Anàlisi de les dades

En aquest apartat s’explica de quina manera es van analitzar les transcripcions del club de lectura per tal de respondre a l’objectiu 2. Aquesta anàlisi es va realitzar a partir de la lectura i relectura de les transcripcions i mitjançant una discussió amb l’equip

Concretament, per tal d’analitzar com s’havien mobilitzat els continguts científics i els aspectes ètics durant el club de lectura es va realitzar una anàlisi de les transcripcions a diferents nivells. Així doncs, es van definir una sèrie de categories que van ser aplicades en alguns casos a nivell d’episodis i en d’altres a nivell de torn.

Per tal de definir els episodis, entenent episodi com un conjunt de torns, es van usar dos criteris de manera simultània — la temàtica i l’objecte de l’explicació — considerant que l’episodi finalitza quan canviava un dels dos criteris. Pel que fa a la divisió segons la temàtica, es va considerar rellevant perquè ajudava a categoritzar la mobilització de continguts científics i d’aspectes ètics. Cal dir que, en ser categories en relació a temàtiques molt concretes aquestes es van basar en l’anàlisi prèvia de la novel·la (Taula 14). Per altra banda, considerar l’objecte de l’explicació va permetre precisar quin era l’objectiu d’aquesta mobilització. Així doncs, partint de la idea que les preguntes es poden categoritzar segons si el seu objectiu se centra en la persona o en el tema (Márquez i Roca, 2006) , es va considerar una categorització semblant pel que podríem dir-ne les “respostes”. Així doncs, es van categoritzat els episodis segons si centraven l’explicació en l’acció o en el fenomen.

Paral·lelament a aquesta segmentació en episodis, es va voler aprofundir en la mobilització de continguts científics i d’aspectes ètics. Cal dir que en aquest cas, l’anàlisi es va donar a nivell de torns, i tenint en compte només aquells torns on parlaven els participants i no aquells on parlava la dinamitzadora. Per tal de realitzar aquesta anàlisi es va partir de les temàtiques identificades per Sadler i Donnelly (2006) en analitzar quins aspectes havien sorgit en les reflexions sobre qüestions sociocientífiques relacionades amb l’enginyeria genètica. Els autors, proposaven categoritzar les dades segons tres grans temàtiques: “I. Understandings of Genetics, II.

Moral Considerations, II. Personal Choice”, i quatre sub-temàtiques en relació a la temàtica I: “A. Participants Using Content Knowledge, B. Participants Relying on Science Fictional Accounts of Genetic Engineering, C. Participants Revealing Genetics Misconceptions, D. Participants Admitting Their Own Lack of Knowledge” (Sadler i Donnelly, 2006, p. 1473). A continuació s’explica com aquestes temàtiques es van adaptar a les dades per tal de crear les categories d’anàlisi.

En primer lloc, es van crear dues categories: continguts científics, que equivaldria a les sub-temàtiques A i C, i aspectes ètics, que equivaldria a la temàtica II. Cal dir, que en relació als continguts científics, la decisió d’unir les categories A i C va venir

determinada pel fet que es considerava que encara que els participants expressessin concepcions alternatives, no deixava de ser una mobilització de contingut científic. És a dir encara que el contingut no fos correcte els participants estaven intentant usar contingut científic. Cal dir, però, que no es va deixar de banda la identificació de concepcions alternatives, sinó que aquestes es van tenir en compte a l’hora d’identificar les diferents idees científiques expressades (Taula 18). Pel que fa a les sub-temàtiques, B i D, respecte a anomenar altres ficcions o expressar una falta de coneixement, es van considerar de manera separada a la mobilització de continguts científics, dins de la categoria altres característiques d’interès¸ tal i com s’explica més endavant.

Concretament, la categoria continguts científics es va definir com aquelles idees relacionades amb certs conceptes científics, encara que aquestes estiguessin expressades en un llenguatge quotidià, o incloguessin concepcions alternatives o altres idees relacionades amb el context sociocultural o el domini afectiu. En aquest sentit cal dir que durant la identificació es va veure que els diferents continguts científics mobilitzats es podien agrupar segons un conjunt d’idees relacionades. S’entenia que aquest conjunt d’idees, amb una certa coherència entre elles, formaven part d’un model més ampli, entenent model com una representació mental complexa que permet explicar fenòmens (Sanmartí et al., 2011). Així doncs, tot i la limitació de les dades, es van agrupar, de manera inductiva, una sèrie d’idees expressades per diferents participants que es van designar amb l’etiqueta Model, que van formar diverses subcategories. En total es van identificar quatre models diferents anomenats: Model 1, Model 2, Model 3 i Model 4.

