L’enquesta: l’entrevista i el qüestionari

Les enquestes proporcionen informació significativa sobre determinats fenòmens educatius. Però cal tenir en compte que la informació que faciliten els enquestats no sempre és un indicador fidel dels seus comportaments reals, i per tant, s’ha de corroborar amb l’observació (Cardona, 2002). Malgrat tot, la informació recollida és útil per a determinar la manera com els individus elaboren judicis o per a enregistrar allò que creuen que fan o que és socialment acceptable fer (Goetz-LeCompte, 1988).

Els estudis d’enquesta en educació segueixen la metodologia dels estudis sociològics. Les enquestes, en el sentit ampli del concepte, inclouen els estudis que usen tant el qüestionari com l’entrevista (Cohen-Manion, 1990:

131).

3.2.1. L’entrevista

En general, es podria dir que una entrevista és una conversa que introdueix dos elements característics (Angulo-Vázquez, 2003; Rodríguez-Gil-García, 1999): per un costat, amb l’entrevista es crea inevitablement una relació entre investigador i participant/informador; per un altre, existeix en l’entrevista un interès explícit per conèixer les explicacions, les raons i les interpretacions dels participants/informadors tal com són capaços de verbalitzar-les i exposar-les.

Com a tècnica d’investigació pot tenir tres finalitats (Cohen-Manion, 1990):

- pot ser un mitjà de recollida d’informació;

- pot usar-se per a provar hipòtesis o per a suggerir-ne de noves; o també, pot ser un recurs explicatiu per a ajudar a identificar variables i relacions; i

- pot utilitzar-se com a mètode per a validar altres mètodes, per a aprofundir en la recollida de dades o per a suggerir noves variables.

En aquesta recerca es va optar perquè fos un mitjà de recollida d’informació.

Segons alguns experts (Cohen-Manion, 1990; Fontana-Frey, 1994; Pérez, 1998), bàsicament hi ha quatre tipus d’entrevistes:

- les entrevistes no estructurades o en profunditat. Són entrevistes típiques dels estudis etnogràfics de camp i dels estudis de cas, on no s’estableix prèviament un catàleg d’instruccions o de preguntes concretes. Les preguntes concretes, així com el desenvolupament de l’entrevista, es van construint a mesura que transcorre l’entrevista mateixa. En tot cas, són les respostes de l’informant les que delimiten l’orientació que ha de seguir l’investigador. Aquest tipus d’entrevistes també s’anomenen entrevistes informals (Rodríguez-Gil-García, 1999:

168).

- Les entrevistes semiestructurades. Són molt similars a les anteriors, però amb la diferència que la persona que entrevista planifica el tipus

d’àmbits sobre els quals tractaran les qüestions i les preguntes, tot i que no hi ha un ordre de formulació.

- Les entrevistes altament estructurades. Són aquelles en què l’investigador especifica les qüestions, l’ordre i fins i tot el tipus de respostes possibles o admissibles. Quan aquestes tres especificacions es donen, aleshores l’entrevista es converteix en un qüestionari.

- L’entrevista grupal. És aquella que no es fa a informants aïllats sinó a tot un grup.

En aquesta recerca, s’ha optat per fer entrevistes semiestructurades. És a dir, es va dissenyar una entrevista estandarditzada no seqüenciada, en què es van fer les mateixes preguntes a tothom, però l’ordre va variar segons les reaccions. La flexibilitat en l’ordre de les preguntes va permetre una actitud més natural i receptiva per part de l’investigador i de l’entrevistat (Goetz-LeCompte, 1988).

a. L’entrevista al professorat

Els professors observats van ser entrevistats, per a poder completar tot el període de l’observació participant realitzat a les seves aules i amb els seus grups d’alumnes.

L’entrevista s’ha dividit en dos blocs. L’objectiu del primer bloc és saber com desenvolupen la seva feina de docents i quines són les seves prioritats. Les preguntes d’aquest primer bloc són les següents:

- quins són aquells aspectes que tenen més rellevància de la seva feina envers el patrimoni cultural? (pregunta A),

- quina mena de relacions es busca establir amb els estudiants?

