6. Del treball al treball
6.1. La posició dels joves en el mercat de treball
6.1.4. Els joves en l’economia legal
Als 662 joves que treballen d'una manera reconeguda en el mercat de treball se’ls ha preguntat sobre el tipus de feina que fan i el nivell de qualificació que creuen que desenvolupen en aquesta feina. Així, de la descripció de les tasques que descriuen podem extreure una tipologia “objectiva” de qualificació, per poder comparar-la amb l’atribució subjectiva dels mateixos joves:
Figura 6.6. Comparació entre la qualificació objectiva i subjectiva de la feina entre els joves ocupats de 15 a 29 anys que van acabar els estudis fa tres anys o més (%).
Qualificació “objectiva”109 Qualificació subjectiva110
Director/gerent 2 Llicenciatura/enginyeria superior 7
Professional/tècnic 27 Diplomatura/enginyeria tècnica 8
Empleats/treballadors qualificats 63 FP2 Batxillerat COU 21
Treballadors no qualificats 7 FP1 19
Sense qualificar 46
Total 100 Total 100
(n=662) (n=660)
Les variacions són considerables. El 65% dels joves ocupats consideren que fan una feina d’escassa o nul·la qualificació, encara que amb els epígrafs de la Classificació Nominal d'Ocupacions es podrien classificar com a treballadors qualificats. Per il·lustrar quines són les feines que inclou aquesta classificació, s’ha construït la taula següent:
Figura 6.7. Ocupacions dels joves ocupats de 15 a 29 anys que han acabat els estudis fa tres anys o més (%).
Ocupació
Professionals de les ciències socials, organització empreses... 2
Professionals de les ciències, ensenyament, dret... (llicenciats) 3
Altres 18
Total 100
(n=661)
109Classificació elaborada a partir de la Classificació Nacional d'Ocupacions basada en a la descripció de l'ocupació feta pels entrevistats.
110És una atribució més subjectiva, perquè es preguntava sobre la correspondència de qualificació amb la titulació requerida teòricament per desenvolupar la feina que fan. Classificació elaborada a partir de la pregunta 69 del qüestionari: "quin és el nivell de qualificació atribuïble a la teva ocupació?"
En aquesta taula es pot veure que tenen un pes important les feines poc qualificades del comerç, els serveis (restauració) i la construcció. També apareixen ocupacions industrials qualificades, com ara muntadors o mecànics. Pel que fa a les feines més qualificades, destaquen les ocupacions en el camp de la gestió empresarial i en el camp dels serveis personals qualificats (ensenyament i sanitat).
La percepció dels individus pot variar molt en funció de la situació en què es trobin. Per exemple, depèn de l’edat. Les tasques gens qualificades disminueixen amb l’edat: representen el 79% de les tasques en el grup de 15 a 19 anys i el 39% en el grup de 25 a 29 anys. Com passa sovint, aquestes dades tenen una doble lectura. D’una banda, sembla que hi ha un procés lògic de qualificació per la via de l’experiència adquirida en el mercat de treball, que augmenta amb l’edat (com veurem més endavant en la construcció de trajectòries). Ara bé, d’altra banda podem dir que el mercat de treball encara no ha qualificat suficientment un 40% dels joves entre 25 i 29 anys. Aquí el debat és el següent: són els joves que no estan prou formats o és el tipus de treball que els ofereix el sistema productiu que no els qualifica ni els permet desenvolupar una mínima “carrera professional”? Aprofundirem aquest interrogant en els apartats següents.
La comparació de nois i noies ens il·lustra un dels canvis més importants que estan succeint en els darrers anys, ja anunciat més d’una vegada en aquest informe. Les noies desenvolupen feines més qualificades que els nois. En la part alta de l’escala arriba a ser el doble (20% de noies fent tasques qualificades davant del 10% dels nois). A més a més, troben feines que estan molt més relacionades amb allò que havien estudiat (el 47% de les noies contesten que la feina és molt o força propera als estudis fets, en canvi aquesta xifra baixa al 25% dels nois). Caldrà veure si aquest canvi que afecta les promocions joves es mantindrà en el futur, però podem dir que l’accés a la formació de les noies comença a donar els seus fruits.
