El mes d’agost del 2003, les comunitats ijaw i itsekeri van establir un alto el foc, tot i que es van continuar produint enfrontaments de manera esporàdica i atacs contra les companyies petrolieres.
El governador de l’Estat del Delta, J. Ibori, va encapçalar diverses iniciatives diplomàtiques per resoldre la situació i va formar un comitè de pacificació. El segon trimestre del 2004, els líders de les milícies ètniques ijaw i itsekeri van acordar un altre alto el foc per intentar posar fi als sis anys d’enfrontaments. El setembre del mateix any, el president del país O. Obasanjo es va reunir, a Abuja, amb el líder de la milícia NDPVF, Dokubo Asari, per iniciar un diàleg sobre la situació de violència a la regió, que, segons algunes fonts, havia provocat uns 500 morts en pocs mesos.
Posteriorment, es va acordar iniciar un procés de desarmament, concedir major autonomia a la regió i un increment dels beneficis procedents de l’explotació petroliera. El mes d’octubre, l’NDPVF va iniciar un procés per lliurar 3.000 armes a canvi de compensacions econòmiques, però va quedar suspès en reiniciar-se els enfrontaments amb altres comunitats.
A finals del mes de maig de 2005, el Govern va designar el sacerdot catòlic nigerià, M. Kukah, que havia estat portaveu de la Comissió d’Investigació de les Violacions de Drets Humans a Nigèria (Oputa Panel), mediador independent per facilitar negociacions entre l’empresa transnacional Royal/Dutch/Shell i el grup activista Moviment per a la Supervivència del Poble
Ogoni (MOSOP) i altres líders ogoni, amb l’assistència de l’International Centre for Reconciliation (ICR) de la catedral de Coventry, del Regne Unit. A finals d’any, el Govern va ordenar el desplegament de l’exèrcit davant la forta escalada de la tensió en la zona. A finals de juliol de 2006, el president nigerià O. Obasanjo va presentar a la Comissió per al Desenvolupament del Delta Níger un nou informe del PNUD sobre el desenvolupament humà a la regió. En el document es feia referència a la situació de les comunitats que habiten els nou estats que formen la subregió nigeriana, i es posava l’accent en set punts que conformen una agenda per al desenvolupament:
promoure la pau com a font del desenvolupament
aconseguir un Govern local efectiu que respongui a les necessitats del poble
millora i diversificació de l’economia
inclusió social i millora de l’accés als serveis
sostenibilitat mediambiental i conservació dels mitjans de vida de les comunitats
actuació integral sobre el VIH/SIDA
i construcció d’associacions duradores per a l’avenç del desenvolupament humà
Amb tot, a finals del mes d’agost, membres de les forces armades nigerianes van incendiar les cases dels barris marginals de Port Harcourt, ciutat de la regió del Delta del Níger, tot al·legant que la població amagava militants del MEND. El nou president del país, Umaru Yar’Adua, va declarar l’abril de 2007 que una de les seves prioritats seria establir una solució al conflicte de la regió del delta del Níger, encara que el MEND va anunciar posteriorment que multiplicaria els seus atacs a la zona per considerar que les eleccions havien estat fraudulentes. El president, no obstant això, va nomenar Goodluck Jonathan, de l’ètnia ijaw, com a nou vicepresident, en un gest de confiança per a la resolució del conflicte. A mitjans de juliol, no obstant això, set organitzacions de l’estat de Rivers van renunciar a la violència i van demanar perdó a la població i a les autoritats. Aquestes organitzacions van ser: Niger Delta Vigilant (que tanmateix va dur a terme actes de violència a finals d’any), Niger Delta Solidarity Front, Outlaws, Klansmen, Green Landers, Black Axe y Bush Boys/ Peace Makers. A finals de juliol, després de la posada en llibertat de dos importants dirigents dels grups armats que operaven a la regió (una de les principals demandes per iniciar converses), 25 milícies van decidir unir-se per crear un front comú que pogués fer possible les negociacions de pau amb el Govern, tot i que dins d’aquesta coalició no s’hi trobava el MEND. A finals d’any, el vicepresident Goodluck Jonathan va assistir a la signatura d’un acord de pau entre el Govern de l’estat de Bayelsa, les companyies petrolieres i diversos grups militants de la regió. Diversos membres del grup armat MEND, tanmateix, van qualificar la reunió de farsa. Amb aquest acord s’espera que les companyies petrolieres puguin tornar a operar de manera segura a l’estat de Bayelsa.
