El patrimoni a alguns dels currículums dels EUA

a) El National Standards for History

Els History Standards²⁸ van ser publicats el 1996 pel National Center for History in the Schools depenent de la Universitat de Califòrnia (Los Ángeles) sota l’assessorament del National Council for History Standards, organisme encarregat de gestionar-los.

28 NATIONAL CENTER FOR HISTORY IN THE SCHOOLS (1996). History Standards. Los Angeles:

Universitat de Califòrnia - National Council for History Standards [en línia]

<http://www.sscnet.ucla.edu>. Data d’actualització: octubre de 2002. [Consulta: 25 de novembre de 2002].

El currículum d’història pel que fa al cicle K-4 preveu treballar el patrimoni cultural a partir dels mites, llegendes i herois que formen part de les cultures del món, dels temps històrics i també de la memòria més propera a l’ésser humà.

Es concreta en el que denominen el Topic 3: The History of the United States: Democratic Principles and Values and the Peoples from Many Cultures Who Contributed to Its Cultural, Economic, and Political Heritage i específicament en el punt o Standard 6: Regional Folklore and Cultural Contributions That Helped to Form Our National Heritage²⁹.

Pel que fa al Grade 5-12 (Elementary i High School), el patrimoni no es planteja de manera explícita al currículum, ni en els diferents Standards ni en els diversos períodes històrics en què es divideix la història. Es preveu treballar el pensament històric (Standards in Historical Thinking), la història dels EUA (United States History Standards) i la història universal (World History Standards).

b) El National Standards for Social Studies

Pel que fa a la proposta del National Standards for Social Studies³⁰ no s’ha trobat cap referència explícita al patrimoni cultural a cap de les etapes.

S’estableixen deu àmbits que cal desenvolupar: I. Culture; II. Time, Continuity and Change; III. People, Places and Environments; IV. Individual development and Identity; V. Individuals, Groups and Institutions; VI.

Power, Authority and Governance; VII. Production, Distribution and

29 Els principis i valors democràtics i les persones de moltes cultures són els que contribueixen al patrimoni cultural, econòmic i polític. El folklore regional i les contribucions culturals que ajuden a configurar el nostre patrimoni nacional.

30 NATIONAL COUNCIL FOR THE SOCIAL STUDIES (2000). National Standards for Social Studies.

Maryland (EUA): NCSS [en línia] <http://www. ncss.org> Data d’actualització: octubre del 2002. [Consulta: 25 de novembre de 2002].

Consumption; VIII. Science, Technology and Society; IX. Global connections; i X. Civic ideals and Practices³¹. I a cadascun d’aquests àmbits es fa la proposta concreta de què és el que cal que l’alumnat aprengui a cadascuna de les etapes educatives, és a dir, els objectius per a cada etapa des del Kindergartens fins a la High School, però que segueix una estructura de l’early, middle and high school.

Aquests deu àmbits han estat analitzats, però no s’ha trobat cap referència.

Per tant, es pot afirmar que el currículum proposat pel National council for the Social Studies no planteja explícitament la utilització del patrimoni cultural com un recurs més en els programes de ciències socials.

c) Nova York

El currículum de ciències socials de l’estat de Nova York³² està dividit en cinc grans blocs o standards, que són els següents: 1. History of the United States and New York; 2. World History; 3. Geography; 4. Economic; i 5.

Civics, citizenship, and Government³³. Però, malgrat que té competències en educació, com la resta d’estats dels EUA, Nova York ha adaptat les propostes curriculars de les agències educatives més importants. Així, el seu currículum es basa en el National Standards for History, el National Geography Standards (1994: Geography for life) i el National Standards for Civics and Government (1994).

31 I Cultura; II. Temps, continuïtat i canvi; III. Persones, llocs i ambients; IV.

Desenvolupament individual i identitat; V. Individuus, grups i institucions; VI. Poder, autoritat i govern; VII. Producció, distribució i consum; VIII. Ciència, tecnologia i societat; IX.

Connexions globals; i X. Ideals cívis i pràctiques.

32 NEW YORK STATE.ACADEMY FOR TEACHING AND LEARNING. Social Studies. Standards. [en línia] <http://wwww.nysatl.nysed.gov/ssstand.html>. Data d’actualització: setembre del 2002.

[Consulta: 17 de desembre de 2002].

UNIVERSITY OF THE STATE OF NEW YORK. (1996, edició revisada). Learning Standards for Social Studies at three levels. New York: State Education Department.

33 1. Història dels EUA i de Nova York; 2. Història Mundial; 3. Geografia; 4. Economia; i 5.

Valors cívics, ciutadania, i govern.

