Els graduats de traducció necessiten una formació específica en orientació per a la inserció laboral?

Abans de conèixer les dades relatives als graduats de traducció, esmentarem que en l’estudi sobre la inserció professional dels nous titulats universitaris de Masjuan (1996), s’esmenta que, tot i que la consideració de l’adequació dels estudis pot ser molt subjectiva dependent de les expectatives que d’ella mateixa es fan els professionals, i que la percepció dels aspectes relacionats amb la inserció també és subjectiva, “la

44

principal font de descontentament és, sense cap mena de dubte, la poca atenció que concedeix la universitat als aspectes pràctics lligats a l’exercici professional”. Dit això, a continuació veurem com es contempla l’orientació per a la inserció laboral (el tema principal que ens ocupa en aquesta tesi) en els estudis de traducció i d’interpretació.

Després de la visió general de la inserció laboral dels llicenciats de Traducció i d’Interpretació que hem donat en els apartats anteriors, ens agradaria apropar l’anàlisi a l’orientació professional i veure com es duu a terme aquesta orientació segons els resultats presentats en les dades que tenim.

En primer lloc volem esmentar que en cap dels qüestionaris de les dades que tenim hi ha cap referència explícita sobre l’orientació per a la inserció laboral que es dóna a les facultats. Això ja és significatiu perquè veurem que hi ha molt interès a veure si els estudis ajuden als graduats en la seva feina i si els coneixements i les habilitats apresos durant els estudis són aplicables a la feina (quan ja la tenen), però no es pregunta res sobre l’orientació en el procés de buscar la feina en qüestió. Això vol dir que aquests qüestionaris parteixen de la base que a la carrera s’han d’ensenyar coneixements i destreses per treballar com a traductor/a, però no sobre com trobar feina de traductor/a.

La part d’orientació per a la inserció laboral s’ignora en totes les dades que tenim i sembla que els graduats han d’arribar-hi pel seu compte. Com a molt, hi ha preguntes dirigides a saber si les pràctiques constitueixen una bona manera de preparar-se per a la feina i si s’ha trobat feina gràcies a les pràctiques, però les dades sobre aquest punt deixen clar que amb les pràctiques no n’hi ha prou per trobar una feina (només un 3,7%

dels estudiants a les Dades UAB/FTI i un 17,2% d’estudiants a les Dades UJI han trobat feina gràcies a les pràctiques).

A les Dades ANECA un 53,6% dels llicenciats no es considera preparat en acabar els estudis, i els dos motius més esmentats són:

ƒ falta de pràctiques reals (14,6%)

ƒ per no saber res sobre la realitat laboral (formar una empresa, fer factures, tarifes, com aconseguir clients, sobre sous, formes de treballar, etc.) (14,3%)

Alguns dels que sí se sentien preparats, esmentaven uns peròs:

ƒ no tenien pràctica (3,8%)

ƒ no sabien res sobre la realitat laboral (1,9%)

45

Tanmateix, en aquestes dades podem veure que, en general, els graduats de traducció són força proactius i que s’espavilen per obtenir la informació que necessiten.

A les Dades UJI tenim que el primer aspecte més valorat de la universitat és precisament el grau d’adquisició directa d’experiència laboral, valorat amb un 2,10 sobre 4. Aquestes dades ens indiquen que per als graduats és molt important la relació entre la formació rebuda a la universitat i el món laboral.

Quant als punts febles de la carrera, a les Dades ANECA s’esmenta que el quart punt feble de la carrera, amb un percentatge del 12,4%, és la manca de realitat laboral (orientació al mercat, orientació sobre com formar una empresa, pèssima realitat laboral, precarietat).

A les millores dels estudis proposades pels llicenciats en Traducció i Interpretació a les Dades ANECA s’esmenta en quart lloc amb un percentatge d’11,5%, tot just després de més demanda de pràctiques (amb un 13,7%), la demanda d’assignatures dedicades a l’orientació en el món laboral (gestió d’una empresa, facturació, comptabilitat, mercat laboral, adquisició de clients, tarifes...).

