El model de consulta triàdica (assessorament)

Aquest és un dels models que triarem, combinat amb el de programes, i per això el presentarem en detall. Aquest model no ha tingut sempre un mateix nom i un mateix concepte. Jariot (2001) recull diferents denominacions, com ara “assessorament”

(Montané, 1987; Montané i Martínez Muñoz, 1994; Pérez i Escoda 1994 y 1996;

Martínez Muñoz, 1995) o “consulta col·laborativa” (Álvarez González et al., 1998).

En el nostre treball, quan parlem del model de consulta o assessorament farem referència al següent:

(...) la consulta se refiere a una relación entre un profesional de la ayuda y un ente necesitado (persona, grupo, centro educativo, etc.). (Jiménez Gámez et al.

1998: 104)

(...) la consulta es una relación entre dos profesionales generalmente de diferentes campos: un consultor (orientador, psicopedagogo) y un consultor (profesor, tutor, familia). (Caplan, 1970) citat per Jiménez Gámez et al. (1998:

104)

(...) relación entre dos personas (consultante y consultor) que planean una serie de actividades para ayudar/asesorar a una tercera persona, una institución, un programa, etc. La acción consultiva se centra sobre los agentes mediadores, es decir, sobre la acción indirecta sobre el sujeto o agente central de la actuación orientadora. Se produce una relación triádica en que un consultante se remite al consultor para pedir asesoramiento y, cuando lo ha obtenido, ayudar al cliente.

El consultor actúa como un intermediario porque el que presta ayuda de manera directa es el consultante. Aunque el intermediario no entra en contacto con los clientes, sí que controla el proceso de consulta. (...) Hay consultas que son para resolver problemas concretos, pero hay consultas de procesos que consisten en conocer los procesos del grupo que contribuyen al funcionamiento de los sistemas. (Álvarez González 1995: 323)

El modelo de asesoramiento se basa en la interacción indirecta entre el orientador y los orientados, de modo que la figura de los agentes educativos en la orientación adquiere una gran relevancia, puesto que la intervención la hacen ellos. Así, uno de los objetivos prioritarios es el de formar y capacitar al

144

profesorado y los tutores para que asuman la tarea orientadora de manera eficaz.

(Jariot, 2001)

Pérez i Escoda (1995: 71) considera que aquest enfocament és eminentment pràctic i ella el combina amb un enfocament per programes.

La diferència entre la consulta i el counselling és que la consulta es fa entre dos professionals del mateix nivell, i un d’ells vol ajudar a un tercer. En el counselling, la relació s’estableix entre persones de diferent status i amb un caràcter terapèutic.

Les característiques d’aquest model són, entre d’altres:

ƒ Naturalesa triàdica de la consulta (consultor, consultant, client): el consultor assessora el consultant o mediador, que és qui intervé directament en el client) (Jiménez Gámez et al., 1998: 106). Jiménez i Porras (1997: 100) matisa que és una relació triàdica i no diàdica, com en el counselling o en el model de programes.

ƒ Es combina una intervenció indirecta (la intervenció de l’orientador és indirecta perquè està més atent a la consulta de la institució i del professorat i no a la intervenció directa a l’aula) amb la directa (la que duen a terme els professors sobre els estudiants).

ƒ Té una funció preventiva però també remeial. (Montané i Martínez, 1994: 91 i Pérez i Escoda, 1995: 71)

ƒ Sobre el rols dels diferents agents:

El consultor (denominat també “assessor”, “tècnic” o “orientador” segons l’autor que sigui) és extern a l’organització del consultant i hi intervé de manera indirecta (Jiménez Gámez, Bisquerra Alzina, Álvarez González, Cruz Martínez, 1998: 106). El consultor treballa amb el consultant per planificar les estratègies, els mètodes, les tècniques de resolució de problemes, etc. Jiménez i Porras (1997: 101) afirmen que l’assessor és, en certa manera, un estrany i que seran el client i l’assessorat els que poden dissenyar, actuar i comprendre els problemes.