(pregunta B),

- qui i com es pensen i es dissenyen les activitats que s’organitzen en el centre? (preguntes C i D),

- quin paper es preveu que han de desenvolupar cadascun dels agents que es posen en contacte durant una activitat? –estudiants, materials, exposició, jaciment, museu, responsable de l’activitat– (pregunta E), i, finalment,

- quines són les estratègies didàctiques que més s’utilitzen per a posar en contacte els estudiants amb els elements del patrimoni cultural?

(pregunta F).

L’objectiu del segon bloc és esbrinar què entenen per patrimoni cultural. En aquest bloc s’ha demanat a cadascun dels professors que explicités:

- quina mena de continguts relacionen amb el patrimoni cultural?

(pregunta G)

- quin o quins objectius creuen que hi estan més vinculats? (pregunta H) - quina és la finalitat que té o ha de tenir el patrimoni cultural segons la

seva opinió? (pregunta I), i, finalment,

- quina és la conceptualització que té del patrimoni cultural? (pregunta J).

Com amb el cas dels experts, l’entrevista es va plantejar com una conversa semi-estructurada, on les preguntes es formulaven en funció de les respostes i del perfil de l’entrevistat. L’objectiu era fer aflorar les opinions, les concepcions i les creences que els professors tenien sobre el patrimoni cultural en dos aspectes. Un de més pràctic i més vinculat al desenvolupament de la feina diària (bloc I). I un altre de més teòric i dins d’un procés més reflexiu de la seva pràctica com a docents (bloc II).

Les entrevistes es van fer durant el mes de febrer de 2004.

b. L’entrevista als experts

També es va entrevistar cinc experts o informants clau. Aquests informants són persones que es considera que posseeixen coneixements privilegiats i

que poden aportar elements interessants a l’anàlisi de totes les dades recollides (Cardona, 2002: 149).

L’entrevista s’ha dividit també en dos blocs. L’objectiu del primer és conèixer en què consisteix específicament la feina de cadascun dels entrevistats i quines són les seves prioritats. La incidència en cadascuna de les preguntes depèn del perfil i de la feina que realitzen, la qual cosa ha fet que no tothom hagi respost a totes les preguntes ni ho hagi fet amb el mateix grau de profunditat.

Les preguntes d’aquest primer bloc són les següents:

- quins són aquells aspectes que tenen més rellevància de la vostra feina envers el patrimoni cultural? (pregunta A),

- quina mena de relacions es busca establir amb els destinataris finals – estudiants o públic adult-? (pregunta B),

- qui pensa i dissenya les activitats, les exposicions...? I com es fa?

(pregunta C i D),

- quin paper es preveu que han de desenvolupar cadascun dels agents que es posen en contacte al llarg d’una activitat –usuari/estudiant, materials/exposició, responsable de l’activitat-? (pregunta E), i, finalment,

- quines són les estratègies didàctiques que més s’utilitzen per a posar en contacte els destinataris amb els elements del patrimoni cultural?

(pregunta F).

A. Breu resum de la teva feina.

B. A quins destinataris us adreceu?

C. Com són les activitats i els materials que editeu?

D. Quins són els autors i les autores dels materials i de les activitats que realitzeu?

E. Quina mena de relació intenteu que s'estableixi al llarg de l’activitat entre el material, el responsable de l’activitat i el destinatari?

F. Quines són les estratègies didàctiques que més feu servir?

El segon bloc està format per les preguntes de la G a la J. L’objectiu és saber què entenen per patrimoni cultural. En aquest bloc s’ha demanat a cadascú que explicités:

- quina mena de continguts relacionen amb el patrimoni cultural?

(pregunta G)

- quins objectius creuen que hi estan vinculats? (pregunta H)

- quina és la finalitat que té o ha de tenir el patrimoni cultural segons la seva opinió? (pregunta I), i, finalment

- quina és la conceptualització que tenen del patrimoni cultural?

(pregunta J).

G. Quin tipus de contingut creus que desenvolupa el patrimoni cultural en els vostres materials i activitats?

H. Quins objectius creus que hauria de tenir l’ús del patrimoni cultural dins del procés d’ensenyament-aprenentatge?

I. Quina finalitat creus que hauria de desenvolupar el patrimoni cultural dins l’ensenyament?

J. Què entens per patrimoni cultural?

L’entrevista es va plantejar com una conversa semiestructurada. L’objectiu no era tant aconseguir la resposta directa a totes les preguntes, sinó fer

aflorar les opinions, les concepcions i les creences que els experts tenien sobre el patrimoni cultural, de caràcter pràctic –i molt vinculat amb la seva feina diària i quotidiana (primera part)– i d’un caràcter més teòric i dins d’un procés més reflexiu de la seva pràctica professional (segona part).

