Detecció de les mancances de coneixements en els graduats

A continuació ens agradaria saber quines mancances de coneixements han detectat els llicenciats en els estudis de llicenciatura. A nosaltres aquestes mancances ens revelen els itineraris professionals que trien els graduats, perquè són mancances que volen pal·liar amb formació continuada que està relacionada amb la feina que fan o que volen fer. Podríem dir que si la formació continuada està relacionada amb la feina que fan, vol dir que volen continuar en aquesta feina i són en un itinerari professional triat. D’altra banda, si la formació continuada demandada no està relacionada amb la feina actual, això significa que desitgen un canvi de feina, i una reorientació en la seva trajectòria professional.

La formació complementària més demandada pels titulats en Traducció i Interpretació de la UJI és un màster (20,83 %) i també, més endavant, un postgrau (12,50%).

Entenem que els graduats desitgen una especialització per inserir-se en un àmbit laboral específic. Aquesta demanda de formació especialitzada es pot relacionar amb una de les observacions que fan aquests graduats sobre els estudis universitaris. En aquest cas, els

41

graduats de les Dades UJI demanen un ensenyament més pràctic (22,22%) i més pràctiques (22,22%).

A les dades UAB/FTI es demanen els coneixements que haurien estat útils als graduats, segons la categoria de la feina que realitzen en l’actualitat. És molt revelador veure que les persones que treballen en l’àmbit de la traducció demanen coneixements relacionats amb aquest àmbit, és a dir, demanen coneixements que fan servir a la feina diària. En canvi, en els àmbits Administratiu, Ensenyament i Varis, una gran majoria demanen coneixements no relacionats amb aquests àmbits, sinó relacionats amb l’àmbit de la traducció. Això vol dir que els que treballen en aquests àmbits tenen la idea que són feines provisionals i volen uns coneixements de l’àmbit de la traducció per passar a treballar a aquest àmbit i canviar-se d’àmbit. Una excepció serien les demandes de comerç, economia i publicitat dels que treballen en l’àmbit Administratiu. Per il·lustrar el que diem, podem dir, per exemple, que de les 69 demandes de coneixements que haurien estat útils per a les persones que treballen en l’àmbit de l’ensenyament (Dades UAB/FTI), només s’esmenten 16 demandes de didàctica, i la resta de demandes no tenen res a veure amb l’ensenyament, com ara, “correcció i revisió de textos (11 demandes), traducció jurídica + comerç + economia + dret (16), traducció literària (3) i localització de software (2). Això vol dir que aquestes persones no demanen coneixements que podrien aplicar a la docència i no tenen intenció de millorar en la seva feina de docència, sinó que, en realitat, volen canviar de feina.

En l’àmbit administratiu, tenim que de les 163 demandes de coneixements que haurien estat útils, 75 són de comerç, economia, marketing, publicitat, dret. Això són demandes relacionades amb el món de l’empresa i sí que tenen relació amb la feina. Per tant, són demandes pertinents. Les demandes que no estan relacionades amb feines administratives i ens donarien la idea d’un desig de canvi d’àmbit són respostes del tipus: localització de software (10), traducció audiovisual (8), didàctica (4), traducció literària (4).

En l’àmbit Altres, veiem demandes de l’àmbit d’empresa, com ara marketing, publicitat, comerç i economia (26), i també demandes de l’àmbit de la traducció, com ara la revisió de textos (13), la localització de software (9), etc. En certa manera, també endevinem un intent de formar-se en la traducció per fer una reorientació de l’itinerari laboral.

42

En àmbit de la Traducció, podem manifestar amb satisfacció que totes les demandes són de l’àmbit de les traduccions, o sigui que les persones que treballen en aquest àmbit, a més de ser les més satisfetes amb la feina (ho hem vist en una de les taules), volen millorar en la seva feina actual. Entre les 221 demandes, podem esmentar la correcció i revisió de textos (40), la localització de software (27), la traducció jurídica (26), comerç i economia (23), dret (20), etc.

Curiosament, les demandes de formació en l’àmbit de la traducció (tant dels graduats que treballen en la categoria Traducció com els que treballen en les altres categories) coincideixen amb l’oferta de màsters i postgraus que s’ofereixen a la UAB i que participen en la recerca. Les enumerem per nombre de peticions:

La demanda “Correcció i revisió de textos” (133 demandes) es correspon amb el postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la UAB. La demanda “Traducció jurídica i dret” (77 demandes) correspon al postgrau de Traducció Jurídica del Departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB. La demanda “Eines informàtiques i localització de software” (62 demandes) correspon al màster de Tradumàtica del Departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB. La demanda “Traducció audiovisual” (49 demandes) correspon al màster de Traducció Audiovisual del Departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB. La demanda

“Traducció literària i sector editorial” (31 demandes) correspon al màster de Traducció Literària del Departament de Traducció i d’Interpretació de la UAB.

Així, l’oferta de màsters i postgraus de la UAB satisfà en gran part les necessitats de coneixements professionalitzadors dels graduats de traducció. Ara només cal que donem als estudiants els coneixements, eines i treballem les actituds necessàries perquè trobin una oportunitat en cadascun d’aquests sectors, i això estaria directament relacionat amb l’orientació per a la inserció laboral.

A l’inici del capítol esmentàvem que era una llàstima no tenir totes les dades dels itineraris professionals dels graduats i tenir només una fotografia del moment actual.

43

Tanmateix, com hem vist, les demandes de formació ens poden ajudar a dibuixar una mica els itineraris.

Per acabar aquest apartat dedicat a la demanda de formació complementària, esmentarem unes reflexions que Coleman i Husén (1989) fan sobre la prolongació dels estudis i ens presenta l’altra cara de la formació continuada. Ells esmenten que, per una banda, una major duració dels estudis manté la joventut separada de la població activa (i en conseqüència disminueixen els índexs d’atur), però aquesta mesura, per si mateixa, no contribueix gaire a la millora de la posició d’aquests adolescents en el mercat de treball quan han acabat els estudis. Davant d’aquesta situació, ells proposen tres solucions:

ƒ Reorganitzar l’ensenyament de manera que les expectatives dels estudiants siguin compatibles amb les feines que corresponen al seu nivell de formació.

ƒ Reorganitzar les modalitats de treball, a fi que les sortides i les expectatives siguin més compatibles.

ƒ Canviar el mode de vida perquè la posició social i el desenvolupament de la carrera professional tingui més importància per al treballador.

Aquestes solucions implicarien una reflexió profunda sobre la formació professional que reben els estudiants i la relació entre la formació i la realitat laboral. El que queda clar, però, és que la formació ha d’estar connectada amb la realitat laboral i, tenint tot això en compte, no podem entendre la formació de traductors sense la integració dels aspectes professionals i sobretot sense una orientació laboral que doni els estudiants les eines per inserir-se en l’àmbit de treball que han estudiat, si així ho desitgen.

1.1.11. Els graduats de traducció necessiten una formació específica en orientació