Per aquest motiu, l’assessor necessita establir un ambient de col·laboració que permeti que s’hi impliquin tots els agents sense exclusions. Segons Pérez i Escoda (1994: 72), l’assessor és “el tècnic o especialista que elabora el programa

145

d’orientació i capacita un grup de persones (orientadors) en el seu coneixement i aplicació. És el que inicia, coordina i dinamitza tot el procés”. Com afirma Pérez i Escoda (1995: 72), l’assessor podrà introduir canvis en el procés de formació dels formadors o remodelar el programa, si cal, en funció de les avaluacions que facin arribar orientadors i clients.

El consultant (denominat també “paraprofessional”, “tutor”, “professor”,

“assessorat” o segons l’autor que sigui), ha de posar en pràctica les solucions que sorgeixin del procés de consulta (Jiménez Gámez et al., 1998: 106). Segons Jiménez i Porras (1997: 101), la finalitat de la consulta és formar l’assessorat perquè pugui afrontar problemes similars en un altre moment. Segons Pérez i Escoda (1994: 72), els orientadors són “els professors, els tutors o l’equip orientador que s’encarreguen de l’acció orientadora i es responsabilitzen de l’aplicació del programa.”

El client (denominat també “usuari” o “alumne” segons l’autor que sigui), és el destinatari últim de la intervenció. En el sistema educatiu és l’alumne (Jiménez Gámez et al., 1998: 106). Si pot ser, s’intentarà millorar el context social del client, no només resoldre un problema puntual (Jiménez i Porras, 1997: 101).

Segons Pérez i Escoda (1994: 72), els usuaris “són els clients o alumnes que reben els efectes del procés d’assessorament. Interactuen activament amb l’orientador i prenen part en l’avaluació del procés”. A més, sovint són els iniciadors de la consulta perquè són els que plantegen els problemes al professor.

ƒ Sobre les fases:

No hi ha acord unànime entre els teòrics sobre les fases del model de consulta perquè, lògicament, dependrà de cada consulta. Jiménez Gámez et al. (1998:

106) proposen una sèrie de fases com a referència:

1. Establir una relació entre un consultor (orientador) i un consultant (per exemple, el tutor, el professor, la família o la institució).

2. Analitzar el conjunt de la situació i aclarir el problema.

3. Explorar les alternatives.

146

4. Establir plans d’acció, conjuntament entre consultor i consultant.

5. Posar en pràctica, el consultant, els plans amb els destinataris últims de la intervenció.

6. Avaluar la posada en pràctica del pla d’acció.

A més d’aquestes característiques generals, val a dir que hi ha autors que presenten variants del model de consulta que contemplen una participació més activa per part de l’assessor en la intervenció, com per exemple en l’anomenat “model de consulta col·laborativa”. A Brown et al. (1995: 45) ens expliquen com a principis dels anys 1990 es posa de moda l’expressió “consulta col·laborativa”. Aquest tipus de consulta es diferencia dels models tradicionals perquè l’especialista s’implica en l’avaluació i la intervenció.

Hi ha també altres variants del model de consulta. Per exemple, Montané i Muñoz (1994), Pérez i Escoda (1995: 73), i Jariot (2001) combinen el model de consulta amb el de programes. Aquest model és el que veurem a continuació.

Valoració d’aquest model

Aquest, de fet, és l’enfocament que també triarem nosaltres ja que la doctoranda, i alhora coordinadora del programa, ha actuat com a assessorada quan va consultar el Dr.Montané (l’assessor) quina seria la millor manera de dur a terme una formació en inserció laboral per als postgraduats dels màsters i postgraus sobre traducció i correcció.

Aquest model té l’avantatge que és molt realista perquè l’assessor s’ofereix a presentar propostes per a la millora d’una situació sense imposar-les i deixant en mans dels interessats les qüestions pràctiques, ja que coneixen millor el context i la viabilitat de les propostes.

Aquest model, per la seva flexibilitat, considerem que no té desavantatges, tot i que sí que podria plantejar dificultats a l’hora d’adoptar-lo, atès que necessita que hi hagi una bona comunicació entre tots els participants.

147

3.2.6. El model d’assessorament des de la intervenció mitjançant programes