L’observació participant

L’observació pot tenir moltes formes, depenent del grau de participació de l’observador. En l’observació qualitativa, l’investigador passa molt de temps en el context d’observació amb la idea d’obtenir una rica comprensió del fenomen estudiat. Un aspecte important de la investigació és el temps que l’investigador actua com a participant actiu (Goetz-Lecompte, 1988).

L’observació participant és considerada històricament com la principal tècnica etnogràfica de recollida de dades (Imbernón, 2002: 47).

S’han elaborat diverses classificacions per als diferents tipus d’observació.

Les més homogènies són les que fan referència al grau de participació de

l’observador (Pérez, 1998; Cardona, 2002). En aquest sentit es poden classificar com a:

- observació externa o no participant. És aquella en què l’observador-investigador es manté fora del context, procura mantenir-se al marge dels participants i dels esdeveniments que són subjecte d’estudi. Fins i tot és possible que no sigui vist pels membres del grup observat.

- observació interna o participant. És aquella en què l’observador participa en la vida del grup, però intentant que la seva presència no interfereixi en el curs natural dels esdeveniments.

- autoobservació. És quan l’observador és alhora subjecte i objecte. Això es produeix en les recerques d’investigació-acció.

La finalitat de l’observació participant és arribar a la comprensió de la realitat. Però s’ha d’intentar combinar la implicació personal amb un cert distanciament. Així, quan l’investigador interactua amb els participants, però no és un membre del grup, és anomenat observador participant.

L’observació participant (Martínez Rodríguez, 1990; Atkinson-Hammersley, 1994; López-Barajas, 1995; Pérez, 1998) consisteix fonamentalment en el fet que l’investigador ha de:

- dissenyar un procés d’investigació que és de final obert, flexible, adaptatiu i que requereix una constant revisió i/o redefinició;

- recollir les dades en el medi natural, estant en contacte directe amb les persones observades;

- combinar mètodes i estils d’investigació, ja que es poden utilitzar diverses formes d’enregistraments;

- entrevistar informadors clau;

- descriure i no avaluar l’escenari i les activitats;

- combinar l’observació participant, amb la preparació d’entrevistes i qüestionari; i

- sotmetre l’anàlisi de les dades recollides a comprovacions de fiabilitat i de validesa.

En el rol de l’observador participant, hi ha un cert grau de subjectivitat i compromís. L’investigador és un observador que participa de les situacions o activitats, que observa com a part d’una estratègia que li permet comprendre-les i interpretar-les (Rodríguez-Gil-García, 1999; León-Montero, 2002).

Tot i això com ja s’ha dit anteriorment, el disseny de la investigació ha de ser prou flexible i obert per a permetre adaptar-se al context observat, però alhora cal que l’observació participant es faci de manera sistemàtica. Això implica que, abans d’iniciar les observacions, cal tenir alguna idea, encara que sigui imprecisa, del que es vol observar, per ajudar a focalitzar l’atenció seleccionant certs fenòmens davant d’altres (Rodríguez-Gil-García, 1999).

Les principals dificultats d’una observació participant són (Stake, 1998;

Cardona, 2002):

- el grau de subjectivitat. L’observació té un caràcter subjectiu, ja que depèn molt del punt de vista de l’observador, que lògicament està influenciat per la seva experiència, la percepció del fets, les actituds i fins i tot pels estereotips que tingui dels individus o situacions que observa,

- la seva realització. Com que en l’observació cal constància i fidelitat en l’anotació dels fets, cal un temps i un esforç notables. A més, s’hi afegeix la dificultat d’aïllar l’aspecte que es vol observar, ja que està influït per nombrosos factors, i

- la seva interpretació. L’observació descriu únicament la conducta externa, no aprofundeix en les causes. I com que de l’observació cal extreure conclusions, hi ha el perill de fer inferències poc afortunades o correctes.

A més, cal tenir en compte que durant l’observació hi ha diferents graus d’implicació i de participació (Angulo-Vázquez, 2003). No hi ha regles fixes, sinó que cada investigador ha de valorar la situació puntualment.

Bàsicament, es poden identificar quatre tipus de participació: la passiva, la moderada, l’activa i la completa:

- la passiva és aquella en què l’investigador no interactua en el context;

l’investigador és un espectador,

- la moderada és aquella en què es manté un equilibri entre estar dins i fora de la situació, entre participar i observar,

- l’activa és aquella en què l’investigador pretén fer allò que els altres fan,

- la completa té lloc quan l’investigador s’introdueix completament en el context, i arriba a ser-ne un membre més.

Els tipus més freqüents de participació en les investigacions educatives es donen entre les tres primeres. Però, durant el procés d’investigació, freqüentment s’ha de passar d’una participació a una altra. L’investigador és l’agent principal de la investigació. Pot assumir el rol d’observador i/o de participant indistintament i en funció del context i dels esdeveniments. Tant en un rol com en l’altre, constantment està observant, reflexionant i recollint registres de camp o dades (Latorre-Del Rincón-Arnal, 1997; McCormick-James, 1996).

a. Els diaris i/o les notes de camp

Els diaris i/o les notes de camp són informes personals que s’utilitzen per a recollir informació sobre una base de certa continuïtat. És un instrument excel·lent de recollida de dades per investigar a l’aula. L’objectiu d’aquest instrument és recollir sobre el terreny les dades, les fonts d’informació, les referències, les expressions, les opinions, els fets, els croquis o qualsevol tipus d’informació sobre l’objecte d’estudi (Pérez, 1998: 47).

Són un dels millors instruments de registre del procés d’investigació. Atesa la vulnerabilitat i fragilitat de la memòria en el temps, el diari es converteix en “la memòria de l’investigador”. És cert que el diari no pot contenir-ho tot ni pot mostrar tot el que experimenta l’investigador, però és la font i l’espai on romanen les experiències, les observacions, les interpretacions, les reflexions, les sensacions i els sentiments (López-Barajas, 1995;

McCormick-James, 1996; Angulo-Vázquez, 2003).

Les notes preses durant el període d’observació participant dels tres casos han permès poder fer l’anàlisi que es recull en el capítol 9, i que se centra en l’estudi dels tres casos triats per a aquesta recerca.