1. Joves i joventut
1.1. Tres proposicions clau sobre el fet juvenil
Encara que sigui d'una manera exagerada i potser massa contundent s’aporten tres proposicions clau que tenen força a veure amb el replantejament i relectura de determinats supòsits donats per descomptat.
Tot plegat ve dels usos comuns i indiscriminats de termes amb significats diferents, d’implícits polítics i ideològics, de la proximitat i implicació amb l’objecte, o dels tres aspectes alhora.
5 Pels voltants de l’Any Internacional de la Joventut (1985) la reflexió va ser profitosa i abundant. Les jornades “Joventut a debat” van ser només una petita mostra d’una reflexió més àmplia i aprofundida que va fer molta gent, sota l’empara d’una entitat creada expressament (Joventut i Societat) que també es va responsabilitzar de l’edició d’una revista especialitzada anomenada Papers de Joventut. Aquell mateix any, la revista Papers de Sociologia de la UAB editava un monogràfic sobre joventut que en certa manera mostrava la punta d’iceberg de la reflexió.
Convé recordar i esmentar, per il·lustrar-ho algunes aportacions fetes en el nostre entorn territorial durant aquests anys inicials: la crítica d'Estruch i Cardús (1984) a les enquestes a la joventut; el monogràfic sobre joventut a la revista Papers (1985); la revista Papers de Joventut; la col·lecció d'informes del Instituto de la Juventud; i un parell d'articles i recerques sobre el fet juvenil: Casal, Masjoan i Planas (1998).
Els escrits dels anys vuitanta van donar lloc a una maduració i reforçament teòric i metodològic. La línia de recerca sobre joventut del GRET vol impulsar els estudis sobre les modalitats de transició a la vida adulta (TVA) i les metodologies de tall longitudinal. Per això l’Enquesta als joves de Catalunya 2002 és hereva d’escrits anteriors: també és hereva de l’experiència de treball de camp i d’anàlsi socioestadística en enquestes de disseny longitudinal.
6 TVA: transició a la “vida adulta”, que no s'ha de confondre amb l’expressió v.a.: vida activa.
Les paraules clau sobre joventut són molt polisèmiques: volen dir moltes coses a la vegada i cadascú pot entendre coses molt diverses. El terme joventut és un exemple de polisèmia, i convé aprofundir-hi com a categoria; proposem una distinció entre els termes jove i joventut.7
—Joves són els individus que tenen determinades edats (classificades estadísticament seguint indicacions d’ordre institucional o governamental); o bé estan en determinades situacions socials (implícitament definides pels adults seguint indicacions d’“estatus” i de rols); o bé gaudeixen de determinats beneficis del creixement físic (desenvolupament físic o manteniment en la seva plenitud).
Són joves aquells ciutadans que estan en determinades fases, estadis o etapes (proximitat, pertinença o classificació, siguin classificacions autodefinides des dels joves o atribuïdes des del món dels adults). Ser jove és un reconeixement social, una mena d’estatut social vinculat a un sistema implícit de normes i demandes. Els joves, doncs, són de carn i ossos, són tangibles i actors (per bé que determinats per factors externs —socials i contextuals— i per factors interns —psicològics i identitaris).
Les adquisicions finals són molt desiguals en assoliments.8
Estadísticament els joves són classificats dintre una cohort d’edats; aquí algunes institucions polítiques consideren idònia la franja 15-29 anys. Val a dir que aquesta idoneïtat és dintre de l’escenari europeu i dels països centrals; en altres àmbits històrics i geogràfics, la cohort d’edats varia notablement (per exemple, entre la pubertat i el ritus matrimonial precoç)9. L’extrapolació a altres àmbits de les franges d’edat oficialitzades políticament per la UE i estadísticament per Eurostat, podria suposar un biaix etnocentrista; d’altra banda, l’encotillament de joves en una franja d’edat ha estat un niu de malentesos entre països desiguals i també entre ciutadans d’un mateix país. La identificació entre joventut i una franja d’edat és una deriva de l’acció política de les institucions i de l’empiricisme: l’opció per una franja d’edat pot ser, doncs, un recurs tàctic i operatiu però no pas un concepte pròpiament dit.
—Joventut és el procés social pel qual s’assoleix l’emancipació familiar plena, un procés que té els seus inicis en les transformacions psicològiques i fisiològiques de la pubertat i que es dóna per tancat amb l’assoliment de l’emancipació familiar. Com a procés social té un component clarament socio-històric i cultural; varia substancialment segons els períodes socio-històrics, els llocs i els referents culturals.
