L’orientació ocupacional

El model de l’educació per a la carrera

Triem aquest model com a referència perquè és un model integral, global i integrat en el sistema educatiu, que té en compte el mercat i la societat i en el què participen els agents educatius i professionals.

Tanmateix, necessitem altres models que es puguin aplicar en el nostre context de manera més directa.

Figura 3.2 Resum dels models d’orientació professional. Font: Elaboració pròpia.

En resum, el treball de la inserció laboral des la perspectiva de l’educació per a la carrera consisteix a aconseguir una inserció laboral satisfactòria, d’acord amb els valors personals, les habilitats pròpies, les expectatives, que vagi evolucionant al llarg de tota la vida.

3.1.3. L’orientació ocupacional

El nostre objectiu és millorar la formació per a la inserció laboral dels postgraduats de màsters i postgraus de traducció i de correcció. En aquest sentit, el model de l’educació per a la carrera és molt útil, però no en tenim prou. Necessitem un model més proper,

114

més explícit, més concret i relacionat amb el procés d’inserció laboral pròpiament dit.

Montané (1993: 46) comenta el model de l’educació per a la carrera en relació amb l’orientació ocupacional (el tipus d’orientació que ens ocupa) i arriba a dues conclusions. Per una banda, el model de l’educació per a la carrera posa l’èmfasi principal en el currículum de l’estudiant, i deixa en un segon terme el mercat de treball.

Per una altra banda, l’educació per la carrera apropa els postgraduats al mercat de treball mitjançant l’observació de les feines i simulació de les feines a l’aula.

Tanmateix, no se centra en el procés concret i puntual d’aconseguir una feina. Per tot això, hem de recórrer a l’orientació ocupacional, una branca de l’orientació professional, perquè ens doni una resposta més adequada a la nostra necessitat. D’entre els diferents blocs temàtics que tracta l’orientació ocupacional, a nosaltres ens n’interessa bàsicament un: orientar per trobar feina.

A l’hora de buscar un model teòric que ens servés per als nostres objectius, ens trobàvem que el tema de la inserció laboral s’abordava des de diferents camps i la majoria s’aglutinaven en els dos extrems que comenta Montané (1993): el subjecte i el mercat de treball.

Els models que parteixen del subjecte, com ara els que havíem vist de counselling, se centren en els subjecte: les seves característiques, trets, eleccions, aptituds, etc. Aquests models deixen de banda el mercat de treball.

Per una altra banda, Montané (1993) afirma que els models centrats en el mercat de treball estan pensats des de les necessitats de formació i selecció de l’empresa i per tant, són models que ajuden a triar els millors candidats però no ajuden a buscar feina a tothom, i nosaltres voldríem orientar tots els estudiants que ho desitgin.

Exigències del Exigències de Ofertes de Selecció dels

Mercat de treball formació formació alumnes

Figura 3.3 Enfocament de la formació des de les exigències del mercat de treball. (Montané, 1993)

115 3.1.3.1. El model d’inserció laboral de Montané

El model de Montané (1990), a diferència dels anteriors, té en compte els principals factors que condicionen la inserció:

a) El demandant b) El mercat de treball

c) Els coneixements, destreses i actituds relacionades amb l’orientació per a la inserció

A diferència d’altres models que tenen en compte només la persona (les seves qualitats, aptituds i interessos) i no posen èmfasi en el mercat, o bé els models que només tenen en compte el mercat, i deixen de banda el demandant, el model de Montané contempla la interacció dinàmica dels factors que hem esmentat. Gràficament, ho podríem representar de la manera següent:

Demandant Orientació inserció Mercat de treball

Figura 3.4 Relació entre el demandant, l’orientació per a la inserció i el mercat de treball.

Font: Montané (1990)

Aquest model s’adequa al context dels màsters i postgraus que volem orientar ja que ens preocupem bàsicament per la persona però també tenim molt present que els màsters i postgraus són professionalitzadors i ens interessa conèixer el mercat on s’inseriran els postgraduats. Finalment, som conscients que sense una orientació apropiada, entre el subjecte i el mercat hi ha un buit massa profund.

A més d’aquest motiu, el fet que Pérez i Escoda (1995) triés aquest model per a elaborar i aplicar amb èxit un programa de formació per a la inserció laboral per aplicar a centres de formació ocupacional també ens ha fet decidir-nos per aquest model. És a dir, és un model teòric que ja s’ha posat en pràctica i que s’ha demostrat que és eficaç. Nosaltres hem tingut molt en compte el treball de Pérez i Escoda en la nostra recerca.

116

Així, vegem a continuació el model sencer, que contempla la inserció laboral en general. Tanmateix, el nostre programa se centrarà específicament en el factor Procés d’inserció i n’explicarem els motius més endavant.

Figura 3.5. Model d’inserció de Montané (1990)

Sovint quan una persona cerca feina, es troba amb un buit entre els seus desigs, circumstàncies, aptituds, etc., i els condicionants del mercat laboral.

