Explicitació del contingut científic subjacent. Criteri D1c

El tercer criteri, D1c, analitza l’explicitació del contingut científic subjacent.

Concretament, el que defineix els diferents patrons és si el contingut científic subjacent és explícit o no i en el cas que sigui explícit si està integrat dins de la novel·la o no. A partir d’aquesta idea sorgeixen els tres patrons que es comenten a continuació.

El primer patró, nul·la o poca explicitació, es refereix a aquelles novel·les en què el contingut científic subjacent resta en la seva majoria implícit. Un exemple de novel·les que defineixen aquest patró són tres novel·les que parlen sobre l’anorèxia: Càsting (Sierra i Fabra, 2007), Mirades al mirall (Hede, 1998) i Sopa de abuelo (Satz, 2013).

Totes tres comparteixen el fet que tot i que expliciten algunes conseqüències de la malaltia —tenir fred, no tenir la menstruació etc..— hi ha poca explicitació del fet que es tracti d’una malaltia, un exemple d’això és les poques vegades que surt la paraula

“anorèxia”.

El segon patró, explicitació integrada, inclou aquelles novel·les on el contingut científic

futur on gràcies a l’energia dels forats negres es pot saber si una persona estarà viva o morta en un futur, és un exemple d’explicitació de contingut científic a partir dels coneixements d’un personatge. Es mostra en el següent exemple l’explicació que una àvia dona a la seva filla sobre com funciona aquest nou invent:

(...) un científic molt important que es deia Twint, i que havia dedicat molt anys de la seva vida a estudiar la física de l’energia i la matèria fosca, va descobrir que es podia enviar un raig d’energia “negra” cap a un forat negre, de manera que aquell raig no es perdia a l’interior del forat sinó que s’hi reflectia i tornava cap al lloc des d’on s’havia enviat (...) amb una diferència de temps. (...) la llum que ens arriba d’un cos lluminós com les estrelles ens dóna informació de com és aquella estrella. I que si la llum ha sortit d’aquella estrella fa un any, la informació que tenim és de com era aquesta estrella fa un any, no com és ara (...) amb els raigs d’energia o de llum “fosca” passa el mateix que amb la llum

“visible”: que triga un quant temps a arribar (...) hi ha una diferència (...) que van en direccions diferents(...) amb la llum fosca reflectida en un forat negre podem veure el futur (...) ara només podem veure una cosa: si hi ha futur o no. (...) el que podem veure és una diferència molt clara entre el raig que emet una cosa viva, tant si és un animal com si és una planta, i el que emet una cosa que no és viva... com els minerals...i també els animals o les plantes mortes. (pp.38–43) Un altre exemple semblant, és la novel·la Quantic Love (Fernández-Vidal, 2012) en què hi ha una gran explicitació de continguts científics sobre temes de física quàntica.

Mostrem a continuació l’exemple d’una conversa entre uns personatges que representen estudiants de física que s’allotgen al CERN.

- Els demostro com les microones poden ionitzar el gas d’una bombeta i encendre-la. Espera i ho veuràs.

Havien col·locat una bombeta amb la rosca metàl·lica dins d’un got amb aigua.

Després de tancar el microones, el pèl-roig el va activar. Uns segons després, vam poder veure com, efectivament, la bombeta desprenia llum per uns instants.

- Klaus, il·lumina’ns amb la teva teoria - li va demanar l’Angie amb solemnitat fingida. (...)

En Klaus va començar a dibuixar símbols estranys a la superfície de la pissarra, mentre parlava de com la radiació provocava que els electrons sortissin disparats dels àtoms. (...)

- Doncs jo no crec que sigui per la ionització. Segurament el metall ha fet d’antena i ha transmès al filament de la bombeta el corrent necessari per encendre-la. (...)

- Us equivoqueu tots dos- va intervenir l’Angie-. És claríssim, no ho veieu?

S’encén per la radicació de cos negre. (p.40)

Cal destacar també alguns casos on, tot i que l’explicitació està integrada perquè està presentada a partir dels personatges o del narrador omniscient, aquesta s’allunya del registre de la novel·la incorporant esquemes o símbols. Un exemple d’aquest tipus de novel·la és Ulls de pantera (Aymerich, 1998), que pertany al projecte Solaris, on els

personatges consulten un esquema que la novel·la reprodueix (Figura 5). En aquest cas, aquesta explicitació ve donada segurament per la funció didàctica que tenen les novel·les editades en aquesta col·lecció.

Figura 5 Esquema mostrat a la novel·la Ulls de pantera (Aymerich, 1998, p. 46)

El tercer patró, explicitació no integrada, inclou novel·les que a més a més de contenir continguts explícits de manera integrada dins de la novel·la també inclouen continguts científics no integrats. Per no integrats, s’entén continguts que no estan presentats pel narrador o consultats pels personatges, sinó que són annexos a la història. Un exemple és el cas de La clau secreta de l’univers (Hawkins i Hawkins, 2008) on s’inclouen entremig de les pàgines de la narració unes làmines on s’explicita contingut científic fent servir un gènere informatiu. Aquestes, tot i que corresponen a la temàtica de la història no són introduïdes pel narrador. Un altre exemple és la novel·la La porta dels tres panys (Fernandez-Vidal, 2011) on al final de tot l’autora inclou un glossari amb la definició dels termes científics utilitzats durant la novel·la.

Pel que fa a les implicacions didàctiques respecte a aquest criteri, D1c, en què s’analitza l’explicitació dels continguts científics, cal dir que es mou entre dos riscos. Per una banda, el fet que sigui quasi inexistent o molt puntual pot comportar que als alumnes els costi veure la relació entre la intriga i la ciència. Per l’altra, si és explícit i freqüent, pot provocar un distanciament afectiu per part dels lectors, ja que la novel·la s’assemblarà

El que és important és que segons com es presenti aquesta explicitació el discurs a construir al voltant de la lectura serà diferent (Bruguière i Triquet, 2012; Soudani et al., 2015). En el primer cas, el discurs haurà d’anar adreçat a fer emergir el contingut científic subjacent a la intriga. En el segon i el tercer cas, haurà d’anar adreçat a promoure la comprensió d’aquest contingut científic, ja que el fet que sigui explícit no implica una comprensió directa per part dels lectors. A més a més hi ha el risc, sobretot en el cas que no estigui integrat dins de la novel·la, que els lectors no es llegeixin aquesta part, ja que no ho consideren necessari per entendre la lògica de la intriga. En aquest sentit, també s’ha de ser conscient del criteri D1b (Relació entre el contingut científic subjacent i el món real), és a dir, si aquesta explicitació del contingut científic està relacionat amb un fet veritable o fictici, ja que tal i com s’ha mostrat, les novel·les poden explicitar continguts científics sobre fets imaginats, dels qual caldrà avaluar-ne la validesa (Soudani et al., 2015).

3.2.2.4 Relació entre els contingut científic subjacent i el curs en què es planteja la