Factor del mercat de treball: les exigències del mercat

Començarem comentant la bibliografia que fa referència al factor del model Exigències del mercat, i concretament, la influència que les exigències del mercat haurien de tenir en la formació del demandant. Pensem que els treballs que tracten aquest tema representen una aportació important. Gràficament, ho podríem representar de la manera següent:

MERCAT

Figura 1.3 Les exigències del mercat en el model d’inserció laboral

Carsten (2002: 43) en un article sobre els objectius del disseny d’un programa de traducció i d’interpretació, planteja clarament la necessitat de tenir en compte les exigències del mercat: “In setting these objectives, we need to consider: what will be expected of our graduates when they join languages services upon the completion of the

53

programme”. I per això creu en el diàleg amb traductors professionals i el mercat:

“Therefore, there is every reason to continue the dialogue between the academics and professional translators and promote a closer cooperation.” Aquesta necessitat de relació està justificada perquè, segons ella, “by the end of this programme graduate linguists will have adquired competence in the skills of interpreting and translating which they will be able to consolidate in their professional capacity as translators and/or interpreters”. És a dir, després dels estudis confia en una inserció laboral en el sector de la traducció. Aquesta suposició de partida no s’ha de donar per feta perquè sabem que hi ha docents de traducció que pensen que els estudiants de traducció no haurien de posar-se a treballar com a traductors quan acabaven els estudis, perquè els manquen

“coneixements de la vida”. Hem sentit a docents dir que primer els estudiants haurien de viatjar, veure món, treballar d’altres coses i després d’alguns anys, posar-se a traduir.

Aquesta reflexió parteix, com veiem, d’una suposició diferent de la de Carsten. [Es podria fer una altra tesi comparant la docència dels professors que creuen que els estudiants poden treballar en traducció quan acaben la carrera i els que no. Veure com la creença de partida determina la seva docència.] En el nostre cas, partim de la suposició de Carsten, i creiem que els graduats de traducció poden treballar com a traductors i la nostra tasca és més aviat ensenyar-los els seus límits perquè siguin ells els que acceptin o rebutgin feines segons la seva capacitat, i no ho facin els docents a priori.

Gouadec també està convençut que la formació dels estudis de traducció ha de donar fruïts en el mercat de la traducció:

The net result is that we have to “produce” translators who can translate, who have more and more technical expertise, to whom all helps and tools are familiar, who can perform more and more jobs (provide more diversified services” and who can perform them with increased productivity. (Gouadec 2002)

Fins i tot, va més enllà, i genera en els docents la responsabilitat moral de no limitar-nos a ensenyar, i mantenir una actitud d’observació permanent del mercat:

Unless we can be sure that our graduates will all find jobs or make a living as

‘pure translators’ or unless we decide that our commitment stops at ‘teaching translation’, we do face heavy responsibilities, lots of uncertainties, and no end of dilemmas, simply because the signs and landmarks set by the job market for translators keep changing and moving and shifting.(Gouadec 2002)

54

Pym en un article criticava els programes de formació de traductors, precisament perquè no s’adapten a les exigències del mercat.

Despite spectacular growth since the late 1980s, translator-training institutions are becoming increasingly inadequate to even newer market demands, particularly those ensuing from the sectors associated with the term

“localisation”. (Pym, 2002: 21)

Tot i això, el mateix Pym declarava en un altre article “My main arguments are against any strong direct relation between market demands and the training of translators”

(1991: 109) perquè considerava que primer s’havien d’entendre les exigències, i analitzar bé si s’han d’adaptar sense qüestionar-les. En realitat, les dues postures tenen un punt en comú: observar de prop el mercat laboral abans de prendre decisions sobre la formació.

Alguns treballs detallen el tipus d’exigències concretes, com ara Groethuysen (2002), que se centra en el tema de les noves tecnologies, i defensa que els estudiants estaran més preparats per a la inserció si tenen formació en les noves tecnologies que s’utilitzen en el mercat.

Hi ha una sèrie de treballs que presenten el mercat de la traducció d’una àrea geogràfica i després descriuen els canvis que caldria fer o que s’han fet en la formació de traductors per adaptar-la al mercat. Entre d’altres, destaquem els de Gromová i Müglová (2003), que ens expliquen com ha anat canviant i s’ha anat adaptant la formació de traductors a Eslovàquia arran dels canvis en el mercat, que ara demana més traductors no literaris.

També el de Waliczek (2002), que descriu el mercat de la traducció a Polònia, i després comenta la creació d’un currículum de traducció, i Roser (2004) que analitza el mercat de la traducció de la llengua àrab a Espanya. Wills (1999) presenta un estudi de la traducció a Alemanya en el segle XX, des del punt de vista de la professió, de la recerca i la formació. Al final també planteja les exigències que els canvis en el mercat provocaran en la professió i en la formació de traductors. Phillips (1996) descriu el mercat laboral de la traducció jurídica al Regne Unit. I Chaballe i Klein (1994) descriuen el mercat belga de la traducció i els estudis de traducció. A les conclusions, afirmen “les exigences crissantes que requiert la profession de traducteur ont contraint les enseignants à adapter la formation”.

55

Un dels treballs més interessants sobre la influència de les exigències del mercat en la formació és una investigació del grup de recerca Traducción, lenguas y cultura en la sociedad del conocimiento, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. La recerca ha consistit en la realització d’un estudi de mercat sobre les llengües i tipus de textos més sol·licitats en traducció i, a partir d’aquests resultats, tenen la intenció d’adequar el corpus textual que s’utilitza en la didàctica de la traducció.

També hi ha treballs que descriuen mercats laborals d’àrees geogràfiques però, tot i que reconeixem que són molt útils per a adquirir coneixements d’inserció laboral, no els hem inclòs en aquest treball perquè no fan recomanacions per a la formació de traductors.

Altres s’han centrat en l’estudi de mercats laborals per àrees temàtiques. En aquest apartat destaquen els treballs de docents de traducció que detallen les característiques de diferents traduccions “especialitzades” i complementen les explicacions amb descripcions, més o menys detallades, del mercat laboral de les àrees en qüestió. Per exemple, Jiménez (2002), de la Universitat de Granada, tracta el tema de la traducció tècnica anglès-castellà, i esmenta de passada algunes dades sobre el món professional de la traducció tècnica; Monzó (2002), de la Universitat Jaume I, fa una anàlisi a fons del perfil professional del traductor jurídic i jurat, i inclou un estudi de mercat entre professionals de la traducció jurídica per conèixer a fons el perfil professional; Díaz Cintas (2003), de la Universitat de Surrey-Roehampton (Regne Unit), descriu aspectes professionals de la feina del subtitulador; Parra (2002) descriu el mercat laboral de la localització. Finalment, Chaume (2003), de la Universitat Jaume I, en un llibre sobre doblatge i subtitulació, dedica un capítol als aspectes laborals i professionals de la traducció audiovisual.

Altres autors que defensen la relació entre les exigències del mercat i la formació de traductors són, per exemple, Aubert (1995), que a la revista Perspectives analitza la relació entre teoria de la traducció, formació i la professió; Aguilar Río (2004), que la revista TRANS presenta un article sobre la relació entre la traducció i les exigències del mercat laboral i Ulrych (1996), que descriu criteris del món real que ella aplica a la pedagogia de la traducció.

56