Realització del club de lectura, participants i recollida de dades

El club de lectura es va realitzar en un centre d’educació secundària públic de Catalunya amb 10 alumnes voluntaris de 3r d’ESO. La sessió es va dur a terme a les instal·lacions de l’institut dins de l’horari lectiu, al mes de gener del 2016. Així doncs, l’activitat compartia característiques tant amb una activitat d’educació formal com amb una d’educació no formal. Formal en el sentit que tots els alumnes pertanyien al mateix curs, es va realitzar a l’institut i estava dissenyada per tenir relació amb el currículum.

Informal en el sentit que no implicava una activitat d’avaluació qualificadora, els participants eren voluntaris i l’activitat es va desenvolupar en petit grup (Tolppanen, Vartiainen, Ikävalko, i Aksela, 2015).

La dinamització del club de lectura va ser duta a terme per l’autora d’aquest treball però en l’organització també hi va col·laborar la professora de castellà dels alumnes participants. Va ser ella qui va explicar l’activitat als alumnes i qui va donar les directrius a aquells que s’havien prestat voluntaris. Aquestes directrius consistien simplement a dir-los que calia que es llegissin la novel·la Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra, 1998) abans de la data fixada per realitzar el club de lectura — aproximadament al cap d’un mes. Així doncs, els participants van realitzar la lectura de la novel·la de manera autònoma i sense cap directriu o activitat específica a realitzar durant la lectura.

El dia del club de lectura, la dinamitzadora es va reunir amb els participants i va conduir la sessió. Cal dir que també va ser-hi present la professora de castellà esmentada, però aquesta quasi no va intervenir en el debat. Per iniciar la conversa es va demanar als participants que opinessin de manera general sobre la novel·la, però seguidament ja es van anar introduint, de manera coherent amb l’evolució del debat, algunes de les preguntes que s’havien definit en l’anàlisi prèvia (marcades en cursiva a la Taula 14).

Cal remarcar que les preguntes van servir de guia per promoure els temes de debat, però en cap cas es van considerar com una guia tancada o com un ordre preestablert. Al contrari, es va procurar deixar prou espai als participants per tal que opinessin i

proposessin nous temes si ho consideraven necessari. Així doncs, es van formular algunes noves preguntes per tal de demanar aclariments o focalitzar l’atenció en els temes que els participants anaven proposant. En aquest sentit, es va intentar plantejar només preguntes i no donar explicacions sobre el contingut o avaluar de manera explícita les diferents aportacions. Els resultats mostren que només un 16% de les intervencions van ser fetes per la dinamitzadora del club, trencant doncs la tradicional estratègia de pregunta-resposta-avaluació. El club de lectura va tenir una durada aproximada de 40 minuts.

Una vegada finalitzat el club de lectura, per tal de respondre a la pregunta de recerca P2c, se’ls va demanar als alumnes que opinessin respecte a si creien que aquest tipus d’activitat era una bona manera d’aprendre ciències i si creien que la novel·la que havien llegit parlava de ciències o no. Els alumnes van donar la seva opinió de manera oral, durant aproximadament 10 minuts. Finalment, per tal de caracteritzar els participants se’ls va demanar que responguessin, de manera escrita i individual, un qüestionari (Q1), basat en els qüestionaris de l’estudi internacional PISA (OECD PISA, 2005, 2008), per tal de conèixer la seva relació amb les ciències i la lectura.

Concretament, se’ls va preguntar respecte a la seva visió de la ciència, les seves intencions respecte a fer una carrera científica, la seva percepció sobre el propi aprenentatge de les ciències, així com respecte a les seves activitats lectores, les actituds cap a la lectura i el tipus de material que acostumen a llegir. Els alumnes van tardar aproximadament uns 10 minuts a respondre el qüestionari. Tant el qüestionari realitzat com les respostes dels estudiants es troben respectivament a l’Annex 2: Qüestionari realitzat als participants del club de lectura i Respostes al qüestionari realitzat als participants del club de lectura.

