Implicacions sobre la recerca en joventut

Aquest apartat només apunta alguna de les qüestions que d’una manera o altra s’han fet presents en l’equip de recerca al llarg de tot el procés. Per tant, no es manifesta cap intenció exhaustiva, sinó només il·lustrativa o indicativa en relació amb la recerca sobre joventut. Una bona part dels continguts ja han estat exposats en el primer capítol, però aquí ens permetem afegir o reforçar alguna qüestió de continuïtat.

—El caràcter longitudinal de l’enquesta als joves: L’Enquesta als joves de Catalunya 2002 incorpora aspectes d’ordre longitudinal reprospectiu (graelles que volen refer part dels historials dels enquestats) que suposen un potencial fort per la a continuïtat de l’explotació de dades més enllà d’aquest informe.

Particularment, les graelles permeten aprofundir en els aspectes dels itineraris dels joves en el vessant formatiu, de treball i d’emancipació. El plantejament biogràfic i dels itineraris es manifesta ric i potencialment fort: el caràcter longitudinal de l’enquesta, encara que limitat, es manifesta com un recurs metodològic fort i apropiat per a la recerca sobre joventut. L’enfocament teòric des dels itineraris i la biografia, si és suficientment compartit, es pot fer present i efectiu en la recollida de dades. A més, permet una interacció entre els plantejaments quantitatius i la recerca qualitativa. Aprofundir en el potencial de les graelles com a proposta de recollida de dades i d’anàlisi és probablement un bon treball de futur i amb futur.

—Les enquestes i l’estadística sobre joventut: hi ha un punt d’intersecció entre les estadístiques regulars sobre joves i l’Enquesta als joves de Catalunya: ambdues realitats es reconeixen i s’autoalimenten entre si, però convé tenir clar que són dos camps distints i amb procediments tècnics distints. Les estadístiques sobre joves tenen dos referents: les edats (i els agrupaments en cohorts), íntimament relacionades amb censos, padrons i similars i, segonament, les institucions per on “tran-siten” els joves (el sistema escolar, la formació ocupacional, el mercat de treball, el mercat de l’habitatge, el registre civil, el cens d’entitats esportives i les associacions, etcètera). Es tracta de les fonts que nodreixen de dades sobre joves d'una manera regular, sistemàtica i comparativa. L'Enquesta als joves de Catalunya, també regular i sistemàtica, procura ser congruent amb enquestes anteriors a efectes comparatius però té l’encàrrec de respondre als requeriments i demandes del context. L’estadística oficial i l’Enquesta als joves de Catalunya coincideixen en aspectes però no es confonen: tenen funcions diferents. Això té implicacions sobre els indicadors socials. Les estadístiques tenen una dimensió més propera a la comptabilitat d’efectius i l’enquesta regular té una dimensió més propera a la recerca

social. Les estadístiques regulars poden generar un efecte multiplicador sobre les institucions (més demanda d’enregistrament de dades i més utilitats) i l’Enquesta als joves de Catalunya pot generar un efecte multiplicador sobre la recerca (fer possibles més recerques i comprensió del fet juvenil).

Les enquestes pel sistema de panel tenen predicament, però presenten moltes dificultats tècniques, econòmiques i institucionals. Tot i això, són un recurs adequat per a l’estudi de les promocions de joves, sobretot perquè dintre d’una sola enquesta les promocions de joves manifesten massa proximitat entre si.

—L’anàlisi intergeneracional: en el pla teòric i conceptual la recerca permet distingir entre joves i joventut; es tracta d’una distinció gens supèrflua. L’enquesta als joves permet preguntar-los per la seva joventut; potser fóra convenient, també, poder preguntar a altres col·lectius per la seva joventut fent més manifest una anàlisi intergeneracional del fet juvenil i aprofundint en el caràcter sociohistòric de la joventut. Estudiar la joventut dels joves d’ara ha estat l’objectiu principal, però reconeixem certa recança pel fet de no abastar els escenaris de futur pròxim dels joves ni els escenaris hitòrics d’altres generacions més grans. La proximitat de les promocions entre si ha estat un element creador de soroll i els impactes teòricament discriminants del context sovint apareixen excessivament esmorteïts en la comparació de les promocions.

