La independència econòmica

La independència econòmica forma part de la cadena cap a l’emancipació, encara que es poden donar situacions d’emancipació familiar en dependència.¹²⁹ Llibertat i autonomia econòmica no han d’anar junts necessàriament: els joves assoleixen nivells de llibertat en situacions de dependència econòmica i més endavant aconsegueixen ingressos a través de la feina (és a dir, primerament amb ajudes familiars i després amb ingressos per treball).

La mesura de la independència econòmica i del moment d’assolir-la està molt influenciada per la subjectivitat. L’autonomia econòmica, a més a més, pot ser molt dependent d’una situació laboral feble:

el fet de perdre feina sense tenir dret a percebre l’atur pot suposar una regressió en l’autonomia econòmica i un retorn a l’ajuda familiar.

Amb totes aquestes reserves, doncs, l’enquesta revela xifres sorprenentment elevades d’independència econòmica: la meitat dels joves entenen que tenen la independència econòmica assolida (50%); la resta, bastant a parts iguals, entenen que o bé estan en una situació intermèdia o bé depenen plenament de les aportacions dels pares.

Qui es declara econòmicament dependent (25%) també sol ser receptor de setmanada o d’ajuda fami-liar regular; qui es declara semiindependent (20%) sol tenir recursos a través de la feina, però per sota del salari mínim; a l’últim, qui es declara econòmicament independent (54%) sol cobrar, almenys, el salari mínim (rendes de treball superiors a 360 o 421 euros —60.000 o 70.000 pessetes—).¹³⁰ En definitiva, per als joves sembla que hi ha una relació estreta entre la independència econòmica i el fet que les rendes del treball se situïn a l’entorn del salari mínim interprofessional o el superin.

128És sabut que els joves amb poca despesa disponible per al consum d’oci estableixen estratègies força particulars: beure aigua als lavabos de les discoteques, colar-se en el transport públic, comparar begudes a granel o a baix preu, etcètera.

129A l’enquesta no es pot tractar aquesta qüestió perquè d’entrada ja es disposa d’un nombre ínfim de “mestresses de casa”.

130El salari mínim interprofessional fixat per a 2003 és de 451,2 euros/mes.

Figura 7.17. Independència econòmica respecte de la família entre els joves de 15 a 29 anys, per edat (%).

L’estructura del qüestionari permet identificar si el jove ha variat de situació any darrere any respecte a la independència econòmica. El pas de la dependència a la independència és variable: hi ha qui perquè és molt jove en el moment de l’entrevista no ha assolit encara la independència; hi ha qui l’ha assolit de cop, i hi ha qui ha tingut un historial farcit de situacions complexes. Així doncs, tenim que articulant la situació de dependència econòmica plena, la intermèdia i la plenament autònoma (o independent) obtenim cinc seqüències:

Figura 7.18. Modes de pas de la dependència a la independència econòmica dels joves de 15 a 29 anys (%).

Dependència econòmica parental plena i continuada

(joves sempre dependents econòmicament) 25

Pas simple de la dependència a la semidependència (ingressos propis

però manteniment d’ajuts familiars regulars) 18

Pas a la independència econòmica d'una manera gradual i ascendent

(passant per formes intermèdies) 21

Pas directe de la dependència a la independència (generalment per

la via de la inserció laboral) 31

Regressions de la independència cap a formes de nova dependència econòmica 2

Modes molt complexos i variables de pas 3

Total 100

(n=2.000)

— Joves que estan en la dependència continuada. De cada quatre joves en la franja estudiada n’hi ha un que està en una situació permanent de dependència econòmica plena dels pares: joves molt joves d’edat i probablement lligats a l’escolarització a ple temps: no tenen ingressos propis i depenen plenament de l’economia familiar (de la manera regular de la setmanada o bé en ajuts a la despesa).

Representen el 25% del conjunt.

— Joves que estan en la semiindependència alternant ingressos per ajuda familiar i per treball. L’entrada al món del treball, moltes vegades amb poca continuïtat i regularitat, permet als joves assolir situacions mixtes on l’ajuda dels pares es compensa amb treball d’acompanyament als estudis o formes similars;

un estadi molt vinculat a les edats i l’ estudi. Representen el 18% del conjunt.

