2. L’enquesta als joves de Catalunya 2002: aspectes metodològics
2.3. Les entrevistes: incidències del treball de camp
L’empresa ICC Consultors Culturals, per encàrrec de la Secretaria General de Joventut, ha estat la gestora i responsable de les tasques de treball de camp, així com del posterior enregistrament en suport informàtic de les dades codificades i depurades. Per la seva banda, l'Idescat ha estat l’organisme res-ponsable de proporcionar les llistes d’adreces corresponents als joves seleccionats, així com de les substitucions. En previsió de problemes a l’hora de localitzar (i convèncer) els individus participants en l’estudi, es va preparar una llista de 2.000 individus i 4.000 substituts.
2.3.1. Qui fa les entrevistes
Les sessions d’entrevistes les va fer un equip de 21 agents entrevistadors contractats específicament per a aquest estudi per l'empresa ICC Consultors Culturals. Per assegurar la qualitat en aquest treball de camp lacontractació es va fer mitjançant una convocatòria del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya (COLCPIS). Al llarg del procés hi ha hagut tres substitucions d’agents entrevistadors. Les tasques de formació de l’equip d’agents entrevistadors han anat a càrrec de membres d'ICC Consultors Culturals i del GRET.
2.3.2. Quan es fan les entrevistes
El treball de camp es va fer entre el 2 de maig i el 3 de juliol de 2002. L’horari de les enquestes, amb caràcter general, va ser de dilluns a divendres, des de les deu del matí (10:00) fins a tres quarts de deu de la nit (21:45). A petició dels entrevistats, podien concertar-se entrevistes fora d’aquest horari i també dissabtes al matí. Segons el registre del treball de camp, l'evolució de la consecució d’enquestes ha estat força constant, ja que el 50% de les enquestes es va aconseguir a la meitat exacta de la durada del treball de camp (3 de juny).
En total es van concertar 2.358 sessions d’entrevistes. D’aquestes no se'n van arribar a fer 347 per diversos motius: la majoria (332) per no-compareixença de l’entrevistat, onze per impossibilitat de l’entrevistador d’arribar a l’hora, quatre per error en l’adreça facilitada. El fet que un entrevistat no es presentés a l’entrevista no significava immediatament la seva substitució; en algun cas s’ha arribat a concertar tres sessions amb un mateix individu que no ha comparegut.
El total d’entrevistes finalment fetes ha estat de 2.011. D’aquestes se n’han descartat onze per diversos motius: dues perquè els entrevistats tenien més de 30 anys, cinc perquè no s'havia contestat a una gran part del qüestionari, i quatre en constatar influència dels pares sobre les respostes.
2.3.3. On es fan les entrevistes
La distribució territorial de la mostra final ha respectat totalment la distribució de la mostra facilitada inicialment per l'Idescat. Cal tenir en compte, però, algunes apreciacions, com ara que, segons l’informe d’ICC Consultors Culturals, en un municipi mitjà gairebé no hi havia cap adreça que fos correcta, per la qual cosa finalment es van lliurar uns nous titulars que van passar a substituir els inicialment considerats part de la mostra.
2.3.4. Com es fan les entrevistes
Les entrevistes s’han fet segons la modalitat presencial, cara a cara, en el mateix domicili de la persona entrevistada. Només a petició explícita i raonada de l’entrevistat (massa soroll, presència de germans petits, inconvenient per part dels pares, etcètera.) s’han fet, en alguns casos, en un altre indret.67 Les entrevistes han tingut una durada mitjana de realització entre 34 i 40 minuts,68 d’acord amb les instruccions explícites a l’equip d’entrevistadors d’evitar fer-les d'una manera accelerada (per sota de 30 minuts) o excessivament lenta (per sobre de 45 minuts). Per assolir aquests temps l’entrevistador havia de conèixer a fons el contingut de l’enquesta. Les entrevistes es van fer preferentment en tracte de tu, en posició de repòs (asseguts), a causa de la durada, i sense presència d’altres (p. e. pares, germans, etcètera.) per evitar distorsions, en català o castellà segons la tria de la persona entrevistada.
Cada sessió d’entrevista es condueix per mitjà d’un qüestionari precodificat i numerat, que va omplint l’entrevistador tot encerclant l’ítem corresponent, o escrivint en els casos de resposta oberta o literal (postcodificada). Aquesta entrevista està dissenyada com a diàleg; és per això que la majoria de les preguntes del qüestionari no tenen formulació explícita per ser llegides com a tal. L’agent entrevistador tenia un paper molt actiu l’entrevista, i formulava les qüestions esperant resposta (sense haver d’ensenyar les opcions de codificació disponibles). En tot cas, l’entrevistador tenia la recomanació d’explicitar l’ítem o opció que enregistra al qüestionari, per assegurar l’assentiment de l’entrevistat.
