• Aucun résultat trouvé

b) Nagaland Context del conflicte

Dans le document anuari 2010 de processos de pau (Page 131-136)

El conflicte de Nagaland és un dels més antics de l’Índia, ja que es tracta de tribus tibetanobirmanes cristianitzades que lluiten per la independència des dels anys cinquanta.

El grup més important és el Consell Socialista Nacional de Nagaland (NSCN), fundat el 1980, i que va patir una escissió el 1988 i es

va dividir entre el NSCN (K), que opera al nord de l’Estat, i el NSCN (IM), més implantat al sud, amb uns 4.500 efectius i un fort component de fonamentalisme cristià. Aquest últim grup té els líders exiliats a Tailàndia i una important diàspora als Països Baixos i a Irlanda. La regió és rica en recursos de gas.

Antecedents del procés de pau

El NSCN (IM) va declarar un alto el foc l’any 1997, que manté en l’actualitat. L’any 2003 es van dur a terme negociacions a Tailàndia i a la capital de l’Índia entre el Govern i aquest grup i, el 2004, amb el primer ministre de l’Estat de Mizoram, que va actuar com a facilitador en unes converses mantingudes a Tailàndia. També es va reunir a Amsterdam per definir les modalitats de la renovació de l’alto el foc. L’agost del 2004, i després de dues noves reunions a Tailàndia, el NSCN (IM) va fer el gest de felicitar la població índia, per primera vegada, amb motiu del dia de la independència.

Durant l’any 2005 van prosseguir les converses amb el NSCN (IM), els líders del qual es van traslladar dels Països Baixos a Nova Delhi per negociar amb el Govern. L’última de les tres rondes de negociació amb el Govern durant el 2005 es va produir el mes de desembre a Bangkok, on ja havia fet rondes consultives amb diferents ONG, i el NSCN (IM) va proposar establir unes

“relacions federals” amb l’Índia, a més d’establir unes forces de defensa conjuntes, d’integrar les àrees amb població naga i de disposar d’una bandera pròpia. En cas de fracassar les negociacions, els líders d’aquest grup van manifestar que convocarien un referèndum entre el poble naga, ja que no renunciaven a la creació d’una entitat territorial que agrupés les regions habitades pels nagues. En aquestes negociacions hi col·laborava l’organització holandesa Kreddha, formada per analistes en resolució de conflictes i liderada per Michael C. Van Walt Praag, antic secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

El Govern i el NSCN (IM) es van reunir el febrer del 2006 a Bangkok (Tailàndia) i van acordar ampliar l’alto el foc vigent des de feia vuit anys durant sis mesos més. Govern i NSCN (IM) també van acordar modificar les bases de l’actual acord d’alto el foc per fer-lo més efectiu.

Prèviament, el NSCN (IM) havia afirmat que incrementaria la pressió al voltant de la qüestió de la unificació de tots els territoris nagues. El segon trimestre de l’any es van reunir a Amsterdam durant tres dies i van acordar reunir-se més sovint. El mes d’agost, ambdues parts van acordar a Bangkok ampliar per un any més l’acord d’alto el foc. L’octubre, representants del Govern i del NSCN (IM) es van reunir a Amsterdam, i van acordar una nova reunió a començaments del 2007. Prèviament, el Govern va manifestar que consideraria fórmules de federalisme asimètric per solucionar el conflicte, atès que en l’última ronda totes dues parts havien discutit sobre els límits de la flexibilitat de la Constitució, així com sobre la manera de poder encaixar una Constitució subnacional en la primera.

A principis de 2007 els líders de l’NSCN-IM, el president I. Shisi Swu i el secretari general, T.

Muivah, es van desplaçar a la zona des de Tailàndia amb la intenció de continuar amb les negociacions de pau amb el Govern. A mitjan febrer, els líders del NSCN (IM) van dur a terme consultes a la població civil i a líders religiosos sobre la possible creació de la “Gran Nagaland”

(incorporant-hi territoris d’altres estats, Assam, Arunachal Pradesh i Manipur, on també hi ha població naga) prèviament a la celebració de negociacions amb el Govern. El Govern indi i el NSCN (IM) van acordar el juliol l’ampliació de l’acord d’alto el foc durant un any més, quan se’n complien deu de la seva signatura. No obstant això, pel que fa a avenços a les negociacions de pau, el Govern va reiterar al grup armat que la qüestió de la sobirania estava totalment fora de discussió, i que qualsevol solució al conflicte s’hauria d’emmarcar dins de la Constitució del país.

