Myanmar (o Birmània) té dos tipus de conflicte: el derivat de la lluita per la democratització del país i el dels drets reclamats per diverses minories ètniques.
Independent des de 1947, el país va tenir un Govern democràtic entre 1948 i 1962, any en què el general militar, tot i que aquest fou derrocat per un altre cop militar l’any 1988.
Myanmar és un país poblat per uns 49 milions de persones, dividides en 135 grups i subgrups ètnics que practiquen diferents
religions, mentre que el règim militar és aparell militar. Les minories principals contra la Junta Militar, tot i que amb una intensitat inferior a la de fa unes dècades. Els karen s’organitzen políticament sobre l’ (Front Nacional Democràtic) i no estan implicats en el tràfic de drogues, a diferència de moltes altres ètnies. En l’àmbit milit de 2000 està liderat per 7.000 efectius. El 1995, els karen desarmats. Els seus membres estan disposats a deixar completament les armes si obtenen garanties polítiques en un futur marc institucional i si poden obtenir beneficis de l’explotació del gas.
Els xins constitueixen una ètnia de més d’un milió de persones, amb el seu propi idioma i cultura, repartida entre Myanmar i l’Índia, en aquest últim país coneguts pel nom de mizos. A la zona birmana suposen prop de mig milió de persones i són la majoria de la població de l’estat Xin de Myanmar, fronterer amb l’Índia i Bangladesh, i creat el 1974. Tenen la característica d’haver estat cristianitzats a principis del segle XX, pocs anys després que la independent Xinlàndia fos annexada pel colonialisme britànic, per la qual cosa la majoria de la seva població és baptista.
Tenen una àmplia diàspora a l’Índia, Malàisia, Canadà i els EUA. La Junta Militar ha perseguit els xins perquè els considera pro occidentals.
Des dels anys trenta, els xins han vingut reivindicant els seus drets a l’autodeterminació, continuant amb la seva reivindicació en independitzar-se Myanmar (abans Birmània) el 1948.
Quaranta anys després, el 1988, es va crear el Chin National Front (CNF), després d’una repressió brutal de la Junta Militar contra manifestants estudiantils que demanaven la democratització del país. Aquest grup, que exigeix l’autodeterminació del poble xin i la creació d’un territori anomenat el Gran Mizoram, es va organitzar a la frontera de la regió birmana de Xin amb l’estat indi de Mizoram (d’on rep suport) i Bangladesh, i compta amb uns 200 efectius militars. El secretari general del CNF és Thang Lian. Des del 1989, el CBF forma part del Front Democràtic Nacional (NDF) birmà, i des del 2001 és membre de l’Organització de Pobles i Nacions sense Representació (UNPO). L’any 2006 es va fundar el Chin National Council, en el qual estan integrats el CNF i altres organitzacions xins.
La producció d’opi a gran part del país ha convertit molts d’aquests grups en bandes traficants que lluiten entre elles i contra el poder central. Paral·lelament a aquest tipus de conflictivitat, el país pateix una dictadura militar de comportament autista que, el 1990, va adoptar la
denominació de ( nombrosos grups armats als quals, a canvi d’abandonar les seves reivindicacions polítiques o separatistes, ha deixat controlar les seves activitats lucratives amb tota impunitat. El 1990, la Junta Militar va permetre unes eleccions, que va guanyar majoritàriam abanderada de l’
fou arrestada.
Antecedents del procés de pau
El 1996 es va celebrar la primera reunió entre el Govern i el KNU, sense resultats. La segona reunió es va celebrar a finals del 2003, set anys després de la primera, i va acabar amb un acord verbal de cessament d’hostilitats. El gener del 2004 es va produir una trobada entre el primer ministre de Myanmar i dirigents del KNU per negociar un alto el foc. Un mes després va tenir lloc una segona trobada en la qual es va parlar de la reubicació de les forces armades, de la definició territorial del poble karen i del futur de les 200.000 persones desplaçades. Finalment, el mes de setembre es van dur a terme noves converses a l’interior del país, i la KNU va manifestar el seu acord de posar fi al conflicte armat.