El fonament del procés de joventut consisteix en l’adquisició i l’enclassament10 i, en les societats conjugals-neolocals, es concreta en l’assoliment de l’emancipació familiar plena.11
Convé evitar l’essencialisme: la joventut és un concepte que emergeix de la mateixa estructura social i de la història dels pobles i les seves cultures. En aquest sentit, la joventut, definida com a procés social d’emancipació familiar, només és vàlida pels contextos on predomina l’emancipació neolocal, és a dir, on homes i dones estableixen domicilis o habitatges independents físicament dels entorns parentals o famílies d’origen. L’emancipació neolocal té moltes formes: pot regir-se per la nupcialitat en el seu sentit més tradicional o bé per altres formes menys formalitzades com la cohabitació, la vida en solitari, o formes de vida cooperatives o comunals. En tot cas, l’emancipació suposa canvi domiciliari
7 En general tota la terminologia és molt polisèmica, i això ha generat una colla de confusions. La proposta teòrica de la transició a la vida adulta ho ha patit en directe. Els termes vida adulta, transició, i itinerari han estat objecte d’atacs:
d’adultocràcia, de temps buit en la transició, d’inserció laboral, etcètera. La darrera confusió es troba en la proposta de reforma de l'ESO que fa la llei de qualitat (LOCE). No cal dir que es tracta de termes que no volen pas dir el mateix. Per exemple, vida adulta equival a emancipació familiar, transició equival a procés, itinerari equival a tram recorregut per un jove, etcètera.
8 La distinció entre joves i joventut pot sorprendre moltes persones i ser titllada de filigrana semàntica. Res més lluny de la nostra intenció: es tracta de diferenciar terminologies per poder construir conceptes. Sociològicament, quan utilitzem joventut identifiquem el procés social d’emancipació, per bé que en les relacions comunes i els usos lingüístics sovint es tendeix a fer servir el mot joventut per identificar joves.
9 En general la joventut (com a procés social) queda molt identificada amb el tram entre pubertat i ritualització de pas a la vida adulta (majoritàriament per ritus de nupcialitat). Però des del punt de vista polític i institucional les variacions han estat notables: inicialment la cohort s’identificava amb la minoria d’edat (fins als 21 anys) i –si esqueia– el compliment d’obligatorietats socials (militars principalment). Els estats democràtics i del benestar, posteriorment, eixamplen el camp d’acció fins als trenta anys. Hi ha qui seria partidari de perllongar la cohort al començament de la quarantena.
10 Per adquisició cal entendre els assoliments en l’estructura social i econòmica (estudi, feina, posició social, etcètera.), i per enclassament, la ubicació de l’actor dintre l’estructura ocupacional i els processos de mobilitat social ascendent o descendent.
11 Aquest punt pot ser molt controvertit, sobretot en el moment que l’accés a l’habitatge es produeix, força vegades, per processos separats de la nupcialitat. En qualsevol cas, entenem que la base de l’emancipació està en l’accés a un domicili propi, sobretot per tot allò que significa en termes d’adquisició, reconeixement i assumpció d’independència.
i l’exercici d’autonomia plena; això passa com a mínim en els contextos econòmics i culturals basats en les organitzacions familiars nuclears i que ocupen un espai d’habitatge reduït.12 La nostra societat, hereva de la cultura judeocristiana i de l’economia del treball assalariat, es manifesta com una societat fermament arrelada en les estructures familiars neolocals; precisament per això la joventut té un arrelament en l’estructura econòmica i social de les comunitats i la seva història.13
—Biografia, transició i itineraris. Són tres mots que expressen una opció teòrica i metodològica. Es tracta d’una posició que té a veure amb els referents teòrics de la transició a la vida adulta, i que té la virtut d’aportar elements que són d’interès per comprendre el sentit i la direcció del canvi social en el temps actual i com aquest canvi té efectes importants sobre la situació social dels joves. La perspec-tiva biogràfica constitueix una via atracperspec-tiva i oberta14 que no es vol entrebancar en els paranys de l’empiricisme i vol contribuir a la construcció de models d’interpretació imaginatius, prospectius i crítics.