I és que, malgrat totes les crítiques que se li han fet i que se li fan al sistema educatiu, tenir un títol superior dóna moltes més probabilitats d’obtenir feines qualificades. I és possible que el punt anterior estigui relacionat amb aquest. És a dir, si les noies han accedit a la formació llarga, s’han adaptat a les exigències de la institució escolar, en el moment que els estudis donen més probabilitats d’accedir a feines qualificades les noies estaran en millor posició per obtenir-les.111 Amb tot, no podem oblidar que gairebé un 20% dels i les joves que tenen un títol superior estan fent feines de peonatge o d’una qualificació d’auxiliar (FP1). És possible que aquests casos de sobreeducació siguin els que més criden l’atenció de l’opinió pública,112 també pot ser un indicador del fet que ha baixat la garantia dels títols, o sigui, que cada cop són més una condició necessària però no suficient, i per tant, la selecció de personal necessita altres senyals a més del títol, com la formació suplementària o les xarxes personals, com veurem més endavant.
A més, les feines dels joves amb estudis superiors estan molt més relacionades amb la seva formació que no pas els joves amb estudis baixos (de 70% a 10%). Cal dir, però, que la formació bàsica rebuda és tan genèrica que difícilment es pot atribuir una certa especialització que correspongui a una feina determi-nada. En qualsevol cas, la percepció dels joves universitaris que treballen és que troben feines força o molt relacionades amb allò que han estudiat.
Situació contractual
Respecte al tipus de contracte que tenen els joves que ja fa com a mínim tres anys que estan en el mercat de treball un cop acabats els estudis, el gràfic següent ens ho mostra d’una manera visual:
111La qual cosa no vol dir, com ja s’ha apuntat abans, que encara quedin molts obstacles per remoure per a la integració en pla d’igualtat i sense discriminacions de les noies al mercat de treball.
112Quan es convoquen places d’escombriaires i s’hinscriuen llicenciats en dret o medicina, per exemple.
Figura 6.8. Tipus de contractació dels joves ocupats de 15 a 29 anys que han acabat els estudis fa 3 anys o més (%).
Com es pot veure, tres de cada quatre joves tenen una situació d’estabilitat, i un de cada quatre està en precari. De nou, com ha passat amb les taxes d’atur, aquesta xifra pot sorprendre perquè el discurs de la precarietat associat als joves i a la joventut s’ha estès. La interpretació pot ser doble: d’una banda, com ja s’ha dit en més d’una ocasió, l’enquesta probablement no ha recollit els casos més precaris, que han quedat subregistrats. D’altra banda, probablement la definició de precarietat cada cop queda més lluny de tenir un contracte temporal o indefinit. Les successives reformes del mercat laboral han devaluat el valor de protecció del contracte indefinit perquè han abaratit l’acomiadament i és molt més fàcil rescin-dir aquest tipus de contracte. Per tant, caldria relativitzar la significació del contracte fix com a element d’estabilitat.
Hem inclòs els joves que s’han ocupat pel seu compte, és a dir, que estan al règim d’autònoms, en la categoria de situació contractual estable. No és que el fet de tenir aquest règim garanteixi estabilitat, més aviat augmenta la incertesa, però no està subjecte a condicions de termini de relació contractual entre l’empresa i el treballador. És un col·lectiu reduït, un 8%, i no sabem si són autònoms per iniciativa pròpia o per iniciativa d’alguna empresa.113 En qualsevol cas, encara falta molt perquè “l’esperit emprenedor” tingui ressò en la població juvenil.
Dintre dels contractes precaris cal destacar el pes dels contractes temporals i els contractes d’obra i serveis. Aquests darrers són dels que han crescut més en els darrers anys, ja que no s’han de transformar en contractes indefinits al cap d’un període de contractes temporals. Ara bé, la dada més sorprenent és l’escassa presència de les ETT en la contractació dels joves, pràcticament residual. Aquesta dada no correspon al percentatge que tenen aquestes agències en la intermediació del mercat de treball. Una explicació podria ser que els joves no utilitzin els mecanismes més formalitzats d’accés a la feina, com veurem de seguida, però segurament és una explicació insuficient. És probable que hi hagi un desconeixement o una manca de claredat per part de l’empresa respecte a la situació contractual del jove.
La precarietat afecta més els col·lectius més joves, però tot i així, el que és destacable és que les taxes d’estabilitat per sota dels 25 anys són molt elevades. Sembla que la bonança econòmica i l’abaratiment dels contractes ha arribat també als més joves.
113Com és sabut, el creixement dels darrers anys dels autònoms ha estat provocat per l’externalització de serveis de les empreses i per ocultar relacions laborals que donen drets als treballadors i “rigideses” al mercat de treball.
