El segle XVII, l’illa de Taiwan (antiga Formosa) va passar a mans de la dinastia Ming, que va organitzar una primera onada de colons xinesos a l’illa. El 1895, després de la Primera Guerra Sinojaponesa, Taiwan va passar a dependre del Japó. Aquesta situació va canviar després de la Segona Guerra Mundial, quan l’illa va tornar a dependre de la República Popular de la Xina. A pesar d’això, des de 1945 l’illa de Taiwan ha estat sota el règim de la República de la Xina, dirigida pel Kuomintang (nacionalistes dirigits per Chiang Kai-shek), que va perdre la guerra civil (1945-1949) contra el Partit Comunista de la Xina. Si bé a la pràctica és un estat independent des de 1949, la República Popular de la Xina no el reconeix com a tal i manté un contenciós polític i diplomàtic perquè l’illa torni a formar part de la República Popular de la Xina. Després d’un llarg període dictatorial, els anys noranta l’illa va patir un procés democratitzador, amb el suport econòmic dels EUA i del Japó. En les eleccions presidencials del 2008, Ma Ying-jeou, del Kuomintang, va resultar elegit president i es van iniciar acostaments entre l’illa i la Xina continental. L’illa té 23 km2 i uns 23 milions d’habitants, amb un nivell de renda molt superior al de la Xina continental. Des de fa anys, Taiwan ja no té seient a l’Assemblea General de l’ONU, ja que fou ocupat per la República Popular de la Xina, la qual també forma part del Consell de Seguretat.
El candidat del Partit Nacionalista (Kuomintang) Ma Ying-jeou va obtenir el 58,4 % dels vots a les eleccions presidencials de principi de 2008 davant del candidat del fins ara oficialista Partit Democràtic Progressista (PDP), que va obtenir el 41,5 % del sufragi. Després de vuit anys de tenses relacions entre la Xina i Taiwan, el virtual nou president es va mostrar més conciliador amb el Govern xinès que el seu antecessor en el càrrec Chen Shui-bian, el qual de vegades havia insinuat la seva intenció de promoure la independència de l’illa. En aquest sentit, Ma Ying-jeou es va mostrar favorable a la creació d’un mercat comú, a l’establiment de vols directes, a l’impuls de les inversions mútues i a la possibilitat que turistes xinesos visitessin Taiwan. A més, Ma Ying-jeou va proposar la desmilitarització de la regió. Segons diversos analistes, aquestes mesures respondrien a la necessitat de reactivar l’economia taiwanesa, que l’any 2008 havia patit signes de desacceleració. Això no obstant, el nou president va descartar iniciar una negociació per a la reunificació de tots dos països. A final d’any i per primer cop en gairebé 60 anys, tots dos governs van acordar l’establiment de rutes aèries i marítimes directes. Fins aleshores, el trànsit de vaixells i d’avions s’havia de fer a través de tercers països. L’acord, que també preveia incrementar fins a més de 100 el nombre setmanal de vols de passatgers, permetrà reduir les despeses de l’intercanvi comercial entre els dos països. Precisament, diversos seguidors de l’expresident es van manifestar per protestar contra aquest acord pel fet de considerar que representarà una excessiva dependència econòmica de Taiwan.
