Estudis en curs

La prolongació dels itineraris formatius postobligatoris és un fenomen molt present entre els joves, conseqüència de la generalització de l’escola de masses i dels usos formatius que fan els joves del sistema escolar. Gairebé la meitat dels joves de l’enquesta estan estudiant en diferents nivells del siste-ma educatiu (el 45%). Val a dir que les situacions d’estudis, com a dades d'estoc, presenten una barreja de situacions, perquè d’una banda es donen més entre els més joves, i d’altra banda, entre aquella fracció de joves que presenten itineraris formatius més llargs.

Gairebé la meitat dels joves que estudien (54%) estan cursant estudis superiors (cicles formatius de grau superior, llicenciatures, diplomatures o estudis de tercer cicle). La resta de joves, de menys edat, es distribueixen entre els que estudien batxillerat o ESO (gairebé 2 de cada 10) i els que fan un cicle formatiu de grau mitjà o altres estudis, per bé que aquests són un percentatge substancialment més baix (un 5% en ambdós casos).

Figura 4.1. Joves de 15 a 29 anys amb relació als estudis.

La distribució d’estudis per grups d’edat revela l’existència d’alguns alumnes fora de l’edat que era d’esperar en tots els nivells educatius, tal com s’observa a la Figura 4.2. Es tracta de pocs efectius, però que descriuen trajectòries complexes, no lineals, del seu procés d’escolarització, aspecte que abordarem més endavant.

Figura 4.2. Estudis en curs dels joves de 15 a 29 anys que estudien, per sexe i grup d'edat (%).

Sexe Grup d’edat

Estudis en curs Homes Dones De 15 a 17 De 18 a 21 De 22 a 25 De 26 a 29

ESO 20 12 53 2 0 0

Batxillerat 17 21 37 23 1 0

CFGM 6 4 6 6 4 2

CFGS 8 8 1 12 10 10

Diplomatura o enginyeria tècnica 14 12 0 16 21 19

Llicenciatura o enginyeria superior 25 32 0 35 49 40

Doctorat, postgraus o màsters 2 6 0 1 7 18

Altres 5 5 2 3 8 12

Total 100 100 100 100 100 100

(n=908)

La distribució d’estudis en curs per edats i sexes mostra com les noies (32%) estan sobrerepresentades en els estudis de llicenciatura i en els estudis de tercer cicle (postgraus, màsters i doctorats), mentre que els nois (6%) estan lleugerament sobrerepresentats en els cicles formatius de grau mitjà i en l’ensenyament secundari obligatori. Les dones joves no només han equiparat la seva presència en l’àmbit d’educació postobligatòria respecte dels homes, sinó que estudien més, és a dir, tenen una presència superior en els itineraris acadèmics llargs. L’extensió de l’escolarització en tots els nivells educatius, la prolongació d’estudis en itineraris formatius llargs i la incorporació massiva de les dones joves en tots els nivells educatius és un fenomen relativament recent, que es desenvolupa al llarg dels anys vuitanta i noranta i que té, com es veurà més endavant, repercussions importants en les trajectòries de transició i d’emancipació d’aquest col·lectiu de dones joves molt formades.

Expectatives formatives

Les expectatives formatives dels joves estudiants són majoritàriament d’estudis universitaris de diplo-matura (21%) o llicenciatura (51%), i es polaritzen entre les altes expectatives dels estudiants que espe-ren obtenir un títol universitari, que són la majoria (en particular les noies), i les baixes expectatives d’una minoria que es conforma amb itineraris curts: 1 de cada 10 joves manifesta conformitat respecte de les titulacions mínimes per accedir al mercat de treball o preveu inserir-s’hi amb el títol de batxillerat, i per tant amb una formació poc qualificada o de caràcter general.

Figura 4.3. Titulacions a què aspiren els joves de 15 a 29 anys que estudien, per sexe (%).