—Les monografies i els estudis sectorials: l’enquesta als joves no només no esgota la recerca sinó que potser la pot promoure anunciant nous camps d’interès i noves hipòtesis a validar. Una enquesta no pot quedar-se ni en una aportació de dades ni en una descripció simple de situacions; es compromet en el difícil camp de la prospecció i de la comprensió. És per tot això que l’estudi, de fet, és obert i anuncia camps de desenvolupament futur de la recerca. Una enquesta com aquesta, encara que tingui un abast multitemàtic, suggereix que hi ha aspectes de futur. N'assenyalem alguns: el caràcter longitudinal retrospectiu i l’enfocament dels itineraris permet obrir una via d’aprofundiment en l’anàlisi de dades, tal com s’ha apuntat més amunt. En segon lloc, la dimensió de gènere en els afers de joventut té una funció nova i trencadora; un dels aspectes de prospectiva passa, precisament, per considerar els impactes de la desigualtat i la igualtat entre nois i noies. En tercer lloc, el paper d’aspectes d‘identitat, de lleure i d’associació en la construcció del futur (estudis, treball, família i participació) es revelen com un dels camps d’interès per a les institucions. En fi, hi ha molts altres camps que resten oberts, com podria ser el dels joves immigrats, els joves que per circumstàncies especials estan en situacions de bloqueig o en exclusió, o els processos de producció del consum de masses sobre els joves.

9.3.2. Implicacions sobre les polítiques de joventut

Després d’una anàlisi llarga i reflexiva, l’estudi no renuncia a senyalar alguns trets a tenir en compte per les institucions i entitats implicades en el fet juvenil. Igual que en el cas anterior, evitem la temptació de l'exhaustivitat i ens acontentem apuntant il·lustrativament alguns trets que ens semblen de particular interès.

—El canvi en les edats de la joventut: a vegades l’estudi s’ha fet repetitiu parlant de la inadequació entre el concepte de joventut (vinculat a la idea de procés i d’emancipació familiar) i les cohorts d’edat establertes com a referents de la joventut des de les administracions. A més, el retard en l’emancipació familiar transporta cap als 30-35 anys algunes claus per a una bona part de joves (principalment, la consolidació de la posició social o l’establiment dels seus sostres i l’emancipació familiar). L’enquesta revela que tota opció per sota dels 30 anys té un caràcter reduccionista innega-ble. No es tracta, ens sembla, que pertoqui augmentar les cohorts d’edat en el sentit competencial (comprendre més nombre de joves estadísticament), però sí fer irrenunciable que les decisions clau tinguin un espai en el marc de les institucions que tenen a veure amb les polítiques de joventut. D’altra banda, l’estudi també es fa ressò del fet que hi ha aspectes de la preadolescència, previs a la pubertat, que també poden pensar-se com a objecte d’atenció de les polítiques sobre joventut.

—El camp de les polítiques sobre emancipació: lligat amb el punt anterior, ens sembla que el fet de l’emancipació familiar i tot allò que l’envolta forma part directament i per definició de les polítiques de joventut. No es tracta d’una òptica dels problemes (per exemple, intervenir en l’habitatge per abaixar-ne els costos), es tracta d’una òptica de naturalesa sociològica de la joventut: l’habitatge i els impul-sos a l’emancipació formen part de les polítiques de joventut més enllà dels contextos. Val a dir que la

política d’emancipació no consisteix a afavorir l’emancipació sinó més aviat a garantir-la; és a dir, a fer accessible l’emancipació a aquells que la volen però que en raó dels itineraris descrits en queden exclosos. Fet i fet, doncs, determinades propostes d’intervenció política en aquest camp poden ser esquifides i/o simbòliques.

—Les polítiques de transició escola-treball: l’enquesta permet posar de relleu la centralitat de la formació i del treball en la construcció del futur dels joves, així com també les dificultats que suposa la seva relació en un context social i econòmic com el nostre (és a dir, l’impacte del capitalisme informacional sobre els joves). Fa anys les polítiques de joventut van obrir espais i recursos per pal·liar l’atur juvenil (plans de formació ocupacional, clubs de feina, oficines d’atenció i intermediació, etcètera).

Però el capitalisme informacional i els seus efectes en les zones centrals ensenya que les polítiques de transició escola-treball avui en dia tenen encara més centralitat: programes per afavorir les oportunitats d’igualtat en l’educació, orientació escolar i professional, accions de prevenció i recuperació del fracàs escolar, seguiment i acompanyament a la transició, atenció a la precarietat laboral, etcètera. En aquest sentit, val a dir que les polítiques de joventut tenen lloc, principalment, en indrets que no eren inclosos com a llocs o àmbits de les polítiques de joventut.

—Les polítiques de joventut en el camp de les polítiques socials de benestar: l’anàlisi de l’enquesta ha pogut posar de relleu, un cop més, el fenomen de les desigualtats socials. Tanmateix, ha quedat prou clar que en gènere hi ha hagut canvis per avançar cap a la igualtat; però també queda clar el que en diem “petita diferència” i la presència de joves que desenvolupen trajectòries en precarietat.

