EL CONTEXT DE LA RECERCA
3.1. ELS MODELS D’ORIENTACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
3.1.2. El model teòric de l’educació per a la carrera
Montané i Martínez (1994: 29) defineixen l’educació per a la carrera com un
“movimiento de renovación educativa, un esfuerzo por resituar el sistema educativo americano que pretendía englobar la totalidad de esfuerzos de la comunidad y del propio sistema educativo, para ayudar a todos los individuos a familiarizarse con los valores de una sociedad orientada hacia el trabajo, dotarlo de significación, hacerlo productivo y una parte satisfactoria de la manera de vivir de cada cual”.
El terme career education (educació per a la carrera) s’atribueix a Marland (Álvarez, 1994; Montané i Martínez, 1994; Rodríguez, 1998), que l’hauria creat el 1969. El primer llibre sobre educació per a la carrera, Career education: what it is and how to do it, es va publicar l’any 1972, i els autors són Hoyt, Evans, Mackin i Mangum.
107
A Álvarez (1994: 289) trobem una definició d’educació per a la carrera elaborada per Hoyt l’any 1975: “la totalidad de experiencias por las que una persona aprende qué es el trabajo y se compromete con él, asimilándolo como un modelo de vida”. Hoyt, Evans, Mackin i Magnum, l’any 1972 la defineixen com: “El esfuerzo total de la educación y de la comunidad más amplia dirigido a ayudar a todas las personas a familiarizarse con los valores de una sociedad orientada al trabajo, a integrar estos valores en los sistemas de valores personales y a implementar estos valores en sus vidas de manera que el trabajo puede ser posible, significativo y satisfactorio para cada persona”.
A Repetto (2000) trobem una altra definició de Hoyt de l’any 1982: “Esfuerzo comunitario dirigido a ayudar a las personas, jóvenes y adultos, a prepararse mejor para el trabajo, adquiriendo las destrezas de adaptabilidad que permitan cambiar la persona al ritmo que lo hace la sociedad, de tal modo, que el trabajo —remunerado o no— sea significativo y satisfactorio dentro de un estilo global de vida”.
A Rodríguez Diéguez (2000), trobem una altra definició de Hoyt de l’educació per a la carrera, de l’any 1987.
“Un esfuerzo compartido del sistema educativo y de la comunidad, dirigido a contribuir a la reforma educativa ayudando a las personas mediante las actividades de infusión en el aula, a relacionar la educación y el trabajo y a adquirir las habilidades generales para el empleo requeridas para un positivo desarrollo de la carrera, que permitirá a cada uno hacer del trabajo —pagado y no pagado— una parte significativa de su estilo de vida total, de modo que efectivamente se superen los prejuicios y estereotipos”.
Rodríguez Moreno (1998: 115) comenta que el moviment d’educació per a la carrera va sorgir als EUA a principis dels anys setanta amb l’objectiu de relacionar els currículums escolars amb el món del treball i de reconstruir l’ètica laboral de la població.
El moviment es va estendre per tot arreu i avui dia també trobem que l’educació per a la carrera és vigent i present en diferents països, especialment en els països anglosaxons.
Per tal d’il·lustrar-ho incloem un parell de referències australianes.
108
Els autors australians Patton i McMahon (2001) confirmen la idea del programa d’experiències d’aprenentatge que els ajudi a prendre decisions sobre la seva carrera:
Career education encompasses the development of knowledge, skills and attitudes through a planned program of learning experiences in education and training settings that will assist students to make informed decisions about their study and/or work options and enable them to participate effectively in working life.
La definició del Consell Ministerial Australià sobre Educació, Treball, Formació i Afers de la Joventut (MCEETYA) coincideix plenament amb l’anterior i ens amplia la definició amb alguns aclariments (MCEETYA, 1998):
Consisteix en un aprenentatge sobre el món del treball i la seva naturalesa canviant, les expectatives de les empreses i les exigències del lloc de treball.
Consisteix a desenvolupar l’autoconeixement amb relació als interessos, habilitats, competències i valors.
