Mobilització de continguts científics en relació als factors que

En aquest cas, la mobilització de continguts científics va sorgir en plantejar què farien els participants si es trobessin en la mateixa situació que el protagonista de la novel·la, si anirien a conèixer el receptor de l’òrgan o no. A partir de plantejar aquesta acció va sorgir la idea que un dels motius per anar-la a conèixer seria veure si el receptor “és una bona persona” (apartat 4.2.2.3), motiu pel qual es va preguntar com creien que es decidia a qui es trasplantava un òrgan, tot incidint en el fenomen. En el Fragment 7, es veu com davant la pregunta els participants es veuen obligats a mobilitzar els seus coneixements en relació als trasplantaments d’òrgans. En aquest cas combinen unes raons més generals, més socials —“per llista”(281), “per la gent que està esperant”(284)— amb unes més concretes, més lligades a aspectes científics —

“compatibles” (291) o “en sang” (295).

280 I. Clar, però això de bona persona, com creieu que es decideix a quin es donen els òrgans?

AlCo 281 x. Per llista 282 x. Per l'edat 283 x. xxxxx

AlCo 284 x. Per la gent que està esperant 285 x. Per la mateixa edat

DrS 286 x. O sigui, tothom es mereix viure això és obvi..

AlCo 287 x. Un cor de 40 i pico d'anys, no li pots donar a una persona de 15 anys 288 x. Exacte

289 x. Ja

290 x17. Bueno i també ha de ser que..

M3 291 x. ...que siguin compatibles..

292 x17. això!

293 I. I que sigui compatibles en què, com si diguéssim?

294 x. Bueno si al cos li poses un cor...

M3 295 x. En sang

Fragment 7 Torns (280-295); Tria receptor - Fenomen

comencen a mobilitzar el model teòric subjacent en esmentar la compatibilitat entre grups sanguinis com a vital perquè el trasplantament tingui èxit.

En aquest sentit, es veu com el tema de la tria del receptor torna a sortir en un altre moment de la discussió quan es planteja una variació de la novel·la com és el fet que el protagonista s’hagués trobat que el receptor del cor fos per exemple un home de 50 anys i no una noia com passa a la novel·la. En un primer moment tal i com es veu en el Fragment 8 els participants només consideren si tindria o no sentit en la ficció, concloent que no en tindria: “x14. Ja no ho haguessin explicat”(530). És a dir, s’entén que implícitament consideren que si haguessin estat dos nois no s’haurien enamorat i per tant no hi hauria trama: “x. Si fos noi, li dius hola i adéu i ja està” (535).

526 I. Però al final és perquè la persona s’enamora d’ell, no? Perquè també es podria haver trobat ..per casualitat..que fos un home de 50 anys també qui portava el cor, no?

527 x. Ja

528 x. Exactament.

AlCo 529 x. Però per edat i això,...

530 x14. Ja no ho haguessin explicat RaN

531 I. O un noi de 16, però noi, no?

532 x. S’ho haguessin evitat.

533 x. Ja. RaN

534 x. Bueno però si fos noi..

535 x. Si fos noi, li dius hola i adéu i ja està.

Fragment 8 Torns (526-535); Tria receptor - Fenomen

En el Fragment 8 els participants avaluen la situació només aportant raons narratives (Bruguière i Tunnicliffe, 2017; Triquet i Bruguière, 2014), és a dir simplement consideren si hagués tingut sentit explicar-ho o no. El problema és que no basen aquesta opinió en la versemblança que pugui tenir amb el món real des d’un punt de vista científic, en el sentit de quines característiques han de compartir un donant i un receptor.

És a dir, no mobilitzen els continguts científics subjacents d’aquesta situació lligats al fet que també podria ser versemblant que el receptor fos un noi ja que sí que es donen trasplantaments entre persones de diferent sexe. En canvi, interpreten la situació només centrant-se en raons narratives que es basen en el món real des d’un punt de vista social, concretament des d’una visió normativa en la qual l’enamorament es produeixen només entre persones de diferent sexe. Cal explorar, doncs, de quina manera es pot promoure el pas de les raons narratives cap a les raons científiques (Bruguière i Tunnicliffe, 2017).

