Resum del capítol i conclusions sobre les necessitats identificades

En la primera part del capítol hem plantejat com volíem dur a terme l’anàlisi del context de la recerca i els criteris amb què es faria aquesta anàlisi. A continuació, hem explicat les característiques del màsters i postgraus; tant els continguts, per veure’n la relació amb la inserció laboral, com els agents que hi participaran (coordinacions, docents i estudiants). Per últim, hem inclòs les necessitats de millora en inserció laboral que han detectat els coordinadors dels diferents màsters i postgraus, i les hem relacionades amb els elements del model teòric de Montané (1990), que prenem com a referència. Tot seguit farem un resum de les necessitats detectades pels quatre coordinadors.

En l’àmbit dels coneixements, els coordinadors admeten que l’oferta dels màsters i postgraus és adequada per treballar com a professional en l’àmbit específic, fins i tot alguns ofereixen formació específica sobre aspectes professionals, com ara formació sobre fiscalitat. Això no obstant, cap d’ells dedica un temps específic a assessorar personalment sobre com arribar a treballar en aquell àmbit concret (com a molt, s’expliquen experiències d’experts). En aquest sentit, sembla que seria interessant que en la nostra recerca es treballessin aquests aspectes dels coneixements d’inserció laboral.

En l’àmbit de les destreses d’inserció laboral, constatem que alguns màsters ofereixen seminaris específics, com ara un de creació de llocs web. En els màsters i postgraus es posa molt èmfasi en les destreses traductores per exercir la professió traductora, sobretot mitjançant simulacres d’encàrrecs de traducció, però observem que en general no es treballen destreses per buscar feina com a traductor.

En l’àmbit de les actituds, el coordinador de traducció audiovisual comenta que hi ha una manca de maduresa professional en els estudiants quan comencen el màster, perquè no tenen una visió realista de la professió, i el coordinador de correcció destaca que els

98

estudiants no tenen una estratègia clara de cerca de feina. Aquestes dades ens fan pensar que també s’haurien de treballar actituds específiques d’inserció laboral.

A més, observem que la majoria de coordinadors destaquen la dificultat per trobar empreses de pràctiques, i esmenten les pràctiques com a activitat més relacionada directament amb la inserció laboral. Aquesta dada ens indica que durant la recerca serà bo dur a terme una formació específica per als coordinadors, a fi d’incloure altres elements, a més de les pràctiques, en la seva perspectiva de mesures per a la inserció laboral dels estudiants.

El fet que obtinguéssim la informació dels coordinadors dóna versemblança a la fase d’anàlisi de les necessitats i ens garanteix que les necessitats són reals i alhora importants, atès que, com hem vist a la primera part del capítol, tots els màsters i postgraus tenen un clar objectiu professionalitzador. Per tot això, fem una valoració positiva de la fase d’anàlisi de necessitats la qual, com ja hem dit, ens serveix per engegar la recerca. De totes maneres, durem a terme una anàlisi més detallada de les necessitats concretes dels estudiants per elaborar el pla de millora. Per tot això, a mode de conclusió, enunciem les necessitats detectades següents:

Necessitat 1: Cal millorar els coneixements que tenen els postgraduats del mercat de treball on es volen inserir i, sobretot, saber com accedir-hi.

Necessitat 2: Cal millorar les habilitats i destreses dels postgraduats en el procés d’inserció laboral.

Necessitat 3: Cal que els postgraduats es responsabilitzin de la cerca de feina i hi dediquin temps.

Necessitat 4: Cal millorar la maduresa professional dels postgraduats del màster/postgrau.

Amb aquestes necessitats preliminars, i la informació general que hem plantejat en el capítol primer, creiem que està plenament justificada la posada en marxa d’un pla de millora de la formació per a la inserció laboral en el màsters i postgraus, atès que hem detectat mancances en els àmbits de coneixements, destreses i actituds d’inserció laboral en general.

99

3

MODELS TEÒRICS I MODELS APLICATS

No hi ha res més pràctic que una bona teoria.

Kurt Lewin

INTRODUCCIÓ

En el primer capítol hem presentat dades d’inserció laboral de llicenciats en traducció i interpretació i hem justificat la necessitat d’una formació específica per a la inserció laboral. En el segon capítol hem vist el context on volem posar en marxa una intervenció per millorar la formació en inserció laboral dels postgraduats en traducció i interpretació. El següent pas és presentar els models, tan teòrics com aplicats, que hem estudiat per tal de trobar el marc teòric adequat per a la nostra recerca i, en especial, els que hem triat perquè hem considerat que eren més eficaços per aconseguir els nostres objectius d’orientació dels postgraduats.

En la primera part del capítol, dedicada als models d’orientació, veurem primer què és l’orientació professional atès que la formació per a la inserció laboral forma part de l’àmbit de l’orientació ocupacional i laboral, inclòs en l’orientació professional general.

[Vegeu a continuació en la figura 3.1. el que acabem de dir.] Veurem què entenem exactament per “orientació professional” i com s’arriba històricament a integrar l’orientació professional a les aules.

100

Orientació Orientació professional

Orientació Ocupacional/

laboral

Figura 3.1 La relació entre orientació laboral, orientació professional i orientació.

Font: Elaboració pròpia.

Després presentarem diferents models d’orientació que hem descartat i també el model teòric de referència triat per al nostre treball: el model de l’educació per a la carrera.

Tanmateix, el model d’educació per a la carrera és una mica general per poder aplicar-lo directament al nostre projecte, i per això presentarem després també el model d’inserció laboral de Montané (1990), el qual està basat alhora en el model d’educació per a la carrera, i és un model directament aplicable (amb algunes adaptacions) al nostre projecte.

A la segona part del capítol, després dels models teòrics sobre orientació (apartat 3.1) i inserció laboral, presentarem els models aplicats que ens han servit per a decidir el model d’intervenció (apartat 3.2). Entre els models aplicats, presentarem el model de counselling, el model de serveis, el model de programes, el model de consulta, així com combinacions dels models anteriors, amb els avantatges i desavantatges de cadascun.

Per últim, presentarem i justificarem l’opció triada per al nostre treball: el model de consulta per programes. A la tercerca part del capítol, per a completar el model d’intervenció, analitzarem els models d’avaluació que hem estudiat per garantir un bon disseny en la intervenció (apartat 3.3). I per últim, inclourem una sèrie de models de qualitat (apartat 3.4) que hem estudiat per veure què podem adaptar per a la nostra intervenció, atès que els models de qualitat i els programes d’intervenció tenen paral·lelismes formals que es complementen i ens poden ajudar a millorar el disseny del programa. Per últim, incloem també l'enfocament constructivista en el context educatiu (apartat 3.5), que ens ajudarà en l’elaboració de les activitats que componen el programa. Tots aquests models són eines que tindrem en compte en la nostra recerca.

101