Pel que fa a la presència del patrimoni cultural, no s’ha trobat cap referència explícita a cap de les etapes ni standards, encara que hi ha contínues referències a l’estudi del desenvolupament de la cultura en un context tan divers i multicultural com el d’aquest estat, on destaca la convivència de valors, de pràctiques i de tradicions de gent de tan diverses procedències. Això s’observa en l’encapçalament de l’standard 1:

Standard 1. 1. The study of New York and United States history requires an analysis of the development of American Culture, its diversit and multicultural context, and the ways people are unified by many values, practice, and tradicions // 2. Important ideas, social and cultural values, beliefs, and traditions from New York State and United States history illustrate the connections and interactions for people and events across time and from a variety of perspectives // 3. Study about the major social, political, economic, cultural, and religious developments in New York State and United States history involves learning about the important roles and contributions of individuals and groups³⁴.

I també hi ha múltiples referències pel que fa a afavorir la formació d’uns ciutadans responsables, crítics i reflexius, capaços d’implicar-se coneixent els seus drets i els seus deures propis d’una societat basada en els valors democràtics. Això es fa explícit fonamentalment a l’standard 5.

1. The study of civics, citizenship, and governmet involves learning about political systems; the purposes of government and civic life; and the differing assumptions held by people across time and place regarding power, authority, goverance, and law // 2. The state and federal governments established by the Constitutions of the United

34 Standard 1.-1. L’estudi de la història de Nova York i dels Estats Units requereix una anàlisi del desenvolupament de la cultura americana, de la seva diversitat i del context multicultural, i de com la gent s’ha unit per uns valors, una pràctica i unes tradicions // 2. Les idees importants, els valors socials i culturals, les creences i les tradicions de la història de l’estat de Nova York i dels Estats Units mostren les unions i les interaccions de la gent i els esdeveniments a través del temps i d’una diversitat de perspectives // 3. L’estudi del gran desenvolupament social, polític, econòmic, cultural i religiós en la història de l’estat de Nova York i dels Estats Units implica l’aprenentatge de l’important paper i de les contribucions dels individus i dels grups.

States and the State of New York embody basic civic values (such as justice, honesty, self-discipline, due process, equality, majority rule with respect for minority rights, and respect for self, others, and property), principals, and practices and establish a system of shared and limited government // 3. Central to civics and citizenship is an understanding of the roles of the citizen within American costitutional democracy and the scope of a citizen’s rights and responsibilities // 4. The study of civics and citizenship requires the ability to probe ideas and assumptions, ask and answer analytical questions, take a skeptical attitude toward questionable arguments, evaluate evidence, formulate rational conclusions, and develop and refine participatory skills³⁵.

Novament, en aquesta proposta curricular tampoc es pot observar la presència explítica del patrimoni cultural en cap dels àmbits del document.

d) Califòrnia

A l’estat de Califòrnia el curriculum³⁶ inclou la història i les ciències socials en una mateixa proposta, i com el mateix document diu, “la Junta

35 1. L’estudi de l’educació cívica, la ciutadania i el govern implica l’aprenentatge dels sistemes polítics, dels objectius del govern i de la societat civil, i de les les perspectives mantingudes que diferencien la gent a través del temps i de l’espai quant a poder, autoritats, govern i llei // 2. Els governs estatals i federals establerts per la constitució dels Estats Units i l’estat de Nova York simbolitzen els valors cívics bàsics (com justícia, honestedat, autodisciplina, igualtat, govern de la majoria amb respecte pels drets de la minoria, i respecte cap a un mateix, cap als altres i cap a la propietat), els principis i les pràctiques que estableix un sistema de govern compartit i limitat // 3. El propòsit de l’educació cívica i de la ciutadania consisteix a entendre el rol del ciutadà dins de la democràcia constitucional americana i fins on arriben els drets i els deures del ciutadà // 4.

L’estudi de l’educació cívica i de la ciutadania requereix les habilitats per a conèixer idees i propòsits, fer i respondre preguntes analítiques, tenir una actitud escèptica cap als arguments qüestionables, avaluar evidències, formular conclusions racionals i desenvolupar i millorar les capacitats de participació.

36 USDEPARTMENT OF EDUCATION. Education Level [en línia] <http://www.ed.gov/index.jsp>

<http://web99.ed.gov/GTEP/Program2.nsf/vwNetLevel?OpenView>. Data d’actualització:

octubre del 2002. [Consulta: 5 de novembre de 2002].

CALIFORNIA DEPARTMENT OF EDUCATION. History-Social Science. Content Standards for California Public Schools [en línia] <http://www.cde.ca.gov/standards/history/>. Data d’actualització setembre del 2002. [Consulta: 17 de desembre de 2002].

d’educació estatal de Califòrnia ha treballat molt amb la Comissió del currículum Acadèmic per desenvolupar els continguts de ciències socials i d’història que reflecteixin el compromís de Califòrnia amb l’educació de les ciències socials i de la història. Aquests continguts emfasitzen la narrativa històrica, destaquen les aportacions de persones significatives de la història i comuniquen els drets i els deures dels ciutadans”.

