Tipologies: la transició de l’escola al treball

Com ja hem assenyalat en les pàgines anteriors, per a la major part dels joves la transició del sistema educatiu al mercat de treball es caracteritza per la celeritat i la inestabilitat laboral. En aquest últim apartat s’ha construït una tipologia de les modalitats de transició de l’escola al treball,⁹⁹ segons el moment en què es produeix aquesta transició. Les modalitats de transició a la primera feina s’estudien, primerament, en el conjunt de joves que ja han finalitzat els estudis, amb independència de les edats d’aquests, per després estudiar els processos de transició de l’escola al treball dels joves compresos entre 26 i 29 anys.

La tipologia construïda defineix quatre modalitats de transició.¹⁰⁰

— Transició anticipada: ve definida per la permanència en la mateix treball que el jove desenvolupava mentre estudiava (19%).

— Transició immediata: en aquest cas la inserció es produeix en un temps màxim de tres mesos, un cop finalitzats els estudis (57%).

99 S’ha desestimat construir una variable complexa en què es combinés el moment de la transició i la situació laboral assolida, ja que la major part dels joves s’insereixen al mercat de treball en condicions d’inestabilitat laboral (el 80% dels joves estan inserits mitjançant contractes temporals o en pràctiques).

100Val a dir que aquesta tipologia s’ha revelat extremadament útil en l’anàlisi dels processos de transició en un context de creixement econòmic que permet l’absorció de nova mà d’obra, però està subjecta a reconsideració davant d’un canvi de conjuntura del mercat de treball i de recessió econòmica.

— Transició ràpida: implica un període de recerca de feina, després de la finalització dels estudis, que oscil·la entre un mínim de tres mesos i un màxim de sis mesos (10%).

— Transició tardana o retardada: defineix un procés de transició dilatat en el temps, de recerca d’ocupació en el qual el jove pot passar entre sis mesos i dos anys en atur (14%).

Convé destacar la poca variabilitat de les modalitats descrites en funció del sexe.

D’altra banda, les modalitats de transició estan fortament relacionades amb el nivell d’estudis assolits.

Les principals diferències es donen entre els joves amb itineraris formatius curts i els que han desenvolupat uns itineraris més llargs i rics. Com ja s’ha assenyalat el treball d’acompanyament s’associa amb itineraris formatius llargs. Les dades són aclaridores, perquè algunes modalitats de transició són particularment significatives en determinades trajectòries d’estudis. Així, els joves que no han assolit una titulació bàsica, que han desenvolupat itineraris de pobresa formativa (amb títol màxim de graduat) o que han abandonat els estudis postobligatoris sense titulació, tendeixen a estar sobrerepresentats en la modalitat de transició immediata (64%) i tardana (16%), mentre que els joves que inicien estudis universitaris tendeixen a estar sobrerepresentats en les modalitats de transició anticipada (29%) i ràpida (13%). En el nivell d’estudis mitjans (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) la pauta dominant en la transició és similar a la dels joves universitaris tot i tenir una presència relativa lleugerament inferior en les dues modalitats referides.

Figura 5.9. Itineraris de transició escola-treball entre els joves de 15 a 29 anys que no estudien, per nivell d'estudis.

Els indicadors clàssics d’estructura social (capital cultural d’origen i aproximació a l’estructura social d’origen) mostren també la seva influència sobre les modalitats de transició al treball. Els joves que provenen d’una posició estructural que hem classificat com a categoria “mitjana-alta” estan sobre representats en la modalitat de transició anticipada (27%) i ràpida (18%), els que provenen de la categoria

“alta” estan sobre representats en la modalitat de transició immediata (64%) i els que provenen de la categoria “baixa” ho estan en la modalitat de transició tardana (17%) En definitiva, la desigual presència del treball d’acompanyament als estudis, els itineraris formatius desenvolupats i el desigual capital cultural de les famílies te efectes sobre les modalitats de transició dels joves al mercat de treball.

Aquesta tipologia de transició escola-treball es veu modificada si considerem els joves compresos entre els 26 i 29 anys per l’existència d’un 18% de joves que encara estudien, tal i com s’il·lustra en el gràfic següent:

Figura 5.10. Itineraris de transició escola-treball entre els joves de 26 a 29 anys que estudien.

5.6. En resum

L’extensió de l’escolarització ha comportat una important presència del treball d’acompanyament als estudis entre els joves de l’enquesta. Per a la major part dels joves, particularment aquells que han desenvolupat itineraris formatius llargs, la primera inserció al mercat de treball antecedeix la finalització dels estudis, mentre que els joves amb itineraris formatius curts (batxillers i estudiants de primer cicle de formació professional) tendeixen a posposar la primera inserció laboral (no abans de finalitzar els estudis).

