Des de l’any 1986, al nord d’Uganda hi ha un conflicte amb el grup armat d’oposició Lord’s Resistance Army (LRA), dirigit per Joseph Kony, que es presenta com a posseïdor de poders sobrenaturals i intenta derrocar el Govern de Yoweri Museveni. L’LRA pretén instaurar un règim basat en els Deu Manaments de la Bíblia.
Uganda viu un antagonisme de molts segles entre el nord i el sud. El nord, poblat fonamentalment per acholis, és una zona marginada i abandonada pel Govern central, els membres del qual, com el president, són del sud. El conflicte ha provocat
desenes de milers de morts i el desplaçament de centenars de milers de persones, moltes de les quals han estat obligades a viure en “pobles protegits” en els quals, no obstant això, hi predomina la inseguretat. Els atacs de l’LRA contra la població civil, el segrest de menors com a soldats (30.000) i els combats entre l’LRA i les forces armades, juntament amb les milícies progovernamentals, han provocat que una important part de la població del país s’hagi vist obligada a desplaçar-se.
A més, aquest conflicte té una important dimensió regional, ja que l’LRA, entre 1993 i el 2002, tenia les seves bases al sud del Sudan i rebia suport d’aquest país, mentre que el Govern ugandès proporcionava ajuda militar al grup armat d’oposició sudanès SPLA. Però, des del 2002, el Govern del Sudan permet que les forces armades ugandeses penetrin en el seu territori per perseguir les bases de l’LRA. Això va provocar que els combatents de l’LRA tornessin a Uganda o es refugiessin a la RDC i altres països, i augmentessin les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari contra la població civil.
Al país també hi opera des de 1996 el grup armat d’oposició Allied Democratic Forces (ADF), que té les seva base a la RDC i està format per musulmans.
Antecedents del procés de pau
Des de 1994, quan l’aleshores ministra per a la Pacificació del Nord d’Uganda, Betty Bigombe, va dur a terme converses amb dirigents de l’LRA, converses que no van prosperar, hi ha hagut una dinàmica activa de diplomàcia paral·lela per part de grups religiosos i civils acholis, com Kacoke Madit, així com d’actors externs, com la Comunitat de Sant Egidi o el Centre Carter.
Kacoke Madit la van crear el 1996 ugandesos de la diàspora, amb el propòsit d’aconseguir la pau per mitjans pacífics. A finals de 1997, el Govern ugandès va acceptar de reunir-se amb una delegació de l’LRA, encara que no hi va haver resultats. L’any següent, l’Acholi Religious Leaders Peace Initiative (ARLPI) va iniciar una important tasca de sensibilització per la pau actuant com a mediadora i mantenint contactes regulars amb l’LRA. Durant l’any 2004, l’LRA va demanar la mediació de l’ambaixador d’Uganda a la UA, el Govern va declarar una treva temporal per facilitar el diàleg i les Nacions Unides van mostrar el seu suport a una eventual reintegració dels combatents de l’LRA.
Les converses mantingudes entre el Govern i l’LRA durant la primavera del 2005, així com la intervenció de la Cort Penal Internacional pel que fa a les sistemàtiques violacions del dret internacional humanitari per part de l’LRA, feien pensar que, a finals d’aquell any, es donarien unes condicions una mica més òptimes per avançar cap a un procés de pau al nord d’Uganda, per
Govern, Betty Bigombe, es va reunir diverses vegades amb els dirigents de l’LRA per formalitzar un possible procés de pau. El febrer, el Govern va declarar una nova treva unilateral de diversos dies per facilitar els contactes amb el grup, i el seu portaveu i representant oficial a les converses es va lliurar a les forces armades (desafiant les ordres del líder de l’LRA J. Kony). A instàncies de la comissionada, Noruega va col·laborar en el procés, i el Regne Unit, els Països Baixos i l’ONU van donar suport a diverses iniciatives. Els primers mesos del 2006 van destacar els missatges contradictoris sobre si el Govern concediria o no una amnistia al líder de l’LRA en cas que deixés les armes. Si bé a finals de març el president ugandès va negar aquesta possibilitat, una decisió que va ser ratificada l’abril pel parlament ugandès, el mes de maig va fer una nova oferta d’amnistia i seguretat si es desarmava abans del mes de juliol. Aquesta oferta es va produir poc després que el líder de l’LRA mantingués una reunió secreta amb el vicepresident del sud del Sudan, Riek Machar, en la qual Joseph Kony va acordar posar fi als atacs contra la població civil i mantenir converses amb el president ugandès, aspecte que va ser acceptat inicialment pel president Yoweri Museveni, sempre que l’LRA acabés les seves activitats militars abans de juliol.