Cal afegir que, a part d’aquest quatre models, es van identificar altres idees relacionades amb continguts científics que, al no formar part de cap d’aquests models identificats, es van anomenar Altres coneixements.

La categoria aspectes ètics es va definir com aquelles idees en relació al coneixement teòric del bé, és a dir en relació al que és moralment bo o acceptable i al que és moralment dolent i als criteris relacionats amb el que tenim dret a fer i el que no (Simonneaux i Albe, 2008). Una vegada identificats els torns on s’expressaven aspectes ètics aquests es van agrupar, de manera inductiva, en tres subcategories en relació als

en altres estudis. Aquests aspectes es van anomenar altres característiques d’interès, categoria que estava formada per sis subcategories: avaluació possible situació, exemples, falta de coneixement, opinió tasca, panorama consciència i raons narratives.

En la subcategoria avaluació possible situació es van considerar aquells torns on es comparava el món de ficció amb el món real tot avaluant-ne la coherència i la pertinència (Bruguière et al., 2014). La potencialitat d’aquesta avaluació és que és anàloga a la interrogació científica sobre els objectes i els fenòmens del món (Bruguière et al., 2014).

En la subcategoria exemples, es va destacar el recurs descrit en moltes altres recerques, de fer referència a experiències personals (Sadler i Zeidler, 2004, 2005a). Cal dir, que en aquesta categoria també s’hi van incloure les referències a altres ficcions, tal i com es considerava en la subtemàtica comentada anteriorment (Sadler i Donnelly, 2006).

En la subcategoria falta de coneixement, es va recuperar la idea ja comentada de Sadler i Donnelly (2006) d’identificar torns on els participants expressaven aquesta manca. De manera paral·lela, i també en relació amb la metacognició, es va definir la subcategoria opinió tasca, que incloïa l’expressió de l’opinió personal sobre algun aspecte de la tasca (Garrido Espeja, 2016).

En la subcategoria panorama de la consciència, nom basat en la denominació de Bruner (1986), es va voler destacar aquells torns on es feia èmfasi en els pensaments o sentiments dels actors que intervenen en l’acció ja que es va considerar que aquest fet podia estar relacionat amb el fet d’utilitzar una novel·la com a context. En aquest sentit, també es va considerar interessant destacar aquells torns on els participants utilitzaven raons que es justificaven pel seu sentit en la ficció, subcategoria que es va anomenar raons narratives (Bruguière i Tunnicliffe, 2017; Triquet i Bruguière, 2014).

En la Figura 7 es mostra un esquema de l’anàlisi de les transcripcions del club de lectura, mostrant les categories comentades.

Figura 7 Esquema del procés d’anàlisi en relació a l’objectiu 2

Una vegada analitzada la transcripció pel que fa al club de lectura pròpiament dit, es va analitzar la transcripció en relació a l’opinió expressada pels participants respecte al club de lectura. En aquest cas, es va fer una anàlisi categoritzant les intervencions només a nivell de torns. En aquest sentit, es van crear diverses categories i subcategories de manera inductiva. La primera categoria, factors, feia referència als aspectes que els participants van considerar que havien influït. A més a més, aquesta categoria incloïa

una categoria interferia amb l’altra. Per solucionar-ho, cada torn es va categoritzar segons aquella categoria que es considerava més important.

A continuació, es descriuen i s’exemplifiquen les diferents categories i codis utilitzats en l’anàlisi de les transcripcions, tant del club de lectura pròpiament dit com de l’opinió dels participants.

4.1.4.1 Categories i codis per l’anàlisi de la temàtica

A la Taula 16 es mostra de quina manera es van categoritzar els episodis segons la temàtica, ordenats tal i com s’han presentat en l’anàlisi prèvia (Taula 14). Pel que fa als exemples, cal dir que no es mostra tot l’episodi complet sinó només algun dels torns entenent que aquests ja són prou explicatius.

Taula 16 Categories en relació al criteri de classificació d’episodis segons la temàtica Categoria (Codis) característiques, la simbologia que se li atorga, els atributs que es traspassen del valoren les motivacions, limitacions i conseqüències que pot comportar tot

Voluntat de

4.1.4.2 Categories i codis per a l’anàlisi de l’objecte de l’explicació

A la Taula 17 es mostra de quina manera es van categoritzar els episodis segons l’objecte de l’explicació, és a dir en relació al tipus de resposta que donaven els participants si es referien a quin tipus d’acció durien a terme o si es referien a la descripció d’un fenòmen.