El vicepresident Goodluck Jonathan va assumir, a començament de 2008, el lideratge de les negociacions amb els grups armats que operen al delta del Níger i es va reunir amb un consell d’ancians i amb representants d’organitzacions armades i civils en un intent de revifar les converses de pau. El Consell de la Joventut Ijaw, membre de l’equip negociador, va anunciar que reprendria les converses. Això no obstant, el grup armat MEND es va negar a participar en les negociacions fins que un dels seus líders, Henry Okah, que estava arrestat a Angola, fos alliberat i va sol·licitar la mediació del president dels EUA George W. Bush que, en aquell moment, es trobava de gira pel continent. El mes de febrer, un grup de destacats militants i activistes de la regió es va declarar disposat a reprendre les negociacions amb el Govern per implementar el full de ruta. Entre ells, hi havia el comandant rebel Ekpemupolo, líder d’una facció del MEND i cap de la formació Comunitats Ijaw del Delta del Níger Federades (FNDIC). El mes de març, la família del suposat líder del MEND Henry Okah, que va ser extradit des d’Angola, va informar que Okah s’havia reunit amb el vicepresident Goodluck Jonathan a Sud-àfrica, amb qui havia establert un pacte informal perquè pogués participar en els acords de pau i no fos perseguit per les forces de seguretat. El mes d’abril, el MEND va sol·licitar al Govern de Nigèria que acceptés la mediació de l’expresident nord-americà Jimmy Carter, que ja havia intentat facilitar les negociacions l’any 1999. Això no obstant, el Govern nigerià es va oposar a aquesta proposta de
mediació perquè —va assenyalar— es tractava d’un conflicte intern. El mes de juny, l’Oficina de la Vicepresidència va anunciar que Ibrahim Gambari, nigerià i enviat especial del secretari general per a Myanmar, lideraria un comitè encarregat de preparar les futures negociacions de pau al delta del Níger. La inclusió de Gambari com a president d’aquest comitè responia a la necessitat de donar al conflicte una perspectiva global, segons la Vicepresidència, encara que també podria ser una resposta a la demanda d’una mediació internacional sol·licitada pel grup armat MEND. El comitè estarà compost per governadors, representants de les petrolieres internacionals, grups de la societat civil i agències de seguretat de l’estat.
El juliol, Ibrahim Gambari va presentar la seva renúncia després que s’hagués qüestionat la seva neutralitat per diversos representants de grups armats i organitzacions civils de la regió. Davant d’aquesta situació, el Govern va establir un comitè de líders del delta del Níger perquè proposessin recomanacions que permetessin posar fi a la violència a la regió petroliera, de manera que es poguessin dur a terme negociacions de pau. Aquest comitè va ser batejat amb el nom de Comitè per a la Pau i la Resolució de Conflictes del Delta del Níger i està format per un mínim de tres líders de cada un dels nou estats petroliers que componen la regió del delta del Níger. En la seva primera declaració pública, el Comitè va recomanar al Govern que creés un fons per al desarmament, la desmobilització i la reintegració de les milícies actives a la regió. A final del mes de novembre, el grup d’experts creat pel Govern amb la finalitat de trobar una solució a la violència a la regió del delta del Níger, va presentar les seves conclusions. L’informe destacava que la falta de voluntat política del Govern federal i estatal era la responsable de l’agreujament de la crisi a la regió. A final d’any, el MEND va demanar al Govern que encetés un diàleg per solucionar el conflicte i iniciés el desarmament dels seus combatents a canvi de l’alliberament del seu líder Henry Okah, segons la premsa local. Per això, el MEND va confiar en diversos líders religiosos locals perquè iniciessin les negociacions amb l’executiu nigerià.
