A Sri Lanka, i malgrat la derrota gairebé militar de l’LTTE a començaments d’any, que va perdre gran part dels territoris de la seva influència, l’Índia va instar el Govern de Sri Lanka perquè s’iniciés un procés que conduís a una solució política del conflicte. Després de la visita del seu secretari d’Exteriors, Shivshankar Menon, a l’illa, l’Executiu indi va assenyalar que el president
Rajapakse hauria afirmat que els problemes de les relacions ètniques se solucionarien per la via política, però que el terrorisme seria combatut militarment. Menon es va reunir amb representants de tots els partits polítics, incloent-hi el principal partit opositor, UNP i el partit tàmil pròxim a l’LTTE, TNA. El febrer, les forces armades van negar que existís cap possibilitat d’una rendició negociada de l’LTTE, i van assenyalar que aquesta rendició s’hauria de produir de manera incondicional. A més, van rebutjar que pogués concedir-se cap tipus d’amnistia als alts rangs de l’LTTE, encara que sí que seria possible per als soldats de baix rang a canvi de processos de reintegració en la vida civil. El secretari de Defensa va afirmar que tampoc no es firmaria cap acord d’alto el foc, ja que l’LTTE els va usar anteriorment per rearmar-se. El Govern de Sri Lanka va informar a més que obriria cinc “poblats d’assistència social” que acollirien tàmils que fugien de la selva on l’exèrcit havia immobilitzat els rebels. Aquests poblats van estar envoltats de filats i llocs de control, i no es va permetre sortir els joves ni les persones solteres, la qual cosa va motivar la crítica de nombrosos grups de drets humans. A mitjan març, l’alta comissionada dels Drets Humans de les Nacions Unides, Navi Pillay, va afirmar que el Govern i l’LTTE podrien estar cometent crims de guerra i va demanar a les dues parts que cessessin immediatament les hostilitats. A començaments d’abril el Govern va afirmar haver capturat la totalitat del territori sota control de l’LTTE i va assenyalar que el final del conflicte era molt pròxim. El Govern de Sri Lanka va demanar al de Noruega que abandonés completament el seu paper de facilitador de pau, després que l’Ambaixada de Sri Lanka en aquest país sofrís un atac que va ser atribuït a l’LTTE per l’Executiu singalès. La segona quinzena d’abril, 6.500 civils havien mort i 13.946 més havien resultat ferits des de final de gener al nord del país, segons un document intern de les Nacions Unides. Les restriccions del Govern d’accedir a la zona a observadors independents, incloent-hi periodistes i observadors de drets humans, va dificultar la informació sobre l’abast de l’impacte humà. En paral·lel, el Govern va rebutjar frontalment la declaració d’alto el foc de l’LTTE del 26 d’abril, i va instar el grup a rendir-se o a acceptar la destrucció. A final de maig, el president, Mahinda Rajapakse, va declarar el final del conflicte armat un dia després que s’anunciés la mort del líder de l’LTTE, Velupillai Prabhakaran, després de 26 anys d’enfrontaments. Rajapakse, en un missatge televisat al país, va assenyalar que les divisions ètniques i nacionals havien de finalitzar. No obstant això, posteriorment el secretari de Defensa va rebutjar l’oferta de l’LTTE per iniciar un procés democràtic després de la derrota militar. El grup armat, que per primera vegada va reconèixer la mort del seu líder, es va mostrar disposat a iniciar un procés democràtic per defensar els drets de la població tàmil. Malgrat tot, el president, Mahinda Rajapakse, va assenyalar que aquesta possibilitat no es preveia. Portaveus de l’exèrcit van assenyalar que els 34 mesos que ha durat l’última fase del conflicte armat, 22.000 membres de l’LTTE i 6.200 soldats havien mort. A mitjan juny, l’LTTE va anunciar la formació d’un Govern provisional de transició per aconseguir l’autodeterminació per al poble tàmil i que un comitè encapçalat per l’advocat tàmil exiliat Rudrakumar Viswanathan lideraria el procés.
A mitjan agost el nou líder de l’LTTE, Selvarasa Pathmanathan, va ser detingut a Bangkok i enviat a Sri Lanka, segons fonts militars. Membres de l’LTTE van nomenar Pathmanathan nou líder el juliol, després que Velupillai Prabhakaran resultés mort el maig, durant l’ofensiva militar que va posar fi al grup armat. El Govern de Sri Lanka es va comprometre a no permetre que ressorgís el moviment armat tàmil. A mitjan setembre, tanmateix, activistes polítics exiliats de l’LTTE van anunciar que formarien un Govern a l’exili, després que el líder del grup, Selvarasa Pathmanathan, fos detingut recentment. El nou Govern tindrà la seu en alguns dels països que acullen la diàspora tàmil a l’exili. L’LTTE va anunciar que se celebraran eleccions el pròxim mes d’abril.
Fets més significatius de l’any
El Govern de Sri Lanka va demanar al de Noruega que abandonés completament el seu paper de facilitador de pau.
A final de maig, el president, Mahinda Rajapakse, va declarar el final del conflicte armat un dia després que s’anunciés la mort del líder de l’LTTE, Velupillai
Prabhakaran, després de 26 anys d’enfrontaments.
L’LTTE va anunciar la formació d’un Govern provisional de transició per aconseguir l’autodeterminació per al poble tàmil.
Pàgines web
Berghof Center (www.berghof-center.org)
Conciliation Resources (www.c-r.org)
Foundation for Co-Existence (www.fco.ex.com)
Govern (www.priu.gov.lk)
Incore (www.incore.ulst.ac.uk/cds/countries)
LTTE (www.ltteps.org) (www.lttepeacesecretariat.com)
Reliefweb (www.reliefweb.int)
SATP (www.satps.org)
South Asia Monitor (www.csis.org)
Sri Lanka Monitoring Mission (www.slmn.lk)
Sri Lanka News Update (www.formin.gov.lk/news)
Tamil Nation (www.tamilnation.org)
Tamil Net (www.tamilnet.com)
www.nitharsanam.com
www.peaceinsrilanka.org
Govern de Sri Lanka
(M. Rajapakse)
LTTE
(V. Prabhakaran) Índia
Noruega
Centre per al Diàleg Humanitari (Suïssa)
CICR Tailàndia Alemanya Sud-àfrica
Índia Japó
Diàspores França, RU,
Canadà
L’espai d’intermediació el 2008
Enviat especial (Y. Akashi)
(budistes) (hindús)
Secretariat de Pau Governamental
TMVP Dissidència LTTE (coronel Karuna)
Població de la Xina: 1.318 milions de habitants; Taiwan: 23 milions;
El Tibet: 2,7 milions
Superfície de la Xina: 9.635.000 km2; Taiwan: 34.700 km2; el Tibet:
1.228.000 km2
IDH de la Xina: 92 (de 182); el Tibet:
(132)
PIB de la Xina: 3.126.000 milions $;
Taiwan: 34.700 milions $
Renda per habitant de la Xina: 2.370 $;
Taiwan: 15.000 $