Taula 17 Categories en relació al criteri de classificació d’episodis segons l’objecte de l’explicació

Categoria

I. I vosaltres us faríeu donadors d’òrgans o no? en general o en relació a alguna idea concreta respecte a aquest fenomen (què intervé en aquest fenomen i

4.1.4.3 Categories i codis per a l’anàlisi de la mobilització de continguts científics o d’aspectes ètics

A la Taula 18 es mostra de quina manera es van categoritzar els torns en relació a la mobilització de continguts científics o d’aspectes ètics.

Taula 18 Categories en relació als continguts científics i els aspectes ètics mobilitzats durant el club de

Conjunt d’idees relacionades amb una representació en què no es considera que el cor tingui una relació diferent amb el sentiments o els pensaments que els altres òrgans i/o es considera la seva connexió amb el cervell. Es considera

Conjunt d’idees relacionades amb una representació on es considera que el cor té una relació estreta amb els sentiments i on la simbologia que relaciona el cor amb l’amor o els sentiments té una raó de ser

Conjunt d’idees relacionades amb una representació on es considera que el cor

Conjunt d’idees relacionades amb una representació on es considera el cor aspectes socials relacionats amb la temàtica.

Dret mereixedor de rebre un trasplantament d’òrgans i amb la idea de si només les

4.1.4.4 Categories i codis per a l’anàlisi d’altres característiques d’interès

A la Taula 19 es mostra de quina manera es van categoritzar els torns relacionats amb les altres característiques d’interès. Les diferents categories es presenten en ordre alfabètic.

Taula 19 Categories en relació a les altres característiques d’interès

Categoria o fenomen, ja sigui de manera abstracte o descrivint experiències personals o les descrites en una ficció (ex. pel·lícula)

x. Potser una altre cosa sí....però.. un ronyó per exemple hi ha parelles que quan són grans hi ha no sé, que es treu un ronyó per passar-li a l’altre, o sigui jo crec que sí que pot passar d’home a forma de pregunta o com a constatació

x. Hi ha algo, però no sabem què és

Torns en els quals s’expressa el que saben, pensen o senten aquells que intervenen en en raons narratives, és a dir es justifica per la coherència amb la història de ficció.

x14. Ja no ho haguessin explicat (530) [en relació al fet de plantejar si el receptor del cor podria haver estat un noi]

4.1.4.5 Categories i codis per a l’anàlisi de l’opinió dels participants sobre el club de lectura

A la Taula 20 es mostra de quina manera es va categoritzar la transcripció en relació a l’opinió dels participants sobre el club de lectura.

Taula 20 Categories en relació a l’anàlisi de l’opinió dels participants respecte al club de lectura Categoria i subcategoria (Codis)

Una vegada definits, els codis es van aplicar a la transcripció, amb l’objectiu de poder analitzar qualitativament les intervencions que s’havien fet durant el club de lectura.

Mitjançant aquesta codificació es van poder identificar aquells moments de la discussió més rics per a aquesta recerca, és a dir aquells moments en què hi havia una alta freqüència de codis. Cada un d’aquests fragments va ser interpretat i discutit a partir del marc teòric, tal i com es mostra en l’apartat de resultats.

En resum, en el diferents apartats relacionats amb com s’ha dut a terme l’anàlisi de les dades s’explica que pel que fa a les dues primeres preguntes de recerca (P2a i P2b) s’ha dut una doble anàlisi tant a nivell de torns com a nivell d’episodis. A nivell d’episodis, es va segmentar la transcripció tant pel que fa a la temàtica, seguint les temàtiques descrites en l’anàlisi prèvia (Taula 14) com pel que fa a l’objecte de l’explicació, en què es va dividir segons si l’objecte era una acció o un fenomen. Paral·lelament, pel que fa

als torns, es van identificar aquells torns on es mobilitzaven continguts científics o aspectes ètics. Pel que fa als continguts científics es van agrupar les idees en 5 subcategories, quatre referents a models i una cinquena en relació a altres coneixements.

Pel que fa als aspectes ètics, també es van crear unes subcategories en relació al dret o deure al que feien referència. A més a més, es van identificar també els torns que comprenien altres característiques d’interès: avaluació possible situació, exemples, falta coneixement, opinió tasca, panorama consciència i raons narratives. Finalment, pel que fa a la tercera pregunta de recerca (P2c), l’anàlisi es va dur a partir de categoritzar la transcripció en relació a l’opinió dels participants en dues categories, factors i aprenentatge, la primera de les quals comprenia dues subcategories: activitat i novel·la.