Finalment, i després de realitzar-se diverses reunions a Juba (Sudan), mitjançades pel vicepresident del Sud del Sudan Riek Machar, i qüestionades per la falta de credibilitat i pes polític de delegació de l’LRA, el Govern i el grup armat de l’oposició LRA van assolir un acord limitat de cessament d’hostilitats el 26 d’agost, que va entrar en vigor tres dies després amb una durada de tres setmanes. Durant aquest període van continuar les negociacions amb l’objectiu d’assolir un acord de pau definitiu. La treva havia de ser revisada bisetmanalment. L’acord va ser signat pels representants de totes dues parts, el ministre de l’Interior ugandès R. Rugunda i el cap de la delegació de l’LRA M. Ojul, i supervisat pel vicepresident del Govern del Sud del Sudan, Riek Machar.
Conciliation Resources
És una organització independent, sense ànim de lucre i amb seu a Londres, dedicada a la prevenció de conflictes violents, promoure la justícia i construir la pau en societats castigades per la violència. Ha dut a terme activitats de suport a la societat civil a les Filipines, Uganda, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Fiji, Colòmbia, Sudan, Sierra Leone, Libèria, Guinea i altres països, juntament amb governs i organitzacions locals i internacionals. Publica la revista
“Accord” sobre iniciatives civils de pau.
www.c-r.org
A principis de 2007 l’LRA va manifestar en un informe lliurat a la delegació governamental que la inculpació dels principals responsables de l’LRA per la CPI era el principal obstacle per arribar a un acord de pau amb el Govern ugandès, malgrat que el seu president, Y. Museveni, va mantenir que el seu Govern havia ofert l’amnistia als líders de l’LRA si abandonaven les armes i es comprometien en el procés de pau, a més de recomanar que podrien utilitzar el sistema de reconciliació tradicional “Mato Oput” de la comunitat Acholi, de la qual forma part el líder de l’LRA, Joseph Kony. Després de les diverses reunions mantingudes, Rugunda va manifestar que el Govern i l’LRA havien acordat reprendre les converses de pau amb la mediació sudanesa i el suport de representants de Sud-àfrica, Moçambic, Tanzània, Kenya i la RD Congo, i que el lloc dels contactes continuaria sent la ciutat sudanesa de Juba, on s’havien realitzat fins aleshores les converses de pau. D’altra banda, diversos grups de dones van manifestar la seva voluntat de participar a les converses de pau. A mitjan abril, els representants del Govern ugandès i de l’LRA van acordar la represa de les converses de pau a Juba i l’extensió tres mesos més, fins al juny, de l’acord de cessament d’hostilitats. La implicació de l’enviat especial de l’ONU, l’antic president moçambiquès, Joaquim Chissano, que es va reunir a la selva congolesa amb el líder de l’LRA Joseph Kony, i l’ampliació de la mediació a d’altres països africans, va significar el desencallament de la situació. No obstant això, els líders rebels van exigir que les ordres internacionals de recerca i captura de la CPI fossin retirades com a condició prèvia a la signatura de l’acord final.
A principis de novembre de 2007, una delegació de l’LRA encapçalada pel cap negociador Martin Ojul va aconseguir que el Govern acceptés per primera vegada en la història del grup rebel una visita de cortesia a Kampala, on es va reunir amb representants polítics i finalment també amb el president Yoweri Museveni. Durant la reunió, ambdues parts van acordar perllongar el cessament d’hostilitats que expirava a finals de novembre per tres mesos més. Durant la gira es va excusar per les atrocitats comeses contra els habitants del nord del país durant els 20 anys d’insurrecció armada, i va sol·licitar al Consell de Seguretat de l’ONU que retirés l’ordre de recerca i captura de la CPI, qualificant-la com l’obstacle més gran cap a la pau. A finals de l’any, diversos rumors sobre l’ajusticiament d’alguns dirigents de l’LRA (especialment del número dos, Vincent Otti), les disputes en el lideratge i la deserció d’una quantitat significativa de combatents, va posar de manifest la crisi que estava patint l’LRA i la possibilitat que el grup armat s’estigués desintegrant.
Les negociacions entre el Govern i l’LRA es van veure dificultades el 2008 per les dissidències produïdes en aquest grup a partir de l’assassinat del vicecomandant i negociador Vincent Otti perpetrat per membres del seu propi grup. El líder de l’LRA Joseph Kony va canviar tot el seu equip negociador en començar les converses a través de la facilitació del vicepresident del Sudan Riek Machar. El cap del nou equip negociador de l’LRA va ser Nyekorach Matsanga, acompanyat d’Alfred Obita. D’altra banda, el Govern i l’LRA van aconseguir un acord per jutjar els crims de guerra a Uganda en lloc de ser jutjats per la Cort Penal Internacional (CPI) a l’Haia.