Els primers intents de negociació amb els xins es van dur a terme l’any 1995 a partir d’iniciatives de líders religiosos baptistes, que l’any 1996 van fundar el Peace and Tranquility Committee (PTC) per assolir avenços en aquestes iniciatives, tot i que sense resultats significatius a causa de les condicions imposades pels militars del Govern. L’any 1998 es va celebrar al Canadà el Primer Seminari Xin, al qual van assistir polítics, religiosos i activistes. L’abril del 2006, els líders del CNF van manifestar la seva disposició a entaular negociacions per iniciar un alto el foc per promoure la reconciliació nacional.
Pel que fa al procés de democratització i de reconciliació canalitzat a través del diàleg amb la premi Nobel de la Pau i la NLD, les primeres trobades van tenir lloc a finals del 2000, amb la mediació de Malàisia i de les Nacions Unides. Durant el període 2001-2004 es van produir un seguit de gestos per part de la Junta Militar, un fet que es pot anomenar “diplomàcia de les visites”, que es va traduir en l’alliberament de presos polítics abans i/o després de les visites periòdiques que feien al país l’enviat especial del secretari General de les Nacions Unides, el relator especial sobre Drets Humans i dirigents polítics de diversos països, tot i que hi va haver períodes en els quals la Junta Militar no va permetre aquestes visites. El 2004, el Govern va promoure una Convenció Nacional per democratitzar el país, però el NLD va condicionar la seva participació a l’alliberament dels seus membres empresonats. Moltes de les gestions diplomàtiques per resoldre el conflicte s’han fet a través del Centre per al Diàleg Humanitari, amb seu central a Ginebra i oficina a la capital birmana des del 2000, oficina que va ser clausurada per la Junta Militar el març del 2006.
L’any 2005 cal destacar el deteriorament del tímid procés arran de la purga iniciada el mes de gener per la Junta Militar entre els seus membres partidaris del diàleg i la democratització del país. Tot i que la Junta va reprendre el procés de Convenció Nacional per dur a terme les reformes democràtiques, la convenció va tenir lloc sense la participació del partit d’oposició democràtic NLD, la líder del qual i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi continuava arrestada. A escala internacional, van prosseguir les pressions perquè la Junta Militar deixés en llibertat la líder de l’oposició. El març, l’inici de les negociacions entre la Junta Militar i el grup armat d’oposició KNU no va conduir a un acord d’alto el foc. El secretari general de l’ONU va fer una crida, el mes d’abril del 2005, perquè la Junta aclarís la seva posició pel que fa al “full de ruta” per a la democratització del país, després de la decisió del Govern de suspendre el procés de Convenció Nacional. Alguns grups armats d’oposició van amenaçar el Govern de trencar els seus respectius altos el foc i dos grups xan (SSNA i SSA) van anunciar la seva unió, tot i que 119
(un altre grup que també operava a l’Estat de Xan), s’havien desarmat després de 14 anys d’alto el foc. El juliol del 2005 van ser posats en llibertat uns 350 presos polítics, tot i que es van practicar noves detencions. D’altra banda, l’expresident txec Vaclav Havel i el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu van instar el Consell de Seguretat de l’ONU a dur a terme accions contra el règim militar de Myanmar de manera immediata. El mes d’octubre, portaveus de tres grups armats d’oposició (NMSP, KIO i DKBA) que mantenien un alto el foc des de feia una dècada, van assenyalar que no lliurarien les armes al Govern militar. Finalment, el desembre es va iniciar una nova fase del procés de Convenció Nacional, per la qual s’haurà d’elaborar una nova Constitució, que es coneix amb el nom de “democràcia disciplinada”.
