4.2 Resultats en relació a l’objectiu 2
4.2.1.3 Mobilització de continguts científics en relació als riscos associats al
Per tal que els participants mobilitzessin continguts relacionats amb els riscos associats al trasplantament d’òrgans, amb la idea que ho relacionessin amb el sistema immunitari, se’ls va demanar que avaluessin les possibles complicacions posteriors a un trasplantament. En el Fragment 12, es mostra que, tot i la pregunta específica que se’ls fa —“I. Però perquè, quins riscos creieu que pot tenir aquesta persona?” (759)—, els participants es focalitzen en la gravetat de la situació abans del trasplantament, i els
761 x33. ...i ara vols aprofitar que la tornes a tenir, és com si l'haguessis perdut un moment però l'haguessis recuperat i llavors són les ganes d'estar amb ella..
762 x. i estar bé.
763 I. Però llavors vull dir..
764 x33. ...que llavors penses no perdem el temps en estupideses aprofitem perquè es pot dir
que has tornat a néixer saps..? PaCon
Fragment 12 Torns (759-764), Riscos - Fenomen
En aquest Fragment 12, s’ha vist que, tot i que la pregunta pretenia que es mobilitzessin els continguts científics subjacents a la situació els participants, s’han centrat en el panorama de la consciència dels personatges, parlant sobre els seus sentiments i pensaments. Cal dir que, tot i que no era l’objectiu, aquest posicionament és interessant ja que pot promoure la capacitat d’empatitzar (Kidd i Castano, 2013). Tot i això, la dinamitzadora torna a incidir en el tema dels riscos associats al trasplantament com es pot veure en el Fragment 13. En aquest fragment, es mostra com davant d’aquesta pregunta els participants sí que es centren en el tema dels riscos però responen mitjançant uns coneixements sobre el context però sense aprofundir-hi:”x. Haviam, que no pot córrer” (772), “x. O sigui que pot ser que el cos rebutgi l’òrgan, que no l’accepti.” (776). A més a més, sembla que tornen a activar el Model 4, en considerar el cor com un òrgan aïllat on el que és important perquè no es rebutgi són factors físics:
“x. Que no encaixi” (777).
766 I. Però creieu que ara que li han posat un cor nou ja no té cap mena de risc o que igualment...?
767 x. Home no, sí 768 x. No
769 x. No
770 y. Clar que té riscos 771 I. Quins riscos té?
AlCo 772 x. Haviam, que no pot córrer
773 x. Que podria ser que el cor...que el cor rebutgés el cos ai que el cos rebutgés el cor 774 [rialles]
775 I. Què és això de rebutjar?
AlCo 776 x. O sigui que pot ser que el cos rebutgi l'òrgan, que no l'accepti...
M4 777 x. Que no encaixi
778 x. Que no t'hi càpiga [ho diu amb ironia]
Fragment 13 Torns (766-778); Riscos - Fenomen
D’aquest Fragment 13 cal destacar que, a diferència de les dinàmiques descrites fins ara, on a partir de les situacions de la novel·la alguns dels participants mobilitzaven models adequats, en aquest cas la situació ha estat interpretada només des d’un punt de vista
quotidià o des d’un model mecanicista del cor. És a dir, en cap moment s’esmenta el paper del sistema immunitari sinó que només s’esmenta de manera general que el cos pot rebutjar l’òrgan i l’única justificació és per les mides del cor. Es considera que la dificultat a mobilitzar el model teòric subjacent al context és deguda a dos factors. El primer és que és possible que els participants no tinguin els coneixements necessaris per interpretar la situació des del punt de vista del sistema immunitari, és a dir, que realment només ho puguin interpretar des del punt de vista quotidià o des d’un model mecanicista perquè siguin temàtiques que encara no hagin tractat a les classes de ciències amb la profunditat necessària. És a dir, sembla que no tenen un model teòric prou sofisticat com per avaluar la situació des del punt de vista del sistema immunitari, dificultat que es relaciona amb la comentada anteriorment, de reconèixer el paper del sistema immunitari en la tria d’un receptor per un determinat òrgan. El segon, és que les preguntes plantejades no han ajudat a promoure un dilema o una reflexió en relació al tema dels riscos associats al trasplantament ni a mobilitzar el model teòric relacionat amb el sistema immunitari. És a dir, mitjançant coneixements quotidians com és el fet que hi ha una possibilitat de rebuig, ja es pot avaluar el fet que la família de la protagonista està preocupada per ella. Caldria doncs repensar les preguntes previstes en relació a aquesta temàtica (Taula 14), per tal de no caure en l’error que, tot i que sembli que les preguntes estan relacionades amb la situació, aquesta no sigui realment necessària fent que en realitat les preguntes siguin descontextualitzades (Sadler i Zeidler, 2009). Per altra banda, caldria també investigar si el fet que els participants tinguessin més coneixements sobre el sistema immunitari hagués fet canviar la dinàmica de la discussió (Sadler i Zeidler, 2004) o si caldria plantejar-ho de manera que la pròpia situació ajudés a construir el model. L’absència de debat es relaciona doncs amb una falta de coneixements i la capacitat de mostrar la situació com una situació problemàtica (Barron, 2003).
En resum, en plantejar situacions de la novel·la per promoure que els participants mobilitzessin continguts científics en relació als riscos associats al trasplantament d’òrgans s’ha vist que els alumnes avaluen la situació posant-se en la pell dels
donada per una banda per una falta de coneixements en relació a aquest tema i per l’altra pel fet que la situació no es consideri problemàtica i per tant no promogui la mobilització d’aquests continguts científics.