El procés de pau el 2009
A començaments de març, el primer ministre de la Xina va expressar la disposició del seu Govern a entaular converses amb Taiwan sobre qüestions polítiques i militars amb l’objectiu d’aconseguir un acord de pau entre les dues parts. Per la seva banda, el Govern taiwanès va expressar el desig d’abordar les relacions econòmiques per posteriorment tractar qüestions polítiques. Segons algunes fonts, el sentiment de rebuig de la Xina continental que encara persisteix en bona part de la societat taiwanesa no aconsellava abordar a curt termini els assumptes polítics. La segona quinzena d’abril, la Xina i Taiwan van assolir un acord per permetre la inversió a través de l’estret de Taiwan, en un nou pas de millora de relacions entre els dos. L’acord va ser firmat per l’Straits Exchange Foundation i per l’Association for Relations Across the Taiwan Straits. En un comunicat conjunt els dos representants van prometre una normalització de les relacions econòmiques a través de l’estret. Es tractava del tercer acord entre les parts enfrontades des que el nou Govern de Taiwan va assolir el poder. En el comunicat també es va afirmar que ambdues parts tenien una oportunitat única i històrica i que promourien la inversió econòmica de la Xina cap a Taiwan. L’economia taiwanesa va entrar en recessió l’any passat. La segona quinzena d’octubre, es va anunciar que la Xina i Taiwan tindrien representants permanents als seus territoris, una mesura que s’emmarcava en el procés de distensió iniciat després de l’arribada al poder del president taiwanès Ma Ying-jeou l’any passat. Segons fonts governamentals de Taipei citades per la premsa, la decisió d’establir les representacions permanents respectives responia a l’augment significatiu en el flux de turistes en ambdues direccions.
El Tibet
Context del conflicte
Des de 1910, la Xina va exercir el Govern directe sobre el Tibet. El 1950, un any després d’haver vençut en la guerra civil xinesa, el Govern comunista de Mao Zedong va envair el Tibet i, durant la dècada següent, va incrementar la pressió militar, cultural i demogràfica sobre la regió, a més de sufocar diversos intents de rebel·lió en què van morir milers de persones. Davant de la brutalitat de l’ocupació, el Dalai Lama i desenes de milers de persones van fugir del Tibet i es van exiliar a diversos països, especialment al Nepal o al nord de l’Índia, on hi ha la seu del Govern tibetà a l’exili. Les últimes dècades, tant el Dalai Lama com moltes organitzacions de drets humans han denunciat la repressió, la colonització demogràfica i els intents d’aculturació que pateix la població tibetana, una part del territori de la qual té l’estatus de regió autònoma.
Antecedents del procés de pau
En relació amb les tensions i els enfrontaments produïts el segon trimestre de 2008 al Tibet entre monjos tibetans i el Govern xinès, a mitjan mes d’abril, un grup d’experts en drets humans de l’ONU va expressar la seva preocupació pels arrestos massius que es duien a terme a la regió autònoma del Tibet i àrees adjacents, i va instar les autoritats perquè permetessin l’accés d’observadors internacionals a la zona. Un representant del Dalai Lama va declarar que aquest havia enviat una carta al president xinès Hu Jintao oferint l’enviament de delegats seus al Tibet per tractar de reduir i reconduir les tensions socials i polítiques que vivia la regió des de feia unes quantes setmanes. A principi del mes de maig, enviats del Govern xinès i del Dalai Lama, en aquest cas representat per Lodi Gyari, es van reunir a Pequín per abordar la gestió de la crisi. El Dalai Lama va declarar que observava algunes actituds oberturistes pel Govern xinès i que es mostrava optimista amb vista al futur després d’haver sentit la invitació al diàleg pel president xinès Hu Jintao. El Dalai Lama va declarar, durant una visita al Regne Unit, que el Govern a l’exili no exigia la independència del Tibet, sinó un tipus d’autonomia en què el Govern central xinès pogués retenir competències com els afers exteriors i la defensa, i que la comunitat tibetana pogués encarregar-se de qüestions com l’educació, la política religiosa i el medi ambient. La
màxima autoritat tibetana va reconèixer que alguns sectors tibetans advocaven de manera oberta per la independència. El Dalai Lama va manifestar fins i tot la seva disposició a assistir als Jocs Olímpics de Pequín si prèviament s’aconseguia alguna solució a llarg termini en relació amb el Tibet.