Consisteix a desenvolupar la consciència i millorar la comprensió de la informació sobre les ocupacions i els itineraris de la carrera professional.
Consisteix a desenvolupar habilitats de presa de decisions que poden aplicar-se a l’elecció de la carrera.
Consisteix a adquirir les habilitats necessàries per posar en pràctica les decisions que es prenen sobre la carrera.
Bisquerra (1996: 51) i Rodríguez Diéguez (2000) resumeixen els objectius de l’educació per a la carrera de Hoyt:
1. Canviar el sistema educatiu i posar èmfasi en continguts vocacionals.
2. Unir els sistema educatiu i la societat perquè aquesta iniciativa no sigui només del sistema educatiu.
3. Proporcionar habilitats d’empleabilitat (employability skills) per adaptar-se als canvis professionals.
4. Proporcionar orientació vocacional per conèixer el món laboral i ajudar al procés de presa de decisions.
5. Ensenyar la manera com les diferents matèries acadèmiques es relacionen amb les ocupacions.
109
6. Proporcionar als joves valors que els facin veure el treball com una part significativa de la vida.
7. Relacionar la formació amb el treball mitjançant la formació continuada.
8. Reduir estereotips en els models de carrera.
En el punt 3 anterior s’esmenten les habilitats d’empleabilitat. A Montané i Martínez (1994: 30) es detallen aquestes habilitats:
1. Destreses acadèmiques bàsiques en lectura, escriptura i càlcul.
2. Hàbits de treball que millorin la productivitat en el treball.
3. Uns valors de treball positius que motivin cap al treball.
4. Coneixements bàsics sobre el sistema econòmic que permetin a una persona moure’s correctament en el sistema.
5. Proporcionar destreses per a prendre decisions.
6. Destreses per a l’autoconeixment i el coneixement d’oportunitats educatives i ocupacionals.
7. Habilitats per buscar, trobar, aconseguir i mantenir un lloc de treball.
8. Habilitats necessàries per a reconèixer i trencar els estereotips per poder tenir més llibertat per fer una tria educativa o laboral.
9. Habilitats per a humanitzar el lloc de treball.
10. Habilitats necessàries per a fer servir el temps lliure de manera productiva.
L’educació per a la carrera presenta dues característiques que ens interessen molt per al nostre treball. Per una banda, el punt número 7 anterior “Habilitats per buscar, trobar, aconseguir i mantenir un lloc de treball”, ja que un dels objectius del nostre treball és proporcionar eines per a desenvolupar habilitats per buscar feina.
Per una altra banda, hi ha la idea d’integració en el currículum acadèmic. Jariot (2001) esmenta els avantatges d’aquesta integració. Per una banda, permet fer més estreta la relació entre la formació acadèmica i el món del treball. Per una altra banda, en el nostre cas permetria que els postgraduats poguessin reconèixer els seus interessos vocacionals en les diferents assignatures, i també permetria que la incorporació d’activitats
110
relacionades amb el món laboral millorés el rendiment acadèmic perquè els postgraduats estarien més motivats.
Tanmateix, aquesta integració no és fàcil. Álvarez González (1995: 297) esmenta que és important que la Direcció i les autoritats educatives l’afavoreixin. Per la seva banda, Rodríguez Moreno (1998: 117) esmenta els factors necessaris perquè l’educació per a la carrera s’implanti de manera satisfactòria en un currículum:
1. Esforços de tots els professors per incorporar en les assignatures qüestiones professionals.
2. Formació professional que proporcioni als alumnes allò que necessiten per poder entrar en el món del treball.
3. Col·laboració del món empresarial, laboral, industrial, etc., per donar oportunitats perquè els alumnes coneguin el món laboral de prop (mitjançant visites, pràctiques, etc.).
4. Posar en marxa programes integrals de desenvolupament professional que ajudin els postgraduats a prendre decisions.
5. Esforços per fomentar la importància de la família en la societat.
Álvarez González (1995: 299) remarca que per a posar en marxa un programa integrat d’educació per a la carrera cal que docents, orientadors i responsables de la institució formin un equip de coordinació i col·laboració, i que el protagonisme el portin els professors. A més, el currículum dels postgraduats ha de ser consensuat i el programa s’ha d’aplicar amb els recursos necessaris.