La presència del patrimoni cultural es troba a la introducció general del curriculum, a la introducció del grau 1 (educació primària) i a la introducció del grau 8 (educació secundària). Sembla que el concepte de patrimoni només fa referència a l’herència rebuda dels avantpassats. Aparentment, no es relaciona amb el procés de construcció d’un coneixement social més proper al concepte de ciutadania democràtica i/o de diversitat cultural com sembla que està enfocat el currículum de l’estat de Nova York.

A la introducció s’afirma:

In that spirit the standards proceed chronologically and call attention to the story of America as a noble experiment in a constitutional republic.

They recognize that America's ongoing struggle to realize the ideals of the Declaration of Independence and the U.S. Constitution is the struggle to maintain our beautifully complex national heritage of pluribus unum. While the standards emphasize Western civilizations as the source of American political institutions, laws, and ideology, they also expect students to analyze the changing political relationships within and among other countries and regions of the world, both throughout history and within the context of contemporary global interdependence³⁷.

37 Amb aquest esperit, els continguts presentats cronològicament se centren en la història d’Amèrica com un noble experiment dins d’una república constitucional. Els continguts recullen que la lluita d’Amèrica per a assolir els ideals de la Declaració d’Independènca i de la Constitució dels EUA és la lluita per a mantenir la nostra meravellosa i complexa herència nacional de pluribus unum. Mentre els continguts emfasitzen les civilitzacions occidentals com a font de les institucions americanes, les polítiques, les lleis, i la ideologia, també pretenen que l’alumnat analitzi les relacions polítiques que han anat canviant dins de i entre

Al grau 1, s’inclou dins de l’apartat de “Temps i espai”:

Students explore the varied backgrounds of American citizens and learn about the symbols, icons, and songs that reflect our common heritage³⁸.

I al grau 8 apareix a ”Història i Geografia dels Estats Units: Creixement i conflicte”:

Students in grade eight study the ideas, issues, and events from the framing of the Constitution up to World War I, with an emphasis on America's role in the war. After reviewing the development of America's democratic institutions founded on the Judeo-Christian heritage and English parliamentary traditions, particularly the shaping of the Constitution, students trace the development of American politics, society, culture, and economy and relate them to the emergence of major regional differences³⁹.

altres països i regions del món, tant durant la història com dins del context de la interdependència contemporània global.

38 L’alumnat explora els diversos orígens de la ciutadania americana i aprèn dels símbols, de les icones i de les cançons que reflecteixen la nostra herència comuna.

39 L’alumnat al grau vuit estudia les idees, les proves i els esdeveniments des de la proclamació de la Constitució fins a la I Guerra Mundial, emfasitzant el paper d’Amèrica en la guerra. Després d’examinar el desenvolupament de les institucions democràtiques d’Amèrica creades sobre l’herència judeocristiana i sobre les tradicions parlamentàries angleses, en particular la proclamació de la Constitució, l’alumnat se centra en el desenvolupament de la política americana, la societat, la cultura i l’economia i ho relaciona amb l’aparició de les diferències entre les principals regions.

2.4. França

L’educació a França té una àmplia tradició en l’estudi del medi i en l’ús del patrimoni en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la geografia i de la història. A més, va ser un referent important en els programes de formació del professorat a Espanya i a Catalunya⁴⁰, especialment durant els anys setanta i vuitanta, quan a França es portaven a terme les Activités d'Eveil, que tenien el seu ancoratge en les aportacions de Freinet, Piaget o Bruner (González-Pagès, 2003). El patrimoni, tot i que no l’anomenaven pròpiament així, ja formava part de moltes de les propostes curriculars de l’INRP (per exemple, a Histoire diachronique et étude des milieux géographiques dans le cycle d’observation des C.E.S. Expérimentaux ou chargés d’expérience, 1974; o Activités d’éveil. Sciences sociales a l’école élémentaire, 1978).

40 Potser l’obra que millor reflecteix aquesta influència és la de Jean-Nöel Luc (1981). La enseñanza de la historia a través del medio. Madrid. Cincel-Kapelusz. També, encara que a un altre nivell, la d’Hubert Hannoun (1977). El niño conquista el medio. Actividades exploratorias en la escuela primaria. Buenos Aires. Kapelusz. Ambdues obres encara figuren entre els referències bibliogràfiques de molts programes de Didàctica de les ciències socials en la formació de mestres d’educació primària.