—Edats, promocions i períodes. Són tres claus per a la comprensió dels fenòmens de canvi social que poden detectar-se en les biografies i itineraris dels joves. Aquesta proposta tanca d'una manera coherent els eixos de l’anàlisi del canvi social amb relació als joves. Seria molt millor establir una taula general comparativa on quedessin registrades totes les promocions, la qual cosa permetria el veritable estudi sobre la joventut, és a dir, l’anàlisi comparativa intergeneracional pròpiament dita. Probablement l’estudi aïllat de la franja d’edat de joves en l’actualitat (separada i aïllada de les altres generacions) només podrà permetre aquest joc d’interpretació d'una manera limitada.15
En resum, hi ha tres proposicions que constitueixen el marc general d’interpretació:
— No és el mateix “joves” que “joventut”: els joves són ciutadans en una franja de temps determinada (les edats), i joventut és un procés social d’adquisició i enclassament vers l’emancipació familiar.
— La perspectiva biogràfica permet superar el biaix ideològic de l’“adultocràcia” (des dels adults) o del
“narcisisme” (des dels joves), i dóna base a l’estudi d’itineraris i trajectòries.
— L’articulació entre les edats, les promocions i els períodes permet identificar canvis i emergències en les situacions socials dels joves.
Aquestes claus tenen incidència sobre l’enquesta als joves: l’Enquesta als joves de Catalunya 2002 és una enquesta als joves sobre la joventut; no és una enquesta a la joventut.16 El present informe pretén conèixer el moment present dels processos socials que intervenen en l’emancipació familiar plena dels joves en el context actual i obtenir interpretacions dels fenòmens de canvi social que afecten als joves.
12 És cert que, a vegades, l’emancipació familiar queda en entredit per la solteria definitiva, per les ruptures matrimonials o de parella, o per la permanència de dependència en el domicili d’origen en determinats casos. Aquests aspectes convé posar-los en consideració, però no contradiuen l’aspecte general o generalment atribuïble.
13 És important retenir el caràcter històric i social del “fet juvenil”. A societats diferents, estructures socials diferents, organitzacions familiars diferents, relacions socials diferents, contextos històrics diferents, etcètera, els corresponen accepcions de joventut diferents. Els valors hegemònics precisament contribueixen a prefigurar representacions diferents de la joventut: en uns àmbits la submissió familiar i parental és indiscutible, i en altres, en canvi, el procés de secularització ha estat fort i definitiu. En uns àmbits la inserció laboral és precoç i familiar, en altres és precoç o retardada però sota formes salarials, en altres és retardada però sota formes de dessalarització. En uns àmbits la nupcialitat és pactada familiarment, en altres domina el matrimoni d’elecció i en altres àmbits la cohabitació és una via molt generalitzada. En uns àmbits els clergues dominen i controlen les eleccions racionals i les decisions, en altres són les famílies que tenen marge de maniobra, en altres la lliure elecció dels subjecte ja és indiscutible. Aquestes il·lustracions i tantes altres que hi podríem afegir són arguments de pes per reforçar el caràcter històric i variable del concepte de “joventut”.
14 L'expressió perspectiva biogràfica també pot portar a confusió, com tota la terminologia. Des de fa molt de temps hem utilitzat el terme itinerari, però la tendència a l’anàlisi dels moments claus i dels “moments finals” induïa a separar els
“itineraris de joventut” i el desplegament de la vida quotidiana en la “vida adulta”. Les persones despleguen biografies o històries al llarg de la vida i els itineraris de joventut en són un "tram important" (sovint irreversible). Per això la inclusió de la idea més total de biografia és pertinent, perquè ajuda a ubicar teòricament i empíricament el tram que atribuïm a la joventut.
15 Entre promocions molt properes, els canvis de període afecten d'una manera general i poc discriminant.
16 No és un joc de paraules sense intenció; és un joc de paraules amb tota la mala intenció: capgira el sentit i el rerefons dels termes joves i joventut.
Els ciutadans objecte d’enquesta són joves (una cohort d’edats de 15 a 29 anys) i bàsicament se’ls demana informació a l’entorn del procés de joventut, és a dir, de l’autonomia i l’emancipació.17 Als joves de 15 a 29 anys que s'han triat com a mostra del conjunt de joves de Catalunya tampoc se’ls pregunta per qüestions sobre les quals podrien donar resposta: l’antiga infància, el parer sobre els pares, el paper social dels avis, la forma de pensar o opinar sobre aspectes actuals, l’estil de vida, els gustos i les opinions, etcètera. Bàsicament als joves se’ls pregunta pel seu procés de formació, treball i família en detriment d’altres aspectes importants ja tinguts en compte en altres enquestes recents: el consum, la salut, la política, els valors, etcètera.