Les entrevistes es van realitzar entre els mesos de febrer i març del 2004.

Es van enregistrar en un magnetòfon, excepte en el cas de la Sra.

Fernández, que no ho va trobar convenient. Abans d’analitzar-les es van transcriure en paper.

3.2.2. Els qüestionaris

Els investigadors qualitatius consideren els qüestionaris com a entrevistes estructurades autoadministrades (qui respon a un qüestionari no pot demanar aclariments, i l’entrevistador no pot demanar ampliar les respostes), ja que l'investigador està absent (McCormick-James, 1996:

215).

El qüestionari és una tècnica de recollida de dades (Rodríguez-Gil-García, 1999; Cardona, 2002) que respon a les característiques següents:

- és un procediment d’exploració d’idees i creences generals sobre algun aspecte de la realitat;

- es considera com una tècnica més, no l’única ni la fonamental, en el desenvolupament del procés de recollida de dades;

- és una tècnica útil en el procés d’apropament a la realitat estudiada;

- les preguntes estan establertes prèviament, es plantegen sempre en el mateix ordre i es formulen en els mateixos termes. Són preguntes tancades; i

- permet abordar els problemes des d’una òptica exploratòria, no en profunditat. En general, els qüestionaris persegueixen sondejar opinions, i no tractar qüestions que exigeixin una reflexió profunda.

En aquesta recerca es va decidir passar un qüestionari al grup de tutors del CAP de Ciències Socials de la UAB. Va ser un qüestionari estructurat en tres blocs, que recull la seva opinió sobre les visites que realitzen amb els seus alumnes i l’opinió que tenen sobre el valor educatiu del patrimoni cultural.

a. El qüestionari

El qüestionari es divideix en quatre blocs. El primer pretén recollir algunes dades bàsiques del perfil del professorat. Per aquest motiu se li pregunta l’edat, el sexe, els cursos que imparteix, els anys que fa que es dedica a la docència i els estudis que va realitzar.

El segon bloc està format per les preguntes de la 1 a la 6 i la número 13.

L’objectiu d’aquestes preguntes és saber si el professorat:

- fa activitats vinculades amb el patrimoni cultural (preguntes 1 i 2), - el tipus d’activitats que fa (pregunta 3),

- quantes en fa durant el curs (pregunta 4 i 13),

- quan tendeix a fer-les dins de la seqüència de la unitat didàctica (pregunta 6) i

- quins avantatges o inconvenients troba en el fet de desenvolupar-les amb monitor o sense (pregunta 5).

El propòsit és conèixer quines són les activitats més habituals que s’organitzen des dels departaments de ciències socials dels centres de secundària i quina és la modalitat més triada.

El tercer bloc està format per les preguntes de la 7 a la 10. Aquestes preguntes estan pensades per a saber quina és la concepció que el professorat té del patrimoni cultural. En un primer moment se li demana que ordeni una sèrie de definicions de la més completa a la menys completa, i després se li dóna l’opció que plantegi la seva definició.

Aquesta darrera pregunta pretén esbrinar si hi ha moltes diferències entre les definicions personals i les plantejades. En un segon moment, es pretén indagar quin és l’objectiu al qual dóna més rellevància quan treballa el patrimoni. I en un tercer moment, es vol esbrinar quin contingut vincula el patrimoni cultural. Els resultats d’aquestes tres preguntes s’intentaran relacionar amb el model interpretatiu d’aquesta recerca, ja que les tres variables s’han tingut en compte per a l’anàlisi de la resta de capítols.

Finalment, hi ha un quart bloc que pregunta com s’organitza una sortida o una activitat fora de l’aula. És a dir, es vol saber quins són els dubtes que apareixen davant d’un cas concret i quines són les qüestions que més preocupen, què és allò que sempre cal tenir en compte, tant pel que fa a la logística com als aspectes més d’organització didàctica (pregunta 11). I després, es demana que es descrigui breument una sortida.