Representació dels propòsits de la ciència. Criteri D2a

El primer criteri, D2a, que analitza quin propòsit de la ciència es mostra es concreta en quatre patrons, que inclouen tant la ciència aplicada com la bàsica. En aquest sentit, cal dir que vist que algunes de les novel·les mostren la ciència com una ciència aplicada, es va considerar que era un propòsit que s’havia d’incloure, i no només considerar la ciència com una ciència bàsica. Així doncs, els patrons es defineixen per una banda, per si es mostra la ciència com una disciplina bàsica o aplicada i per l’altra, dins de les aplicades, per quin tipus d’aplicació duen a terme: mèdica, detectivesca o tecnològica.

El primer patró, aplicada mèdica, inclou aquelles novel·les on la ciència es mostra com una disciplina aplicada que serveix per alleujar malalties i preservar la salut dels humans. En aquest patró s’hi inclouen la majoria de novel·les relacionades amb malalties o criteris clínics, ja que sovint la única disciplina científica que apareix és la medicina. Un exemple d’aquest tipus de novel·la és la, ja comentada, Si et quedes amb mi (Forman, 2010) on la protagonista està en coma, i on la ciència està representada només com els coneixements necessaris per tal de que la protagonista superi aquest estat.

El segon patró, aplicada detectivesca, inclou aquelles novel·les on la ciència s’usa per fer investigacions sobre fets amagats o obscurs. Dos exemples d’aquestes novel·les podrien ser les ja comentades Mar negra (Lorman, 2003) i Delicte ecològic (Lorman, 2002). En totes dues la ciència s’utilitza per descobrir qui ha realitzat un abocament il·legal, de petroli en el mar en el primer cas, i de productes químics en un riu en el segon cas. Com es veu en el següent exemple la ciència s’utilitza per analitzar i interpretar les proves i poder descobrir qui és el culpable.

- Varela, necessito que localitzis algú del laboratori per poder fer una anàlisi aquesta tarda a les cinc.

- Què passa? On ets?

- Sóc a Marsella i tinc una mostra de petroli extreta de l’interior del Maleas que segurament demostrarà que va fer l’abocament. (Lorman, 2003, p. 148)

Un altre exemple d’aquest tipus de novel·les és La balada del funicular miner (Hernàndez, 2013) en què la intriga gira al voltant d’un animal misteriós que va a parar en un bosc perquè el camió que el transportava pateix un accident. La intriga està relacionada amb les ganes de saber què està passant al bosc. Per a descobrir-ho el veterinari recull i interpreta proves mitjançant procediments científics.

El tercer patró, aplicada tecnològica, inclou aquelles novel·les on el propòsit és buscar solucions a problemes que són resolts mitjançant la tecnologia. Un exemple d’aquest tipus de novel·les és Eager (Fox, 2008). En aquesta novel·la es descriu una societat on els robots s’han desenvolupat molt fent la majoria de tasques i on el propòsit de la ciència és millorar aquests robots. Concretament, es mostra la creació d’un robot que pot aprendre mitjançant l’experiència com si fos un nen. Així, doncs, tot i que en certa manera hi ha un avançament científic, la cerca de coneixement va encaminada a la creació d’un producte per resoldre necessitats i no per entendre el món.

El quart patró, bàsica, inclou aquelles novel·les on es mostra que el propòsit de la ciència és entendre el món per tal d’avançar en aquest coneixement. S’han trobat dos tipus de llibres que es podrien incloure en aquest patró. El primer, seria aquells llibres on la intriga principal va relacionada amb un descobriment científic, com per exemple El viaje de la evolución: el joven Darwin (Muñoz Puelles, 2007) en què es relata el viatge de Darwin a bord del Beagle, o L’evolució de Calpurnia Tate (Kelly, 2010) en què es relata com la protagonista i el seu avi descobreixen una nova espècie de planta.

El segon, serien aquells en què tot i que la intriga no gira al voltant d’un descobriment científic sí que es mostra com aquest avança. Dos exemples d’aquest segon tipus serien les novel·les El pes de la por (Manuel i Vega, 1998) i No està escrit a les estrelles (Green, 2012) que tot i que són novel·les que parlen sobre malalties es mostra l’evolució del coneixement respecte a la seva cura. A la primera, que tracta sobre un home que té sida i la reacció dels habitants del poble on viu, no s’explicita l’avançament del coneixement científic durant la novel·la però sí en la nota finals dels autors que

fàrmacs que milloren significativament l’esperança i la qualitat de vida de les persones infectades. Tampoc no sembla tan llunyana l’obtenció d’una vacuna eficaç (Manuel i Vega, 1998, p. 157)

A la segona, que tracta d’una noia que pateix càncer i que està sotmesa a un tractament experimental a base d’un medicament anomenat falangifor, inventat per l’autor, sí que es mostra en alguns moments puntuals aquest propòsit durant la novel·la. Es mostra amb un exemple:

Teníem uns gran Reunió d’Equip de Càncer un parell de dies més tard. De tant en tant, un grapat de metges i treballadors socials i fisioterapeutes i que més volgués s’aplegaven al voltant d’una gran taula en una sala de reunions i discutien la meva situació. (...) La Dra. Maria conduïa la reunió. (...)

- La gran notícia és que el falangifor continua controlant el creixement tumoral, però, lògicament, encara veiem greus problemes d’acumulació de líquid. La pregunta, doncs, és per on continuem? (...)

- Bé, sabem per altres pacients que la majoria dels tumors acaben desenvolupant una manera de créixer malgrat el falangifor, però si fos el cas, veuríem creixement tumoral als escàners, i no en veiem. Així, doncs, encara no es dóna.

(...)

- Pensem que és possible que el falangifor empitjori l’edema, però ens trobaríem problemes molt pitjors si en suspenguéssim l’ús. (...)

- En realitat, no coneixem els efectes a llarg termini del falangifor. Molt poca gent l’ha estat prenent tant de temps com tu (Green, 2012, p. 114-115).

Es veu doncs que aquesta visió de la ciència aplicada pot ser central en la intriga o es pot donar només en moments puntuals.

Pel que fa a les implicacions didàctiques d’aquest criteri, D2a, analitzar quin propòsit de la ciència es mostra a la novel·la servirà per valorar-ne la seva potencialitat.

Concretament, respecte a aquelles que mostren la ciència com una ciència aplicada, la seva potencialitat pot venir determinada pel fet que podrien facilitar que els alumnes relacionin la ciència amb la seva vida quotidiana, creant un context quotidià. Caldrà plantejar, però, si aquestes situacions poden promoure també un context científic (Izquierdo, 2013), per tal de promoure una visió adequada de la naturalesa de la ciència.

En aquest sentit, Adúriz-Bravo (2002, 2015), proposa utilitzar l’analogia entre les investigacions científiques i les detectivesques per promoure un treball sobre la naturalesa de la ciència. Per altra banda, en relació a aquelles novel·les on es mostra la creació del coneixement científic, sobretot aquelles on és central en la intriga, es podrien considerar contextos que faciliten el trànsit entre els dos sistemes —quotidià i científic (Izquierdo, 2013) —, ja que a partir d’una situació social mostren com es crea el coneixement científic. En aquest sentit, alguns autors consideren que aquests tipus de

textos tenen la potencialitat de promoure un paral·lelisme entre com es va fer el descobriment científic i la construcció del model per part de l’alumne (Izquierdo, García-Martínez, Quintanilla Gatica, i Adúriz-Bravo, 2016). Tot i això, caldrà analitzar també el criteri D2b en relació a la representació dels procediments de la ciència per saber com es concreten les diferents finalitats de la ciència.