El patrimoni al currículum francès

El patrimoni és un element important durant tota l’escolarització. Els cicles on s’hi fa més incidència són fonamentalment el segon cicle de l’école primaire i en els dos primers cursos del collège.

El currículum francès⁴¹ entén per patrimoni el “llegat de les civilitzacions de la humanitat a l’home d’avui”, “aquells llocs o objectes conservats”. Existeix una vinculació estreta i explícita amb la història més que amb la cultura en general.

Al cycle 2, a Découvrir le monde, la proposta per treballar el patrimoni se situa dins de l’àmbit de Le temps qui passe, justificant-ho amb aquestes paraules:

[...] La prise de conscience de réalités ou d’événements du passé et du temps plus ou moins grand qui nous en sépare constitue l’autre pôle de ces activites. Dans ce cas, elles relèvent le plus souvent d’une pédagogie du project: découverte et observation du patrimoine proche (sites ou objets conservés dans la ville ou le village, dans le quartier, dans la famille ou chez des amis)⁴².

A l’etapa del collège, el projecte francès (geografia, història i educació cívica) manifesta de manera explícita i insistentment la idea que cal treballar amb els “documents patrimonials” (textos, imatges i monuments) i incideix en diversos aspectes referents a les finalitats intel·lectuals, cíviques o patrimonials. El patrimoni no és una il·lustració dels temes proposats, i per aquest motiu ha de ser estudiat per ells mateixos com a element del currículum:

[…] Enseigner l’histoire et la géographie, c’est enfin chercher à donner aux élèves une vision du monde […] et un mémoire […].

L’histoire et la géographie aident à constituer ce patrimoine (conçu

41 MINISTÈRE DE L’ÉDUCATION NACIONALE ET DE LA RECHERCHE (1995). Organisation du système éducatif français [en línia] <http://www.education.gouv.fr/syst/default.htm>. Data d’actualització: setembre del 2002. [Consulta: 17 de setembre de 2002].

MINISTÈRE DE L’ÉDUCATION NACIONALE ET DE LA RECHERCHE (2000). Horaires et programmes d'enseignement. [en línia] <http://www.education.gouv.fr/>. Data d’actualització: setembre del 2002. [Consulta: 18 de setembre de 2002].

42 La presa de consciència de realitats i d’esdeveniments del passat i d’un temps més o menys llunyà que ens separa constitueix l’altre costat d’aquestes activitats. En aquest cas, revelen tot sovint la pedagogia del projecte: descobriment i observació del patrimoni proper (llocs o objectes conservats a la ciutat o al poble, al barri, a la família o a casa dels amics).

comme le legs des civilisations de l’humanité à l’homme d’aujourd’hui) qui permet à chacun de trouver identité⁴³.

[…] L’enseignement de l’historie et de la géographie est depuis longtemps étroitement associé à l’enseignement de l’éducation civique. […] L’histoire et la géographie permettent d’éclairer et de mettre en perspective les notions d’identité, de citoyenneté et de patrimoine⁴⁴.

[…] Les documents (textes, images, monuments) ne sont pas une

“ilustration” des thèmes proposés. Ces documents sont de nature patrimoniale. Ils doivent être étudiés pour eux-mêmes comme des éléments du programme⁴⁵.

Aquesta proposta d’usar el patrimoni per a ajudar a construir els conceptes d’identitat i de ciutadania després no es reflecteix als objectius o als continguts d’aprenentatge.

En definitiva, el patrimoni sembla un element important durant tota l’educació obligatòria. Però només té una certa coherència durant el segon cicle de l’école primaire i als dos primers del Collège. A la resta de cursos no hi ha referències explícites. És sorprenent que als plantejaments inicials es vinculi el patrimoni amb la construcció dels conceptes d’identitat i de ciutadania, i que després això no es reflecteixi als objectius ni als continguts d’aprenentatge.

43 Ensenyar història i geografia és en definitiva proposar a l’alumnat una visió del món […] i una memòria […]. La història i la geografia ajuden a constituir aquest patrimoni (conegut com a llegat de les civilitzacions de la humanitat a l’home d’avui) que permet a cadascú trobar la identitat.

44 L’ensenyament de la història i de la geografia està associat des de fa molt de temps a l’ensenyament de l’educació cívica. […] La història i la geografia permeten aclarir i posar en perspectiva els conceptes d’identitat, de ciutadania i de patrimoni.

2.5. Itàlia

Com a França, la introducció del patrimoni es va fer amb l’actualització dels continguts científics i amb l’entrada de les noves concepcions sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge (un exemple és el projecte La Ricerca e la Storia, 1972). I també la seva influència va arribar a Espanya i a Catalunya, mitjançant el Movimento di Cooperazione Educativa i els treballs, per exemple, de Giardello i Chiesa per a l’escola primària⁴⁶. La situació política italiana ha afavorit que el currículum prescriptiu hagi estat molt estable i propi d’un model tècnic. En canvi, la pràctica s’ha beneficiat de les propostes educatives i dels materials d’un important moviment associatiu que ha ajudat a difondre les concepcions de l’escola activa i crítica (González-Pagès, 2003; Pagès, 1993).

Abans d’iniciar aquesta exposició, cal comentar que, en el moment de la redacció d’aquestes línies –estiu del 2003-, el currículum italià està en ple procés de debat, ja que s’està reformant. Així doncs, s’ha optat per comentar els documents que encara estan vigents i que són els de referència per als centres i els docents, encara que són de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX.

45 Els documents (textos, imatges i monuments) no són una “il·lustració” dels temes proposats. Aquests documents són de naturalesa patrimonial. Han de ser estudiats per ells mateixos com a elements del programa.

46 Vegeu, per exemple, els dos treballs traduïts al català d’ambdos autors: Giardello, G.-Chiesa, B. (1977): Àrees de recerca a l’escola elemental i Els instruments per a la recerca.

Barcelona. L’Avenç. Biblioteca MCE.