La superocupació i la subocupació

En la traducció, com en altres camps, ens trobem amb casos de superocupació i també de subocupació. El l’àmbit de la traducció, parlarem de superocupació quan els clients busquen traductors molt bons arreu del món i estan disposats a recompensar molt bé serveis exclusius. Castells ens explica en què consisteix el fenomen de la superocupació.

La flexibilidad del nuevo sistema tecnológico permite que esa nueva economía seleccione sus componentes en todo el mundo, en una geometría constantemente variable de búsqueda del valor. Ello implica dejar de lado territorios y poblaciones sin valor económico o devaluados. Es decir, la economía mundial, al mismo tiempo, está extraordinariamente dispuesta a incluir lo que se considera valioso en las redes de relaciones empresariales y es enormemente excluyente para lo que no tiene ningún o casi ningún interés en un lugar y un momento dados. (Castells, 2000: 81-111, a Blanch, 2003: 129)

Els graduats que aconsegueixin entrar en el circuit de la traducció internacional arribaran a clients de l’estranger, i podrem parlar de superocupació.

34

No tenim dades de superocupació entre els graduats de les últimes promocions, però sí tenim dades de subocupació, que veurem a l’apartat següent dedicat a les sortides professionals. Per contactes personals sabem que hi ha superocupació entre traductors professionals amb molta experiència.

Blanch (2003: 130) ens explica que la subocupació és “el paradigma de la miseria laboral posmoderna. Es el reino de lo laboralmente informal, irregular y más o menos legal y remunerados monetariamente, de lo precario, discontinuo, inestable y perecedero, de la subutilización y subaprovechamiento de las habilidades profesionales (por sobrecualificación del personal o por subcualificación de la tarea), de la transición permanente entre el empleo temporal, a tiempo parcial, justo a tiempo, por otra o servicio, de usar y tirar (también denominado kleenex), y el desempleo puro y duro.”

Com hem esmentat a la presentació de les dades, en realitat no tenim dades sobre la duració de cadascuna de les feines i la trajectòria laboral dels graduats. Sabem que la subocupació és un fet perquè ho vivim cada dia en el contacte amb estudiants, llicenciats i col·legues de professió, però no tenim altres dades que no siguin un llistat de feines desenvolupades pels graduats, en les quals sí que s’observa una sobrequalificació del personal per a segons quines feines.

García de Cortázar descriu el fenomen de la subocupació:

Cuando el graduado elige este segundo camino y se inserta en el mundo productivo en una ocupación que no corresponde al nivel de estudios superiores cursados, podemos hablar de subempleo. Puede que personalmente se encuentre frustrado al considerar baldío el esfuerzo invertido en la obtención de su título.

Puede que, desde un punto de vista social, la inversión realizada por la colectividad para permitirle llegar a esa meta académica esté injustificada.

(García de Cortázar 1987)

En aquest sentit, l’autora parla de “l’atur psicològic” que pateixen els joves que treballen, i oficialment estan ocupats, però en una situació de subocupació que els fa sentir que psicològicament estan en atur, perquè allò que fan no ho consideren una feina pròpiament dita.

35

No tenim dades sobre el grau de frustració en els casos de subocupació ni sobre l’atur psicològic però, en el cas dels estudiants participants en la nostra recerca, tenint en compte la relació que hi ha entre les feines que han fet i el desig de fer el màster, es fa palès que un dels motius de fer el màster és trobar una feina millor, perquè només una minoria ja treballa en una feina relacionada amb el màster i fan el màster o postgrau per millorar aquella feina. La gran majoria, fan el màster o postgrau per trobar una altra feina relacionada amb el màster. Vegeu en el segon capítol de la tesi les feines dels estudiants de cada màster i postgrau.

Com hem vist, els índexs d’ocupació general són força alts perquè les empreses tenen tendència a triar persones amb una titulació superior en feines per a les quals no caldria aquesta titulació. En el cas de la traducció, com veurem en el llistat de sortides, moltes feines per a les quals es necessita personal amb idiomes són cobertes per llicenciats en traducció i interpretació.

Dels llicenciats ocupats ens interessa conèixer la qualitat d’aquesta ocupació perquè sabem que el procés de transició és un període difícil per als graduats i seria una llàstima que tot l’esforç posat en una carrera se n’anés en orris per una inadaptació en la fase d’inserció. Com diuen Coleman i Husén (1989: 17) “Hoy, en muchos aspectos, los jóvenes que tienen veinte años viven en una especie de no man’s land. La vinculación a la familia es cada vez más débil. La escuela, a esta edad, ya no está hecha para sustituir a los padres. Para muchos, el empleo tiene un cáracter temporal y esporádico. Ni siquiera está resuelta la cuestión de quién debería ser económicamente responsable de los jóvenes durante este período de transición.”

Per concloure aquest apartat sobre la subocupació en els graduats de traducció direm que la proposta que hem desenvolupat en la nostra recerca orienta els estudiants per a una inserció professional relacionada directament amb el màster o el postgrau que estudien.