Pel que fa al conflicte entre la Junta Militar que governa Myanmar i el poble karen, s’ha d’assenyalar que l’organització karen KNU va fer el maig del 2006 una crida al Govern perquè se celebressin noves negociacions sobre un possible alto el foc, atesa la situació desesperada en què es trobava aquest col·lectiu. La KNU va denunciar que les forces armades havien iniciat operacions militars sistemàtiques contra el seu braç armat, el KNLA, malgrat l’acord d’alto el foc signat entre ambdues parts l’any 2004. La KNU va descartar, el mes d’agost, qualsevol possibilitat de negociació amb la Junta Militar, malgrat que aquesta última va fer una oferta informal de diàleg, i va destacar que perquè es duguessin a terme converses de pau, primer havien de cessar els atacs contra la població civil karen. El grup armat va assenyalar que 20.000 persones de l’ètnia karen s’havien vist obligades a desplaçar-se els últims mesos. A principis de setembre, les Nacions Unides van considerar la possibilitat que el secretari general adjunt de l’ONU per a Afers Polítics, I. Gambari, dugués a terme un altre viatge al país, després del que va fer el mes de maig. Aquest anunci es va produir després que l’ambaixador dels EUA a l’ONU hagués demanat al president del Consell de Seguretat que es dugués a terme una discussió formal sobre la deteriorada situació del país. La Junta militar va rebutjar la decisió de les Nacions Unides d’incloure la qüestió de Myanmar a l’agenda del Consell de Seguretat de l’ONU, impulsada pels EUA. El Govern de Myanmar va expressar la seva confiança que la Xina, que havia votat contra la inclusió de Myanmar a l’agenda del Consell, vetés finalment aquesta decisió.
Deu països van votar a favor de debatre aquest tema, que va comptar amb el rebuig, a més de la Xina, de Rússia, de Qatar i de la RD Congo.
D’altra banda, la Junta Militar va anunciar la represa del procés de Convenció Nacional el mes d’octubre del 2006, procés a través del qual es pretén l’elaboració d’una nova Constitució. La primera quinzena d’octubre, la UE va expressar la seva preocupació per la detenció continuada de diferents líders estudiantils i va demanar a la Junta Militar birmana que posés en llibertat les persones arrestades integrants del grup Estudiants de la Generació del 88, que demanaven que es promoguessin esforços per aconseguir la reconciliació nacional al país. Aquesta organització va dur a terme protestes a l’interior del país, en les que van participar centenars de persones, que consistien en dur roba de color blanc per demanar la posada en llibertat dels detinguts polítics.
Coincidint amb el reinici del procés de Convenció Nacional (iniciat l’any 1992 pel Govern per reformar la Constitució), es van succeir les detencions de nombrosos activistes en favor de la democràcia, i el Govern va assenyalar que castigaria tot aquell que interferís en la celebració d’aquesta Convenció. D’altra banda, nombroses organitzacions internacionals de suport a l’oposició democràtica birmana van criticar la falta d’esforços de la UE per impedir que empreses originàries dels Estats membres invertissin a Myanmar en sectors com el del petroli, el gas o la fusta, que generen importants beneficis al Govern militar. El Govern va anunciar també la cancel·lació de l’acord informal que mantenia amb el grup armat d’oposició KNU, després de les negociacions mantingudes feia poc entre totes dues parts. A finals d’any es van intensificar els enfrontaments entre les forces armades i diferents grups armats ètnics als Estats Karen, Mon, Xan i Kachin. D’altra banda, Human Rights Watch(HRW) va denunciar que el Govern de l’Índia havia ofert un paquet d’assistència militar al Govern de Myanmar, l’ús del qual és probable que es dirigeixi contra els civils en el marc de la guerra contra la insurgència ètnica. La Junta Militar va autoritzar al CICR la reobertura de les seves oficines al país després d’haver ordenat el tancament de les cinc oficines existents fins al moment al país. A principis del 2007, no obstant
això, una delegació del KNU es va tornar a reunir amb el Govern de Myanmar, amb la mediació de Tailàndia.