El grup armat podria haver accedit a romandre com a part de l’Índia mitjançant una relació federal de caràcter especial amb la unió, tot i que aquesta discussió encara no s’ha tancat.

A mitjan mes de maig de 2008, el Govern indi va afirmar categòricament que no hi havia possibilitat de negociar la qüestió de la sobirania amb els líders del grup armat d’oposició NSCN-IM, al qual va demanar que estudiés la Constitució per aconseguir una solució en el marc d’aquesta última. Fonts locals van assenyalar que el grup armat podria estar en contacte amb experts constitucionals. El Govern va demanar a l’NSCN-IM que destaqués els elements de la Constitució que podrien ser reformats per aconseguir una solució al conflicte. El Govern havia fet més de 60 rondes de negociacions amb aquest grup sense que hagués aconseguit un acord definitiu. El Ministeri de l’Interior va assenyalar el mes de juny que, després de les greus

violacions de l’acord d’alto el foc que s’havien produït les últimes setmanes, se celebraria una reunió amb les diferents faccions de l’NSCN per separat. D’altra banda, l’organització estudiantil NSF va afirmar que iniciaria un procés per tractar d’unificar totes les organitzacions insurrectes nagues en benefici de la població naga. La NSF va assenyalar que es reuniria amb representants dels grups armats NSCN-K i amb membres de les altres faccions. El mes d’octubre, representants del Govern indi i de l’NSCN-IM es van reunir a l’Haia, per abordar la qüestió de la sobirania de Nagalim (Nagaland). Com a mesura de confiança, les diferents faccions de l’NSCN van acordar un alto el foc per disputar un partit de futbol de la “reconciliació naga”. Els equips estaven integrats, de manera mixta, per combatents dels grups armats i per militants d’organitzacions de la societat civil naga. El partit, el segon d’aquestes característiques, pretenia fomentar la reconciliació entre les diferents organitzacions naga. Mitjans de comunicació de Nagaland van assenyalar que les converses de pau que mantenen el Govern indi i el grup armat d’oposició NSCN-IM serien sense condicions, la qual cosa implicaria que el Govern no podria imposar una agenda determinada. Govern i NSCN-IM estarien estudiant com adaptar les demandes del grup armat en el marc de la Constitució índia. El grup armat hauria expressat la seva voluntat d’establir una relació de caràcter federal amb el Govern central. El mes de desembre es va celebrar una nova ronda de negociacions entre el Govern indi i l’NSCN-IM a Amsterdam.

El procés de pau el 2009

A mitjan gener l’NSCN (IM) va posar en llibertat cinc membres de les forces de seguretat que va retenir el grup durant diverses hores. La posada en llibertat es va produir gràcies a la intervenció de diverses organitzacions de la societat civil. El grup armat va advertir el Govern que no toleraria la presència de les forces de seguretat en les immediateses dels campaments on els seus integrants romanien acantonats. Dies després, el ministre cap de l’estat, Neiphiu Rio, va expressar la satisfacció per la reducció gradual dels enfrontaments interfaccionals. Per la seva banda, el líder de l’NSCN-IM, Isaac Chisi Swu, va mostrar el compromís amb la resolució del conflicte per la via pacífica. A final de febrer, tanmateix, es va imposar el toc de queda a Imphal, a l’estat de Manipur, com a conseqüència dels disturbis originats després de l’assassinat de tres funcionaris del Govern al districte d’Ukhrul. L’assassinat l’haurien comès integrants de l’NSCN-IM. El grup armat va afirmar que castigaria els responsables d’aquest fet, assenyalant que no podia ser considerat com un acte del grup armat, sinó com una acció individual. L’NSCN-IM va demanar que aquestes circumstàncies no s’utilitzessin per danyar el procés de pau. A començaments de juny, el grup armat d’oposició NSCN-K va afirmar que estava preparat per iniciar negociacions de pau formals amb el Govern de l’Índia, vuit anys després d’haver assolit un acord d’alto el foc amb Delhi. L’NSCN-K es va mostrar disposat a no establir cap precondició per al diàleg i va afirmar que qüestions com la sobirania podien ser discutides a la taula de negociació, però sense que es convertissin en un obstacle per iniciar les negociacions. A mitjan juny, el Fòrum per a la Reconciliació Naga va anunciar la firma d’un acord, el “Pacte de Reconciliació”, entre les diferents faccions de la insurgència naga. El document el van firmar els dirigents dels principals grups armats d’oposició nagues: l’NSCN-IM, el Govern Federal de Nagaland (creat el 1956 per la primera organització insurgent naga, l’NNC) i el GPRN/NSCN (establert pel NSCN-K). A mitjan agost, el ministre principal de Nagaland, Neiphiu Rio, va apel·lar a tots els grups de l’estat a treballar per sobre de les diferències per aconseguir una pau permanent al territori. Rio va manifestar que el seu Govern estava compromès amb l’acompliment d’un rol de facilitador actiu per al procés de pau entre l’Executiu central i els grups armats. El Govern central va instar el grup NSCN-IM a estudiar en detall la Constitució índia i suggerir possibles esmenes que poguessin contribuir a resoldre el conflicte naga, segons fonts de The Stateman. El grup hauria acceptat aquesta proposta. Dies després, el Grup de Supervisió de l’Alto el Foc i la Junta de Supervisió de l’Alto el Foc del grup armat de l’oposició NSCN (K) van revisar de manera conjunta la implementació de l’acord d’alto el foc assolit entre el Govern i el grup armat. El Govern va assenyalar que els últims mesos s’havia reduït la violència com a conseqüència del menor nombre d’enfrontaments entre faccions, però va expressar la preocupació per l’increment en els casos d’extorsió. A més, es va demanar als grups armats que es traslladessin als centres d’acantonament designats. L’NSCN-IM va afirmar que no