El mes de maig, com a reflex de la caòtica situació del grup, Joseph Kony va anunciar que no firmaria l’acord de pau amb el Govern d’Uganda i va posar en dubte la continuació del procés de pau, la qual cosa suposaria posar fi al cap de 22 mesos de converses de pau a Juba per resoldre un conflicte de més de 22 anys. El mes de setembre es van produir enfrontaments, motiu pel qual l’exèrcit de la RD del Congo i les Nacions Unides van iniciar una operació militar per intentar contenir les accions del líder de l’LRA Joseph Kony. Segons diversos analistes, des que el mes d’abril Kony va rebutjar firmar l’acord aconseguit pels seus representants, s’havia convertit en una creixent amenaça regional pel saqueig de poblacions i el segrest de civils i menors, tant de la República Centreafricana com del Sudan i del Congo. Convé destacar que el mes de novembre el grup armat d’oposició ADF va acordar iniciar converses de pau formals amb el Govern, segons va destacar l’OIM, organització que va mitjançar en les negociacions. Els rebels van acordar la repatriació de 300 dones, menors i excombatents ferits a Uganda des de l’est de la RD del Congo on es trobaven. Després de mesos de diàleg entre el Govern, l’ADF i l’OIM, l’ADF es va comprometre a iniciar un procés formal de pau. El procés de pau amb el grup armat LRA, que aleshores continuava estancat, va facilitar que el Govern hagués iniciat contactes amb aquest grup. L’ADF va ser entrenat i armat pel Sudan amb el suport de Bin Laden, líder d’Al-Qaeda, segons les autoritats ugandeses.
El procés de pau el 2009
L’intent d’obrir un procés a Uganda amb l’LRA es va veure de nou truncat el primer trimestre, després que el grup dugués a terme una gran ofensiva, cometés matances de població civil i saqueigs i destrucció de cases en localitats de la regió d’Haut Uelé (al nord-est de la RD Congo, zona fronterera amb el sud del Sudan), i causés la mort a entre 400 i 500 persones durant l’última setmana de l’any 2008. A mitjan gener, un comunicat suposadament procedent del líder de l’LRA, Joseph Kony, va decretar la dissolució del llavors equip negociador en les converses de Juba encapçalat per David Nyekorach Matsanga, canvi que ja es va produir en diverses ocasions al llarg de l’any passat. Enmig de l’habitual confusió, Matsanga va afirmar que aquesta declaració no procedia de Kony ja que recentment s’havien comunicat i li havia confirmat que estava satisfet amb el seu treball. Com a mostra de la desintegració progressiva del grup, a final de gener aparentment es va confirmar la rendició del vicecomandant de l’LRA, Okot Odhiambo, que es va posar en contacte amb l’OIM per anunciar la seva deserció de les files del grup. El president ugandès, Yoweri Museveni, va prometre concedir l’amnistia al vicecomandant de l’LRA,
el tercer líder de l’LRA, Dominic Ongwen, de la renúncia a la lluita armada, i els contactes amb l’OIM. Durant la segona quinzena d’abril, el ministre d’Exteriors ugandès, Henry Okello Oryem, va assegurar que el seu Govern no estava disposat a reobrir les negociacions de pau amb el líder del grup armat d’oposició LRA, Joseph Kony. En aquest sentit, Okello Oryem va considerar que Kony havia de firmar l’acord que ambdues parts van assolir diversos mesos abans. Aquestes declaracions es van produir davant dels creixents rumors que asseguraven que l’enviat especial del secretari general de l’ONU per al procés de pau al nord d’Uganda, Joaquim Chissano, intentava revifar les converses de pau. Mentre diverses organitzacions havien sol·licitat la represa formal del diàleg, dos antics delegats de l’LRA, Obonyo Olweny i Otim Okullo, van assenyalar que la raó per la qual les últimes converses van fracassar estava relacionada amb la falta de voluntat política tant de Kony com del president ugandès, Yoweri Museveni. Per la seva part, el president de la Comissió d’Amnistia per al nord d’Uganda, Justice Peter Onega, va assegurar que el Govern havia de compensar les víctimes de l’LRA abans que s’aconseguís la consolidació de la pau a les zones afectades pel conflicte. Onega va considerar que les negociacions de pau i l’amnistia per als rebels eren tan sols una part de les solucions necessàries per garantir el final del conflicte. Onega va fer aquestes declaracions durant la cerimònia de lliurament de paquets