El procés de pau el 2009
El mes de gener el MEND va declarar trencada la treva, que va iniciar quatre mesos abans, després d’un atac de l’exèrcit contra una de les seves faccions, el Niger Delta Vigilante, dirigida per Ateke Tom. Mentrestant, van continuar produint-se segrests d’empleats de les companyies petrolíferes que operen a la regió. A final de març el president Umaru Yar’Adua va declarar que el seu Govern estava estudiant la possibilitat d’oferir als militants del Delta una amnistia si es comprometien a lliurar les armes. L’Executiu discutiria també mesures com la rehabilitació i la reintegració dels excombatents en la societat. Alhora, va assegurar que donaria més poders a l’exèrcit per combatre els grups armats al Delta, i que proveiria de més fons la Joint Task Force per ampliar-ne la capacitat a l’hora de fer respectar la llei i l’ordre. El MEND va subratllar sobre això que no lliuraria les armes per una simple declaració verbal del president, i que aquest supòsit només es tindria en compte sota un acord de pau aconseguit sota la supervisió d’un mitjancer internacional respectable. A final de maig, els líders de la comunitat ijaw, entre ells l’Ijaw National Congress, van assegurar que els militars estaven entrant en les poblacions i matant civils, a qui acusaven de col·laborar amb el MEND, fet que va ser negat per les forces armades. A començaments de juny, el president Umaru Yar’Adua va oferir concretar un programa d’amnistia per als actors armats que operaven a la regió del delta del Níger. El MEND va assenyalar que només consideraria una amnistia ben definida i negociada per ambdues parts. El líder del grup armat Niger Delta Vigilante, amb vincles amb el MEND, Ateke Tom, va afirmar que consideraria l’oferiment d’amnistia del president si el Govern es comprometia a retirar els efectius militars de la regió del delta.
A mitjan juliol el MEND va anunciar l’establiment d’un alto el foc temporal per un període de 60 dies per facilitar l’obertura de negociacions de pau amb el Govern, arran de l’amnistia decretada i l’alliberament del líder del grup armat, Henry Okah, per part del Govern. El programa d’amnistia i DDR previst pel Govern, que havia de durar 60 dies i finalitzar el 4 d’octubre, preveia la desmobilització d’uns 10.000 combatents. Els milicians que acceptessin entrar en el
assenyalar el coordinador cap de l’amnistia, Lucky Ararile. A començaments d’agost, un dels principals líders del MEND, conegut com Boyloaf, va decidir acceptar l’oferiment d’amnistia del Govern, però el grup armat va deixar clar que aquesta persona havia estat rellevada del seu càrrec i que actualment només perseguia el seu interès personal, cosa per la qual no representava la posició del grup. El portaveu del MEND, Jomo Gbomo, va desmentir que existís cap representant del grup enviat a Abuja per negociar, i va insistir que ningú no es reuniria amb el president Umaru Yar’Adua fins que no es comprometés a fer els passos necessaris per posar fi al conflicte. Mentrestant, els grups de dones del delta del Níger reunits sota els auspicis del Grup d’Acció Femení van assenyalar que la proposta d’amnistia del Govern no aconseguiria l’objectiu de pau si no s’acompanyava d’una verdadera estratègia de desenvolupament per a la regió.
Tanmateix, a final d’agost, el MEND va anunciar que l’amnistia decretada pel Govern va servir per diferenciar els que encara volien lluitar per la llibertat dels que només ho feien pel benefici econòmic.
A començaments de setembre, el líder d’una de les principals faccions del MEND, Government Tompolo, va establir les demandes del seu grup per posar fi al conflicte armat, incloent-hi la retirada de l’exèrcit de la regió del delta. L’Executiu havia assenyalat prèviament la possibilitat d’aconseguir un acord amb altres líders principals com Ateke Tom i Farah Dagogo, que al costat de Tompolo, podrien intentar crear un grup negociador, en el qual convidarien l’escriptor Wole Soyinka com a observador. En una carta oberta dirigida al president Umaru Yar’Adua i publicada al diari nigerià The Nation, Tompolo va afirmar que l’amnistia oferta pel Govern s’havia de veure com una part d’un procés de pau més ampli, en comptes de com un fi en si mateix. A mitjan setembre, el MEND va acordar estendre la treva —iniciada el 15 de juliol i que expirava el setembre— durant un mes més, encara que va advertir que això no implicava cap acceptació de l’amnistia oferta pel Govern. El grup va declarar que el procés iniciat per les autoritats nigerianes no preveia l’inici d’un diàleg sobre les causes del conflicte i que, per tant, no abandonaria la lluita armada. L’assessor presidencial per a l’amnistia i cap negociador del Govern, Timi Alaibe, que s’havia reunit recentment amb els líders del MEND Ateke Tom i Government Tompolo, va informar que al voltant de 6.000 militants havien sol·licitat acollir-se a l’amnistia oferta pel Govern, 3.000 dels quals ja s’havien registrat. Entre les demandes del MEND es trobava la retirada de les forces armades de la regió, a més d’ampliar els terminis per a l’amnistia tres mesos més enllà de la data fixada, el 4 d’octubre. Tanmateix, el director del Consell de la Joventut Ijaw va assenyalar que Tompolo no entenia que el lliurament d’armes hagués de ser la primera qüestió a la taula de negociacions. Malgrat això, el Govern va insistir que el primer pas per tractar les arrels del conflicte havia de ser la deposició de les armes dels grups rebels.