A principis de l’any, una delegació del grup armat d’oposició karen KNLA (braç armat del moviment KNU) es va desplaçar a Rangun per negociar amb el Ministeri de Defensa un acord d’alto el foc. No obstant això, la delegació es va desplaçar a la capital del país sense el consentiment del Comitè Central del KNU. La delegació pretenia negociar un alto el foc per a la totalitat de l’estat Karen. El KNU, però, va indicar que no aprovava la reunió i que el Govern de Myanmar pretenia fomentar la divisió en els moviments d’oposició. En aquest sentit, una facció encapçalada pel general H. Maung es va escindir del KNU i va formar el KNU/KNLPAC, que va signar un acord de pau amb la Junta Militar que governa Myanmar. El KNU va assenyalar que no reconeixia aquest nou grup. També cal destacar que, el gener, la Xina i Rússia van vetar l’esborrany de resolució sobre Myanmar presentada pels EUA davant del Consell de Seguretat de l’ONU. En aquesta resolució es feia una crida a posar en llibertat els presos polítics, a dur a terme un diàleg nacional ampli i a posar fi als abusos militars sobre les minories ètniques. Sud-àfrica també s’hi va pronunciar en contra. El Govern indi, a més, es va comprometre a augmentar l’ajuda militar a Myanmar a canvi d’una més gran col·laboració per combatre els grups insurgents indis que operen al llarg de la frontera amb Myanmar.
El mes de març es va dur a terme un primer encontre de dos dies, en territori birmà, entre representants del CNF, liderats per Sui Khar (secretari general adjunt) i de la Junta Militar birmana, amb la mediació del reverend Chawn Kio, exsecretari general de la Zomi Baptist Convention. La trobada va servir per construir una base mínima de confiança per mirar d’abordar, en una segona trobada, la possibilitat d’un cessament d’hostilitats. El segon trimestre de l’any, es van produir diversos enfrontaments armats entre el grup armat d’oposició karen KNLA i d’altres grups karens partidaris del Govern de la Junta Militar a diverses zones frontereres amb Tailàndia. Tot i que els enfrontaments no van causar víctimes mortals, diversos centenars de persones es van veure forçades a fugir de les seves llars. A principis del mes de març, el grup armat DKBA, una escissió del KNU que el 1995 va signar la pau amb la Junta Militar, va iniciar operacions militars contra el KNLA amb el suport de les forces armades.
També es van intensificar els combats entre el KNU i el Govern. El mes de maig es van suspendre a més les negociacions per a un acord d’alto el foc entre representants de les forces armades i integrants del grup armat d’oposició xan SSA, després que ambdues parts no assolissin un acord sobre el lloc on poder mantenir una trobada. El líder d’aquest grup armat (un dels principals del país) havia accedit a negociar amb les forces armades a través de la mediació de militars tailandesos. El secretari general de l’ONU, per la seva banda, va nomenar Ibrahim Gambari com el seu conseller especial al país per a la implementació de les resolucions de l’Assemblea General, així com per a la col·laboració amb el Govern en el procés de democratització. Finalment, cal indicar que el Govern va decidir prorrogar per un any la detenció de la líder opositora i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, cosa que va provocar la condemna expressa per part del Govern d’Indonèsia.
