que s’inclouran en aquest procés. Se’ls podria enviar, per exemple, la nota següent:

«Benvolgudes famílies,

Aquesta setmana parlarem i ens informarem sobre alguns conceptes matemàtics i científics, com la força de fregament, l’alçada i la inclinació. Us agrairíem que també poguéssiu parlar-ne a casa. No cal explicar els termes científicament, però podríeu fer-li prestar atenció cap aquests conceptes i preguntar-li «PER QUÈ?». Per exemple, imagineu que esteu conduint per la carretera. Si teniu l’opció de conduir en diferents tipus de carreteres (per exemple, asfalt, terra, etc.), podríeu utilitzar la que no feu servir habitualment. Llavors podeu preguntar la diferència de temps fins que arribeu, la sensació d’estar al cotxe, els sons del cotxe en diferents carreteres, etc. Deixeu que el vostre fill/a observi com conduir sobre asfalt és més fàcil i ràpid que conduir sobre terra. Si teniu una bicicleta, podeu demanar al vostre fill que vagi en bicicleta en diferents superfícies i preguntar-li per què dues carreteres són diferents? Podeu demanar al vostre fill que patini sobre la moqueta i el terra mullat a casa i preguntar-li COM s’ha sentit en les diferents superfícies i PER QUÈ s’ha sentit diferent? COM afecten al seu ritme les característiques de la superfície i PER QUÈ? No oblideu que el nostre objectiu no és ensenyar-los, sinó permetre que SENTIN, OBSERVIN i APRENGUIN amb una participació activa. Per tant, no tingueu por de no poder respondre les preguntes del vostre fill o explicar el fons científic de les observacions. I no dubteu a comunicar-nos-ho si teniu qualsevol complicació.

Finalment, us agrairíem que anotéssiu les vostres experiències i les respostes del vostre fill/a i ens les féssiu arribar, així com també que compartíssiu algunes fotografies de les experiències amb nosaltres.»

9.2. Durant l’activitat: Podeu convidar a la classe aquelles famílies interessades en el disseny per parlar sobre els prototips dels infants i guiar-los per trobar millor solucions. A més, com que durant els primers anys les activitats manuals són molt importants per als nens i nenes, podeu organitzar una visita a un parc amb diferents tobogans amb diferents inclinacions. Podeu provar diferents superfícies als tobogans per veure quina fa que el descens sigui més lent. Durant aquesta visita podeu convidar dos o més pares o mares perquè us acompanyin. Això facilitarà el procés de guiatge i els ajudarà a compartir les seves idees amb altres adults. Si teniu l’oportunitat de visitar un museu científic, també podeu portar-hi els alumnes i convidar altres pares i mares perquè us ajudin amb l’organització i parlin amb ells.

9.3. Després de l’activitat: Al final d’aquest procés STEM podeu demanar als pares i mares i als infants que us diguin quines superfícies alenteixen o acceleren la vida diària. Poden preparar una llibreta de

«Superfícies a la meva vida», fer fotos d’aquestes superfícies i explicar com afecten a la velocitat. Un altre exemple després de l’activitat pot ser demanar que els pares i mares i els infants analitzin les superfícies dels mobles que tenen a casa. Per a aquesta activitat es poden utilitzar bales, cotxes de joguina o fins i tot pedres. S’hauria de demanar als pares i mares que facin rodar l’objecte sobre mobles diferents, i que observin què passa i que expliquin als infants les raons per les quals succeeix això.

També podeu demanar que facin un vídeo o fotografies durant el procés i que els enviïn a l’escola.

Podeu fer que cada nen presenti la seva experiència amb aquestes fotos i vídeos.

10. Avaluació del procés

Per a l’avaluació de l’activitat, podeu observar la participació dels infants i especificar les dificultats que experimenten durant les tasques. Observeu el vocabulari científic o STEM que els infants fan servir durant i després de l’activitat.