A final de juny de 2008, el Govern xinès va confirmar una nova ronda de converses a Pequín amb dos enviats especials del Dalai Lama (Lodi Gyari i Kelsang Gyaltsen). El Govern xinès va establir una sèrie de condicions perquè es produís un procés de diàleg amb enviats del Dalai Lama aquest any. Aquestes condicions eren que tant el Dalai Lama com els seus seguidors es comprometessin explícitament a no boicotejar els Jocs Olímpics, adoptessin mesures per posar fi a les activitats violentes del Congrés de la Joventut Tibetana i s’oposessin a qualsevol argument o activitat en favor de la independència del Tibet. D’altra banda, el Govern tibetà a l’exili va lamentar la manca de voluntat de la Xina de dur a terme un procés de diàleg real. El mes de setembre, el Govern xinès va criticar una resolució aprovada pels dos principals partits del Senat dels EUA en què instaven Pequín i el Govern tibetà a l’exili a iniciar un diàleg sense precondicions que abordés els greuges del poble tibetà i conduís a una major autonomia del Tibet. Pequín va acusar els EUA de promoure la independència del Tibet. El Dalai Lama, d’altra banda, va convocar una trobada internacional amb líders tibetans a l’exili i amb representants d’algunes ONG per analitzar i revitalitzar les converses amb el Govern xinès. A principi del mes d’octubre, el Govern xinès va publicar un informe en què acusava el Dalai Lama de voler reinstaurar un sistema teocràtic i feudal en totes les regions habitades per població tibetana, l’anomenat Gran Tibet. El Dalai Lama va negar aquestes acusacions i va declarar, un cop més, que les seves aspiracions eren d’una autonomia més gran per al Tibet. D’altra banda, el principal enviat del Govern tibetà a l’exili, Kelsang Gyaltsen, va declarar que la situació de repressió política i cultural que es vivia al Tibet era semblant a la dels temps de la Revolució Cultural i que s’havia deteriorat des del final dels Jocs Olímpics. Kelsang Gyaltsen també va declarar que fins aleshores no s’havien registrat avenços en les tres rondes de negociació que s’havien celebrat des del mes de juliol. El mes d’octubre es va iniciar una nova ronda de negociacions entre el Govern xinès i dos enviats del Dalai Lama, al seu torn representants tibetans davant dels governs dels EUA i de Suïssa. Aquesta era la vuitena ronda de negociacions des de 2002 i la primera després de la celebració dels Jocs Olímpics. Paral·lelament, el Govern britànic va reconèixer, per primera vegada, la sobirania del Govern xinès sobre el Tibet, si bé alhora va donar suport decidit a les demandes autonomistes del Dalai Lama i a les actuals negociacions entre totes dues parts.
El mes de novembre es va celebrar una reunió de l’exili tibetà a la ciutat de Dharamsala, al nord de l’Índia, on resideix el líder espiritual tibetà, el Dalai Lama. Aquesta reunió, que va agrupar uns 500 líders tibetans a l’exili, va pretendre revisar tots els aspectes de l’actual situació del Tibet en relació amb la Xina. Una part dels delegats van anar a la reunió i van manifestar que s’havia de continuar negociant per aconseguir l’autonomia de la regió, mentre que una altra considerava que aquesta via estava exhaurida i que havien d’advocar per la independència. El primer ministre a l’exili, Samdhong Rinpoche, va destacar que si els grups reunits a Dharamsala decidissin que la independència era l’única opció, el poble tibetà podria pressionar per aconseguir la independència de la Xina. Com a reacció, el Govern xinès va declarar que mai consentiria la independència del Tibet, si bé estaria disposat a considerar el retorn del Dalai Lama. Pequín va continuar acusant el Dalai Lama de tenir una agenda secessionista oculta i d’instigar a la violència al Tibet. A més, va considerar que l’anomenada “estratègia intermèdia” propugnada pel màxim líder tibetà (que consisteix a reconèixer la sobirania de la Xina sobre el Tibet, però advocar per una major autonomia en els àmbits polític, religiós i cultural) en el fons era una estratègia per aconseguir la independència a llarg termini. A final d’aquest mes, el Govern xinès va suspendre la 11a cimera entre la UE i la Xina en senyal de protesta per la intenció del president francès i president de torn de la UE, Nicolas Sarkozy, de reunir-se amb el Dalai Lama a Polònia. Davant de tot això, el Dalai Lama va declarar que el procés negociador quedava congelat fins que Pequín mostrés voluntat política.