També queda clar que hi ha camps on la protecció o no existeix o és poc rellevant: la desprotecció davant l’atur, les condicions de treball, el preu llindar de l’habitatge, etcètera. L'enquesta també permet pensar (encara que no pot aportar dades consistents, tal com s’ha explicat) que hi ha una fracció de joves que descriuen historials gens positius i que anuncien futurs desestructurats. Tot plegat, doncs, fa pensar que el col·lectiu de joves també ha d’estar present en les anomenades polítiques socials i de benestar social.

—El desenvolupament de la participació: sovint el discurs sobre la participació pot derivar cap a posicions més que discutibles. El pes del pensament adultocràtic sobre els àmbits de la participació pot fer més mal que bé. La visió sobre el consum, la participació política o l’associacionisme pot derivar en una posició carrinclona i curta de mires, ni que sigui pel fet d’atribuir-los específicament allò que podria dir-se també d’altres col·lectius d’edat. Mirat des d’una altra perspectiva, hom pot deduir que la gent més jove està precisament en millor posició per manifestar-se més activa i més participativa.

En tot cas, pertoca a l’aparell institucional aconseguir més reflexivitat i capacitat d‘adequació.

Les implicacions polítiques que poden derivar-se de l’anàlisi de dades de l’enquesta poden ser més llargues i explicatives. En tot cas, però, convé tenir un marc per fer-ne una lectura comprensiva. L’enquesta òbviament no pot aportar res en aquest sentit, però ens remetem a una aportació anterior amb relació a les polítiques de joventut: identifiquem i distingim aquelles polítiques que estan ubicades en un camp perifèric i les que pertanyen a un camp central. També convé identificar i distingir aquelles polítiques públiques que tenen un caràcter desregulador i de lliure mercat de les polítiques públiques que tenen el fonament en la cohesió social.¹⁸⁹ És més, la reflexió ens permet apuntar una tercera distinció entre les polítiques públiques de les administracions i les polítiques de joventut que dimanen de les iniciatives d’entitats i associacions del teixit social; és a dir, un marc de tres dimensions com a lectura i contrast de les implicacions polítiques.

En qüestions de joventut hi ha qui la representa com un temps d’espera i genera un discurs amb derives cap al pensament adultocràtic; hi ha qui la representa com un temps de plenitud i genera un discurs de positivitats. Des de la perspectiva que hem treballat aquí ens representem la joventut com un temps d’itineraris. No ens sembla que sigui una via intermèdia; ens sembla una via de retorn al pensament sociològic i de requeriment al món de les institucions polítiques i socials.

189Casal (2000).

Bibliografia

Albaigés i alt. (2004) Crisi del treball i emergència de noves formes de subjectivitat laboral en els joves, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Baudelot, C. i Esablet, R. (2000). Avoir 30 ans en 1968 et en 1998, París, Seuil.

Bendit, R., Gaiser, W. i Marbach, J. (eds.) (1999). Youth and housing in Germany an the European Union, Oplanden, Leske & Budrick.

Brunet, I. (ed.) (2001). Joves i transició al mercat laboral i polític, Reus, URV.

Cabrerizo, J. A. i Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratoria dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Cachón, L. (ed.) (2000). Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo, València, 7 i mig.

Cachón, L. (ed.) (2000). Juventudes y empleos. Perspectivas comparadas, Madrid, INJUVE.

Cardús, S. i Estruch, J. (1984). Les enquestes a la joventut de Catalunya: ”Bells deliris fascinen la raó”, Barcelona, Direcció General de Joventut.

Casal, J. (1996). “Modos emergentes de transición a la vida adulta en el umbral del siglo XXI: aproxima-ción sucesiva, precariedad y desestructuraaproxima-ción”, a Reis, núm. 75.

Casal, J. (1999). “Modalidades de transición profesional y precarización”, a Cachón (ed.). Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo, València, 7 i mig.

Casal, J. (2000). “Capitalismo informacional, trayectorias sociales de los jóvenes y políticas sobre juventud”, a Cachón, L. (dir.). Juventudes y empleos: perspectivas comparadas, Madrid, Instituto de la Juventud.

Casal, J. et al.(1985). Joventut 1985, a Papers: Revista de sociologia, núm. 25.

Casal, J., Masjoan, J.M. i Planas, J. (1988). “Elementos para un análisis sociológico de la transición a la vida adulta”, a Política y Sociedad, núm. 1.

Casal, J., M. García, R. Merino i M. Quesada (2003). Enquesta a la joventut de Catalunya 2002. Avançament de resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Cavalli, A. i Galland, O. (eds). (1993). L’allongement de la jeunesse, Ales, Actes du Sud.