DEMANDANT MERCAT DE TREBALL

El model de Montané (1990) permet omplir el buit amb coneixements, destreses i actituds per a la inserció laboral, de manera que el salt no és al buit, sinó que la persona s’integra en el mercat amb les eines necessàries. Vegem en detall aquests factors.

Els factors i les variables relacionades amb el demandant¹

En primer lloc s’analitzen les dades del currículum de la persona (dades personals, formació acadèmica, experiències laborals, etc.). Aquestes dades són necessàries per tal de definir un perfil que s’haurà de comparar amb les ofertes del mercat.

1 Per descriure el model ens hem basat en els treballs de Montané (1993) i Pérez Escoda (1996).

117

A continuació, es valora la capacitat per a l’aprenentatge teòricotècnic, que permet efectuar una previsió de l’èxit de la persona quan s’enfronti als processos de selecció i a experiències que li permetin millorar en la seva professió. Atès que el mercat de treball és canviant, amb la capacitat d’aprenentatge teòricotècnic el demandant podrà preparar-se ad hoc per a una feina.

En tercer lloc, es valoren les actituds d’inserció de la persona, és a dir, “todos aquellos impulsos, tendencias, sentimientos, aspiraciones, preferencias y rasgos de personalidad”

(Montané, 1993: 54) que la persona expressa quan busca feina. En aquest model estudiem tres actituds principals: l’autoestima professional, la disponibilitat laboral (dedicació i amplitud) i la maduresa ocupacional.

L’autoestima professional està relacionada amb els sentiments d’autovaloració (subjectius) que la persona té d’ella mateixa com a professional. Pérez i Escoda (1996) afirma que “una baixa autovaloració va associada a sentiments de fracàs i inseguretat, que generen ansietat i dificulten el procés de recerca de col·locació. En canvi, nivells alts d’autoestima professional estan relacionats amb sentiments d’autoconfiança que estimulen la recerca activa de feina i permeten oferir una imatge de seguretat i interès en el processos de selecció”.

La disponibilitat laboral es relaciona amb la dedicació, és a dir, el temps que s’inverteix a la cerca de feina, i amb l’amplitud de la recerca de feina. L’amplitud es refereix a la flexibilitat a l’hora d’acceptar una feina que té inconvenients per a la persona (tarifes baixes, horaris incòmodes, etc.) o bé que no s’adequa exactament al perfil de la persona.

No cal dir que les possibilitats d’inserció augmenten en la mesura que la disponibilitat laboral és més alta.

La maduresa ocupacional està relacionada amb el coneixement real dels pros i contres de la feina que es desitja, l’interès per reciclar-se, la capacitat de mantenir la feina i promocionar-se, etc. Alguns signes de maduresa abans d’aconseguir la feina són:

interès pels avantatges i inconvenients de la feina, curiositat pel futur de la feina i la seva evolució, etc. En aconseguir la feina, la maduresa ocupacional es detecta en

118

l’interès de la persona per conservar la feina (si és una bona feina), el reciclatge, la voluntat de promoció, etc.

Els factors i les variables relacionats amb el mercat de treball

Els factors i les variables relacionats amb el mercat de treball inclouen les ofertes de feina, i en aquest factor s’inclouria l’anàlisi de les característiques de les ofertes, la freqüència i nombre de les ofertes, el flux entre les ofertes i les demandes, etc. També hi ha els requisits de les ocupacions, és a dir, les exigències de les ofertes. I també cal tenir en compte les exigències del mercat laboral en general. Un altre factor és la qualificació professional, que determina les titulacions oficials existents, i fa que les empreses hagin d’adaptar les ofertes a les qualificacions professionals existents.

A més, Montané (1990) proposa l’existència d’un Observatori permanent del mercat de treball. Aquest observatori estudiaria les exigències i necessitats del mercat de treball a través de les ofertes de feina i les relacionaria amb la qualificació professional dels sol·licitants de feina i amb les demandes. D’aquesta manera es podrien detectar les mancances de formació dels demandants, i també les possibilitats d’inserció tenint en compte el nombre d’ofertes i de demandes. Està clar que la probabilitat de trobar feina és més alta quan hi ha més ofertes. La informació obtinguda de l’Obsevatori permetria assessorar el demandant sobre la realitat del mercat.

Els factors i variables relacionats amb el mercat de treball quedaran malauradament fora de l’abast d’aquesta tesi per manca de recursos i de temps, i no podem fer un estudi sociològic, econòmic o polític d’aquest àmbit, però en el nostre programa intentarem que cada estudiant s’hi interessi i sigui capaç d’obtenir la informació específica que necessita. És a dir, que identifiqui aquest àmbit com a essencial per a la seva inserció i que sàpiga que sense aquesta informació estratègica possiblement anirà més perdut a l’hora de buscar feina.