A les Dades ANECA, un 3,2% dels enquestats esmenten la realitat laboral com a element que podrien millorar en la formació i en els comentaris addicionals lliures a l’enquesta més freqüents, els primers comentaris sempre fan referència directa a l’orientació professional. Potser el percentatge que presentem no ens semblarà molt alt, però tenint en compte que no són preguntes dirigides tipus test, sinó preguntes lliures, i les han contestades menys persones, ens sembla significatiu que els (pocs) comentaris que es fan tinguin relació amb el món laboral i l’orientació. Els comentaris són:

ƒ S’hauria d’informar i preparar millor l’estudiant sobre el mercat laboral i les seves exigències (3,8%)

ƒ Males condicions laborals: escassa remuneració, nul reconeixement, inexistència de col·legi professional, precarietat (3,8%)

Per una banda, amb una bona orientació es podria preparar els estudiants per conèixer el mercat laboral i les seves exigències i, per una altra banda, es podrien donar recursos i

46

estratègies per moure’s en un mercat laboral tan difícil com és el de la traducció, precisament per la precarietat, nul reconeixement, escassa remuneració, etc. Aquests temes ens semblen prou importants per incloure’ls en una orientació i amortir el cop i el desengany entre la carrera i una realitat laboral adversa, que no tindria perquè ser-ho tant amb una altra preparació, que ensenyi els llicenciats a triar els clients i buscar aquells que els tractin d’acord amb la seva preparació.

En un altre ítem de les Dades ANECA, un 3,2% dels entrevistats esmenten la realitat laboral com a element que es podria millorar en la formació.

Aquesta necessitat d’orientació per a la inserció laboral la manifesten també clients i ocupadors. Per exemple, els ocupadors participants en les enquestes per al Projecte de disseny de plans d’estudi i títols de grau dins del Projecte de Convergència Europea de l’ANECA comenten que el punt més dèbil³ dels llicenciats és el “mercat i empresa”, amb una valoració de 19,44%. Després, a la taula E24 d’aquest estudi sobre altres aspectes que la llicenciatura hauria d’haver aportat als graduats, segons els ocupadors, tenim que l’adequació al mercat es valora amb un 11,11%, i els coneixements de l’exercici de la professió es valoren amb un 13,88%. Hem de dir que els coneixements sobre la professió són imprescindibles per al procés d’inserció, perquè si els graduats coneixen la professió, sabran millor què necessiten els clients o ocupadors.

Finalment, els docents també manifesten aquesta necessitat. En aquest mateix estudi es preguntava als docents de traducció si creien que s’hauria d’incloure algun aspecte nou en la formació actual, i l’ítem amb més respostes rebudes era “Aspectes professionals, laborals i de mercat”.

Si el que hem vist en aquest capítol es correspon amb la realitat, el fet que no es contempli adequadament a la carrera l’orientació per a la inserció laboral, ¿no és una llàstima que els graduats no aprofitin l’oportunitat d’obtenir aquest tipus d’informació dels experts que coneixen millor l’àmbit on es vol inserir l’estudiant, és a dir, els docents? Qui millor que els docents que treballen en l’àmbit on es vol inserir l’estudiant pot orientar els estudiants? La nostra proposta vol anar en aquesta direcció.

3 Informació extreta de la taula E21 de l’estudi.

47

Com a conclusió d’aquest apartat farem una afirmació que pot semblar òbvia: és normal que hi hagi mancances en l’àmbit de l’orientació per a la inserció laboral dels llicenciats si aquest tipus de formació no es contempla en cap moment com a objectiu per treballar en els plans d’estudis. Així, per a la nostra recerca elaborem un programa global d’orientació per a la inserció laboral que inclogui la definició de les necessitats i la seva justificació, l’establiment dels objectius que es volen acomplir, la presentació de models teòrics que permetin contemplar tots els punts a tenir en compte, i un model d’aplicació que permeti dur-ho a terme, completat amb un procés d’avaluació contínua i exhaustiva.

Certament, creiem que és un plantejament molt innovador i diferent dels que deixen l’orientació per a la inserció laboral a l’atzar.

En la nostra recerca farem una proposta i la posarem en pràctica en els màsters i postgraus de traducció. Hem triat estudiants de màster i postgrau i no estudiants de llicenciatura per diferents motius, tant pràctics com teòrics. Per una banda pensem que els grups de màster poden estar més motivats en un experiment d’aquest tipus perquè un dels objectius de fer el màster o postgrau és trobar una feina. Per una altra banda, el seguiment del projecte pot ser més viable perquè els grups són relativament petits i en general tots els estudiants fan les mateixes assignatures. Creiem que si la proposta té resultats positius es podria adaptar en un futur als estudis de llicenciatura. Per conèixer millor el context dels màsters i postgraus llegiu el segon capítol.