Organització temporal 6. Consideracions generals

Aquest capítol es divideix en tres apartats. El primer pretén descriure algunes de les característiques de la investigació educativa, i més concretament, de la investigació qualitativa, que és la que s’ha portat a terme en aquesta recerca. Específicament, es farà referència a aquells aspectes que s’han tingut en compte en el disseny, sobretot de la investigació etnogràfica i de l’estudi de casos. En el segon apartat, es descriuran els instruments que s’han dissenyat i es caracteritzaran en funció dels criteris que han establert els experts en metodologia educativa.

I finalment, es planteja la triangulació com a mètode per a garantir la credibilitat d’aquesta recerca, i que ha estat el que s’ha seguit per a establir les conclusions finals.

La metodologia seguida en aquesta investigació respon als principis de la investigació qualitativa i etnogràfica. He fet meves aquelles tècniques i mètodes que permeten observar i analitzar la presència i el valor educatiu que s’atorga al patrimoni cultural en els diferents àmbits escollits (llibres de text, materials de museus, pràctica d’aula, opinió d’experts i del professorat, currículum...). A més de seguir els principis plantejats des de l’etnografia educativa per a la recollida de dades (enquestes, entrevistes, observació participant, recollida de documentació diversa...), també he tingut molt en compte la proposta d’”anàlisi de contingut” feta per Van der Maren (1995), ja que la finalitat última de la investigació no és l’estudi d’un grup o d’una realitat educativa, sinó l’ús educatiu que es fa d’un contingut – patrimoni cultural- i el seu tractament didàctic.

El disseny metodològic en cap moment no ha estat rígid. Al contrari, es va començar per una pregunta bastant àmplia i es va escollir un escenari. La

revisió constant i l’anàlisi de la informació recollida s’han anat convertint en la guia de la investigació (Evertson-Green, 1997; León-Montero, 2002). És a dir, s’ha produït un procés de caràcter reflexiu des del primer moment de la recollida de dades, i s’ha generat una influència mútua i dinàmica entre la investigadora i l’objecte de la investigació. Així doncs, el disseny d’aquesta recerca ha estat un procés emergent, progressiu i flexible, fruit de la interacció entre la teoria construïda i la pràctica observada i analitzada. El diàleg permanent entre l’una i l’altra ha guiat la reconstrucció constant i permanent de la recerca.

1. La investigació educativa

La investigació educativa es preocupa de les condicions o relacions que existeixen entre els diversos agents i factors que intervenen en l’àmbit educatiu; de les pràctiques que prevalen en l’acció educativa; de les creences, dels punts de vista o de les actituds que mantenen els agents educatius; dels processos en marxa; dels efectes que se senten o de les tendències que es desenvolupen (Cohen-Manion, 1990: 101). Però per a portar a terme qualsevol recerca, cal situar-se en un marc metodològic que permeti desenvolupar els objectius de manera efectiva i coherent.

La tria d’una metodologia (mètodes i/o tècniques) dependrà del tipus d’investigació que es vol desenvolupar. Però sempre cal tenir en compte que la investigació educativa té unes característiques que la singularitzen.

Algunes d’aquestes característiques (Latorre-Del Rincón-Arnal, 1997;

Rodríguez-Gil-García, 1999; Gay-Airasian, 2000) són les següents:

- la teoria constitueix una reflexió en i des de la praxi. Els problemes educatius tenen un caràcter global i es posa èmfasi fonamentalment en

la comprensió dels processos des de les pròpies creences, valors i reflexions. Aquesta acció és completa i contínua. Es tracta d’una reflexió en i sobre l’acció, que s’interessa per comprendre la realitat dins d’un context determinat.

- els fenòmens educatius són:

- complexos. La complexitat de la realitat educativa planteja problemes difícils de resoldre, perquè aspectes importants de la realitat educativa com les creences, els valors o els significats no són directament observables ni susceptibles d’experimentació; i

- difícils d’analitzar. El caràcter irrepetible dels fenòmens educatius dificulta la replicació. I com que hi interactuen multiplicitat de variables, el seu control resulta difícil. Per això, en l’àmbit educatiu, la conducta i les decisions han de contextualitzar-se;

- la recerca educativa té un caràcter:

- multidisciplinari. Els fenòmens educatius poden contemplar-se des de diferents disciplines com a processos psicològics, sociològics, pedagògics o didàctics, cosa que fa que s’hagin d’abordar des d’una perspectiva multidisciplinària. Un bon estudi necessita l’esforç coordinat de diverses disciplines;

- pluriparadigmàtic. La recerca educativa disposa d’un gran nombre de perspectives i mètodes que li confereixen un caràcter amb múltiples perspectives;

- plurimetodològic. La majoria de les metodologies presenten limitacions en l’aplicació en el camp educatiu. Per això es tendeix a utilitzar múltiples models i mètodes d’investigació que permetin la triangulació de les dades i una major fiabilitat i validesa dels resultats;

- l’existència d’una peculiar relació entre l’investigador i el fenomen investigat. Com que l’investigador, normalment, forma part del fenomen social que investiga –en aquest cas l’educació– i com que hi participa amb els seus valors, idees i creences, fa que no pugui ser totalment independent i neutral, cosa que implica renunciar a una certa

“objectivitat”.

En aquesta tesi, s’ha optat per una recerca centrada en un contingut propi de la didàctica de les ciències socials i de la didàctica de la història. És, per tant, una recerca didàctica. S’hi ha analitzat l’ús i el valor educatiu del patrimoni cultural en l’ensenyament, i més concretament, en l’educació secundària obligatòria a Catalunya. La recerca ha intentat centrar-se sobretot en:

- les pràctiques que prevalen en l’acció educativa a partir de l’anàlisi de l’opinió del professorat (capítol 8) i l’observació participant en tres estudis de cas (capítol 9);

- les creences o els punts de vista que mantenen els agents educatius amb l’anàlisi de l’opinió d’experts (capítol 7); i

- les tendències que es desenvolupen en el disseny de les propostes educatives, mitjançant l’anàlisi de la presència del patrimoni cultural en els currículums (capítol 4) o en els llibres de text (capítol 5), i l’ús que se’n fa en alguns materials didàctics (capítol 6).