Sexe

Titulació Home Dona Total

Certificat d’estudis 1 2 2

Graduat escolar 2 2 2

Batxillerat/BUP/COU 3 2 2

FP1-CFGM 6 4 5

FP2-CFGS 16 10 13

Diplomatura o enginyeria tècnica 24 19 21

Llicenciatura o enginyeria superior 45 56 51

Altres 3 5 4

Total 100 100 100

(n=896)

La major part dels joves estudiants espera obtenir un títol universitari de cicle llarg o cicle curt (diplomatures o enginyeries tècniques), mentre que les opcions professionals de grau superior i grau mitjà són molt minoritàries (13% i 5%, respectivament). Probablement, els requeriments d’accés que imposa la LOGSE per a aquestes formacions (títol de batxiller i graduat en ESO, respectivament) juguen en contra dels cicles formatius (CFGM) en augmentar el cost d’opció⁸⁵ d’aquests estudis, ja que els criteris d’accés són més selectius en relació amb l’antiga FP, tenen una durada similar a la dels estudis de batxillerat i eleven el cost d’oportunitat d’estudiar un CFGM.

Una descripció més detallada de les expectatives de titulació dels joves segons estudis en curs i títols ja obtinguts ens la dóna la taula següent.

85 El “cost d’opció” fa referència al cost associat a l'elecció individual d'un determinat tipus d’estudi o de vies formatives en relació amb altres opcions educatives per a les quals hi ha els mateixos criteris d’accés i de durada, quan una de les opcions té més reconeixement social que l’altra.

Figura 4.4. Titulacions a les quals aspiren els joves de 15 a 29 anys que estudien, per titulació màxima assolida (%).

L’anàlisi detallada per titulacions obtingudes rebela que:

— Entre els joves que han obtingut el graduat en ESO (26%), l'opció d’estudis majoritària ha estat el batxillerat (77%), perquè la major part d’aquests aspira a un títol universitari (un 60%). Són pocs els que estudien cicles professionals de grau mitjà (14%). Les expectatives d’assolir un títol de formació professional de grau mitjà són molt minoritàries (un 9% pretén quedar-se amb aquesta titulació), mentre que un 19% vol obtenir el grau superior.

86 Fa referència als postgraus, els màsters i els doctorats.

Certificat 1 Altres 78

Llicenciatura, e. superior o doctorat Diplomatura o e. tècnica CFGS CFGM Batxillerat Altres Incoherent Total

Titol obtingut Estudis en curs Títol desitjat

(n=896)

—La major part dels que ja tenen el títol de batxillerat (49%) ja estan cursant estudis universitaris (80%). Les expectatives d’aquest col·lectiu són bàsicament de titulació universitària (9 de cada 10 aspiren a un títol universitari de cicle curt o llarg). Només un 8% estan cursant un CFGS, per bé que aspira a aquest títol un 6% dels joves que tenen batxillerat, mentre que en algun cas es preveu la possibilitat de passar del CFGS a la universitat.

— El baix nombre de joves que tenen un títol de FP1 o cicle formatiu de grau mitjà (4%) obliga a una lectura cautelosa de la taula, a partir de la qual no són possibles extrapolacions. Més de la meitat d’aquests joves està cursant un CFGS del qual espera obtenir titulació (per a un 48% és la titulació màxima que esperen assolir). Pràcticament la tercera part d’aquest petit percentatge de titulats en FP1 o CFGM voldrien obtenir un títol universitari de cicle curt (diplomatura o enginyeria tècnica) a través del grau superior.⁸⁷

— També és baix el nombre de joves que tenen la titulació de FP2 o CFGS (8%). Gairebé la meitat estan cursant estudis universitaris de cicle curt, i alguns estudien una llicenciatura (26%), que són les titulacions màximes desitjades.

—Del baix nombre de diplomats que encara estudien (5%), la major part ha continuat els seus estudis universitaris en un cicle llarg (55%). La meitat d’ells aspira a aquesta titulació (53%) mentre que alguns (30%) volen obtenir un títol de postgrau o similar. Dos de cada deu voldrien obtenir un altre títol del mateix nivell (diplomatura o enginyeria tècnica).

—Dels joves llicenciats o enginyers superiors que continuen estudiant (6%), la major part estan cursant estudis de tercer cicle (58%). Aquest fenomen de prolongació dels itineraris formatius un cop obtinguda una llicenciatura planteja una necessària reflexió sobre la funció social que acompleixen aquests estudis en un context de sobreeducació. En aquest sentit cal interrogar-se respecte de la funció d’especialització que poden tenir els estudis de tercer cicle per a alguns joves, mentre que per a altres pot ser resultat d’un efecte “pàrking” a l’espera de millors oportunitats d’inserció professional.

