Relació contingut científic subjacent i món real. Criteri D1b

Respecte al segon criteri, D1b, en el que s’analitza la relació entre el contingut científic subjacent i el món real s’han identificat tres patrons diferents. El que defineix aquests patrons és si es respecten les característiques del món real o no i, en el cas que no es respectin, si el trencament amb el món real ve donat perquè l’autor fa una llicència de ficció respecte a algun aspecte sociocultural o si ho fa respecte a algun aspecte del món natural. En cada novel·la els aspectes socioculturals es consideren segons l’època i lloc en què se situa l’acció. En el cas que se situï en el futur es compara amb els aspectes socioculturals actuals, tot i que sovint en aquests casos hi ha també un trencament respecte a aspectes del món natural.

Cal dir que, tot i que sovint s’analitza només el trencament d’aspectes del món natural, com per exemple fan Bruguière i Triquet (2014), és interessant incorporar també el trencament d’aspectes del món sociocultural, ja que es considera que si s’entén que la novel·la presenta una qüestió social amb connexions amb la ciència, els aspectes socioculturals també són importants. S’entén, doncs, que hi ha una connexió entre els aspectes socioculturals i els científics, motiu pel qual s’inclou l’anàlisi d’aquest trencament en la dimensió relacionada amb el contingut científic subjacent. A més a més, es considera especialment interessant analitzar aquests trencaments en relació a aspectes socioculturals ja que poden comportar una problemàtica que impliqui aspectes ètics i de valors tal i com es destacarà al discutir la dimensió 3, apartat 3.2.4.

Al primer dels patrons, manteniment de les característiques del món real, s’hi inclouen aquelles novel·les en les quals es representa el món tal i com és, tant pel que fa als aspectes socioculturals com als aspectes del món natural. És a dir, l’autor no introdueix cap element de fantasia o llicència de ficció en aquest sentit. Alguns exemples de novel·les que defineixen aquest patró són per exemple una novel·la sobre l’anorèxia

Càsting (Sierra i Fabra, 2007) o la novel·la Malalt d’ocells (Fàbrega, 2002) en que es descriu com el protagonista viu la seva afició pels ocells, i on tot i que les situacions són descrites amb humor aquestes són totalment realistes i descriuen la troballa d’ocells reals.

Al segon patró, trencament respecte a aspectes socioculturals, s’hi inclouen aquelles novel·les en que tot i que el món natural es descriu tal i com és hi ha llicències de ficció respecte a algun aspecte sociocultural. Un exemple de novel·la inclosa en aquest patró és la novel·la Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra, 1998) que tot i que tracta de manera realista una història de trasplantament de cor, vulnera un aspecte social en el moment en que un dels protagonistes coneix la receptora del cor de la seva xicota morta en accident de trànsit. És a dir, per tal que la intriga tingui sentit és necessari que un personatge cometi un acte il·legal, tot obtenint una informació que en el país i moment on se situa l’acció és estrictament confidencial. Una situació semblant es dona a la novel·la Katalepsis (Roca, 2013) on l’avi i una amiga del protagonista passen la nit amagats al tanatori ja que creuen que el protagonista no és mort sinó que té un atac de catalèpsia. Un altra cas, seria la novel·la Ulls de pantera (Aymerich, 1998) en què una estudiant de Biologia obté del seu professor els productes necessaris per poder fer una prova d’identificació de grups sanguinis a casa.

Al tercer patró, trencament respecte a aspectes del món natural, s’hi inclouen aquelles novel·les on hi ha un trencament d’una llei física o una llicència de ficció respecte a un fenomen biològic. Sovint, concorden amb aquelles classificades com a ciència-ficció, tot i que no totes estan classificades com a tal. Es mostren a continuació dos exemples de novel·les que sí que s’han considerat de ciència ficció. En la primera, Nigra (Ortiz, 2002), que tracta sobre la colonització de la lluna, hi trobem el trencament de diverses lleis físiques, com per exemple amb la descripció d’un nou material o de la manera en com s’enlairen les naus espacials, tal i com es veu en el següents exemples:

Una coberta de vítrex protegeix els prop de sis-cents habitants de Nigra del sol estavellador i les crues nits, i a més, conté l’aire que respiren. (...) aquest material de propietats gairebé inversemblants que anomenem vítrex. El vítrext aïlla del fred i de la calor, modera la llum i la dispersa quan hi incideix el sol;

totalment reutilitzables: els Gamma. (...) El sistema d’enlairament era magnètic:

el Gamma surava damunt d’un rail de divuit quilòmetres de llarg d’inclinació ascendent progressiva. En arribar al final, la velocitat multiplicava per quinze la del so. (...) Un cop el Gamma volava lliurement, les dues fases es desacoblaven.