La situació contractual dels noies i de les noies no varia gaire. Tampoc no hi ha diferències importants segons el nivell d’estudis, llevat d’una lleugera taxa d’estabilitat superior dels joves que tenen estudis mitjans. Aquesta diferència, tot i que petita, pot ser causada pel fet que algunes titulacions de formació professional han estat molt demanades i el contracte indefinit ha estat una manera de “fidelitzar” el treballador, o bé que els titulats universitaris tenen més rotació en el mercat de treball però estan més
“protegits”. Potser són els dos fenòmens a la vegada.
Tampoc hi ha grans diferències en funció de la qualificació de la feina, ja que les taxes d’estabilitat són molt elevades. Només cal destacar que si per al conjunt la precarietat afecta el 24%, els joves que fan feines gens qualificades tenen un 30% de probabilitats de tenir un contracte precari.
Un altre indicador de precarietat és la mobilitat o rotació laboral. Ja farem una anàlisi més aprofundida en la construcció de les tipologies, però un indicador d’aquesta mobilitat és que només el 24% dels joves treballadors estan ocupats en la primera feina que van trobar. Per tant, tres de cada quatre joves que treballen han canviat com a mínim una vegada de feina. La pluriocupació pot ser també un indicador de precarietat en el treball, o de mala qualitat (per exemple, en la retribució), i afecta el 8% dels joves treballadors.114
Jornada laboral
La majoria dels joves ocupats que fa tres anys que no estudien treballen una jornada sencera. La jornada reduïda o parcial té una presència molt baixa:
Figura 6.9. Tipus de jornada laboral entre els joves ocupats de 15 a 29 anys que han acabat els estudis fa tres anys o més.
Les jornades poc intensives estan molt més presents en l’economia informal o submergida, com hem vist abans, i també estan més presents en els contractes precaris que en els contractes indefinits. Per tant, no és estrany que s’associï mitja jornada a situació feble en el mercat de treball. De manera un xic paradoxal, la jornada reduïda està més present en els joves que tenen estudis superiors. És possible que siguin feines a prova o que els permetin combinar-les amb altres activitats de formació.
La regulació de la jornada parcial està lluny dels països nòrdics, amb uns percentatges de jornades reduïdes molt més alts. El que sí que coincideix amb altres països és que hi hagui més presència femenina en la jornada reduïda. En la nostra mostra les noies amb jornada parcial són el doble que els nois (9% davant del 4%). Si bé una part important de les polítiques anomenades de “conciliació” del treball productiu i reproductiu han insistit en la promoció de jornades reduïdes, aquestes polítiques no
114 En alguns casos la pluriocupació pot significar una recerca de més ingressos per aixecar el poder adquisitiu i la capacitat de consum.
deixen de tenir l’efecte pervers de tenir un públic destinatari format per noies i dones, que no deixen de tenir la càrrega de la doble jornada. Aquesta doble jornada encara és més feixuga per a les dones que treballen quaranta hores a la setmana o més. Cal dir, però, que la majoria de noies joves de la mostra no estan emancipades i encara no assumeixen aquesta doble jornada en tota la seva extensió.
Accés a la feina
La pregunta de com van obtenir la feina que tenen els joves il·lustra algunes característiques ja conegudes del nostre mercat de treball:
Figura 6.10. Formes d’accés al treball entre els joves ocupats de 15 a 29 anys que han acabat els estudis fa tres anys o més.
L’ús de les xarxes socials és el principal recurs que tenen els joves per accedir a un lloc de treball, fins i tot quan tenen estudis mitjans i superiors (encara que amb un percentatge no tan elevat). L’explicació clàssica és la manca de regulació i transparència dels mecanismes d’intermediació entre oferta i de-manda del mercat de treball d’una banda, i l’altra l’existència d’un teixit molt ampli de mitjana, petita i molt petita empresa que utilitza com a principal mecanisme de selecció la confiança generada pel coneixement proper del petit empresari o dels mateixos treballadors.
Les agències d’intermediació, per tant, tenen un paper secundari115 en l’accés a la feina dels joves, sobretot les agències públiques. Les agències privades, és a dir, les ETT tenen un pes del 7% de tots els contractes. Aquesta dada contrasta amb el 2% de contractes que deien els joves que tenien a través d’una ETT.
Valoració de la feina
Un 56% dels joves estan en la feina que buscaven, i un 28% voldria canviar de feina. Per tant, no es pot dir que hi hagi gaire propensió a la mobilitat, i sí un cert grau d’adequació a les expectatives prèvies o formes d’adequació a les circumstàncies (és a dir, ajustament a la baixa). Per donar més força a aquesta afirmació, podem veure la taula següent, construïda a partir d’una bateria d’indicadors qualitatius de satisfacció en el treball (les dades corresponen a les respostes força i molt positives):
115És probable que creixi la seva influència si s’entra en un període de crisi o de més incertesa econòmica i laboral.
