Promocions, edats i períodes

L’anàlisi sociològica de la joventut que es proposa des de l’enfocament biogràfic (els itineraris i modalitats de TVA) ha de respondre, d’alguna manera, als principals reptes que avui dia suposa el canvi social per als joves. La consideració de les promocions, les edats i els períodes té per finalitat llegir els canvis

“materials” en la realitat juvenil amb l’impacte del “període o context”; de fet, es tracta d’un intent d’articular les variacions demogràfiques amb els impactes dels períodes sobre la situació social dels joves i els efectes en els assoliments en precocitat o retard.

1.4.1. Les promocions

Entenem per “promoció” un grup de ciutadans classificats segons l'any de naixement. Es tracta d’una magnitud teòricament molt ben ajustada a persones concretes i a estadístiques oficials i regulars, i d’un terme molt acurat empíricament en relació amb l’any de naixement. Les promocions donen peu a la consideració de la base material o demogràfica de la població jove: els nascuts en determinats anys.

Les característiques clau d’una promoció són la quantitat de nascuts en un any determinat i el lloc de naixement; amb aquests dos components es poden reconstruir les promocions que constitueixen la cohort d’edat de joves que institucionalment i estadísticament estan compresos entre 15 i 29 anys.

Aquesta magnitud permet considerar tres camps:

—Si les promocions de joves són demogràficament voluminoses o reduïdes: la dimensió demogràfica de les promocions és important per identificar-les entre els extrems del baby boom i la caiguda de natalitat. En el cas concret de la cohort de joves hi ha tres talls importants: els nascuts abans del 1977, que expressen les cues del baby boom; els nascuts entre el 1977 i principis dels vuitanta que identi-fiquen les promocions de la caiguda lleugera de la natalitat, i els adolescents d’ara que són nascuts a meitat i finals dels vuitanta en plena recessió demogràfica. Aquesta viariabilitat ha de tenir la seva importància en relació amb les ofertes i demandes en general: més o menys pressió sobre el mercat de treball de joves, més o menys pressió sobre les qualificacions professionals, més o menys pressió sobre l’escolarització secundària i superior, més o menys pressió sobre les ofertes de formació ocupa-cional, etcètera.

—Si les promocions tenen un component migratori fort o feble: la composició de les promocions des de la perspectiva del lloc de naixement té molta importància, una importància que ja va tenir, per exemple, fa trenta o quaranta anys en la mobilitat immigratòria cap a Catalunya (com a indret receptor de mà d’obra) o Barcelona (com a indret receptor de població jove universitària). Actualment els processos migratoris interiors són molt febles (escassa mobilitat geogràfica entre mercats i modificació de la xarxa vial i ferroviària),⁵⁴ però el fenòmen de les migracions de joves no comunitaris té una importància creixent a Catalunya, per bé que encara no molt visible des de l’estadística oficial.

—Saber si les promocions es diferencien territorialment és el tercer component important a tenir en compte, sobretot en l’estructura territorial catalana, afectada per la desproporció demogràfica entre l’area metropolitana i la resta del territori. La consideració dels mercats laborals locals i dels mercats immobiliaris també té un lloc important a l’hora de pensar les situacions socials dels joves (on i què estudiar, on i què treballar, i on anar a viure). Els territoris i les seves mobilitats interiors són dos aspectes clau en la realitat social dels joves.

En resum, les promocions de joves són un referent tot i que la relació entre l’any de naixement i l’edat no és gens fàcil.⁵⁵ Fet i fet, la idea de promoció (sovint agregada en cohorts d’edats) permet establir relacions de similitud i diferència entre els més joves i els més grans (les promocions d’abans de la guerra, o de la guerra, fins arribar a la revifalla natal relativa de principis del nou segle passant pel baby boom dels anys seixanta i setanta). Igualment que en els punts anteriors, un diagrama pot ajudar a la comprensió.

54Els moviments migratoris interns estan molt frenats. En els mercats locals hi ha una certa mobilitat, però que no genera canvis de domicili, ja que força gent fa desplaçaments semillargs mitjançant la xarxa de carreteres o de trens.

55En relació amb l’enquesta, val a dir que els joves han nascut en un any determinat, però quan se sotmeten a una enquesta poden tenir una edat o una altra en funció del mes de naixement i el de realització de l’entrevista. Aquesta limitació, per exemple, es troba també en el fet de la matrícula de nens i nenes en edat escolar.

