La investigació en didàctica de les ciències socials a Espanya

A Espanya, existeix una certa sistematització de la investigació realitzada en didàctica de les ciències socials (Prats, 1997 i 2002; Pagès, 1997;

Travé, 1998 i 2001; Armas, 2004). Dels quatre autors, tan sols Prats

considera la didàctica del patrimoni un camp d’investigació en didàctica de les ciències socials. Ni Pagès ni Travé, ni Armas no estableixen l’educació patrimonial com una línia d’investigació educativa en les seves respectives classificacions.

Prats (1997) considera que hi ha fonamentalment cinc camps generals d’investigació en didàctica de les ciències socials. Entre aquests, proposa el camp de la didàctica del patrimoni cultural i mediambiental. Els altres camps de la investigació són:

- el disseny i el desenvolupament currículumsr,

- els conceptes organitzadors dels continguts de la DCS,

- la formació i el pensament del professorat respecte a l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials, i

- les concepcions de l’alumnat respecte a les ciències socials i la seva avaluació

Com la didàctica del patrimoni es considera un camp nou dins la investigació, provisionalment planteja tres línies de treball bàsiques dins d’aquesta:

- la configuració de recursos didàctics per a l’explicació i la interpretació del patrimoni,

- l’adequació dels elements patrimonials per a ser interpretats, i

- l’estudi de les possibilitats didàctiques del patrimoni cultural i la seva funció social, educativa i ideològica.

Uns anys més tard, el mateix Prats (2002) fa una revisió de la investigació didàctica de les ciències socials i manté els cinc camps anteriors, però els concreta, amplia les línies de treball i planteja l’estat de la investigació en cadascun. Referint-se a les investigacions sobre la didàctica del patrimoni i els espais de comunicació, considera que encara està en els inicis, ja que hi ha molts treballs d’innovació, però en canvi hi ha poques investigacions convencionals. Malgrat tot, continua pensant que és un àmbit de treball

que ofereix grans possibilitats, perquè –segons afirma- “cada cop són més els departaments que s’impliquen en els projectes institucionals de difusió i conservació d’espais, conjunts o elements patrimonials”.

Malgrat aquesta situació inicial, el nombre de tesis realitzades comença a ser important, com es pot comprovar en la base de dades TESEO³. La primera recerca publicada és del 1993, i des d’aleshores se n’han llegit de vuit. Els treballs són els següents (finals 2005):

1. López, M. I. (1993) L’ús i el tractament didàctic de les fonts històriques a les aules de BUP. Reconstruir i ensenyar la història. Universitat de Barcelona.

2. Santacana, J. (1994) Didáctica del patrimonio arqueológico: el proyecto del poblado ibérico de Alorda Park o les Toixoneres de Calafell.

Universidad de Valladolid.

3. Ballart, J. (1995) Valor i ús del patrimoni històric i arqueològic.

Elements per a una museologia de la història. Universitat de Barcelona.

4. Cuenca, J.M. (2001) El patrimonio en la didáctica de las ciencias sociales. Análisis de concepciones, dificultades y obstáculos para su integración en la enseñanza obligatoria. Universidad de Huelva.

5. Poblet, M.J. (2002) Projecte d’intervenció didàctica sobre conjunts històrico-monumentals. Creació d’una iconografia comprensiva.

Exemplificació del castell templer i hospitaler. Universitat de Barcelona.

6. Fontal, O. (2002) La educación patrimonial. Definición de un modelo integral y diseño de sensibilización. Universidad de Oviedo.

7. Schwengber, L. (2003) La preservación del patrimonio histórico a través de la educación patrimonial en los paises del Mercosur. Una propuesta de arqueología y educación. Universidad de León.

3 Base de dades del Consejo de Coordinación Universitaria, que recull i permet recuperar informació de les tesis doctorals llegides i considerades aptes en les universitats espanyoles des del 1976.

8. Bestar, M.C. (2003) Formación del profesorado y la enseñanza de la historia a través del patrimonio cultural local: Cienfuegos 1993-2003.

Universidad de Oviedo.

El nombre de tesis llegides es pot considerar incipient, però amb futur. Per Fontal (2003: 17), “encara l’ensenyament del patrimoni cultural és un camp disciplinar i ple de possibilitats en la teoria i en la praxi. En els últims anys s’ha pogut constatar un interès creixent per aquest camp de coneixement amb un augment significatiu (en qualitat i en quantitat) de les investigacions, publicacions i esdeveniments científics […] i en l’especialització al voltant d’aquest camp des de l’àrea de la Didàctica de les Ciències Socials, amb importants nuclis a Barcelona, Andalusia, Astúries i Canàries”.