El conseller especial del secretari general de l’ONU per a Myanmar, Ibrahim Gambari, va visitar el juliol diferents països asiàtics (Singapur, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia) per mantenir-hi consultes amb els diferents governs sobre la situació i el futur del país. Entre les reunions mantingudes cal destacar la trobada amb les autoritats xineses, un dels aliats més importants del règim militar de Myanmar. Gambari també es va reunir amb representants del Govern indi, que els darrers mesos havia incrementat la col·laboració, sobretot en termes militars, amb l’Executiu de Myanmar, així com amb el president rus Vladimir Putin. A finals de setembre, però, i després de les manifestacions populars i la repressió de la Junta Militar contra manifestants i monjos budistes, tant l’ONU com d’altres organismes van pressionar el règim birmà per obrir un període de transició política cap a la democràcia. En un altre ordre de coses, la facció escindida del grup armat d’oposició xan SSNPLO va afirmar que s’havia desarmat i havia lliurat les armes al Govern militar de Myanmar. Aquesta facció s’havia desplaçat a territori karen un cop escindida.
El setembre, el Govern va donar per acabat el procés de Convenció Nacional, l’objectiu del qual era reformar la Constitució, tot i que el Departament d’Estat dels EUA ho va qualificar de farsa.
A finals de setembre, diverses persones van morir (entre elles un fotògraf japonès) i centenars van resultar ferides i van ser detingudes a Rangun i altres ciutats importants del país després que la Junta Militar decidís respondre reprimint violentament les massives protestes ciutadanes que, encapçalades per milers de monjos budistes, van tenir lloc a les principals ciutats del país, el que es va anomenar la “revolució del safrà”, en referència al color de la vestimenta dels monjos budistes. L’Aliança de Tots els Monjos Budistes Birmans va fer públic un manifest en el qual assenyalava que les seves reivindicacions fonamentals eren tres: alleujament de totes les càrregues sobre la vida diària de la població, llibertat per als presos polítics i reconciliació nacional. El conseller especial del secretari general per a Myanmar, Ibrahim Gambari, va anunciar després de la seva visita al país i després d’haver mantingut trobades amb els dirigents de la Junta Militar i la líder opositora i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, que el líder de la Junta Militar Than Shwe hauria accedit a iniciar un procés de diàleg amb ella. No obstant això, la Junta Militar va indicar que aquest diàleg només podria tenir lloc si la líder opositora accedia a deixar de donar suport a les sancions internacionals contra el règim, entre d’altres qüestions. A més, el Govern també va informar que no estava prevista la seva posada en llibertat a curt termini. Després de la visita de Gambari, el Govern va anunciar el nomenament del viceministre de Treball com a enllaç amb Aung San Suu Kyi, càrrec que ha rebut el nom de ministre de Relacions.
Centre per al Diàleg Humanitari
El Centre per al Diàleg Humanitari és una organització independent, amb seu a Ginebra (Suïssa), dedicada a millorar les respostes davant dels conflictes armats. Per assolir aquest objectiu dur a terme mediacions entres les parts enfrontades i dóna suport a les comunitats afectades. El Centre es guia per valors humanitaris i el seu objectiu últim és reduir les conseqüències dels conflictes violents, millorar la seguretat i contribuir a la resolució pacífica dels conflictes. Està dirigida per Martin Griffihts i ha actuat a països com ara el Sudan, les Filipines, Myanmar, R.
Centreafricana, Timor Oriental, Kenya, Somàlia, el Nepal, Burundi i Indonèsia.
www.hdcentre.org
A mitjan octubre, el Govern va acceptar, mitjançant una carta dirigida al secretari general de l’ONU Ban Ki-moon la visita del relator especial de l’ONU per als Drets Humans a aquest país, Paulo Sergio Pinheiro, que tenia prohibida l’entrada al país des del 2003. Per la seva banda, el Govern de Tailàndia va proposar negociacions a quatre bandes per assolir una solució a la crisi
A mitjan octubre, el Govern va acceptar, mitjançant una carta dirigida al secretari general de l’ONU Ban Ki-moon la visita del relator especial de l’ONU per als Drets Humans a aquest país, Paulo Sergio Pinheiro, que tenia prohibida l’entrada al país des del 2003. Per la seva banda, el Govern de Tailàndia va proposar negociacions a quatre bandes per assolir una solució a la crisi