La primera tornava a la base planant i la segona encenia els motors fins a situar-se en òrbita. (pp.50–51)

En l’altra novel·la El dia dels mutants (Ribera, 1992), es planteja un món futur on conviuen els Homo sapiens amb una nova espècie que anomena Homo technicus, prenent-se la llicència d’imaginar com s’ha produït l’evolució humana. A més a més, dota la nova espècie de diferents característiques imaginàries com per exemple la capacitat telepàtica.

Hi ha però un altre tipus de novel·les, no considerades de ciència-ficció on també hi ha llicències de ficció respecte el món natural, ja que s’inventen processos o compostos del món que no existeixen o no han estat descoberts. Mostrem l’exemple de dues novel·les que són realistes en la majoria dels aspectes excepte per un fet concret, en que hi ha una llicència de ficció respecte a un aspecte del món natural. En el primer cas, es tracta de la novel·la No està escrit a les estrelles (Green, 2012) en la qual l’autor s’inventa un medicament, el falangifor, capaç d’aturar el creixement dels tumors en els pacients de càncer. En el segon, es tracta de la novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate (Kelly, 2010) en què l’autora s’inventa la taxonomia de l’espècie Vicia que suposadament la protagonista i el seu avi identifiquen. El que és curiós, és que els dos llibres comparteixen una descripció molt realista excepte per aquests dos fets, que en els dos casos són “confessats” pels autors al final del llibre, tal i com es mostra a continuació.

L’autor voldria reconèixer:

Que la malaltia i el seu tractament estan tractats de manera fictícia en aquesta novel·la. Per exemple, el falangifor no existeix. Me'l vaig inventar, perquè m’agradaria que existís. (Green, 2012, p. 297)

Agraïments

(...) També en atenció a la ficció, m’he pres llicències amb l’època de floració de determinades plantes i la taxonomia de l’espècie Vicia. Apel·lo a la comprensió dels botànics i horticultors que dominen el tema. Qualsevol error relatiu a qüestions científiques és enterament responsabilitat meva. (Kelly, 2010, p. 265) Es mostra doncs com la llicència de ficció respecte a aspectes del món real, pot ser més general, introduint llicències en molts aspectes, o més puntual.

Pel que fa a les implicacions didàctiques respecte a aquest criteri, D1b, es considera que caldrà ser conscients dels diferents trencaments respecte al món real, a l’hora de

presentar les novel·les, per tal d’aprofitar-ne les potencialitats. Així, doncs, es deixa de banda el debat respecte a l’exactitud i la precisió que han de tenir els llibres de ciències, sobretot en els llibres de coneixements (Rice, 2002) i s’adopta un marc de l’ús de llibres de ficció. És a dir, al plantejar la novel·la com un context per problematitzar i no com una font de coneixements els criteris a adoptar seran diferents. Es considera, doncs, que la cerca de llicències de la ficció no s’ha de fer per tal de rebutjar aquells llibres que contenen inexactituds sinó justament per ser-ne conscients i aprofitar-los per problematitzar (Soudani et al., 2015) o per superar concepcions alternatives (Carrascosa, 2006), tot plantejant la validesa de les noves regles presentades en la ficció (Soudani et al., 2015).

Per altra banda, la proposta d’analitzar també el trencament respecte a aspectes socioculturals és interessant si es vol plantejar una ciència relacionada amb la societat que prepari els alumnes a participar en discursos sociocientífics (Sadler, 2009) i en què els aspectes ètics i morals també hi tinguin cabuda (Sadler, 2004a).