El procés de pau el 2009
Quant al conflicte sobre el Tibet, a final de febrer i coincidint amb el 50 aniversari de l’ocupació de la regió, el Govern xinès va publicar un informe en el qual va declarar la negativa a concedir la independència o alts nivells d’autonomia al Tibet, i va acusar de nou el dalai-lama de provocar inestabilitat a la regió. A final de maig un representant del dalai-lama, Kelsang Gyaltsen, va declarar que el Govern tibetà a l’exili estava preparat per reprendre les converses amb el Govern xinès, bloquejades des del passat mes d’octubre. Kelsang Gyaltsen va recordar de nou que la principal demanda, l’autonomia i no la secessió, estava en plena concordança amb la Constitució xinesa. A més, va declarar que s’estaven organitzant encontres entre grups de persones tibetanes i xineses per millorar la comunicació i l’enteniment entre les dues parts. A mitjan agost, el dalai-lama va afirmar que romania en espera de senyals de Beijing. Entre 2002 i 2008 es van dur a terme nou rondes de negociacions entre funcionaris xinesos i representants del dalai-lama. A mitjan setembre, una delegació del Govern dels EUA es va reunir a Dharamsala (l’Índia) amb el dalai-lama i amb el Govern tibetà a l’exili per intercanviar impressions sobre la situació present i futura del Tibet. Segons diverses fonts, el dalai-lama hauria deixat clara la intenció d’aconseguir una major autonomia (i no la independència) per al Tibet i hauria expressat el desig d’entrevistar-se amb el president nord-americà, Barack Obama, durant el d’entrevistar-seu viatge als EUA l’octubre. També en l’àmbit de la diplomàcia internacional, el ministre d’Exteriors del Govern britànic va anunciar una imminent visita al Tibet per conèixer de primera mà la situació de la regió. D’altra banda, el Govern xinès va expressar el malestar amb el Govern txec per haver afavorit un acte en què van participar el dalai-lama i la líder uigur a l’exili, Rebiya Kadeer. En aquest sentit, el dalai-lama va lloar la lluita no violenta per a una major autonomia de Xinjiang liderada per Rebiya Kadeer.
Fets més significatius de l’any
El primer ministre de la Xina va expressar la disposició del seu Govern a entaular converses amb Taiwan sobre qüestions polítiques i militars amb l’objectiu d’aconseguir un acord de pau entre les dues parts.
El Govern xinès va publicar un informe en el qual va declarar la negativa a concedir la independència o alts nivells d’autonomia al Tibet, encara que un representant del dalai-lama, Kelsang Gyaltsen, va declarar que el Govern tibetà a l’exili estava preparat reprendre les converses amb el Govern xinès.
Webs d’interès
China Today (www.chinatoday.com/gov/a.htm)
Govern de la República Popular de la Xina (english.gov.cn) (spanish.china.org.cn)
Govern de Taiwan (www.gio.gov.tw/taiwan-website)
Oficina del Tibet a Nova York (www.tibetoffice.org/sp)
XINA
President:
Hu Jintao
L’espai d’intermediació
Representants del Dalai Lama:
Lodyi Gyari Kelsang Gyaltsen
Govern del TÍBET a l’exili
Primer ministre:
Samdhong Rinpoche (Dalai Lama)
EUA Índia Nepal
Tibetan Youth Congress Regne Unit
Població: 88 milions d’habitants Superfície: 300.000 km2 IDH: 105 (de 182) PIB: 142.100 milions de $ Renda per habitant: 1.620 $ Morts pel conflicte: 120.000 Persones desplaçades: 750.000
Actors armats: NPA, MILF, MNLF, Abu Sayyaf Facilitacions: Noruega, Malàisia, Líbia,
Església, OCI, FCD, UNPO, CDH, Aràbia, Qatar