En concret, un programa d’educació per a la carrera inclouria activitats bàsicament experencials i cognitives. Rodríguez Moreno (1998) n’esmenta les següents:
111
Implicacions professionals de les matèries d’estudis
Experiències en el treball
Habilitats de simulació
Utilització de mutimèdia, vídeo interactiu i informàtica
Simulació de rols
Visites a llocs de feina
Xerrades informatives
Categorització d’ocupacions segons la funció i formació necessària.
Aquestes activitats, integrades en programes, fan evolucionar el rol de l’orientador. A Álvarez González (1995: 293) tenim els suggeriments que feia Hoyt als orientadors:
Adoptar els principis de l’educació per a la carrera
Millorar el rendiment escolar dels alumnes mitjançat la motivació per la relació entre activitats i feina
Fer servir una metodologia experiencial i cognitiva
Col·laborar amb agents de la societat per apropar els alumnes a la realitat
Ajudar els alumnes al procés d’autoconeixement i coneixement d’habilitats per afrontar la presa de decisions.
Apropar l’alumne al món del treball
Col·laborar amb els professors.
Per tancar aquest apartat, citarem a Álvarez González, que ens resumeix de manera planera en què consisteix l’educació per a la carrera.
El movimiento de la Educación para la Carrera ha contribuido a crear un fuerte vínculo entre la actividad formativa y la vida activa. La escuela debe preparar a los alumnos, en la medida de lo posible, para entrar en la vida adulta a través de una formación adecuada a la realidad personal y social, que permita un desarrollo de sus aptitudes para la vida, utilizando una metodología experiencial y cognitiva. (...) Se trata, en definitiva, de dotar de destrezas, habilidades y competencias a los individuos para que sepan lo que quieren y lo que pueden hacer en la vida, siempre respetando la individualidad. No se trata tanto de capacitarles para el empleo sino de fomentar la madurez para que puedan afrontar la vida adulta. (Álvarez González, 1995: 283)
112
Montané i Martínez (1995: 40) esmenten que les valoracions de la implantació de l’educació per a la carrera als EUA a partir dels anys 70 van ser molt positives. A Espanya, a la dècada dels anys 90 es van començar a introduir de manera estesa els plantejaments teòrics de l’orientació per a la carrera en els centres mitjançant la reforma del sistema educatiu. I a la universitat arribarà de ple amb la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, ja que un dels objectius d’aquest espai és possibilitar la integració dels nous graduats en un mercat laboral unificat europeu, i això demana la posada en marxa de programes que potenciïn aquesta integració.
Com a resum d’aquest apartat, incloem una taula amb els diferents models que hem esmentat i el motiu pel qual els hem descartat o els hem acceptat.
113 Orientació
professional
El model de Parsons
Descartem aquest model perquè relaciona feines amb característiques personals, i actualment és un enfocament massa simplista.
El models de Rogers i Super
Descartem aquests models perquè, tot i que ens interessa conèixer-los perquè són una evolució de l’enfocament vocacional inicial i fan aportacions interessants, com ara la idea de Super del desenvolupament de la carrera, són més indicats per a orientacions individualitzades i nosaltres necessiten una orientació que es pugui integrar en les aules.
El model de l’educació per a la carrera
Triem aquest model com a referència perquè és un model integral, global i integrat en el sistema educatiu, que té en compte el mercat i la societat i en el què participen els agents educatius i professionals.
Tanmateix, necessitem altres models que es puguin aplicar en el nostre context de manera més directa.
Figura 3.2 Resum dels models d’orientació professional. Font: Elaboració pròpia.
En resum, el treball de la inserció laboral des la perspectiva de l’educació per a la carrera consisteix a aconseguir una inserció laboral satisfactòria, d’acord amb els valors personals, les habilitats pròpies, les expectatives, que vagi evolucionant al llarg de tota la vida.