Per als apartats de l’entrevista que impliquen la reconstrucció de l'historial biogràfic s’han fet servir les graelles biogràfiques. Els agents entrevistadors, ajudats pels individus de la mostra, han omplert les taules corresponents del qüestionari, començant preferentment pel registre corresponent als 12 anys.
A banda del qüestionari individual, l’equip d’entrevistadors va omplir fulls de treball de camp on s’enregistren, per a cada individu de la mostra, els contactes, les fallades i els refusos (si fa el cas). La substitució només la pot decidir i tramitar el gestor de camp a partir dels requisits establerts de substitució.
Amb aquesta informació es va construir un arxiu que registra les incidències del camp, amb especial interès a registrar les raons de substitució (error d’adreça, absència prolongada, impediment de causa major i rebuig explícit).
67 Només 47 enquestes (2,3%) es van fer fora de la llar, bé per negativa de l’entrevistat que es fes a casa seva o bé per necessitats horàries i/o laborals.
68 La durada mitjana del conjunt de les entrevistes ha estat de 35 minuts, però aquesta durada varia subtancialment en funció de dues variables: l’edat de l’entrevistat i la situació laboral.
2.3.5. Gestió de les substitucions, control i supervisió del treball de camp.
La mostra final està formada per 1.019 titulars (51%) i 981 substituts (49%). Els motius de substitució han estat els següents:
Figura 2.4. Registre de motius de substitució d’entrevistats.
% sobre el % sobre el total Motiu de substitució a la mostra Nombre total de substituïts de la mostra
Negativa 286 29,2 14,3
No localitzats 407 41,5 20,3
Canvi de municipi 216 22,0 10,8
Estada llarga fora del domicili 21 2,1 1,0
Disminuïts69 14 1,4 0,7
Altres 37 3,8 1,9
Total 981 100 49,0
El procés per arribar a substituir un individu de la mostra inicial ha estat diferent en el cas que hi hagués un contacte telefònic efectiu amb l’entrevistat original. En els casos en què no es va aconseguir el telèfon, els entrevistadors hi passaven fins a tres vegades, i (si era possible) es preguntava als veïns si la persona buscada encara hi vivia. Si la resposta era afirmativa s’hi deixava una nota per tal que es posessin en contacte amb l’equip de concertació d’entrevistes. Si al cap d’una setmana no s’hi havien posat en contacte, es procedia a la substitució. Contràriament, en els casos en què sí que es disposava d’un número de telèfon, es trucava sis vegades a diferents hores del dia, vespre i nit, així com en cap de set-mana. En la darrera trucada es deixava, en els casos que era possible, un missatge. Si al cap d’una setmana no havien contestat es procedia a la substitució. Segons l'empresa ICC Consultors Culturals, en determinades poblacions bona part de les adreces eren del tot incompletes (únicament hi apareixia el número del carrer), i per tant ha estat pràcticament impossible adreçar-s’hi per via telefònica o directa.
La supervisió del treball de camp s’ha fet a partir d’una trucada de control a una mostra aleatòria, equivalent a un de cada vint qüestionaris rebuts (5%). A partir del 10 de juny de 2002 es va considerar convenient duplicar el percentatge de qüestionaris supervisats i es va fer controlar un de cada deu qüestionaris rebuts (10%). A cada entrevistat se li van fer quatre preguntes: dues de control de la tasca de l’entrevistador i dues per verificar que el qüestionari s'havia omplert correctament.
En total, es va fer la trucada de control a 142 entrevistats (7,1%), i es van consignar només tres incidències, segons l’informe definitiu lliurat per l'empresa ICC Consultors Culturals.
2.3.6. Les tasques d’enregistrament i depuració de les dades
Les tasques d’enregistrament i depuració de les dades es van fer durant els mesos de juliol i agost de 2002, per part de l'empresa ICC Consultors Culturals. La base de dades final es va considerar definitivament configurada a finals de setembre, moment en que l’equip GRET comença l’execució del procés de recodificació i tabulació bàsica com a inici dels processos d’exploració. Les primeres dades definitives estaven disponibles a començaments d’octubre de 2002, en suport informàtic, i amb la forma de matriu de dades enregistrades en format SPSS es van lliurar a la Secretaria General de Joventut i a l’Institut d’Estadística de Catalunya.
69 En el cas que la discapacitat fos un impediment absolut per a la realització de l’entrevista.
Tal i com es va acordar en el seu moment, l’aixecament dels resultats de l’enquesta a població completa anirà a càrrec de l’Idescat segons el seu ritme de treball i pla de publicacions, i l’equip GRET ha fet una anàlisi de dades preliminar que permet presentar al desembre de 2002 un avançament de resultats publicat per l’Observatori Català de la Joventut dins de la seva col·lecció "Aportacions".