36 1.1.8. Les sortides professionals

En aquest apartat hem resumit primer les sortides que s’anuncien als llocs web de diferents facultats de traducció i d’interpretació del país i després veurem les sortides reals que troben els llicenciats quan acaben la carrera. És lògic pensar que les primeres feines dels llicenciats no seran exactament allò que volen, sinó més aviat allò que troben però, com hem vist a les pàgines anteriors, podem pensar que això els afectarà en la vàlua personal com a professionals i en les seves expectatives.

En primer lloc, esmentarem les sortides professionals que presenten als llocs web diferents facultats de traducció i d’interpretació. N’hem fet un resum:

Tipus d’empreses que treballen amb traductors i intèrprets:

ƒ Empreses de serveis de traducció

ƒ Empreses privades de diferents àmbits (turisme, bancs, mitjans de comunicació, editorials, etc.)

ƒ Administració pública

ƒ Organismes internacionals: ONU, FAO, UNESCO, etc.

ƒ La Unió Europea

Tipus de perfils professionals:

Perfil traductor i/o intèrpret:

ƒ Professionals del sector audiovisual: doblatge i subtitulació (cinema i televisió), etc.

ƒ Professionals en el sector multimèdia: traducció de pàgines web, videojocs, programes informàtics, etc.

ƒ Professionals en el sector editorial: traducció, edició, correcció, etc.

ƒ Professionals en el sector dels serveis i el comerç: comerç exterior, relacions públiques, turisme, mediació intercultural, etc.

ƒ Professionals en el sector del dret: traductor i intèrpret jurat, traductor i intèrpret en despatxos d’advocats, tribunals, cos diplomàtic, etc.

37 Perfil lingüista:

ƒ Tècnics de serveis de consultories lingüístiques

ƒ Especialistes en terminologia i lexicografia

ƒ Professionals en àrees de lingüística computacional

ƒ Creadors de programes informàtics de traducció automàtica

ƒ Correctors d’estil en llengua materna i estrangera Perfil docent i investigador:

ƒ Docents de llengües modernes, traducció i interpretació

ƒ Lectors de castellà/català i auxiliars de conversa a l’estranger

ƒ Investigadors en llengües, traducció i interpretació

A continuació compararem aquestes sortides amb les sortides reals dels llicenciats a partir de les dades que tenim.

Àrees d’ocupació Dades ANECA² Dades UAB/AQU Dades UAB/FTI Dades UPCO

Traducció 86,6% 25% 34,2% Aprox. 33 %

Docència 29,6% 14,4% 16,4% Aprox. 3%

Empresa 28,3% 46% 34,2% Aprox.30%

Interpretació 14,3% 2,4% (s’inclouen a

traducció)

Aprox. 5%

Serveis 12,1% SD SD

Altres 35,4% 10,8% 15,1 Aprox. 29%

Taula 1.4 Àrees d’ocupació dels llicenciats en traducció i interpretació.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades estudiades.

A continuació esmentarem les respostes més freqüents per àrees:

Àrea de la traducció:

ƒ Traductor/a autònom/a

ƒ Gestor/a de projectes de traducció

ƒ Traductor/a contractat/da en empresa de serveis de traducció

2 Val a dir que en aquestes respostes hi ha havia respostes múltiples. És a dir, es combinen diferents activitats laborals de mitja jornada i esporàdiques. Per això els percentatges superen el 100%.

38

ƒ Traductor/a contractat/da en empresa d’altres tipus (serveis, assegurances, bancs, comerç internacional, etc.)

Àrea de la interpretació:

ƒ Interpretació de conferències

ƒ Interpretació social/mediació cultural

ƒ Intèrpret jurat/tribunals

Àrea de l’empresa i l’administració:

ƒ Administratiu/va en empreses de tot tipus

ƒ Secretària (bilingüe, trilingüe, direcció, etc.)

ƒ Direcció d’empreses de serveis de traducció

ƒ Tasques d’importació i exportació

Àrea de la docència:

ƒ Professor/a d’idiomes en classes privades, acadèmies, secundària, universitat, per a estrangers, etc.

Varis:

ƒ Atenció al públic, recepcionista, relacions públiques, venedor/a, dependent/a, hostessa, comercial, teleoperador/a, etc.

ƒ Assessoria lingüística, pedagògica, comercial, etc.

ƒ Coordinador/a de serveis de tot tipus

ƒ Correcció, edició, producció, redacció, etc. en editorials

ƒ Responsable informàtic

ƒ Mitjans de comunicació

ƒ Companyies aèries i agències de viatges

ƒ Terminòleg/òloga

En aquesta classificació podem veure que de l’àrea de traducció i interpretació no parlaríem de subocupació, però en àrees d’empresa, docència i varis sí que hi ha casos

39

de subocupació. També cal dir que els casos de traduccions esporàdiques els comptem com a subocupació. No seria subocupació el cas de traductors professionals que paguessin els impostos corresponents, perquè voldria dir que s’hi dediquen a jornada completa.

Per veure les dades d’ocupació dels postgraduats de cada màster i postgrau que participen en la recerca, podeu veure les dades en el capítol 2 dedicat al context.

Aquestes dades es caracteritzen per un alt índex de subocupació i explicaria el motiu pel qual, tot i tenir feines precàries, inverteixen els diners en un màster i postgrau.