Centre d’Estudis Demogràfics (2001). Migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut

Centre d’Estudis Demogràfics (2000). Els joves catalans en el 2011, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Coll, J. et al (1999). «La nueva condición juvenil y las políticas de juventud», Materials de joventut, núm.

13. Diputación de Barcelona.

Feixa, C. (1998). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Feixa, C. (2001). Generació @. La joventut al segle 21, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Fernandez Palomars, F. (coord.) (2003). Sociologia de la educación, Madrid, Peason-Prentice Hall.

Fundació Ferrer i Guàrdia (1999). Joves i participació a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Furlong, A. i Cartmel, F. (1997). Young people and social change, Buckingham & Philadelphia, Open University Press.

Gabise (1999). Enquesta a la joventut de Catalunya 1998, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Galland, O. (1992). Sociologie de la jeunesse, París, Colin.

Garrido, Z. i Requena, M. (1997). La emancipación de los jovenes en España, Madrid, INJUVE.

Gómez, C. (coord.) (2004); Infancia y familias: realidades y tendencias. Ed. Ariel. Barcelona.

López, A., McNeish, W. i Walther, A. (2003). Young people and contradictions of inclusion: towards integrated transition policies in Europe, Bristol, University of Bristol

Machado, J. i altres (2000). Revista Internacional de Ciencias Sociales, núm. 164.

Martín Serrano, M. i O. Velarde (1996). Juventud en cifras, Madrid INJUVE.

Martínez, R. i Berney, J. (1991). Enquesta a la joventut de Catalunya 1990, Barcelona, Direcció General de Joventut.

Martínez, R. (coord). (2002) “Discuros y debates en políticas de juventud”, a Revista de Estudios de Juventud, núm. 59.

Martínez, R. (2002). Cultura juvenil i gènere, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Masjoan, J.M. i Planas, J. (1991). La insercion social y profesional de los jóvenes, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia.

Miret, P. (2004). Emancipació domiciliaria, laboral i familiar dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Ortiz, D. i Miró, I. (2002). Treball, valors i canvi. Les respostes de la precarietat, Barcelona, Secretaria general de la Joventut.

Romero de Tejada, R. (1985). Estudi sociològic de la joventut de Catalunya, Barcelona, Direcció General de Joventut.

Salvadó, T. (1997). Les condicions de vida dels joves metropolitans, Barcelona, Diputació de Barcelona.

Stauber, B. i Walter, A. (2002). Misleading trajectories: integrating policies for young adults in Europe, Opladen, Leske & Budrick.

Trilla, C. (2003). Els joves catalans i l’habitatge. 1999-2003, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Trilla, C. (2002). Els joves catalans i l’habitatge, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Zárraga, J.L. (1985). Informe juventud en España 1984, Madrid, Instituto de la Juventud.

Qüestionari

1municipi on esta censat (passar a la p. 6) 2un altre municipi de Catalunya (passar a la p. 6) 3resta d’Espanya (passar a la p. 6)

4país estranger comunitari

4feines a la llar no remunerades (passar a la p. 10) 5altres situacions (rendistes...) (passar a la p. 10)

9. Treball (actual o últim) Pare

Mare

COMPOSICIÓ DEL NUCLI FAMILIAR PARENTAL 10. Composició de la llar (família d'origen) 1monoparental [mare o pare]

2conjugal [mare i pare]

3conjugal “reconstruïda”

4avis o parents [no pares]

5altres [família extensa... ]

11. Altres membres viuen en la família parental (avis, parents...)

1sí 2no

3a temporades o estades

12. Nombre de germans o germanastres (inclòs l’entrevistat)

Segona part:

ITINERARI FORMATIU

13. Situació en el moment de l’entrevista en relació als estudis

9no realitza cap formació (passar a pregunta 21) ESTUDIANT

14. Estudis 15. Altres estudis

16. Quan temps preveus que trigaràs a finalitzar els teus estudis?

4FP1 o Tècnic de Grau Mig 5FP2 o Tècnic de Grau Superior 6diplomatura o enginyeria tècnica 7llicenciatura o enginyeria superior 8altres

19. Grau de satisfacció amb els estudis en curs [escala de 0 a 10]

21. Quant temps fa que vas deixar els estudis?

11 any o menys

25. Grau de satisfacció amb els estudis fets [escala de 0 a 10]

26. Tornaries a estudiar?

1sí 2no

27. Des de que vas deixar d’estudiar, quant temps vas tardar en tenir un treball?

1mai he tingut un treball (passar a la p. 32) 2continuo amb el treball que feia quan estudiava 3immediatament