En aquest cas, tal i com es mostra en el Fragment 9 la dinamitzadora promou aquest pas, a través de la pregunta “I. Per què creieu que per exemple de noia sempre passa a noia o pot passar a noi?” (536) a partir de la qual els alumnes ja mobilitzen continguts científics. D’aquest fragment, el primer que cal destacar és la diversitat de variables que anomenen en intentar justificar si es pot donar un trasplantament entre persones de diferent sexe o no. Concretament, consideren que les variables que intervenen en la compatibilitat són: “els gens”(540), “la sang”(542), “les cèl·lules”(547), “la mida”(568), o “les hormones”(581). Aquesta gran diversitat s’engloba en dos models, Model 3 i Model 4, segons si es considera la connexió entre cor i la resta del cos o no. En segon lloc, veiem que hi ha un enfrontament entre dues posicions, aquells que consideren que els trasplantaments han de donar-se entre persones del mateix sexe i aquells que consideren que no. Cal afegir que, tal i com es descriu a continuació, no hi ha sempre una concordança entre el model expressat i la consideració respecte a si es poden donar trasplantaments entre persones del mateix sexe o no.

Per exemple, es considera que “x24” expressa el Model 3, en esmentar la relació entre el cor i els gens (540) i les cèl·lules (547) justificant d’aquesta manera que no es pugui donar un trasplantament entre persones de diferent sexe (543). Aquesta idea és rebatuda per altres participants que expressen el Model 4, considerant que al cor no hi ha cèl·lules (548,549,582). Posteriorment, aquesta visió mecanicista es torna a expressar considerant el cor com si fos simplement una bomba que fa passar la sang (562,563,587,588). En aquests casos, aquest Model 4, els serveix per defensar que es poden donar trasplantament entre persones de diferent sexe. Això no vol dir que sempre sigui així, ja que posteriorment (564) es justifica que hagin de ser del mateix sexe apel·lant a la mida del cor, idea que s’entén que també pertany al Model 4, ja que es considera que aquesta no serà igual en homes i dones. Més endavant, torna a sorgir el Model 3, esmentant que la interacció es dóna a nivell de la sang (579) o a nivell de les hormones (581, 583). El que és interessant destacar és que en el cas de la sang expliciten que no hi ha diferències entre els nois i les noies (579-580). S’assumeix que amb aquesta informació volen donar suport al fet que sí que es poden donar trasplantaments entre persones de diferent sexe. En canvi, s’assumeix el contrari quan expliciten que en el cas de les hormones sí

trasplantament d’òrgans (586). Finalment, cal destacar que una participant justifica la seva falta de coneixement en relació als resultats acadèmics dient: “x14. He suspès naturals...” (555). Per altra banda, aquesta mateixa participant sembla que fa una relació amb el Model 1 expressat anteriorment (apartat 4.2.1.1) quan algú torna a parlar de la connexió entre el cor i el cervell (589-591).

536 I. Perquè creieu que per exemple de noia sempre passa a noia o pot passar a noi?

537 x. No, pot passar.

564 x. ...però jo crec que per exemple un home de 50 anys no té la mateixa proporció que una dona de 50 anys, llavors ha de ser un home a un home

565 x. Ah, ja.

566 x14. És veritat, té raó

567 I. Però per tema de proporcions? Ella deia per tema de gens M4 568 x. Jo crec que per tema de mides

(…) M3

579 x. La sang és la sang, per exemple els grups de la sang..no hi ha,,, 580 x. ...no hi ha grups de nois i grups de noies..

581 x. Però els tios tenen cèl·lules....hormones masculines....

M4 582 x. Però que en el cor no hi han cèl·lules..

M3

583 x. Hormones de tio...

584 x. Són diferents..

585 x. Hormones masculines i hormones femenines M4

586 x. Però és que en el cor no hi han cèl·lules...

587 x. El cor l'únic que fa és treure sang 588 x. ...bombeja sang

M3

M1 589 x. Igualment el cor està comunicat amb el cervell....