Figura 6.11. Valoració “força” i “molt positiva” d’alguns aspectes de l’ocupació actual entre els joves ocupats de 15 a 29 anys que van acabar els estudis fa tres anys o més.
Aquestes dades ens mostren un elevat grau d’acceptació i de satisfacció dels joves treballadors, malgrat tenir feines que no tenen gaire a veure amb allò que han estudiat, són repetitives i no estan gaire ben pagades. També trobem un grau considerable d’optimisme respecte al futur. En resum, no sembla que la identificació expressiva hagi davallat a favor d’una identificació més instrumental, com s’apunta fa temps des de les teories postmaterialistes. Ara bé, cal prendre amb precaució aquestes dades, perquè sempre que es contesta sobre valoracions, satisfaccions, percepcions subjectives en definitiva, no se sap mai si els individus contesten allò que perceben, en aquest cas del treball que fan, o contesten allò que els sembla que han de contestar davant d’una pregunta d’un qüestionari. Tant si és en un cas com en l’altre, no sembla que la desafecció del treball sigui un tret dominant en els joves treballadors.
La valoració de la feina també depèn dels punts de partida dels individus. Per exemple, els joves amb estudis més alts tenen feines més relacionades amb allò que han estudiat, molt poc perilloses i menys repetitives que els joves amb menys estudis. En canvi, no hi ha diferències significatives en la valoració de feina ben pagada i estable entre els joves amb diferent nivell d’estudis.
Remuneració del treball
L’última característica que analitzarem de la feina actual (dels joves que fa tres anys o més que han deixat d’estudiar) és la retribució. A continuació exposem una taula amb la retribució en funció del nivell de qualificació de la feina, la relació amb els estudis fets, el tipus de contracte i la jornada laboral:
Figura 6.12. Ingressos mensuals derivats del treball entre els joves ocupats de 15 a 29 anys que han acabat els estudis fa tres anys o més, per nivell de qualificació de la feina, relació amb els estudis, tipus de contracte i tipus de jornada (%).
Ingressos mensuals pel treball
<300
300-600 601-900 901-1200 >1200 Total
Nivell de qualificació Sense qualificació 4 14 51 22 9 100
FP1 3 20 53 19 4 100
FP2/Batxillerat/COU – 10 47 28 15 100
Diplomatura – 7 22 49 22 100
Llicenciatura 2 5 17 43 33 100
Relació amb estudis Gens o poc 3 15 48 23 11 100
Força o molt 1 10 42 32 14 100
Contracte Estable 3 12 43 28 14 100
Precari 2 17 54 21 6 100
Jornada Sencera 1 11 48 28 13 100
Parcial 21 36 27 10 6 100
Total 3 13 46 26 12 100
(n=648)
La mitjana d’ingressos pel treball és de 811,37 EUR (135.000 pessetes.), i la moda està a l’interval entre 600 i 900 EUR (100 i 150.000 pessetes.) Gairebé un 40% de joves tenen ingressos superiors a 900 EUR (150.000 pessetes.) al mes.116 És clar que el salari està en funció de la qualificació de la feina, però no podem obviar que un 30% dels joves treballadors que tenen feines gens qualificades guanyen més de 900 EUR al mes. La distància és gran amb els joves que tenen un títol superior; el 70% d’aquest col·lectiu guanya més d’aquests diners.
Els que tenen una feina relacionada amb els estudis tenen més probabilitats de tenir una retribució lleugerament més alta. Tenir un contracte estable o precari dóna probabilitats molt diferents de guanyar diners, així com treballar a jornada sencera o parcial. Per tant, la retribució reforça la idea negativa de les jornades reduïdes i amb contractes temporals.
En el capítol següent s’aprofundirà sobre el significat d’aquests ingressos i la despesa. Podem dir que s’està lluny del salari mitjà de la població assalariada, però sembla que aquests darrers anys d’expansió econòmica han contribuït a remunerar millor la feina dels joves treballadors, a més en un context en el qual les promocions de joves són molt més escasses que fa 10-20 anys i guanyen valor relatiu davant del mercat de treball. El context d’eufòria econòmica també fa que els joves tinguin més oportunitats de triar feina i optar per les feines més ben remunerades. Un cop més, quan la conjuntura canviï és probable que els factors de vulnerabilitat dels joves augmentin i les condicions laborals i els salaris vagin a la baixa.