Pel que fa als participants, l’activitat es va realitzar amb 10 alumnes voluntaris, 9 noies i 1 noi, de 3r d’ESO (14 anys). La caracterització de la mostra es va fer a partir de les respostes al qüestionari comentat anteriorment (Q1) així com d’una conversa informal amb la professora de castellà. Concretament, les respostes al qüestionari (Q1) mostren que pel que fa a la percepció dels sentiments en fer ciències, pocs participants trobaven

participants (2/10) mostraven una predisposició a voler seguir estudiant ciència, tot i que el percentatge augmentava quan se’ls demanava si podien donar bones respostes als exàmens de ciències (5/10) o en relació a considerar que el temari de ciències era fàcil (4/10) o que es podia entendre bé (4/10). Pel que fa a la lectura tots (10/10) deien dedicar més de 30 minuts diaris a la lectura, sent majoria aquells que hi dedicaven entre 30 i 60 minuts. Pel que fa al nombre de llibres llegits en un any els resultats mostraven més disparitat ja que 3 alumnes deien que llegien entre 6 i 10 llibres l’any, 4 alumnes entre 11 i 20 llibres l’any i els tres alumnes restants més de 20 llibres l’any. Pel que fa a la lectura de manera més general, la majoria valorava positivament aquelles activitats que hi estan relacionades, com per exemple el fet de rebre un llibre com a regal (9/10) o el fet d’expressar les seves opinions respecte al llibre llegit (10/10). Finalment, pel que fa als diferents tipus de materials, els còmics eren els materials llegits amb menys freqüència, seguit pels diaris i les revistes. En canvi, els llibres de ficció eren llegits majoritàriament diverses vegades al mes (4/10) o diverses vegades a la setmana (4/10).

En general, els participants no mostraven una predisposició cap a l’estudi de les ciències però sí cap a la lectura, sobretot pel que fa a les narratives de ficció.

Pel que fa a la recollida de dades es van reunir els qüestionaris escrits (Q1) i es va gravar, mitjançant gravadores d’àudio, la totalitat de la sessió. A partir d’aquesta gravació es van transcriure la totalitat de les intervencions per tal de facilitar-ne l’anàlisi. En les transcripcions, seguint el mètode plantejat per Barron (2003), es va posar l’èmfasi en el contingut i la seqüenciació dels torns i no en l’entonació. Aquesta, només s’indicava quan es percebia un to irònic o de broma i/o rialles. Les transcripcions es van dividir en torns, considerant el torn com un fragment de parla continua realitzat per un participant. Si alguna interrupció tallava el participant i aquest deixava de parlar es considerava el torn com acabat, encara que a nivell de contingut aquest continués en un altre torn. Les respostes tipus “sí”, “no” també van ser considerades com a torn. Pel que fa al llenguatge utilitzat pels alumnes en les transcripcions es va ser el màxim fidel possible, mantenint els errors gramaticals així com l’idioma en el que l’alumne s’expressava, en aquest cas català i castellà. Cada torn va ser numerat seguint l’ordre cronològic. Les abreviacions o símbols utilitzats en les transcripcions es detallen a la Taula 15. Totes les transcripcions analitzades es troben a l’Annex 2: Categorització de la transcripció del club de lectura.

Taula 15 Abreviacions i símbols utilitzats en la transcripció del club de lectura

Codi Definició

x. Noia no identificada

y. Noi

xn. Indica que les dues intervencions són fetes per una mateixa noia I. Investigadora

m. Professora de castellà

Diversos. Quan diversos alumnes parlen alhora .... Pausa

[ ] Comentaris o aclariments.

xxxxx Fragment o paraula que no s’entén Fragment no transcrit i/o no analitzat

En resum, 10 alumnes voluntaris (9 noies i 1 noi) d’un institut públic de Catalunya van participar en el club de lectura. La dinàmica del club es va basar en les preguntes definides en l’anàlisi prèvia (Taula 14) introduint-les de manera coherent amb l’evolució del debat. Una vegada finalitzat el club de lectura es va demanar als participants la seva opinió sobre l’activitat que acabaven de fer, de manera oral i en grup. Posteriorment, de manera individual i escrita, se’ls va demanar que contestessin un qüestionari per tal de conèixer la seva relació amb les ciències i la lectura. Les respostes a aquest qüestionari mostren que tot i que la majoria de participants valoraven les ciències pocs d’ells tenien la voluntat de seguir estudiant ciències en un futur. En canvi, pel que fa a la lectura tots mostraven una bona predisposició cap a ella i la majoria eren lectors habituals de llibres de ficció. L’activitat va ser gravada mitjançant gravadores d’àudio i transcrita en la seva totalitat per tal de facilitar-ne l’anàlisi.