El demandant ha de saber que el mercat de treball de la traducció ha sofert grans canvis en els darrers anys per molts motius, entre els que destaquen, per exemple, l’aparició de les noves tecnologies, la globalització i flexibilització del mercat de treball i l’augment del nombre d’estudiants llicenciats i llicenciades en traducció.

119

L’any 2004 vam celebrar els deu anys de la primera promoció de llicenciats en traducció, i durant aquest temps els llicenciats han entrat en el mercat de treball demanant el reconeixement d’un perfil professional propi amb categoria de llicenciat.

En el mercat de treball de la traducció (des que la traducció es fa amb ordinador i connexió a Internet), ja no hi ha fronteres físiques de cap mena i la feina és més virtual que mai. Per tant, el mercat dels llicenciats no es redueix a l’àmbit local, regional o nacional, sinó que podem afirmar que actualment és un àmbit global, tot i que els llicenciats solen començar a inserir-se en un àmbit local en què se senten més còmodes i el contacte interpersonal és més proper.

Les noves tecnologies, a més de permetre l’ampliació del mercat de treball, han modificat els hàbits de feina dels traductors amb la incorporació d’eines informàtiques que augmenten la productivitat i poden ajudar a controlar la qualitat d’alguns aspectes de les traduccions.

La implicació més important de la situació del mercat en la cerca de feina en l’àmbit de la traducció és que gràcies a les noves tecnologies i la globalització, els traductors poden treballar des de casa amb els clients a qualsevol lloc del món.

Els factors i les variables relacionats amb les estratègies i les tècniques per a la inserció laboral

Fins ara hem vist que tenim, d’una banda, la persona que busca feina i les seves circumstàncies i, d’una altra banda, el mercat de treball. El factor que falta comentar és precisament allò que permetrà que la persona entri en el mercat de treball de manera més ràpida, és a dir, les estratègies i tècniques d’inserció laboral. En aquest factor, Montané (1993) identifica tres variables: els coneixements d’inserció laboral, les destreses i tècniques d’inserció laboral i, per últim, l’actitud a l’hora de buscar feina.

Els coneixements d’inserció laboral fan referència a la informació que té l’estudiant sobre les ofertes, els perfils de la feina, els llocs on adreçar-se, etc. És a dir, tota mena

120

d’informació sobre les feines i el mercat de treball que la persona necessita per prendre decisions sobre la inserció. En el cas de la traducció ens referim, per exemple, a conèixer bé com funcionen els encàrrecs de traducció, què demanen els clients i què ofereixen, on es poden adreçar els postgraduats per obtenir informació sobre el mercat i sobre clients, etc.

Les destreses i tècniques d’inserció laboral són els instruments i eines que la persona ha de dominar per passar amb èxit el procés de selecció d’una feina. En traducció, ens referim a l’elaboració d’un currículum de traductor/a, la preparació d’un pla d’acció de cerca de feina i de clients, les tècniques per comportar-se correctament en una entrevista de selecció o en una proposta d’encàrrec de traducció, etc.

L’actitud és l’última variable, clau per a dur a terme amb èxit el procés d’inserció laboral. Una actitud positiva d’interès per la feina és bàsica perquè els clients confiïn en un traductor.

L’adaptació a la nostra recerca

Aquest model dóna una visió general dels factors i processos relacionats amb la inserció laboral. Aquests factors i processos es podrien treballar de diverses maneres. Nosaltres hem decidit que aprofundirem en aquells relacionats amb el procés de cerca de feina.

Considerem que en el màster i postgrau cada estudiant ja treballa els aspectes relacionats exclusivamente amb el Demandant, com ara el currículum, la capacicitat d'aprenentatge, els aspectes relacionats exclusivament amb el Mercat queden fora de l’abast de la nostra recerca. Així doncs, treballarem els coneixements, les destreses i les actituds d’inserció laboral en el procés de cerca de feina.

Com a resum d’aquest apartat, incloem una taula amb els diferents models que hem esmentat i el motiu pel qual els hem descartat o els hem acceptat.

121 Models d’orientació

ocupacional/laboral

Els models centrats en el subjecte

Descartem aquests models perquè no tenen en compte el mercat, ni la manera concreta d’aconseguir una feina. En aquest grup s’inclou també el model d’Educació per a la carrera, que tenim en compte com a referent però que hem d’adaptar a la nostra intervenció.

El models centrats en el mercat de treball

Descartem aquests models perquè són models dels àmbits de la sociologia, la psicologia social, la psicologia industrial, etc., i se centren més en les exigències del mercat del treball o bé en la selecció dels millors candidats, i no treballen per la integració de tota mena de demandants. A nosaltres ens interessa orientar tota mena de postgraduats, no només els millors estudiants.

Model triat

El model d’inserció laboral de Montané

Triem aquest model perquè és un model integral, global i integrat en el sistema educatiu, que té en compte el demandant, el mercat i també els factors relacionats estrictament amb el procés d’inserció laboral.

Figura 3.6 Resum dels models d’orientació ocupacional i inserció laboral. Font: Elaboració pròpia.

122