Figura 1.6. Edats, promocions i períodes

1.4.2. Els períodes

Entenem per “període” un conjunt d’anys o de temps agrupats segons situació econòmica, política, social o cultural, i que tenen determinats efectes sobre la població (petits, joves, grans i vells). Els períodes poden ser descrits com a contextos de l’estructura social, econòmica i política que apleguen elements d’una determinada conjuntura: la guerra civil, la transició política, la crisi del mercat de treball dels setanta, el boom universitari, els jocs olímpics, etcètera. Tanmateix, la concreció i descripció dels períodes no és gens fàcil; excedeix l’objecte. No obstant això, convé distingir entre: alguns esdeveniments que tenen molt a veure amb el fet juvenil; dels que només hi tenen un impacte indirecte i dels que tenen un efecte nul o bé que afecten molt més promocions més grans i/o més joves.

—Fets o esdeveniments que incideixen específicament sobre el fet juvenilFets o esdeveniments que incideixen específicament sobre el fet juvenilFets o esdeveniments que incideixen específicament sobre el fet juvenil en qualsevol delsFets o esdeveniments que incideixen específicament sobre el fet juvenilFets o esdeveniments que incideixen específicament sobre el fet juvenil àmbits de la seva realitat; són fets o contextos que modifiquen l’entorn en els quals els joves fan la TVA.

Alguns exemples: la regulació de la contractació de treball, la política educativa sobre ensenyaments secundaris i superiors; la regulació i potenciació de l’accés a l’habitatge per a gent jove; la regulació de les activitats d’oci i lleure nocturn; el foment de l’associacionisme i la participació juvenil; els programes de garantia social o formativa; els punts o agències d’informació juvenil; els programes d’intercanvi d’estudiants i treballadors; la regulació de carnets de conduir i pòlisses d’assegurances segons edats, etcètera. És clar que no tots els fets hi incideixen de la mateixa manera: n’hi ha de forts i de febles, d'universalistes i particulars, de favorables i desfavorables, etcètera.

—Fets o esdeveniments que incideixen sobre molts col·lectiusFets o esdeveniments que incideixen sobre molts col·lectiusFets o esdeveniments que incideixen sobre molts col·lectius, inclosos els joves: les variacionsFets o esdeveniments que incideixen sobre molts col·lectiusFets o esdeveniments que incideixen sobre molts col·lectius positives o negatives del mercat de treball i/o l’expansió econòmica; els canvis en els sistemes de crèdits hipotecaris; l’augment o contenció de la inflació; les crisis en el camp de la política o de l’economia; etcètera.

—Fets o esdeveniments que tenen poc a veure amb la realitat juvenilFets o esdeveniments que tenen poc a veure amb la realitat juvenilFets o esdeveniments que tenen poc a veure amb la realitat juvenilFets o esdeveniments que tenen poc a veure amb la realitat juvenilFets o esdeveniments que tenen poc a veure amb la realitat juvenil o bé un impacte més que indirecte o molt baix: els canvis en els sistemes de pensions i jubilacions; les modificacions en la normativa d’acolliment familiar i/o adopcions; les bonificacions fiscals pel nombre de fills en la família;

les prestacions socials per a famílies pobres o en situacions d’exclusió; les variacions en l’oferta pública d’educació infantil i primària; etcètera.

En resum, el fet juvenil està en plena relació amb l’estructura social, econòmica i política i de les tendències de les conjuntures. Contra la tendència de pensar que la realitat juvenil es construeix d'una manera autònoma i separada de la resta social, la consideració dels períodes permet establir connexions entre la situació social dels joves i les conjuntures i contextos.

És més, els successos actuen amb una gran diversitat: alguns afecten més als joves de classes mitjanes i benestants i altres als joves de famílies obreres i populars; alguns afecten més als joves estudiants que als treballadors; altres més als aturats que als estudiants o treballadors, etcètera. En l’acció sobre els períodes, doncs, hi ha l’eina bàsica d’intervenció política per modificar la situació social dels joves.

1.4.3. Les edats

En els itineraris de TVA els assoliments socials (positius o negatius) tenen lloc a determinades edats: a vegades d'una manera molt precoç i a vegades d'una manera molt lenta; a vegades d'una manera irreversible i a vegades amb retorns i/o regressions. Les edats, en qualsevol cas, són la pedra de toc que utilitzen uns i altres per acreditar determinats assoliments (assolir determinats objectius a determinades edats és un punt de fricció en les relacions intergeneracionals):