590 [rialles]

M3

M1 591 x14. Mira ara un altre cop

Fragment 9 Torns (536-568; 579-591); Tria receptor - Fenomen

Del Fragment 9 el primer que cal remarcar és que gràcies a la pregunta concreta que els fa la dinamitzadora els participants se situen clarament dins una lògica científica, mobilitzant diferents continguts científics i també certes concepcions alternatives. Cal destacar que s’observa una certa dificultat per saber quins continguts mobilitzar per tal de justificar la resposta a la pregunta, a més a més d’aplicar-los a la situació de manera correcta. Es considera que aquesta dificultat té a veure amb el fet que l’activitat no està emmarcada dins de la programació de ciències i per tant no tenen indicis respecte a quins continguts científics es pretén que mobilitzin. Aquests resultats mostren que, tot i que enfrontar els estudiants a aquest tipus de situacions complexes pot ser dificultós, a la vegada pot ser beneficiós ja que els enfronta a situacions semblants a les que es trobaran com a ciutadans en la vida adulta. Cal dir que, les preguntes del dinamitzador seran importants per tal d’ajudar a focalitzar els temes. Per altra banda, també s’observa, de manera semblant a com s’ha comentat en l’apartat anterior, una certa tendència a voler mantenir la posició o model expressat a l’inici, com per exemple el fet que el cor no té cèl·lules, mostrant la dificultat d’avaluar o revisar el model (Baek et al. 2011 i Schwarz et al. 2009 citats a Garrido Espeja, 2016). En aquest cas es pensa que la dificultat no va tan lligada a la coherència amb les experiències quotidianes sinó a una falta de coneixement respecte al model que s’hauria d’aplicar. Finalment, cal destacar que en aquest cas el fet de tractar-se d’una discussió oral, on les opcions són avaluades i s’han de defensar, crea alhora una potencialitat i un repte. Potencialitat perquè escoltar les opinions dels companys sembla que pot ajudar a refinar el model, però a la vegada

una regulació entre els companys, fent que se’n discuteixi el seu ús sinó que justament al contrari sembla que aquest es potencií. Es considera, doncs, important que el dinamitzador promogui una reflexió respecte a aquestes concepcions alternatives per tal d’ajudar a canviar-les. És a dir, el paper del dinamitzador és clau per promoure que els models inicials es vagin refinant tot superant les diverses concepcions alternatives.

Per altra banda, cal destacar que aquesta discussió va promoure que els participants es plantegessin el trasplantament d’altres òrgans des del punt de vista de la comptabilitat.

Concretament, en el Fragment 10 es mostra com a partir de la discussió sobre el trasplantament de cor sorgeix la discussió en relació al trasplantament de fetge o de ronyons. En aquest cas es veu com al plantejar aquesta nova situació mobilitzen altres coneixements com són el fet que les hormones afecten el cor però no el fetge (618) o que el fetge es regenera (639-641). Paral·lelament, sorgeixen noves idees en relació al trasplantament de cor com són el fet que no es pugui passar d’una persona sedentària a una persona que fa esport (628) o la idea dels grups sanguinis (630). Cal destacar també el fet que basen les seves opinions en exemples, citant casos que coneixen (624) o que han vist a pel·lícules (630).

AlCo

617 x. Potser un fetge sí que es deu poder trasplantar...

618 x. No, sí, un fetge sí, però un cor no, perquè hi ha hormones i hi ha coses d’aquestes, no?

M3 619 x. Que tinguis el mateix grup sanguini, i que s'assegurin que no rebutjarà el cos el cor, perquè clar sinó.. esforçar-se mol, no? Bueno, jo crec que s'han de fixar més així..però...

629 I. ...que no pas en home-dona... Tu què deies?

M3 630

x25. Jo deia que vaig veure una pel·lícula on una filla donava al seu pare un tros d'intestí, o sigui això és igual, però també jo crec que és més genètica i coses d'aquestes, perquè, que no li pots donar a una persona com si diguéssim que crec eh? No sé..que sigui 0+ a una persona que sigui 0-. Crec eh? No sé.

Ex

(...)

638 I. Vale, però llavors dèieu que el cor sí que hi ha hauria més problemes de passar-lo d’home a dona però el fetge no?

AlCo

639 x. Però és que el fetge, no es regenera també?

640 x. El fetge es regenera.

641 x. Li pots donar un tros i ja està

Fragment 10 Torns (617-630, 638-641); Tria receptor - Fenomen

En relació al fragment mostrat cal destacar el fet que plantejar el trasplantament de fetge els porta a pensar en la regeneració o no dels òrgans i per tant dels diferents tipus d’òrgans i de trasplantaments que existeixen. És a dir, sembla que, tot i que els costa mobilitzar el model teòric de la ciència —sistema immunitari— que hi ha darrera el tema de la compatibilitat en els trasplantaments, tenen certs coneixements sobre els sabers propis del context que van fins i tot més enllà dels que planteja la novel·la.

