Tipologies: els itineraris escolars

Després d’haver analitzat els canvis en l'escolarització segons les promocions estudiades, en aquest apartat es descriuen les trajectòries formatives finals dels joves que ja no estudien.

Per a la construcció dels itineraris formatius seguits s’han considerat dues variables: els últims estudis fets i la seva finalització o abandó ja que, com s’ha apuntat abans, els abandons d’estudis són particularment rellevants en aquest col·lectiu.

Per a la construcció tipològica s’han rastrejat en l’enquesta els itineraris formatius seguits pels joves que ja no estudien, tenint en compte no només la titulació final assolida (pregunta 24 de l’enquesta), sinó també els últims estudis fets (pregunta 22 de l’enquesta) i si s'han acabat o no (pregunta 23). Com a conseqüència s’han generat 96 situacions possibles que han estat reduïdes a sis itineraris que es descriuen a continuació:

— El primer itinerari descriu “l’absència de titulació bàsica” (10%). Es tracta, majoritàriament, de joves que han tingut una trajectòria de fracàs escolar en els ensenyaments obligatoris i que abandonen el sistema educatiu sense titulació (70%), mentre que el percentatge restant (30%) són joves que han iniciat una formació professional i l’han abandonat sense obtenir cap acreditació. Aquest itinerari de

“fracàs escolar bàsic” és particularment significatiu entre els nois joves que ja no estudien (dos de cada tres són nois).

— L’itinerari de “pobresa formativa” (27%) està format per joves que acaben els estudis després d’obtenir el graduat escolar, joves amb títol de graduat que fan algun curset de formació no reglada, joves

93 El gràfic il·lustra en diferents tonalitats el percentatge de joves que fan estudis universitaris. En l’horitzontal es representen en files les diferents promocions (segons any de naixement), mentre que les columnes representenl’estat dels individus.

Per a una millor comprensió metodològica, vegeu els aclariments del capítol dos, en el qual s’il·lustren algunes explotacions específiques de la base de dades, tot explicant com fer la lectura dels diagrames de Lexis modificats i de les gràfiques de contorn.

graduats que inicien i abandonen una FP de primer nivell i joves que acaben una FP de primer nivell i aturen la seva trajectòria escolar. L’itinerari de “pobresa formativa” descriu els joves que es presenten al mercat de treball amb un títol de graduat escolar o de formació professional de primer nivell. Una fracció d’aquests joves han temptejat la via de la formació professional després d’obtenir el graduat en ensenyament obligatori (EGB o ESO), però l’han abandonada i només un 5% han continuat un curs de formació no reglada (formació ocupacional o similar). Igual que en l’itinerari anterior, la pobresa formativa és més freqüent entre els nois que entre les noies que ja no estudien (sis de cada deu són nois).

— El tercer itinerari “d’abandó d’ensenyaments mitjans sense titulació” (14%) descriu els joves que han iniciat i abandonat el batxillerat, una FP2 o un cicle formatiu de grau superior després d’haver obtingut el graduat escolar o un títol de FP de primer nivell. Es tracta d’una situació més freqüent entre els nois (62%), que es caracteritzen majoritàriament per haver iniciat el batxillerat i haver-lo abandonat, sortint del sistema educatiu. Gairebé una quarta part són joves que es presenten al mercat de treball amb un títol de FP1 després d’abandonar l’antiga formació professional (FP2).

— El quart itinerari, “d’obtenció d’una titulació d’ensenyament mitjà” (23%) és el descrit pels joves que es presenten al mercat de treball amb aquesta titulació. La major part d’ells tenen un títol d’especialització professional, sigui de FP2 o un cicle formatiu de grau superior. Una quarta part dels joves d’aquesta trajectòria tenen un itinerari formatiu de batxillerat. Alguns d’aquests joves han passat al batxillerat des de la FP i altres han seguit un itinerari lineal. Es tracta d’un itinerari format per un nombre similar de nois i noies.

— El cinquè itinerari “d’abandó d’estudis universitaris” descriu els joves que accedeixen a la universitat però abandonen aquests estudis sense obtenir l'acreditació corresponent. En termes relatius el nom-bre de joves que han desenvolupat aquesta trajectòria és d’un 3% (sonom-bre el total de joves que ja han deixat d’estudiar), i pel que fa als universitaris representa entre un 10% i un 13%. Aquests joves descriuen una trajectòria acadèmica d’obtenció del batxillerat i accés a la universitat per després abandonar. En aquesta trajectòria el gruix de joves que inicien i abandonen una formació universitària curta o de llicenciatura és similar, com també ho és la distribució per sexe.