El treball d’acompanyament als estudis es caracteritza per ser un treball poc relacionart amb els estudis, per bé que els joves que cursen formacions especialitzades de grau superior (CFGS, diplomatures i llicenciatures) realitzen treballs més relacionats. Per a la major part dels joves compaginar estudis i treball els permet gaudir de més autonomia econòmica i funcional i d'un cert consum privat.

L’enquesta mostra alguns canvis importants en les promocions estudiades pel que fa al pes del treball d’acompanyament, que tendeix a augmentar per a les promocions més joves, particularment a partir dels 17 anys. La compaginació d’estudis i treball sembla una pràctica concomitant a l’extensió de l’escolarització postobligatòria i a l’augment dels itineraris formatius llargs. El treball d’acompanyament als estudis assoleix uns percentatges d’entre el 40% i el 50% entre els joves de les promocions nascudes a partir dels anys vuitanta. Probablement aquesta és una pauta de comportament creixent i irreversible, vinculada a l’augment d’autonomia funcional dels joves en un context en el qual els processos d’escolarització tendeixen a allargar-se per a uns contingents de joves cada cop més grans.

Pel que fa a la transició dels joves al mercat de treball, es caracteritza per la celeritat, però també per la inestabilitat laboral. Una fracció important de joves cauen en una situació d’atur i recerca d’una primera ocupació que es resol abans dels sis mesos. Les situacions d’atur permanent són reduïdes, per bé que expressen una trajectòria de dificultat en la inserció laboral, erràtica i particularment estigmatitzadora, en un context laboral d’alta ocupació. El nivell d’estudis no sembla tenir una influencia directa en la qualitat del primer treball per bé que pot tenir incidència en les trajectòries laborals posteriors i en els processos de transició.

Pel que fa a les modalitats de transició s’observen els efectes de les desigualtat formatives i les desigualtats socials. Els joves amb itineraris de pobresa formativa tendeixen a polaritzar-se entre aquells que s’insereixen immediatament i un nucli “dur” (16%) per als quals la transició de l’escola al treball és més complexa i dilatada en el temps. En contraposició a aquests, els joves que han seguit una trajectòria formativa llarga (estudis universitaris) estan més representats en la modalitat de transició ràpida, és a dir, amb un temps de recerca de feina no superior als sis mesos, i en la modalitat de transició anticipada, és a dir, tenen més probabilitat de mantenir-se en el treball que feien l’últim any d’estudis. Pel que fa a la incidència de les desigualtats socials, els joves que provenen de famílies amb posició mitjana-alta dins l’estructura

social¹⁰¹ destaquen per sobre de la mitjana en la modalitat de transició anticipada, iniciada en l’últim any d’estudis, probablement amb més tendència a desenvolupar treballs relacionats amb els estudis, i en la modalitat de transició ràpida (entre tres i sis mesos de recerca de feina), ja que el cost d’oportunitat d’agafar la primera feina que troben en relació amb altres feines possibles és alt, particularment en un context d’elevada ocupació, alhora que gaudeixen d’una xarxa de relacions socials més àmplies que els permeten trobar una ocupació òptima.

En aquest sentit, les desigualtats que es produeixen entre els joves en el desenvolupament dels seus itineraris formatius es tradueixen en uns processos de transició diferenciats: els joves amb itineraris formatius pobres i que provenen d’una posició baixa en l’estructura social (famílies amb baix capital cultural i feines de baixa qualificació o de qualificació mitjana-baixa) presenten dues situacions polaritzades: o bé, experimenten una transició immediata (sota els efectes d’una conjuntura econòmica favorable, però també més vulnerable a un canvi de conjuntura) o bé experimenten més dificultats en la transició de l’escola al treball (transició tardana). La major part d’aquests joves, en dificultats d’inserció laboral, requeririen un acompanyament a la transició, mitjançant dispositius específics de captació, orientació i d’intermediació, que els facilitin aquest procés. Molts d’aquests joves no tenen recursos propis o la iniciativa necessària per inserir-se en els dispositius de formació per a la inserció existents. En aquest sentit, l’enquesta és reveladora del poc ús que fan aquests joves de l’oferta d’activitats de formació per a la inserció.

101És a dir, famílies amb un elevat capital cultural i feines d’alta qualificació, com les desenvolupades per directius, professionals lliberals i similars.