Sembla que aquests coneixements propis del context van lligats a un coneixement quotidià, degut al fet que es tracta d’un tema socialment important, més que no pas a uns coneixements escolars. Dona suport a aquesta idea el fet que basen les seves opinions en casos que coneixen o en pel·lícules, en les quals sembla que confien, que mostren els trasplantaments de manera realista. És a dir, utilitzen altres ficcions, tot i que de manera molt puntual, com una font de coneixement, tal i com passava en plantejar temàtiques d’enginyeria genètica en què els estudiants confiaven en la ciència-ficció per basar les seves afirmacions (Sadler i Donnelly, 2006). Veiem doncs que el fet que el context sigui quotidià, com es considera que és el tema dels trasplantaments, pot fer que els alumnes en tinguin molts coneixements. Aquest fet és positiu, ja que pot constituir una “porta d’entrada” al model científic, tal i com fa “x25” que en una mateixa intervenció comença parlant d’una pel·lícula i acaba citant el paper dels grups sanguinis en la compatibilitat. És a dir, es considera que el fet de mobilitzar els sabers propis del context, en aquest cas lligat a un llenguatge més quotidià, és un primer pas per construir el model teòric subjacent, lligat a un llenguatge més científic (Izquierdo, 2013). La tasca del dinamitzador serà justament equilibrar aquestes dues vessants, quotidiana i científica, del context, per evitar que els estudiants se centrin només en els sabers sobre el context i no mobilitzin el model teòric subjacent.

els seus continguts sobre els grups sanguinis, enumerant els diferents grups existents (678-680) així com les compatibilitats entre ells (683-686, 691).

M3 670 x. Però una pregunta... després hi han els grups sanguinis.., tu pots ser.. A+...

671 x. És lo que hem dit

Fragment 11 Torns (670-691); Tria receptor - Fenomen

D’aquest Fragment 11 cal destacar-ne que els participants mostren que sí que tenen uns coneixements sobre el model teòric subjacent a la compatibilitat entre el trasplantament d’òrgans però no acaben d’aplicar-ho a la situació que se’ls planteja. És a dir, sembla que tenen uns coneixements escolars sobre el tema dels grups sanguinis, ja que són capaços de recitar els diferents grups sanguinis existents, però no l’utilitzen per avaluar la novel·la.

Finalment, i de manera més general, cal afegir que en relació a la tria del receptor, a diferència de l’apartat anterior, no hi ha cap moment en què els participants avaluïn la possibilitat de la situació plantejada en la novel·la segons el model teòric subjacent. És a dir no avaluen la versemblança del fet que la receptora del cor també sigui una noia i d’edat semblant a la donadora de l’òrgan. Es creu que això és degut al fet que els participants, tot i la conversa, no arriben a un acord respecte a si es pot trasplantar un òrgan entre persones de diferent sexe o no, i per tant, no tenen suficients arguments per

avaluar-la. Tot i això cal dir que, tot i que estava plantejat en l’anàlisi inicial Taula 14, finalment, degut a la dinàmica de la discussió, no se’ls hi planteja específicament.

En resum, en plantejar diverses situacions de la novel·la per promoure que els participants mobilitzessin continguts científics en relació a la compatibilitat necessària entre donant i receptor, s’ha vist que els alumnes avaluaven la situació en un primer moment mobilitzant sabers del context i/o des de la lògica de la ficció. Posteriorment, en plantejar una pregunta més concreta els participants passen a interpretar la situació mitjançant la mobilització de continguts científics. En aquest sentit es veu la dificultat que tenen els participants respecte a quin contingut mobilitzar per avaluar la situació i l’aplicació correcte del model. Concretament, els dos models identificats són: el Model 3, en què es considera que el cor està relacionat amb la resta del cos i el Model 4 que dona una visió aïllada del cor i més mecanicista. En general, es considera que aquestes dificultats van lligades al fet que l’activitat no està emmarcada dins un temari, i per tant no tenen indicis sobre quin coneixement es pretén que mobilitzin, i per altra banda a la falta d’uns coneixements específics en relació al sistema immunitari. Es creu també que aquesta dificultat els impedeix valorar la coherència i la pertinència de les situacions de la novel·la, concretament en relació al fet que la receptora del cor també sigui una noia.

Cal dir, però, que tot i aquestes dificultats, es valora el fet que els participants s’enfrontin a situacions complexes semblants a les que es poden trobar en un futur com a ciutadans.

4.2.1.3 Mobilització de continguts científics en relació als riscos associats al