— Un sisè itinerari “d’estudis universitaris”, és el descrit pels joves que acaben obtenint una titulació de diplomatura, llicenciatura, postgraus o màsters, amb independència dels itineraris seguits per accedir a la universitat. Aquest itinerari és descrit pel 23% de joves que ja no estudien. Gairebé la meitat d’ells culminen la seva trajectòria formativa amb una llicenciatura i un 4% amb un títol de tercer cicle, mentre que el percentatge restant (47%) finalitzen estudis universitaris de cicle curt. Dues terceres parts són noies.

La tipologia descrita s’il·lustra a continuació pels joves que ja no estudien. En l'apartat següent es descriuran els itineraris formatius dels joves entre 26 i 29 anys, un col·lectiu més homogeni.

Figura 4.22. Itineraris formatius dels joves de 15 a 29 anys que no estudien.

Les trajectòries formatives són il·lustratives de l’associació entre desigualtats educatives i desigualtats socials. Hem considerat dues variables per aproximar-nos-hi, el nivell educatiu dels pares i la seva posició en l’estructura social. La influència del desigual capital cultural de les famílies en les trajectòries formatives dels joves que no estudien és notable, tal i com s’observa en la il·lustració següents.

Figura 4.23. Itineraris formatius dels joves de 15 a 29 anys que no estudien, pel nivell d’estudis del pare (%).

Nivell d’estudis del pare

La taula mostra la desigual presència de les trajectòries formatives segons el capital cultural d’origen.

Així, és significatiu que la trajectòria de “no titulació bàsica” sigui inexistent entre els fills de pares universitaris i poc presents entre els pares que tenen estudis mitjans, com també ho és la desigual presència de trajectòries universitàries. En aquest sentit, la trajectòria formatives es polaritzen en correspondència amb el nivell educatiu del pare, de tal manera que les trajectòries de “no-titulació bàsica i pobresa formativa és quatre vegades superior en els fills de pares amb nivell d’estudis baixos respecte dels que tenen estudis superiors. A l’altre extrem, les trajectòries llargues, d’estudis universitaris, són tres vegades més freqüents entre joves els pares dels quals tenen estudis universitaris. Com ja s’ha assenyalat, malgrat que no hi hagi una correspondència unívoca entre nivell educatiu de la família d’origen i la trajectòria formativa desenvolupada pels joves es tendeix a la reproducció dels nivells formatius del pare. S'arriba a conclusions similars si es considera la classificació de la família d’origen segons la posició en l’estructura social en l’anàlisi de les trajectòries formatives, si bé cal fer una matisació:

les trajectòries formatives llargues, d’estudis universitaris, són més presents entre els fills que provenen de categories mitjanes-altes que entre els que provenen de categories altes. Altrament dit, el capital cultural de les famílies és una variable altament discriminant quan es tracta d’analitzar les desigualtats educatives, amb més capacitat explicativa que el desigual capital econòmic, aspecte que, d’altra ban-da, ha estat llargament estudiat des de la sociologia de l’educació.

En resum, a efectes de simplificar les trajectòries referides descriuen quatre grups ben diferenciats:

— Un primer grup format per "Itineraris d’absència de titulació bàsica” (10%), joves sense acreditació de l’ensenyament obligatori, “expulsats” del sistema escolar i que es presenten amb un senyal negatiu al mercat de treball. Probablement són joves candidats a ocupar treballs no qualificats i exposats a més vulnerabilitat i precarietat.

— Un segon grup descriu els “itineraris de pobresa formativa”. Es tracta d’un grup de joves que es presenten al mercat de treball amb un títol de graduat escolar o de formació professional de primer nivell (41%). Una part d’aquest grup està format per alguns joves que han accedit a estudis d’ensenyament mitjà per abandonar-los, sense obtenir la titulació. Són joves que descriuen una trajectòria de pobresa formativa, candidats a un mercat de treball poc qualificat, secundari i d’alta precarietat.

— Un tercer grup de joves amb “itineraris d’ensenyaments mitjans”. Són joves que es presenten al mercat de treball amb una titulació de batxillerat, formació professional de segon grau o un cicle formatiu de grau superior (un 26%). Alguns d’ells són joves que han accedit a la universitat però l’han abandonat abans d’obtenir la titulació. Aquests joves són candidats a ocupar un lloc al segment secundari del mercat de treball i potser alguns d’ells tindran accés al segment primari inferior.

— Per últim, tindríem els joves que han desenvolupat un “iItinerari universitari” (23%). Caldrà veure, en el capítol de conclusions fins a quin punt aquests joves accedeixen a un mercat de treball més qualificat i amb més possibilitats de promoció professional, mantenint-se en situacions d’estabilitat laboral (mercat primari superior).