Edat

— Joves que han passat a la independència a través de situacions intermèdies. Hi ha hagut formes de semiindependència molt vinculades al treball poc regular o baix en ingressos. L’arrelament laboral posterior permet passar a la independència (per bé que sempre hi ha escletxes a la regressió econòmica). Representen el 21% del conjunt.

— Joves que han passat d’una situació de dependència econòmica familiar (ajuda o setmanada) a una situació directa d’independència perquè tenen treball amb continuïtat o ingressos regulars. Una tercera part dels joves estan en la categoria de pas directe de la dependència plena a la independència (dels estudis a ple temps a la inserció laboral directa i el manteniment personal en aquesta situació).

A vegades són joves treballadors i a vegades són estudiants que tenen treballs d’acompanyament més consistents. Representen el 31% del conjunt.

— Joves que tenen una independència molt compromesa a partir de situacions complexes i variables.

Identifica processos molt complexos on predominen les regressions cap a la dependència econòmica dels pares. Tard o d’hora la independència econòmica acabarà assolint-se, però és veritat que entre els “joves adults” (els de 28-29 anys, en el nostre cas) hi ha qui cau en una regressió de la independència econòmica i la consegüent pèrdua d’ocupabilitat. Representen un 5% del conjunt.

Les modalitats de pas a la independència econòmica tenen molt a veure amb els processos d’inserció laboral dels joves i les circumstàncies de context (conjuntura laboral, suport familiar a l’ocupació, formes d’ajuda, etcètera.). Les edats dels joves així ho assenyalen:

Figura 7.19. Independència econòmica dels joves de 15 a 29 anys segons grups d’edat (%).

No assolida Mig assolida Plenament assolida Total

15-18 anys 80 13 7 100

19-22 anys 33 34 33 100

23-27 anys 8 20 72 100

28-29 anys 2 11 87 100

(n=2.000)

El que més sobresurt de la taula és la manca d’independència econòmica dels que tenen més edat: el 13% dels més grans de 27 anys i el 28% dels que estan entre 23 i 27 anys. En la minoria d’edat la dependència econòmica de la família és més que majoritària, però en la cohort dels més grans veiem com a una porció de joves els van passant els anys i no poden assolir-la. Òbviament la situació econòmica de dependència no afavoreix gens el salt a l’emancipació; en pot ser un impediment (generalment una condició necessària, exceptuant aquells casos en la família que pot prolongar indefinidament l’ajuda econòmica total).

En síntesi, la independència econòmica és un fenomen d’itinerari, i no totes les promocions poden assolir-la de la mateixa manera. Per això el diagrama de Lexis permet llegir els percentatges d’independència econòmica assolida per cada promoció any rere any.

Figura 7.20. Joves de 15 a 29 anys independents econòmicament, per promoció, edat i any en què eren independents (%).

— La primera observació a registrar és l’assoliment d’independència econòmica de les promocions en el primer quartell (25%). És a dir, als 18 anys el 25% dels membres de les promocions del 1975 al 1972 (26-29 anys en l’enquesta) han arribat a la independència econòmica; les promocions del 1980-1982 (19-21 anys en l’enquesta) hi arriben al cap d’un any. En conclusió: sembla que hi ha un retard lleuger en l’assoliment de la independència econòmica (pot ser per l’allargament de l’escolarització de base, en part pel probable retard induït per les mateixes famílies, o per altres aspectes).

— El segon quartell de la independència econòmica (50%) s’assoleix entre els 21 i 22 anys d’una forma força semblant en cada una de les promocions. La crisi del mercat de treball del temps postolímpic i l’expansió del mercat de finals dels noranta no suposa diferències palpables en l’assoliment d’independència econòmica de les promocions. Sembla que les edats juguen un pes més fort que no pas els períodes de recessió-expansió; probablement hi ha un esmorteïment d’aquests efectes en les altres promocions més properes.

— Les promocions del 1972-1975 (26-29 anys en l’enquesta) no assoleixen nivells d’independència econòmica superiors al 80 fins als 27 anys; en canvi, la promoció del 1976 (25 anys en l’ enquesta) l’assoleix dos anys abans. En aquest cas, doncs, sembla que les entrades al mercat de treball en moments expansius o recessius tenen força a veure amb els assoliments de la independència econòmica.

— En tot cas, les diferències entre promocions no són gaire fortes (no hi ha ruptures clares) i és possible que hi hagi alguns factors que actuïn neutralitzant els possibles impactes positius o negatius del mercat de treball.