Resultats entrevistes: Aspectes expressats en relació a la selecció

En aquest apartat es descriuen els resultats en relació als aspectes que els entrevistats van considerar importants a l’hora de seleccionar les novel·les per ser usades com a context en l’educació científica. A la Taula 6 es mostren aquests resultats de manera global, la concreció d’aquesta anàlisi es troba a l’Annex 1:Categorització de les entrevistes.

Taula 6 Resultats en relació als aspectes esmentats en les entrevistes en relació a la selecció de novel·les Categoria i subcategoria Professionals que esmenten la categoria

Qualitat literària [C],[D],[E],[F],[G],[J]

Adequació a la competència del lector

Apropiat per els seus

interessos [E],[J]

Temes i perspectiva

moral [C],[D],[E],[F],[I]

Edat apropiada per a

la seva lectura [A],[B],[C],[D],[E],[F],[G],[H],[I]

Per a lectors diferents [E],[F],[I]

Per realitzar

Respecte a la qualitat literària quasi tots els entrevistats coincideixen a dir que els llibres han de tenir una mínima qualitat literària ([C],[D], [E], [F], [J]) tot i que [G]

matisa que això podrà variar una mica segons la funció que li vulguem atorgar.

Pel que fa a l’adequació a la competència del lector els entrevistats es refereixen a tres aspectes: els seus interessos, el tema i la perspectiva moral i l’edat apropiada per a la seva lectura.

Respecte als interessos dels lectors [E] i [J] consideren que és important que sigui adequat a aquests, és a dir que els llibres els hi siguin propers, els interessin i estiguin dins el seu àmbit afectiu. [E] considera que “el gran recurs que s’utilitza per fer això és que els protagonistes de la gran majoria de novel·les juvenils són joves”.

Respecte al tema, els entrevistats consideren que la seva tria pot estar determinada per la manera en la que s’explica, “si és un tema que ja hi ha moltes coses però està molt ben narrat” ([F]), o per la seva originalitat, és a dir, si és un tema que ha estat poc explorat ([F] i [C]). Per altra banda, es considera que a part del tema també és important com es tracta el tema, és a dir, “que faci pensar, que no sigui evident, que no sigui trivial” ([I]) i que “el tractament sigui una mica de gruix, no sigui allò d’un tractament maniqueu”

([D]). Pel que fa a la perspectiva moral les opinions no van acabar de concordar, [E]

considerava que en escriure literatura juvenil els escriptors tenen una certa responsabilitat moral cap al lector i sempre han de tenir en compte una possible sortida a les situacions dramàtiques. Aquesta opinió però xoca amb l’experiència, tot i que també sorprenent per a ell, de [I] que ha trobat alumnes als quals els agraden els llibres durs o que acaben malament.

Pel que fa a l’edat apropiada per a la seva lectura [E] considera que les col·leccions juvenils existeixen per “una finalitat absolutament comercial i absolutament lligada a les necessitats del món d’escola” però les justifica per la utilització del llenguatge i dels recursos lingüístics. A nivell més pràctic [F] i [C] consideren que les col·leccions juvenils són adequades per a nois d’entre 12 i 16 anys i en canvi a partir dels 16 anys ja es podria recomanar novel·la considerada adulta. Tot i aquestes generalitzacions, [F]

destaca que “hi ha algunes novel·les que no tenen edat, que són bones i es poden llegir sempre”. Una mica en el mateix sentit [E] considera que joves de diferents edats poden llegir el mateix llibre però que el que variarà serà el nivell d’interpretació. De manera semblant [J] considera que l’edat a la qual estan destinats s’ha de valorar juntament amb la qualitat literària. Ho expressa de la següent manera:

Tu has d’escollir un llibre que puguin llegir la major part dels teus alumnes, clar a lo millor tens 3 o 4 alumnes que poden llegir tranquil·lament un llibre d’adults, millor que molts adults, però també gaudiran amb un llibre si és bo, també gaudiran amb un llibre de literatura juvenil ([J]).

Per la seva banda [C] afegeix que per tal de determinar l’edat adequada de cada llibre s’ha de conèixer una mica el lector i alerta que sovint les editorials consideren edats més baixes de les que consideren adequades en el seminari de bibliografia del qual forma part per tal d'augmentar les vendes. A mode de resum, [G] considera que les col·leccions juvenils poden ser un recurs útil, però que a l’educació secundària obligatòria també es poden proposar llibres considerats d’adults. Alerta però que s’haurà de ser conscient que, segons quins llibres es proposin s’haurà de proporcionar més ajuda durant la lectura.

Dins de les varietats de funcions que s’atorguen a la lectura alguns dels entrevistats comentaven que és important ser conscients de la diversitat de lectors que podem trobar en una aula. Per aquest motiu, consideren important conèixer per a qui es tria ([E] i [F]), proposar una llista molt oberta de lectures ([I]), diversificar les propostes de treball ([E]) i fer una bona mediació de la lectura ([F]).

Per altra banda si es considera que la funció és realitzar experiències literàries diferents, els entrevistats proposaven buscar gèneres literaris diferents ([B] i [C]) i proposar a l’institut aquells llibres que potser necessiten un acompanyament per tal de diversificar les lectures ([C]) però sense excloure totalment aquells que llegeixen fora de l’àmbit formal ([G]).

Finalment, si es consideren els diferents propòsits que pot tenir la lectura, un d’ells pot ser per promoure l’educació científica. Respecte a aquesta idea, [G] i [F] tornen a remarcar que encara que el propòsit estigui enfocat a l’educació científica cal no descuidar la qualitat literària, tot i que aquest requisit també dependrà de la modalitat de la lectura ([G]). Concretament, [F] explica que quan selecciona llibres d’alguna matèria de ciències “sempre mires de fer-te venir bé que hi ha hagi aquests llibres molt emblemàtics i molt bons per tal d’animar a la gent a llegir”. A més a més, tant [G] com [J] alerten sobre aquelles novel·les on es vegi massa el propòsit didàctic. Concretament

Clar és com un llibre de text camuflat, en una ficció, i això és un problema, perquè això avorreix, i això s’ha d’evitar....o sigui si hi ha un llibre que és ficció però que està camuflant un llibre de text això no val, perquè els alumnes tenen un olfacte i ho ensumen ràpidament. ([J])

Pensen doncs que el que s’ha de triar és “llibres amb qualitat literària i que la ciència estigui molt ben integrada dins de la història” ([G]). Finalment, [J] afegeix que per ell es necessari que el tema de la novel·la estigui relacionat amb els continguts que cal treballar: “si això lliga amb els continguts que vull treballar a classe, o que estic treballant a classe, o que he treballat a classe, fixa’t que la novel·la pot servir després, abans o durant” ([J]).

En resum, tal i com s’ha mostrat, els professionals entrevistats consideren que encara que el propòsit de la lectura sigui usar-lo com un context per a l’educació científica no es poden deixar de banda els criteris bàsics per a la selecció de literatura per a joves com poden ser la qualitat literària o l’adequació a la competència del lector. A més a més, quan consideren el propòsit concret d’utilitzar la novel·la com a context en l’educació científica consideren que és important que la ciència estigui integrada dins de la història i que no s’hi vegi la intencionalitat didàctica. També, en el cas de l’educació formal, es considera que la temàtica de la novel·la ha d’estar relacionada amb el currículum.