de reassentament a uns 4.000 antics membres de l’LRA i de l’ADF. S’estima que, des que la Comissió d’Amnistia es va posar en marxa, més de 25.000 combatents s’havien beneficiat d’aquestes mesures. Finalment, a final de maig el Govern ugandès va afirmar que dos antics alts càrrecs de l’LRA, Odong Kao i Santo Otto, podrien estar tractant de liderar el reagrupament de l’LRA, després de l’existència d’informes que confirmaven reunions entre aquests i alguns excombatents en una zona propera a la localitat de Gulu. El Govern va urgir als dos antics oficials de l’LRA, que havien estat amnistiats, que es presentessin en dependències governamentals abans que el Govern n’ordenés la captura. A mitjan juny, el president ugandès, Yoweri Museveni, va afirmar que el líder de l’LRA, Joseph Kony, estava enviant novament missatges en què indicava la voluntat d’assolir un acord de pau i sol·licitava un alto el foc. En paral·lel, un lobby nord-americà va anunciar que reuniria prop de 2.000 persones al Capitoli, a Washington, per exigir al president dels EUA, Barack Obama, que posés fi al conflicte que duia a terme l’LRA contra la població civil a la zona entre la RD Congo, el Sudan Meridional i el nord-oest d’Uganda i proporcionés assistència urgent a les comunitats afectades per la violència.
A començaments de juliol les forces armades van confirmar la detenció de 17 persones vinculades a un possible nou grup armat —que estaria format per membres de la diàspora acholi amb l’ajuda de la població local amb l’objectiu de reemplaçar al grup armat LRA— i van acusar el president del districte de Gulu, Norbet Mao, de ser còmplice d’aquest nou grup armat, inicialment anomenat Uganda People’s Front (UPF), format el 2007, i que havia de promoure un moviment popular intern sorgit de la base social contra la dictadura de Museveni, basant-se en la diàspora ugandesa. Els membres fundadors consistirien, segons les fonts de l’exèrcit, en antics membres de l’LRA que estarien en desacord amb la participació de Joseph Kony en el procés de pau de Juba i el posterior assassinat del vicecomandant Vincent Otti. A final de juliol, diversos líders religiosos, polítics i comunitaris del nord d’Uganda, entre ells l’arquebisbe de la diòcesi de Gulu, John Baptist Odama, van qüestionar les recomanacions de l’exenviat especial del secretari general de l’ONU per al conflicte del nord d’Uganda, Joaquim Chissano, que plantejava la necessitat d’utilitzar mètodes militars en paral·lel a les iniciatives de pau per forçar l’LRA a acceptar unes negociacions de pau. A mitjan agost, el representant de l’LRA durant les negociacions de pau amb el Govern al Sudan Meridional, David Matsanga, va anunciar que abandonaria el seu lloc amb la intenció de presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials de 2011. La credibilitat de Matsanga s’havia posat en dubte després que anunciés en repetides ocasions que el líder del grup armat, Joseph Kony, estava disposat a firmar els acords. Dies després, el nou portaveu per a les negociacions de pau de l’LRA, Justine Labeja, va demanar que alguns punts de la proposta d’acord que s’havia de formar a Kampala l’abril de 2008 es revisessin quant a les provisions sobre el futur del seu líder, Joseph Kony, respecte a la petició d’arrest fixada per la Cort Penal Internacional, així com sobre la seguretat i el benestar dels membres de l’LRA que abandonessin la lluita armada. Labeja va assegurar que modificar aquestes seccions de l’acord facilitaria la firma de Kony.
Fets més significatius de l’any
El ministre d’Exteriors ugandès, Henry Okello Oryem, va assegurar que el seu Govern no estava disposat a reobrir les negociacions de pau amb el líder del grup armat d’oposició LRA, Joseph Kony.
El nou portaveu per a les negociacions de pau de l’LRA, Justine Labeja, va demanar que alguns punts de la proposta d’acord que s’havia de formar a Kampala l’abril de 2008 fossin revisats pel que fa al futur del seu líder, Joseph Kony.
Pàgines web
Acholibreaks (www.acholipeace.org)
Conciliation Resources (www.c-r.org)
ICG (www.crisisgroup.org)
Incore (www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries)
Kacoke Madit (www.c-r.org/km/about/main.htm) (www.km-net.org)
New Vision (www.newvision.co.ug)
Reliefweb (www.reliefweb.int)
The Monitor (www.monitor.co.ug)