—Els joves que no obtenen el graduat en ESO són expulsats del sistema escolar. Cinc individus (d’un total de nou) es plantegen utilitzar el sistema escolar a través de programes d’escoles d’adults o altres dispositius per obtenir el graduat escolar, o cursant altres tipus de formacions com els progra-mes de garantia social, mentre que la resta tenen expectatives poc realistes i per tant poc coherents respecte de la seva situació actual.

Expectatives desiguals

El capital cultural i econòmic de les famílies dels joves estudiants mediatitza les expectatives de titulació d’aquests. No obstant això, les constriccions socioeconòmiques i culturals de les famílies no tenen un paper determinant. La reproducció social i cultural no és total, si bé s’observen oportunitats desiguals segons la posició d’adscripció en l’estructura social. Les desigualtats en termes de capital cultural es mostren en els nivells més baixos (graduat i estudis de formació professional) i en els nivells més alts (estudis universitaris). No obstant això, la major part dels joves tenen expectatives d’estudis universitaris llargs, tant si provenen de famílies amb poc capital cultural com si procedeixen de famílies amb un alt capital cultural.⁸⁸ Les diferències, però, hi són, tal i com es desprèn de la il·lustració següent.

87 Malgrat que la LOGSE preveu l’accés als cicles formatius de grau superior des del batxillerat, alguns joves amb el títol formatiu de grau mitjà han continuat els seus estudis en un cicle formatiu de grau superior, probablement aprofitant la conjuntura anterior a l’aplicació de la LOGSE. D’altra banda, les expectatives d’estudis universitaris (de cicle curt) es fan paleses en els usos formatius que fan alguns joves del sistema educatiu, a través de la doble via que ofereixen algunes titulacions professionals de grau mitjà.

88 Val a dir que el sistema educatiu té un marge d’autonomia relativa pel que fa a la reproducció de les desigualtats socials.

En aquest sentit, la relació entre origen social i expectatives acadèmiques es troba mediatitzada pel desigual rendiment acadèmic. A igual rendiment acadèmic els fills de les classes treballadores construeixen també expectatives d’estudis universitaris, ja que no hem d’oblidar que el sistema educatiu genera en els individus i les famílies expectatives educatives i de promoció social.

Figura 4.5. Titulacions a les quals aspiren els joves de 15 a 29 anys que estudien, per nivell d'estudis del pare (%).

Les expectatives dels fills de famílies amb capital cultural elevat d’assolir un títol universitari de llicenciatura són de gairebé 7 a 4, respecte de les famílies amb poc capital cultural, mentre que les expectatives d’estudis de formació professional superior (CFGS) i mitjà (CFGM) són sis vegades superiors entre els fills de famílies amb un baix nivell d’estudis enfront dels fills de famílies amb un capital cultural elevat (pares amb estudis universitaris). També les expectatives de finalitzar l'escolarització un cop acabat l’ensenyament obligatori són el doble entre els fills de famílies amb baix nivell cultural. No obstant això, pràcticament no hi ha diferències entre els joves que aspiren als títols de batxillerat i diplomatures segons els nivells educatius dels pares. Les desigualtats socials, copsades a partir dels nivells de qualificació i ocupacions dels pares, posen també de relleu la desigual incidència dels grups socials sobre les expectatives de titulacions dels fills.

En general, però, una bona part dels fills de les classes treballadores semblen haver interioritzat el valor instrumental del sistema educatiu i les oportunitats que els ofereix per a la seva inserció professional futura. Aquest “valor” és també compartit per les noies, que manifesten més expectatives que els nois en relació estudis universitaris de llicenciatura (57% enfront del 45%), mentre que els nois opten lleugerament més pels estudis de diplomatura o enginyeria tècnica (24% enfront del 19%) i pels cicles formatius de grau superior i mitjà (22% enfront del 14% de les noies). Pràcticament no hi ha diferències entre sexes quan es tracta d’expressar baixes expectatives acadèmiques (4%). Els condicionants de gènere són poc efectius pel que fa a les expectatives de titulació, per bé que tenen la influència de l’efecte “oferta”, que incideix en la baixa opció d’estudis de formació professional en les noies (opcions masculinitzades) i en els tipus d’especialitzacions dels uns i les altres també pel que fa als estudis universitaris.