acceptava que la Constitució índia fos la base per a una solució al problema naga, tal com havia declarat el Govern, assenyalant que s’havia acordat un enteniment sobre l’autonomia en el marc de la Carta Magna. El grup armat va negar que s’hagués produït qualsevol discussió bilateral sobre una fórmula d’autonomia com havia assenyalat el Govern. A mitjan setembre, l’NSCN-IM va assenyalar que el paquet de pau ofert pel Govern indi a les diferents organitzacions insurgents nagues contradeia els acords bilaterals assolits, ja que l’NSCN-IM era l’única organització insurgent amb un mandat per negociar amb el Govern. Aquesta mesura contradeia l’acordat el 1995 a París pel Govern indi i el grup armat, i segons la seva opinió només pretenia crear divisions entre els nagues. El 1995 es va acordar que les negociacions de pau bilaterals serien a càrrec del primer ministre, en emplaçaments situats fora del territori indi i sense condicions per a cap de les parts.

Fets més significatius de l’any a Nagaland

El líder de l’NSCN-IM, Isaac Chisi Swu, va mostrar el compromís amb la resolució del conflicte per la via pacífica.

El grup armat d’oposició NSCN-K va afirmar que estava preparat per iniciar negociacions de pau formals amb el Govern de l’Índia, vuit anys després d’haver assolit un acord d’alto el foc amb Delhi.

El Fòrum per a la Reconciliació Naga va anunciar la firma d’un acord, el “Pacte de Reconciliació”, entre les diferents faccions de la insurgència naga.

Pàgines web sobre els processos de l’Índia

 AlertNet (www.alertnet.org)

 Asian Center for Human Rights (www.achrweb.org)

 Assam Tribune (www.assamtribune.com)

 Frontline (www.flonnet.com)

 Hindustan Times (www.hindustantimes.com)

 IDSA (www.idsa.in)

 Institute of Peace and Conflict Studies (www.ipcs.org)

 Kuknalim (www.kuknalim.com)

 Nagaland International Support Centre (www.nagalim.nl)

 Nagaland Post (www.nagalandpost.com)

 North East News Agency (www.nenanews.com)

 NSCN (www.nscnonline.org)

 ONGC (www.ongcindia.com)

 Plougshares (www.ploughshares.ca/librarie/ACRText/ACR-IndiaAP.html)

 SATP (www.satp.org)

 South Asia Analysis Group (www.saag.org)

 www.andhanews.net

 www.borosuport.nl

 www.hinduonnet.com/fline

 www.ipcs.org/nax-index.html

 www.maoism.org/misc/india/india.htm

 www.nagalim.nl/newa/news/htm

 www.northeastvigil.com/news

 www.rediff.com/news

Govern d’Assam Primer ministre:

Tarun Gogoi

Interlocutor per a les negociacions:

P.C. Haldar

Govern de Nagaland

ULFA

(A. Rajkhowa) (G. Basumary)

NDFB

NSCN-IM

(T. Muivah) (I. Chisi Swu) Grup Consultiu del Poble

R. Goswami

Kreddha (Holanda) Tailàndia

NSF

L’espai d’intermediació All Bodo Peace Forum

PCPIA

DHD

Bangladesh

DHD(J) Black Widow

NSCN-K Fòrum per a la Reconciliació Naga

ULFA Pro Negociacions

L’ÍNDIA – EL PAKISTAN (el Caixmir)

Dans le document anuari 2010 de processos de pau (Page 131-136)