La darrera publicació que recull les aportacions respecte de la incorporació de la didàctica aplicada al tractament del patrimoni cultural se centra fonamentalment en aspectes museològics i/o museogràfics treballats fonamentalment pel grup de Barcelona (Santacana-Serrat, 2005).

Com ja s’ha dit anteriorment, ni Pagès (1997) ni Travé (1998 i 2001) ni Armas (2004) no plantegen la didàctica del patrimoni cultural com una línia de la investigació. Pagès (1997) basant-se en estudis d’àmbit internacional (Armento, 1991; Thornton, 1991; Brophy, 1993)⁴ distingeix dos grans apartats segons el protagonista de la recerca objecte d’estudi. Així, diferencia entre les investigacions centrades en el professor de ciències socials i les investigacions centrades en l’alumnat, i dins d’aquests camps estableix els àmbits següents:

- Dins de la investigació sobre el professor de ciències socials:

4 ARMENTO, B. J. (1991) “Changing conceptions of research on the teaching of social studies” a SHAVER (ed.) Handbook on research on the teaching and learning. New York:

Macmillan, pàg. 185-196.

THORNTON, S. J. (1991) “Teacher as currículumsr-nstructional gatekeeper in social studies” a SHAVER (ed.) Handbook on research on the teaching and learning. New York: Macmillan, pàg. 237-248.

BROPHY, J. (ed., 1993) Case studies of teaching and learning in social studies. Advances in research on teaching, vol 4.

ƒ les concepcions del professorat sobre el significat de les ciències socials i el seu ensenyament: el pensament del professorat,

ƒ la programació del professorat de ciències socials: les decisions que es prenen i els criteris que s’utilitzen per a programar, i

ƒ l’ensenyament de les ciències socials: els processos d’interacció entre els mètodes d’ensenyament, els continguts i l’aprenentatge.

- Dins de la investigació sobre l’alumnat que aprèn ciències socials:

ƒ les representacions socials de l’alumnat, i

ƒ els problemes d’aprenentatge de les ciències socials.

En cap dels dos camps no inclou de manera explícita la recerca en l’ús i el valor educatiu del patrimoni cultural.

En els seus treballs, Travé (1998 i 2001) es basa en aportacions de la investigació educativa (Casanova-Berliner, 1997; Calderhead, 1997)⁵ per considerar que les línies de recerca en didàctica de les ciències socials es poden classificar en quatre tipus d’estudi:

- investigacions centrades en el professor, que s’estructuren al voltant de la formació inicial i continuada del professorat; i el pensament del professorat com a instrument diagnòstic per a millorar la seva formació;

- investigacions basades en el currículum, que se centren en els mètodes, els continguts i la fonamentació de l’àrea;

5 CASANOVA, U.-BERLINER, D. (1997) “La investigación educativa en Estados Unidos: el último cuarto de siglo” a Revista de Educación, núm. 312, pàg. 18-29.

CALDERHEAD, J. (1997) “La investigación educativa en Europa en los últimos diez años” a Revista de Educación, núm. 312, pàg. 9-20.

- investigacions referides a l’alumnat, que tenen l’origen en la psicologia educativa i que per això es preocupen per les representacions i les dificultats dels alumnes en la construcció del coneixement; i

- investigacions ecològiques, que tenen com a objectiu conèixer els processos d’ensenyament i aprenentatge en la seva totalitat, des d’un plantejament multidisciplinari i global.

La classificació d’Armas (2004) tampoc no preveu el patrimoni cultural com una línia d’investigació. La seva proposta s’articula al voltant de quatre àmbits:

- les disciplines i el coneixement escolar, és a dir, la reflexió didàctica de cadascuna de les ciències referents al coneixement escolar;

- el professorat i l’ensenyament: el paper del professorat, les seves concepcions de la disciplina i l’ensenyament i les seves pràctiques;

- l’alumnat i l’aprenentatge: les concepcions de l’alumnat sobre les disciplines, l’adquisició de conceptes, de nocions i/o d’habilitats, i

- els textos escolars, els materials i els mitjans d’ensenyament, àmbit l’objectiu del qual és indagar la producció i distribució del coneixement escolar i la seva evolució, i també elaborar materials alternatius basats en projectes d’investigació.

Excepte Prats, cap dels altres investigadors no han considerat de moment, i de manera explícita, la didàctica del patrimoni un camp de recerca amb entitat pròpia.

4.2. La investigació en didàctica de les ciències socials en