—Les edats i els pares i mares:Les edats i els pares i mares:Les edats i els pares i mares:Les edats i els pares i mares:Les edats i els pares i mares: les edats són una de les vies més importants que pares, avis i adults en general utilitzen per enviar missatges implícits o explícits per modificar o reconduir situacions; a vegades missatges per estimular el creixement o l’impuls per “esdevenir adult”, i a vegades missatges per frenar o restringir les quotes d’autonomia assolida pels joves respecte a les famílies: “massa petit per fumar”, “massa gran per gandulejar”; “massa petit per tornar de matinada a casa”, “massa gran per no tenir parella estable”; “massa petit per anar de vacances amb els amics”, “massa gran per estar sota el paraigua familiar”; “massa petit per anar a treballar”, “massa gran per no treballar enca-ra”; “massa petit per vestir com li sembli”, “massa gran per comportar-se com un adolescent”; “massa petit per fer-se el gran”, i “massa gran per fer-se el petit”, etcètera. És a dir, que sota les edats hi ha tot un sistema de missatges de socialització d’estil adultocràtic, tal com s’ha posat de manifest al començament del capítol.

—Les edats i els jovesLes edats i els jovesLes edats i els jovesLes edats i els jovesLes edats i els joves: els mateixos joves han percebut d'una manera molt desigual les edats sobre els seus propis itineraris i designis, a vegades amb un impuls d’accelerar processos per guanyar o accelerar l’emancipació (emancipació precoç, acceleració d’assoliments de formació i professió, etc.); a vegades amb un impuls d’accelerar processos per guanyar autonomia relativa a casa però mantenint formes de dependència (autonomia d’acció i decisió i estatus de dependència econòmica i d’habitatge); a vegades amb un impuls de frenar el pas del temps, romandre més estona en l’estatut de l’adolescent i retardar decisions poc reversibles.

—El període juvenil i l’efecte acordióEl període juvenil i l’efecte acordióEl període juvenil i l’efecte acordióEl període juvenil i l’efecte acordióEl període juvenil i l’efecte acordió⁵⁶::::: la hipòtesi més estesa avui consisteix a considerar que el fet juvenil té una tendència a prolongar-se en els dos extrems de les edats la qual cosa faria que el tram biogràfic dels joves fos efectivament més llarg. La pubertat no s’avança, però sí l’adolescència social:

adquisició d’autonomia relativa en relació amb l’autoritat familiar, incorporació de consums d’oci i estils de vida “juvenils” a edats que històricament han estat atribuïdes a la segona infància, etcètera.

En segon lloc, si l’emancipació familiar es retarda, el tram queda efectivament prolongat. En fi, les variacions en assoliments i reconeixements en les edats permet establir la hipòtesi de la prolongació (per dalt i per baix) del tram biogràfic dels joves.

56 Ens referim al procés d’allargament de la joventut pels seus dos extrems. Potser hi ha altres seqüències d’acordió que podran aplicar-se a passats o futurs.

L’articulació de les promocions, les edats i els períodes pot fer possible el coneixement de la joventut com a procés biogràfic de les generacions i el coneixement de la joventut dels joves d’ara.

Primerament, s'ha de comprendre que la joventut és un procés social de la pubertat a l’emancipació familiar que fan imperativament tots els ciutadans, tinguin l’edat que tinguin: faran el procés els més petits de tots (pels vols dels anys 2020), els qui encara han de néixer (adolescents a mig quart de segle), els que han fet el procés en plena guerra civil els que ja estan en la senectut, els pares dels joves ho han estat als anys setanta, etcètera. El conjunt de les promocions de ciutadans de totes les edats han tingut un tram de la pubertat a l’emancipació familiar plena, uns punts de partença i uns punts d’assoliments i determinades plataformes per escometre la “nova vida familiar” i totes les seves ruptures. Per això, doncs, és possible una anàlisi sociohistòrica de la joventut com a categoria o procés biogràfic.⁵⁷ Segonament cal comprendre que la joventut dels joves d’ara (el seu procés de la pubertat a l’emancipació) està sotmesa a constriccions i alteracions importants a causa del nou context del capitalisme informacional.

Probablement el context familiar dels joves actuals s’aixeca sobre les coordenades de l’autonomia relativa i la precocitat dels estils de vida que s’en deriven; s’aixeca sobre una definició prolongada de la formació escolar; s’aixeca sobre una transició de l’escola a la vida activa ràpida però farcida d’incerteses i desajustaments; es desenvolupa en una inserció laboral molt complexa; i creix en la perspectiva de l’aproximació successiva⁵⁸ com a forma de tempteig, de prova, i de moratòria, que condueixen cap a una emancipació més tardana. En resum, és una prolongació del tram biogràfic de joventut, perquè el canvi de domicili es demora per una barreja de factors que hom procurarà destriar i esbrinar finalment.