La segona quinzena d’octubre, el MEND va declarar un alto el foc indefinit, a partir del 25 d’octubre, amb la finalitat de donar suport al diàleg per la pau obert per la presidència, i Okah va acceptar l’amnistia oferta pel Govern el juliol amb la condició de ser posat en llibertat. L’assessor presidencial per al procés d’amnistia, Emmanuel Egbogah, va assegurar que el 10 % dels beneficis de la producció petroliera de la regió del delta s’invertiran en el desenvolupament de la regió i es gestionaran directament per les comunitats que l’habiten, evitant que els fons siguin gestionats pels governadors regionals. Membres del Govern van assenyalar també que les empreses estrangeres i nacionals que operen a la regió haurien de cooperar en el finançament de la reinserció de combatents, ja que les seves empreses seran les primeres beneficiades pel clima de pau. La segona quinzena novembre, centenars de militants del MEND que havien lliurat les armes es van manifestar a Port Harcourt (estat de Rivers) demanant el pagament del primer mes d’ajuts per a la desmobilització, xifrat pel Govern en 433 dòlars mensuals. No obstant això, el portaveu del MEND va considerar fructuosa una reunió mantinguda amb el president, Umaru Yar’Adua, i va assenyala que podia suposar l’inici d’un diàleg seriós i positiu per assolir la pau.
La presidència es va expressar en els mateixos termes amb referència a la reunió, a la qual també va assistir el premi Nobel de Literatura, Wole Soyinka, nomenat membre de l’equip mediador pel MEND.
Fets més significatius de l’any
El president Umaru Yar’Adua va oferir concretar un programa d’amnistia per als actors armats que operaven a la regió del delta del Níger. El líder del MEND va acceptar l’amnistia oferta pel Govern amb la condició de ser posat en llibertat.
El MEND va acordar diverses vegades estendre la treva iniciada el 15 de juliol, encara que va advertir que això no implicava cap acceptació de l’amnistia oferta pel Govern.
A final de l’any el portaveu del MEND va considerar fructuosa una reunió mantinguda amb el president, Umaru Yar’Adua, i va assenyalar que podia suposar l’inici d’un diàleg seriós i positiu per aconseguir la pau.
Pàgines web
Foundation for Ethnic Harmony in Nigeria (www.fehnnigeria.org)
ICG (
ICR (
Online Nigeria Daily News
The Guardian
This Day (
Govern de NIGÈRIA (Umaru Yar’Adua)
Assessor presidencial per a l’Amnistia i cap
negociador (Timi Alaibe)
MEND (Henry Okah) Gomo Gbomo Government Ekpemupolo (Tompolo) Farah Dagogo
Ijaw National Congress
General “Boyloaf”
Empreses petroleres
EUA, RU
Wole Soyinka
Niger Delta Vigilante (Ateke Tom)
L’espai d’intermediació
Població: Etiòpia (79 milions); Eritrea (5 milions)
Superfície: Etiòpia (1.104.000 km2);
Eritrea (118.000 km2)
IDH: Etiòpia (171); Eritrea (165) de 182 PIB: Etiòpia (17.600 milions de $);
(Eritrea: 1.300 milions de $) Renda per habitant: Etiòpia (220 $):
Eritrea (270 $) Comissió de Límits de les Fronteres, SPLM (el Sudan), ONU