La recerca sobre el valor educatiu del patrimoni
5. Finalitat, supòsits i objectius de la recerca
5.2. Supòsits inicials
Gairebé totes les programacions anuals de ciències socials de qualsevol centre inclouen “activitats extraordinàries”, que normalment solen ser sortides al medi (visites a conjunts patrimonials, itineraris temàtics que tenen com a centre un lloc o temps concret...), visites a exposicions i/o museus que de vegades es complementen amb tallers. Sembla que són pocs els centres on no es fa cap activitat fora de l’aula per a completar i ampliar allò que s’hi està treballant.
És sabut que organitzar una sortida en un centre no és gens fàcil, perquè les implicacions són moltes: autoritzacions, permisos, pagaments, reserves de transport, reserves de visites, professors responsables, acompanyants... Tota una logística que no sempre és fàcil ni àgil d’organitzar. També es fa necessari que els alumnes ho visquin com una activitat d’aprenentatge, i no només com una activitat lúdica.
I finalment, és imprescindible que l’activitat estigui ben dissenyada didàcticament i que el seu desenvolupament s’adeqüi al grup. No s’hi val a fer “qualsevol cosa”. Cal que els responsables (tant si són els mateixos professors com si depenen d’unes altres instàncies) es creguin que l’activitat organitzada és clau per a comprendre aquell contingut que s’està treballant a l’aula. S’ha de creure que les activitats fora de l’aula permeten que els alumnes aprenguin allò que dins és impossible. Per això, cal pensar formats prou flexibles i engrescadors, però sempre rigorosos científicament, que donin respostes a les necessitats educatives i d’aprenentatge dels alumnes.
Amb aquest plantejament, els supòsits que van ajudar-me a plantejar i estructurar la investigació van ser fonamentalment dos:
- A l’educació reglada existeix un gran interès per a l’ensenyament del patrimoni cultural. Però, en canvi, no sembla que s’hagi fet un esforç gaire gran de conceptualització i d’aplicació didàctica a partir de les noves aportacions que s’estan fent des de la didàctica de les ciències socials, ni per part del professorat ni per part de les administracions educatives.
- A l’educació no reglada també hi ha un gran interès per difondre i fer accessible el patrimoni cultural al públic escolar, com demostra l’augment de l’oferta de serveis i d’activitats educatives. Però, en canvi, no sembla que s’hagi fet l’esforç d’incorporar a l’ensenyament les aportacions que es fan des de la didàctica de les ciències socials per a facilitar el procés d’aprenentatge.
Es podria afirmar, per tant, que a priori el patrimoni cultural suscita un gran interès, però no sembla que hi hagi un canal de comunicació que interrelacioni les aportacions que es fan des de les ciències socials i la didàctica de les ciències socials; les necessitats del professorat (tant formació com en recursos) i les necessitats de l’alumnat (per a aprendre a partir del patrimoni cultural).
5.3. Objectius
Els objectius estan força relacionats amb els dos supòsits que van iniciar el procés de la recerca i amb la finalitat que es va establir. Evidentment, pel disseny emergent de la metodologia d’aquest treball, els objectius es van anar concretant i ajustant a mesura que aquest anava avançant.
L’objecte d’estudi d’aquesta recerca és l’ensenyament del patrimoni cultural. Es vol esbrinar quina és la seva presència com a contingut educatiu, però no es pretén analitzar ni valorar la realitat educativa en si mateixa. És a dir, la finalitat última de la investigació no és l’estudi d’un grup o d’una realitat educativa, sinó l’ús educatiu que es fa d’un contingut – el patrimoni cultural- i el seu tractament didàctic.
Els objectius es poden resumir en tres:
1. Construir un esquema interpretatiu per a descriure la presència i el valor educatiu del patrimoni cultural en l’ensenyament de les ciències socials.
Pretenc construir un marc teòric sobre l’ús i el valor educatiu del patrimoni cultural des de la didàctica de les ciències socials i d’algunes ciències referents, que em permeti sistematitzar la presència del patrimoni cultural en alguns dels àmbits del procés d’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials. El model conceptual dissenyat m’hauria de permetre conèixer quina conceptualització s’ha fet i quines interpretacions s’han realitzat al voltant del “patrimoni cultural” com a contingut escolar.
2. Caracteritzar el tractament i l’ús educatiu del patrimoni cultural a l’ESO.
Per a contrastar el model conceptual dissenyat, s’ha decidit analitzar i valorar el tractament que rep el patrimoni cultural en els currículums, en llibres de text i en materials editats per museus i serveis educatius. Per això, s’ha realitzat una anàlisi sistemàtica de la presència del patrimoni cultural que ha pretès:
- esbrinar, analitzar i valorar el tractament del patrimoni en els currículums de Catalunya i Espanya i d’altres països del nostre entorn cultural, i destacar les finalitats del seu ensenyament i la concreció dels objectius i de continguts d’aprenentatge,
- analitzar les aportacions de llibres de text i de materials elaborats per museus i serveis educatius,
- analitzar i valorar el pensament del professorat i d’experts sobre el valor educatiu del patrimoni cultural, i
- observar, descriure i interpretar tres situacions educatives relacionades amb el procés d’ensenyament-aprenentatge del patrimoni cultural.
3. Extreure conclusions i fer algunes propostes que millorin l’ús educatiu del patrimoni cultural, fent especial incidència en la formació inicial del professorat.
Finalment, i amb totes les dades recollides i interpretades, pretenc arribar a algunes conclusions a partir de les interpretacions i de les anàlisis fetes des del model conceptual dissenyat per a aquesta recerca. Tenint en compte els supòsits inicials de la investigació i la finalitat establerta, considero que un element clau per a millorar l’ús educatiu del patrimoni cultural en els processos d’ensenyament-aprenentatge –tant des de l’educació reglada com no reglada- de les ciències socials hauria de ser la formació inicial de mestres, professors i responsables educatius de les institucions no escolars.
En síntesi, considero que els dos objectius primers es relacionen directament amb la finalitat plantejada (esbrinar què es considera patrimoni cultural a l’ensenyament i què i com s’ensenya) per aquesta recerca. I el tercer respon més a la necessitat de contribuir, en la mesura que sigui possible, a millorar l’ensenyament de les ciències socials, objectiu intrínsec en la didàctica de les ciències socials.
Així, el plantejament d’aquesta recerca considero que s’emmarca dins d’una de les línies d’investigació que la Unitat Departamental de Didàctica de les Ciències Socials porta a terme. Aquesta és:
- La investigació sobre els principals problemes i necessitats del professorat per a desenvolupar en la pràctica un currículum de ciències socials per a la formació democràtica de l’alumnat i proposar-hi millores i alternatives.
Aquesta proposta se centraria fonamentalment en l’ús didàctic del patrimoni cultural i del medi social i cultural, com a elements educatius que afavoreixen la construcció d’una consciència històrica, la formació d’un pensament social crític i el desenvolupament d’una consciència social democràtica que permeti a l’alumnat entendre millor el passat que l’envolta, valorar la complexitat del present i participar activament en la construcció del seu futur personal i social.