28. Era un treball relacionat amb els estudis?

1molt relacionat

30. Quin nivell de qualificació tenia associat?

1no qualificat 2FP1

3FP2 i/o Batxillerat 4universitari mig 5universitari superior

31. Has estat un temps sense treball?

1sí

2no (passar a la p. 33)

32. Mentre has estat sense treball, has fet...

1=sí 2=no

1un curs de formació ocupacional

2altres cursos o programes d’inserció laboral 3feinetes

33. Complements formatius (no reglats) després del període d’estudiant

[assenyala el nombre de cursos de cada tipus]

1curs de Formació Ocupacional

34. Complements formatius (no reglats) durant el període d’estudiant

[assenyala el nombre de cursos de cada tipus]

1curs de Formació Ocupacional

35. Quin títol obtens al final de l’ESO o EGB?

1EGB: certificat d’estudis 2EGB: graduat escolar 3ESO: certificat d’estudis 4ESO: graduat en ESO

36. En els estudis has variat d’itinerari o de carrera?

1sí 2no

37. Com valores l’escolarització en el tram de 12 a 16 anys, en general? [ESO o EGB + FP O BUP]

1molt positivament 2més positiu que negatiu 3més negatiu que positiu 4molt negativament

38. Com valores l’últim tram d’estudis?

1molt positivament 2més positiu que negatiu 3més negatiu que positiu 4molt negativament

39. Has abandonat els estudis en alguna circumstància?

1no, he seguit fins al final o segueixo estudiant 2sí, he abandonat els estudis o carrera a mig fer 3sí, una interrupció temporal

40. Has fet pràctiques en alguna empresa?

1sí 2no

41. En l’últim any d’estudis, els has combinat amb alguna feina?

42. És un treball relacionat amb els estudis?

1molt relacionat 2força relacionat 3poc relacionat 4gens relacionat

43. Algun d’aquests factors ha afectat negativament als teus estudis?

44. Alguns d’aquests factors ha afectat positivament els teus estudis?

4 T = temporal [inclou pràctiques, beca...]

5 C = continu o fix

6 I = inactiu: mestressa de casa...

7 S = servei militar o PSS

47. Situació en el moment de l’entrevista 1inactiu/va

2aturat/da (passa a la p. 50)

3treball sense contracte (passa a la p. 61)

4treball en pràctiques / becaris... (passa a la p. 67) 5treball amb contracte (passa a la p. 67)

6treball per compte propi (passa a la p. 67) 1INACTIU/VA

49. Raó de la inactivitat

54. Era un treball relacionat amb els estudis?

1molt relacionat

56. Has estudiat alguna cosa? [Durant el període d'estiu]

1sí, un treball relacionat amb els estudis o ofici 2preferentment sí, però estic obert a altres feines 3qualsevol feina estaria prou bé

59. Durant aquest temps d’atur has fet alguna feineta?

1sí

2probablement ho deixaré per un altre treball 66. Com valores el treball actual?

TREBALL EN PRÀCTIQUES O BECA, AMB CONTRACTE O PER COMPTE PROPI

67. Descripció del treball [anotar-ho]

68. Tipus d’activitat

1agricultura, ramaderia, silvicultura o pesca

2energia, química, cautxú i metall

70. És un treball relacionat amb els estudis?

1molt relacionat

2pràctiques o conveni de pràctiques / becaris 3contracte temporal per obra

3de 10 a 18 hores [menys de mitja jornada]

4només algunes hores a la setmana [menys de 10]

5a hores saltejades

74. Personalment et mantindries en aquest treball o feina?

1sí, és el treball buscat 2sí, no hi ha altres possibilitats

3no, procuro un canvi de feina immediata 4no, més endavant canviaré de feina

76. Aquest treball (ofici o feina) ha estat el teu primer treball?

1sí

2no, he tingut altres treballs o oficis 77. Fas altres treballs part d’aquest?

1sí 2no

TOTHOM RESPON

78. Ingressos habituals al mes (promig aproximat i nets)

82. Quant gastes en oci setmanal com a mitjana?

83. Has rebut o reps altres ajudes familiars no regulars?

1= sí 2 = no

1estada a país estranger 2ajuda per a l’habitatge

3ajuda per al casament / vida en parella 4ajuda a bens especials (cotxe, moto...)

Dans le document EnqueEnqueEnqueEnqueEnquesta als joves de Catalunya 2002sta als joves de Catalunya 2002sta als joves de Catalunya 2002sta als joves de Catalunya 2002sta als joves de Catalunya 2002 (Page 191-0)